Diferència entre les revisions de "Julia Otero"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Julia María Otero Pérez''', coneguda popularment com a '''Julia Otero''' (Penela, Monforte de Lemos, Lugo, 6 de maig de 1959) és una p…») |
|||
| (No es mostren 7 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Julia María Otero Pérez''', coneguda popularment com a '''Julia Otero''' ([[Penela]], [[Monforte de Lemos]], [[Lugo]], [[6 de maig]] de [[1959]]) és una periodista [[Espanya|espanyola]]. | + | {{Biografia| |
| + | | nom = Julia María Otero Pérez | ||
| + | | image = | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| + | | ocupació = Periodista i presentadora de ràdio. | ||
| + | | data_naix = [[6 de maig]] de [[1959]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Penela]], [[Monforte de Lemos]], [[Lugo]], [[Galícia]], [[Espanya]] | ||
| + | | data_mort = | ||
| + | | lloc_mort = | ||
| + | }} | ||
| + | '''Julia María Otero Pérez''', coneguda popularment com a '''Julia Otero''' ([[Penela]], [[Monforte de Lemos]], [[Lugo]], [[6 de maig]] de [[1959]]) és una periodista i presentadora de ràdio [[Espanya|espanyola]]. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 7: | Llínea 18: | ||
Es va llicenciar en Filologia Hispànica en l'[[Universitat de Barcelona]]. | Es va llicenciar en Filologia Hispànica en l'[[Universitat de Barcelona]]. | ||
| − | Entre els dèneu i els vintiquatre anys d'edat, es va enfrontar a un tumor abdominal, que la va dur al quirófan en sis ocasions, encara que en cap moment va deixar la seua llabor en la ràdio. El 22 de febrer del [[2021]] va anunciar que lluitava contra un [[càncer]]. | + | Entre els dèneu i els vintiquatre anys d'edat, es va enfrontar a un tumor abdominal, que la va dur al quirófan en sis ocasions, encara que en cap moment va deixar la seua llabor en la ràdio. El [[22 de febrer]] del [[2021]] va anunciar que lluitava contra un [[càncer]]. |
== Trayectòria professional == | == Trayectòria professional == | ||
| − | ( | + | Es va introduir casualment als dèsset anys en el món de la comunicació, en el programa "Protagonista, el cine", en l'emissora ''Ràdio Sabadell'', gràcies a un amic. En poc de temps es va convertir en presentadora i directora de dit programa. |
| + | |||
| + | En l'any [[1980]], Julia Otero va fichar per l'emissora ''[[Radio Juventud]]'' i un any despuix va aplegar a ''[[Radio Miramar]]'' per a treballar inicialment en els servicis informatius. Posteriorment, va presentar varis programes en l'emissora barcelonesa, com "Radio a la vista", junt a [[Carlos Herrera]] i [[José Manuel Parada]], l'humorístic, el musical "Con faldas y a lo loco", les entrevistes de "Café del domingo" o el magazín "Sábado noche". | ||
| + | |||
| + | En [[1985]] passà a dirigir i presentar el programa despertador "Crónica del alba", que gràcies a l'acort de vinculació entre ''Radio Miramar'' i la [[COPE]], s'emetia des de [[Barcelona]] per a tota [[Espanya]] a través de la ret d'emissores de la cadena episcopal. En setembre de [[1987]], despuix de la ruptura entre la ''COPE'' i ''Radio Miramar'', fon l'encarregada de reemplaçar a [[Luis del Olmo]] en els matins de l'emissora barcelonesa, en l'espai "Y nosotras, ¿qué?", que es definia com «un informatiu fet per i per a les dònes». | ||
| + | |||
| + | Paralelament, va començar la seua carrera televisiva que va compaginar en la radiofònica durant un temps. Es va iniciar en el mig televisiu en [[1987]] en el programa de debats "Una historia particular" en [[La 2]] de [[Televisió Espanyola]] (TVE), el mateix any en que es va casar en el periodiste [[Ramón Pellicer]]. Un any despuix, en [[1988]], va començar a presentar el programa "3x4", en el que va alcançar gran popularitat. Otero va presentar en els anys següents i sempre en ''TVE'', els programes "La Lluna" (TVE Catalunya), "La luna" ([[1989]]), "Telepasión espanyola" ([[1990]]) i "La Ronda" ([[1991]]). | ||
| + | |||
