Diferència entre les revisions de "Venus (planeta)"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat')
 
(No es mostren 20 edicions intermiges d'6 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
'''Venus''' es el segon [[planeta]] del [[Sistema Solar]] en orde de distància des de el [[Sol]], i el quart en quant a tamany (de menor a major). Reu el seu nom en honor a [[Venus (mitologia)|Venus]], la deesa [[Antiga Roma|romà]] del amor. Es tracta d'un planeta de tipo terrestre o telúric, cridat en freqüència lo planeta germà de la [[Terra]], ya que els dos son similars en quant a tamany, [[massa]] i composició. L'órbita de Venus es una elipse en una excentricitat de manco del 1%, pràcticament una circunferència.
 
−
 
−
Al trobar-se Venus més prop al Sol que a la Terra, sempre es pot trobar, aproximadament, en la mateixa direcció del Sol (la seua major enlogació es de 47,8º), per lo que des de la Terra es poden vore solament unes quantes hores ans del atre o després del ocàs. A pesar d'això, quan Venus es més brillant pot ser vist durant lo dia, sent u dels tres únics corps celests que poden ser vists tant de dia com de nit (els atres son la Lluna i el Sol). Venuses normalment conegut com l'estrela de matí (Estrelot del Alba) o l'estrela de la vesprada (Estrelot Vespertino) i, quan es visible en el cell nocturn, es l'objecte més brillant del firmament, a part de la Lluna.
 
−
 
−
Per este motiu, Venus va deure ser ya conegut des de els temps prehistòrics. Els seus moviments al cell eren coneguts per la majoria de les antigues civilisacions, adquirint importancia en quasi totes les interpretacions astrològiques del moviment planetari. En particular, la civilisació Maya va elaborar un calendari religiós basat en els cicles de Venus (vore Calendari maya). El símbol del planeta Venus es una representació estilisada del espill de la deesa Venus: un círcul en una menuda creu davall, utilisat també per a denotar el sexe femení.
 
−
 
−
El adjectiu venusià es comúnment usat per a Venus, encara que es etimològicament incorrecte. El verdater adjectiu del llatí, venèreo, no s'usa perque l'acepció moderna de la paraula l'associa en les malalties de transmisió sexual. Es junt a la Terra (deesa Gea de la antiguetat) l'únic planeta del Sistema Solar en nom femení, a part de dos dels planetes nanos, Ceres i Eris.
 
−
 
−
 
 
{| {{fichabonita}}
 
{| {{fichabonita}}
−
|+'''Venus''' [[Image:25px-Venus symbol.svg.png|25px|Símbol astronómic de Venus (planeta)]]
+
|+'''Venus''' [[File:Symbol venus.png|25px|Símbol astronómic de Venus (planeta)]]
 
|-
 
|-
−
|align="center" colspan="2" |  [[Image:290px-Venus-real.jpg|290px|Venus observat per la sonda estadounidense Pioneer Venus.]]
+
|align="center" colspan="2" |  [[File:Venus-real color.jpg|290px|Venus observat per la sonda estadounidense Pioneer Venus.]]
 
|-
 
|-
−
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Características [[órbita|orbitales]]
+
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Característiques [[òrbita|orbitals]]
 
|-
 
|-
 
|Dist. media del Sol||0,72333199 [[Unitat Astronòmica|UA]]
 
|Dist. media del Sol||0,72333199 [[Unitat Astronòmica|UA]]
Llínea 21: Llínea 12:
 
|[[Excentricitat]]|| 0,00677323
 
|[[Excentricitat]]|| 0,00677323
 
|-
 
|-
−
|[[Periodo orbital]] (sideral)||[[1 E7 s|224,701 díes]]
+
|[[Periodo orbital]] (sideral)||[[1 E7 s|224,701 dies]]
 
|-
 
|-
−
|[[Periodo orbital]] (sinódic)||583,92 díes
+
|[[Periodo orbital]] (sinòdic)||583,92 díes
 
|-
 
|-
 
|[[Velocitat orbital]] media||35,0214 Km/s
 
|[[Velocitat orbital]] media||35,0214 Km/s
Llínea 29: Llínea 20:
 
|[[Inclinació orbital|Inclinació]]||3,39471°
 
|[[Inclinació orbital|Inclinació]]||3,39471°
 
|-
 
|-
−
|Número de [[satèlite natural|satèlits]]||0
+
|Número de [[satèlit natural|satèlits]]||0
 
|-
 
|-
 
!bgcolor="#ffc0c0" colspan="2"|Característiques físiques
 
!bgcolor="#ffc0c0" colspan="2"|Característiques físiques
 
|-
 
|-
−
|[[Diàmetro]] [[Llínea del Ecuador|ecuatorial]]||12.103,6 km
+
|[[Diàmetro]] [[Llínea de l'Equador|equatorial]]||12.103,6 km
 
|-
 
|-
 
|[[àrea (geometria)|àrea]] superficial||[[1 E14 m2|4,60 × 10<sup>8</sup>]] [[quilómetro quadrat|km²]]
 
