Lluís Vicent Aracil i Boned

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Lluís Vicent Aracil»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Crònica d'un seminari universitari d'Aracil, en el diari Las Provincias el 25-4-1997
Entrevista concedida per Aracil al diari Las Provincias el 28-4-1997

Lluís Vicent Aracil i Boned (Valéncia, 1941) és un sociollingüiste i escritor valencià que passà d'establir les bases de la sociollingüística pancatalanista durant la década dels 70 i principis dels 80 del sigle XX, a criticar durament al pancatalanisme.

Biografia[editar | editar còdic]

Estudià dret en l'Universitat de Valéncia, a on fon "captat" i "format" per al pancatalanisme pel rogle format per Joan Fuster i Sanchis Guarner. En 1962 viajà a Barcelona en un grup d'amics i es vinculà ideològicament al Partit Socialista Valencià. En 1970 fon membre del Comité d'Investigació Sociollingüística de l'Associació Sociològica Internacional, de la que fon vicepresident entre 1974 i 1978 i president entre 1978 i 1982. En 1973 fundà el Grup Català de Sociollingüística i introduí una sessió de sociollingüística catalana en el VIII Congrés de Sociollingüística de Toronto. Ademés, fon professor del departament de filologia catalana de l'Universitat de Barcelona entre 1976 i 1987.

A partir de 1989 es desvinculà del pancatalanisme i escomençà a dirigir seminaris de sociologia.


Crítiques al pancatalanisme[editar | editar còdic]

Durant la década dels 90, Aracil escomençà a impartir seminaris i a fer dures declaracions contra el pancatalanisme en el qual havia militat de jove. Estes són algunes mostres:


“Los pancatalanistas han ido suplicando por el mundo que nos menospreciasen y eso es tremendo. Es un caso flagrante de sucursalismo. Eso ha generado un sentimiento de pariente pobre, de autoodio o como se quiera llamar, de sentimiento de inferioridad. Pero ¿por qué? La supremacía de Barcelona puede que arranque de un siglo y poco más, pero Valencia tiene mucha más historia que Barcelona, le saca mucha ventaja (...) Todo eso conforma un patrimonio que es indiscutible y eso es lo que es ser valencianos (...) Aquí muchos se han sentido desamparados porque no se les hacía caso, no había quien les ayudase, y en Barcelona se han sentido acogidos aunque tuviesen que agacharse un poco para entrar, y a veces mucho, es verdad (...) Claro, venía de Barcelona uno y decía: Mirad: A un boniato como yo ya le han hecho un homenaje y es una autoridad. Ese agravio comparativo hizo que muchos siguieran el camino del boniato”. (d'una entrevista concedida al diari Las Provincias, el 25-4-1997)

Obres[editar | editar còdic]

  • Papers de sociolingüística (1982)
  • Dir la realitat (1983)
  • La mort humana (1998)

Enllaços externs[editar | editar còdic]