| + | A partir de [[1991]] i fins a [[1999]], va tornar a la ràdio per a dirigir i presentar el programa "La Radio de Julia" en ''[[Onda Cero]]'' que començà sent nocturn per a passar, despuix del seu èxit, a la franja de vesprada. Durant este periodo, feu incursions en la televisió, en [[1992]] va presentar "Jocs de Nit" en ''[[TV3]]'', en [[1993]] dirigí el concurs "Los cinco sentidos" en ''[[Antena 3]]'', "Un paseo por el tiempo" ([[1995]]) de nou en ''[[TVE]]'' i en ''[[Telecinco]]'' "La semana que viene" ([[1998]]), un programa que es va emetre en la nit dels dumenges. Durant [[1997]] fon columnista del diari barcelonés ''[[La Vanguardia]]''. | ||
| + | |||
| + | En l'any [[1999]] la [[ONCE]] vengué les emissores de ''Onda Cero'' al [[Grup Telefónica]]. Els nous propietaris varen decidir retirar el programa d'Otero, pese a que era líder d'audiència, substituint-lo per la periodista [[Marta Robles]]. Esta decisió estigué marcada per la polèmica, es va acusar al mig de basar-se en raons polítiques per a la cessació. La direcció de la cadena va afirmar que el programa era massa "elitiste" i "intelectualment elevat". La ràdio de Julia contava entre la seua llista de colaboradors en noms tan importants com: [[Manuel Delgado]], [[Almudena Grandes]], [[Enrique Gil Calvo]], [[Joaquín Leguina]], [[Juan Adriansens]], [[Jorge Verstrynge]], [[Isabel de Medina Sidonia]], [[Luis Racionero]], [[Fernando Sánchez Dragó]], [[Juan José Armas Marcelo]], [[Óscar Nebreda]], [[Pablo Motos]], [[Eduardo de Vicente]], [[Juanjo de la Iglesia]], [[Daniel Monzón]], [[Académica Palanca]], [[Jordi Estadella]], [[Adolfo Fernández Oubiña]], [[Miguel Ángel Coll]], [[Juan Herrera]], [[Curry Valenzuela]], [[Carlos Boyero]], [[Lucía Etxebarria]], [[Josep Borrell]], [[Anna Balletbò]], [[Xosé Manuel Beiras]], [[Fernando Fernández de Trocóniz Marcos]] i [[Ana Palacio]]. | ||
| + | |||
| + | Un any despuix ([[2000]]), va retornar a ''[[TV3]]'' per a presentar el magazin de sobretaula "La columna", que durà quatre temporades i es va convertir també en líder d'audiència. Entre [[2004]] i [[2005]] presentà el programa "Las cerezas" en la primera de ''[[TVE]]''. Des del 9 de giner de [[2006]] fins a juliol de [[2007]] va dirigir i va presentar l'últim tram del veterà programa "[[Protagonistas]]", dirigit per [[Luis del Olmo]], en ''Punto Radio'' i va presentar al mateix temps "No em ratllis!" en ''TV3''. L'1 de juny de [[2007]], ''Punto Radio'' va emetre un comunicat en el que anunciava el fi de les relacions contractuals en Otero, "de comú acort". | ||
| + | |||
| + | En setembre de [[2007]], va tornar a ''Onda Cero'', a on va presentar i va dirigir el programa "Julia en la onda", en substitució de ''[[Gomaespuma]]''. La seua bona relació personal en [[José Manuel Lara Bosch]], president del [[Grup Planeta]] i accioniste majoritari d'''Onda Cero'', va permetre la seua tornada a esta cadena. [[María Teresa Campos]] la va substituir en el segon tram de "Protagonistas" de ''[[Punto Radio]]''. | ||
| + | |||
| + | En maig de [[2012]] va retornar a la televisió per a presentar l'espai "Entrevista a la carta" en ''[[TVE]]''. | ||
| + | |||
| + | En l'agost de [[2013]] va fichar per la cadena ''[[Antena 3]]'' per a presentar el programa "Ciudadanos", dos especials, el primer dedicat a la [[desocupació]] i el segon a l'[[educació]]. | ||
| + | |||
| + | En giner de [[2023]] va fichar per RTVE per a posar-se al front de "Días de tele", programa que recordava els moments més nostàlgics del nostre país. | ||
== Premis i guardons == | == Premis i guardons == | ||
| − | ( | + | Julia Otero ha obtingut varis Premis Ondas: |
| + | |||
| + | *1989: Premi Nacional de Televisió (Televisió Espanyola). | ||
| + | *1994: Premi Nacional de Ràdio ("La ràdio de Julia", Onda Cero). | ||
| + | *2003: Premi Nacional de Televisió. Millor programa d'entreteniment ("La columna", TV3). | ||
| + | *2013: Premi Nacional de Ràdio a la trayectòria més destacada. | ||
| + | *2018: Premi Ondas al programa «El Gabinete». | ||
| + | |||
| + | Atres premis i distincions: | ||
| + | |||
| + | *2001 – Premi Ciutat de Badalona de Comunicació. | ||
| + | *2003 – Premi Micròfon d'Or en Categoria de televisió. | ||