|[[àrea (geometria)|àrea]] superficial||[[1 E14 m2|4,60 × 10<sup>8</sup>]] [[quilómetro quadrat|km²]]
Llínea 41: Llínea 32:
 
|[[Densitat]] media||5,24 g/cm³
 
|[[Densitat]] media||5,24 g/cm³
 
|-
 
|-
−
|[[Gravetat]] superficial||8,87 [[Aceleració|m/s²]]
+
|[[Gravetat]] superficial||8,87 [[Acceleració|m/s²]]
 
|-
 
|-
−
|valign="top"|Periodo de rotació||-243,0187 días<br /> (movimient retrógrat(en sentit de les manetes del rellonge vist des de el polo nort))
+
|valign="top"|Periodo de rotació||-243,0187 días<br /> (moviment retrògrat(en sentit de les manetes del rellonge vist des del polo nort))
 
|-
 
|-
 
|[[Inclinació axial]]||2,64°
 
|[[Inclinació axial]]||2,64°
Llínea 61: Llínea 52:
 
| colspan="2" |(*temp. mín. referent a la temperatura sobre núvols)
 
| colspan="2" |(*temp. mín. referent a la temperatura sobre núvols)
 
|-
 
|-
−
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Característiques [[atmòsfera|atmosfériques]]
+
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Característiques [[atmòsfera|atmosfèriques]]
 
|-
 
|-
−
|[[Presió atmosférica]] || 9321,9 [[Pascal (unitat de presió)|KPa]]
+
|[[Pressió atmosfèrica]] || 9321,9 [[Pascal (unitat de pressió)|KPa]]
 
|-
 
|-
−
|[[Dióxit de carbono]]||96%
+
|[[Diòxit de carbono]]||96%
 
|-
 
|-
−
|[[Nitrógen]]||3%
+
|[[Nitrogen]]||3%
 
|-
 
|-
−
|[[Dióxit de sofre]]||0,015%
+
|[[Diòxit de sofre]]||0,015%
 
|-
 
|-
 
|Vapor de [[Aigua]]||0,002%
 
|Vapor de [[Aigua]]||0,002%
 
|-
 
|-
−
|[[Monóxit de carbono]]||0,0017%
+
|[[Monòxit de carboneu]]||0,0017%
 
|-
 
|-
 
|[[Argó]]||0,007%
 
|[[Argó]]||0,007%
Llínea 81: Llínea 72:
 
|[[Neó]]||0,0007%
 
|[[Neó]]||0,0007%
 
|-
 
|-
−
|[[Sulfur de carbono]]||Trazas
+
|[[Sulfur de carboneu]]||Traces
 
|-
 
|-
−
|[[Clorur de hidrógen]]||Trazas
+
|[[Clorur d'hidrogen]]||Traces
 
|-
 
|-
−
|[[Fluorur de hidrógen]]||Trazas
+
|[[Fluorur d'hidrogen]]||Traces
 
|-----
 
|-----
 
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Comparació en la [[Terra_(planeta)|Terra]]
 
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Comparació en la [[Terra_(planeta)|Terra]]
 
|-----
 
|-----
−
! bgcolor="#000000" colspan="2" | [[Image:250px-Venus Earth Comparison.png|250px]]  
+
! bgcolor="#000000" colspan="2" | [[File:Venus Earth Comparison.png|250px]]  
 
|-----
 
|-----
 
|}
 
|}
 +
'''Venus''' és el segon [[planeta]] del [[Sistema Solar]] en orde de distància des d'el [[Sol]], i el quart en quant a tamany (de menor a major). Reu el seu nom en honor a [[Venus (mitologia)|Venus]], la deesa [[Antiga Roma|romana]] del amor. Es tracta d'un planeta de tipo terrestre o telúric, nomenat en freqüència el planeta germà de la [[Terra]], ya que els dos són similars en quant a tamany, [[massa]] i composició. L'òrbita de Venus és una elipse en una excentricitat de manco del 1%, pràcticament una circunferència.
 +
 +
Al trobar-se '''Venus''' més prop del [[Sol]] que de la [[Terra]], sempre es pot trobar, aproximadament, en la mateixa direcció del [[Sol]] (la seua major elongació es de 47,8º), per lo que des de la [[Terra]] es poden vore solament unes quantes hores ans i despuix del ocàs. A pesar d'això, quan Venus és més brillant pot ser vist durant el dia, sent u dels tres únics corps celests que poden ser vists tant de dia com de nit (els atres són la Lluna i el [[Sol]]). Venus és normalment conegut com l'estrela de matí (Estrelot del Alba) o l'[[estrela]] de la vesprada (Estrelot Vespertino) i, quan és visible en el cell nocturn, és l'objecte més brillant del firmament, a part de la [[Lluna]].
 +
 +
Per este motiu, '''Venus''' va deure ser ya conegut des dels temps prehistòrics. Els seus moviments en el cel eren coneguts per la majoria de les antigues civilisacions, adquirint importància en quasi totes les interpretacions astrològiques del moviment planetari. En particular, la civilisació Maya va elaborar un calendari religiós basat en els cicles de Venus (vore Calendari maya). El símbol del planeta Venus és una representació estilisada del espill de la deesa Venus: un círcul en una chicoteta creu devall, utilisat també per a denotar el sexe femení.
 +
 +
El adjectiu venusià és comunment usat per a '''Venus''', encara que és etimològicament incorrecte. El verdader adjectiu del llatí, venèreo, no s'usa perque l'accepció moderna de la paraula l'associa en les malalties de transmissió sexual. És junt a la [[Terra]] (deesa Gea de la antiguetat) l'únic planeta del [[Sistema Solar]] en nom femení, a part de dos dels planetes nanos, [[Ceres (planeta nano)|Ceres]] i [[Eris (planeta nano)|Eris]].
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{DGLV|Venus}}
  