| + | *2004 – Premi de l'Associació de Dònes Empresàries i Manprenedores de Tarragona (ADEE). | ||
| + | *2009 – Distinció de filla predilecta de Monforte, sent la primera dòna que rep tal distinció, a proposta del Fòrum Cívic Galego de Barcelona. | ||
| + | *2012 – Premi Micròfon d'Or en Categoria de ràdio. | ||
| + | *2018 – XIV edició del Premi José Couso de Llibertat de Prensa, que organisa el Colexio Professional de Periodistes de Galícia (CPXG) i el Club de Prensa de Ferrol. | ||
| + | *2021 - Premi Nacional de Comunicació. | ||
| + | *2022 - Fon inclosa en la [[Llista Forbes]] com una de les 100 dònes més influents d'Espanya. | ||
| + | *2023 - Premi José Manuel Porquet 2023 del Congrés de Periodisme d'Osca. | ||
| + | *2023 - Medalla d'Honor de Barcelona 2023. | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Julia_Otero Julia Otero en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Julia_Otero Julia Otero en Wikipedia] | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Biografies]] | ||
| + | [[Categoria:Periodistes]] | ||
| + | [[Categoria:Periodistes espanyols]] | ||
| + | [[Categoria:Presentadors]] | ||
| + | [[Categoria:Presentadors de ràdio]] | ||
Última revisió del 15:54 10 set 2024
| Julia María Otero Pérez | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Periodista i presentadora de ràdio. | ||
| Naiximent: | 6 de maig de 1959 | ||
| Lloc de naiximent: | Penela, Monforte de Lemos, Lugo, Galícia, Espanya | ||
Julia María Otero Pérez, coneguda popularment com a Julia Otero (Penela, Monforte de Lemos, Lugo, 6 de maig de 1959) és una periodista i presentadora de ràdio espanyola.
Biografia[editar | editar còdic]
Julia Otero naixqué en Penela, una parròquia del municipi de Monforte de Lemos, en la província de Lugo. Filla única d'Elia Pérez, ama de casa, i de Julio Otero, trompetiste del Circ Americà, es va mudar a Barcelona als tres anys, i de menuda fon veïna del barri del Poble Sec.
Es va llicenciar en Filologia Hispànica en l'Universitat de Barcelona.
Entre els dèneu i els vintiquatre anys d'edat, es va enfrontar a un tumor abdominal, que la va dur al quirófan en sis ocasions, encara que en cap moment va deixar la seua llabor en la ràdio. El 22 de febrer del 2021 va anunciar que lluitava contra un càncer.
Trayectòria professional[editar | editar còdic]
Es va introduir casualment als dèsset anys en el món de la comunicació, en el programa "Protagonista, el cine", en l'emissora Ràdio Sabadell, gràcies a un amic. En poc de temps es va convertir en presentadora i directora de dit programa.
En l'any 1980, Julia Otero va fichar per l'emissora Radio Juventud i un any despuix va aplegar a Radio Miramar per a treballar inicialment en els servicis informatius. Posteriorment, va presentar varis programes en l'emissora barcelonesa, com "Radio a la vista", junt a Carlos Herrera i José Manuel Parada, l'humorístic, el musical "Con faldas y a lo loco", les entrevistes de "Café del domingo" o el magazín "Sábado noche".
En 1985 passà a dirigir i presentar el programa despertador "Crónica del alba", que gràcies a l'acort de vinculació entre Radio Miramar i la COPE, s'emetia des de Barcelona per a tota Espanya a través de la ret d'emissores de la cadena episcopal. En setembre de 1987, despuix de la ruptura entre la COPE i Radio Miramar, fon l'encarregada de reemplaçar a Luis del Olmo en els matins de l'emissora barcelonesa, en l'espai "Y nosotras, ¿qué?", que es definia com «un informatiu fet per i per a les dònes».
Paralelament, va començar la seua carrera televisiva que va compaginar en la radiofònica durant un temps. Es va iniciar en el mig televisiu en 1987 en el programa de debats "Una historia particular" en La 2 de Televisió Espanyola (TVE), el mateix any en que es va casar en el periodiste Ramón Pellicer. Un any despuix, en 1988, va començar a presentar el programa "3x4", en el que va alcançar gran popularitat. Otero va presentar en els anys següents i sempre en TVE, els programes "La Lluna" (TVE Catalunya), "La luna" (1989), "Telepasión espanyola" (1990) i "La Ronda" (1991).