 
[[Categoria: Planetes]]
 
[[Categoria: Planetes]]
 +
[[Categoria:Planetes del Sistema Solar]]

Última revisió del 16:08 28 ago 2023

Venus Símbol astronómic de Venus (planeta)
Venus observat per la sonda estadounidense Pioneer Venus.
Característiques orbitals
Dist. media del Sol 0,72333199 UA
Dist. media del Sol 108.208.930 km
Excentricitat 0,00677323
Periodo orbital (sideral) 224,701 dies
Periodo orbital (sinòdic) 583,92 díes
Velocitat orbital media 35,0214 Km/s
Inclinació 3,39471°
Número de satèlits 0
Característiques físiques
Diàmetro equatorial 12.103,6 km
àrea superficial 4,60 × 108 km²
Massa 4,869 × 1024 kg
Densitat media 5,24 g/cm³
Gravetat superficial 8,87 m/s²
Periodo de rotació -243,0187 días
(moviment retrògrat(en sentit de les manetes del rellonge vist des del polo nort))
Inclinació axial 2,64°
Albedo 0,65
Velocitat de escape 10,36 km/s
Temperatura superficial
mín.* media máx.
228 K -45.15 °C 737 K 463.85 °C 773 K 499.85 °C
(*temp. mín. referent a la temperatura sobre núvols)
Característiques atmosfèriques
Pressió atmosfèrica 9321,9 KPa
Diòxit de carbono 96%
Nitrogen 3%
Diòxit de sofre 0,015%
Vapor de Aigua 0,002%
Monòxit de carboneu 0,0017%
Argó 0,007%
Heli 0,0012%
Neó 0,0007%
Sulfur de carboneu Traces
Clorur d'hidrogen Traces
Fluorur d'hidrogen Traces
Comparació en la Terra
Venus Earth Comparison.png

Venus és el segon planeta del Sistema Solar en orde de distància des d'el Sol, i el quart en quant a tamany (de menor a major). Reu el seu nom en honor a Venus, la deesa romana del amor. Es tracta d'un planeta de tipo terrestre o telúric, nomenat en freqüència el planeta germà de la Terra, ya que els dos són similars en quant a tamany, massa i composició. L'òrbita de Venus és una elipse en una excentricitat de manco del 1%, pràcticament una circunferència.

Al trobar-se Venus més prop del Sol que de la Terra, sempre es pot trobar, aproximadament, en la mateixa direcció del Sol (la seua major elongació es de 47,8º), per lo que des de la Terra es poden vore solament unes quantes hores ans i despuix del ocàs. A pesar d'això, quan Venus és més brillant pot ser vist durant el dia, sent u dels tres únics corps celests que poden ser vists tant de dia com de nit (els atres són la Lluna i el Sol). Venus és normalment conegut com l'estrela de matí (Estrelot del Alba) o l'estrela de la vesprada (Estrelot Vespertino) i, quan és visible en el cell nocturn, és l'objecte més brillant del firmament, a part de la Lluna.

Per este motiu, Venus va deure ser ya conegut des dels temps prehistòrics. Els seus moviments en el cel eren coneguts per la majoria de les antigues civilisacions, adquirint importància en quasi totes les interpretacions astrològiques del moviment planetari. En particular, la civilisació Maya va elaborar un calendari religiós basat en els cicles de Venus (vore Calendari maya). El símbol del planeta Venus és una representació estilisada del espill de la deesa Venus: un círcul en una chicoteta creu devall, utilisat també per a denotar el sexe femení.

El adjectiu venusià és comunment usat per a Venus, encara que és etimològicament incorrecte. El verdader adjectiu del llatí, venèreo, no s'usa perque l'accepció moderna de la paraula l'associa en les malalties de transmissió sexual. És junt a la Terra (deesa Gea de la antiguetat) l'únic planeta del Sistema Solar en nom femení, a part de dos dels planetes nanos, Ceres i Eris.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Venus_(planeta)&oldid=278966»