A partir de 1991 i fins a 1999, va tornar a la ràdio per a dirigir i presentar el programa "La Radio de Julia" en Onda Cero que començà sent nocturn per a passar, despuix del seu èxit, a la franja de vesprada. Durant este periodo, feu incursions en la televisió, en 1992 va presentar "Jocs de Nit" en TV3, en 1993 dirigí el concurs "Los cinco sentidos" en Antena 3, "Un paseo por el tiempo" (1995) de nou en TVE i en Telecinco "La semana que viene" (1998), un programa que es va emetre en la nit dels dumenges. Durant 1997 fon columnista del diari barcelonés La Vanguardia.
En l'any 1999 la ONCE vengué les emissores de Onda Cero al Grup Telefónica. Els nous propietaris varen decidir retirar el programa d'Otero, pese a que era líder d'audiència, substituint-lo per la periodista Marta Robles. Esta decisió estigué marcada per la polèmica, es va acusar al mig de basar-se en raons polítiques per a la cessació. La direcció de la cadena va afirmar que el programa era massa "elitiste" i "intelectualment elevat". La ràdio de Julia contava entre la seua llista de colaboradors en noms tan importants com: Manuel Delgado, Almudena Grandes, Enrique Gil Calvo, Joaquín Leguina, Juan Adriansens, Jorge Verstrynge, Isabel de Medina Sidonia, Luis Racionero, Fernando Sánchez Dragó, Juan José Armas Marcelo, Óscar Nebreda, Pablo Motos, Eduardo de Vicente, Juanjo de la Iglesia, Daniel Monzón, Académica Palanca, Jordi Estadella, Adolfo Fernández Oubiña, Miguel Ángel Coll, Juan Herrera, Curry Valenzuela, Carlos Boyero, Lucía Etxebarria, Josep Borrell, Anna Balletbò, Xosé Manuel Beiras, Fernando Fernández de Trocóniz Marcos i Ana Palacio.
Un any despuix (2000), va retornar a TV3 per a presentar el magazin de sobretaula "La columna", que durà quatre temporades i es va convertir també en líder d'audiència. Entre 2004 i 2005 presentà el programa "Las cerezas" en la primera de TVE. Des del 9 de giner de 2006 fins a juliol de 2007 va dirigir i va presentar l'últim tram del veterà programa "Protagonistas", dirigit per Luis del Olmo, en Punto Radio i va presentar al mateix temps "No em ratllis!" en TV3. L'1 de juny de 2007, Punto Radio va emetre un comunicat en el que anunciava el fi de les relacions contractuals en Otero, "de comú acort".
En setembre de 2007, va tornar a Onda Cero, a on va presentar i va dirigir el programa "Julia en la onda", en substitució de Gomaespuma. La seua bona relació personal en José Manuel Lara Bosch, president del Grup Planeta i accioniste majoritari d'Onda Cero, va permetre la seua tornada a esta cadena. María Teresa Campos la va substituir en el segon tram de "Protagonistas" de Punto Radio.
En maig de 2012 va retornar a la televisió per a presentar l'espai "Entrevista a la carta" en TVE.
En l'agost de 2013 va fichar per la cadena Antena 3 per a presentar el programa "Ciudadanos", dos especials, el primer dedicat a la desocupació i el segon a l'educació.
En giner de 2023 va fichar per RTVE per a posar-se al front de "Días de tele", programa que recordava els moments més nostàlgics del nostre país.
Premis i guardons[editar | editar còdic]
Julia Otero ha obtingut varis Premis Ondas:
- 1989: Premi Nacional de Televisió (Televisió Espanyola).
- 1994: Premi Nacional de Ràdio ("La ràdio de Julia", Onda Cero).
- 2003: Premi Nacional de Televisió. Millor programa d'entreteniment ("La columna", TV3).
- 2013: Premi Nacional de Ràdio a la trayectòria més destacada.
- 2018: Premi Ondas al programa «El Gabinete».
Atres premis i distincions:
- 2001 – Premi Ciutat de Badalona de Comunicació.
- 2003 – Premi Micròfon d'Or en Categoria de televisió.
- 2004 – Premi de l'Associació de Dònes Empresàries i Manprenedores de Tarragona (ADEE).
- 2009 – Distinció de filla predilecta de Monforte, sent la primera dòna que rep tal distinció, a proposta del Fòrum Cívic Galego de Barcelona.
- 2012 – Premi Micròfon d'Or en Categoria de ràdio.
- 2018 – XIV edició del Premi José Couso de Llibertat de Prensa, que organisa el Colexio Professional de Periodistes de Galícia (CPXG) i el Club de Prensa de Ferrol.
- 2021 - Premi Nacional de Comunicació.
- 2022 - Fon inclosa en la Llista Forbes com una de les 100 dònes més influents d'Espanya.
- 2023 - Premi José Manuel Porquet 2023 del Congrés de Periodisme d'Osca.
- 2023 - Medalla d'Honor de Barcelona 2023.