Diferència entre les revisions de "Idioma català"

	Català; Català
Pronunciació:	AFI:
Atres denominacions:
Parlat en:	Espanya, França, Itàlia i Andorra
Regió:	Andorra, Alguer, Perpinyà i Catalunya
Parlants:	4,4 millons
Rànquing:	123º
Família:	Indoeuropea; Itàlica; Romanç-occidental; Galo-Ibèric; Ibèric-Romanç; Català;
	estatus oficial
Llengua oficial de:	Andorra i Espanya en la regió de Catalunya
Regulat per:	Institut d'Estudis Catalans
	còdics de la llengua
ISO 639-1	ca
ISO 639-2	cat
ISO/FDIS 639-3	cat
SIL	{{{sil}}}
	Extendió del català
	vore també: llengua

Última revisió del 06:47 7 oct 2022

El català (català, llengua catalana pronunciat: kətə'ɫa, ʎengwa kətə'ɫana) és una llengua romanç parlada per 4,4 millons de persones.

És la segona més parlada de Catalunya, a on és superada pel castellà tant com llengua materna, d'identificació i habitual segons les senyes de l'Institut d'Estadística de Catalunya 2008.^[1]

Orige de la Llengua Catalana

El català com a qualsevol atra llengua romanç, va sorgir del llatí vulgar parlat en la zona nort-oriental de la península ibèrica. A l'igual que totes les llengües romàniques no n'hi ha un moment específic en el temps en el que se puga denominar l'independència de la llengua romànica respecte al llatí. Originàriament, no tenia uns llímits clars respecte a l'aragonés, el valencià i l'occità pel simple fet de formar en estes llengües un continuum dialectal que pel sur arribava fins al valencià alacantí acabant en un castellà valencianisat en Múrcia i pel nort a les llengües d'Oc, acabant en les fronteres franceses de les Llengües d'Oïl.

Al ser un continuum dialectal, estes llengües tenien i tenen hui en dia dialectes de transició entre elles i el català llimita per l'oest en la llengua aragonesa de la franja oriental d'Aragó, pel sur en el valencià per mig del Tortosí parlat en el sur de Tarragona i nort de Castelló i pel nort en l'occità per mig del dialecte de transició rossellonés.

Segons el filòlec Antoni Ferrando en la seua Història de la llengua catalana, el sintagma «llengua catalana» es documenta per primera volta en 1341, en la carta de cessió del lloc de Sagra, un poblet valencià de la Marina Alta.

Vore també: Evolució del llatí: el llatí vulgar

Extensió del català

El català és una llengua parlada en Catalunya, Andorra i El Roselló i en la ciutat de l’Alguer de Sardenya.^[2] No obstant està disputada per alguns la consideració del valencià i del balear com a llengua o varietat dialectal del català sense ninguna base filológica. La corrent que erroneament considera que en la Comunitat Valenciana, Illes Balears i Aragó se parla una varietat del català se denomina pancatalanisme.

Situació sociollingüística del català

La característica sociollingüística més destacada del català és que en tots els territoris en qué es parla es troba en situació de bilingüisme social: en el francés en el Roselló, en el italià (més que en el sart) en l'Alguer, i en el castellà en Catalunya i Andorra, on també es parla el francés.

Característiques del català

Vocalisme

Consonantisme

Morfologia

Sistema d'escritura

El sistema de escritura presenta certes característiques particulars. El català presenta una característica única, l'escritura de la -l- geminada: -l·l- (com en intel·ligent –inteligent–). L'atra característica és la ny [ɲ] que se troba també en afaan oromo, hongarés, quenya, való, judeoespanyol, malayo, indonesi, ewe, gã, ganda, valencià lingala, sesoto, swahili, zhuang i zulú. També és destacable la grafia -ig [t∫] representada en poques paraules o la "t+consonant" per a la representació de consonants dobles en: "tm", "tn", "tl", "tll", o africació: "tg" i "tj" (setmana, cotna, atles, bitllet, jutge, platja).

Desenroll històric

El català no fon considerat una llengua en personalitat pròpia fins al sigle XIX, ya que anteriorment es considerava una varietat dialectal de la llengua provençal.^[3].

En quant al català com a llengua estrangera, no és una llengua molt difosa, va influir especialment en la Península itàlica i en el vocabulari nàutic mediterràneu. Actualment, s'ensenya en unes quantes universitats tant en Europa com en els Estats Units i Hispanoamèrica, aixina com en els centres catalans de tot lo món.

Cites

El català Antoni Badia i Margarit, rector de l'Universitat de Barcelona, va deixar escrit en el seu llibre titulat Gramática Histórica Catalana (Editorial Noguer, Barcelona, 1951):

No es el catalán una lengua románica que siempre haya estado entre las lenguas con personalidad propia: todo lo contrario, era considerado como una variedad dialectal de la lengua provenzal, y sólo desde hace relativamente poco, ha merecido la categoría de lengua neolatina independiente

Vore també

Referències

↑ Usos lingüísticos. Datos comparados 2003-2008. Cataluña, Instituto de Estadística de Cataluña
↑
- «Català». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
↑ Gramática Histórica Catalana ". 1952 Antoni Badia Margarit

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Idioma català.
Pàgina web de l'Institut d'Estudis Catalans (català)
El Català, una variant més de l'Occità Artícul d'Emili Miedes (valencià)
L'Occità, malensomi de l'Institut d'Estudis Catalans Artícul de Ricart García Moya (espanyol)

Llengües romàniques
Aragonés · Asturià · Balear · Castellà · Català · Cors · Dalmàtic (llengua morta) · Extremeny · Francés ·
Francoprovençal · Gallec · Italià · Lleonés · Napolità · Occità · Portugués · Retoromànic · Rumà · Sart · Sicilià · Valencià · Venecià

Idiomes d'Espanya ·
Aragonés · Aranés · Asturià · Balear · Català · Càntabre · Castellà · Extremeny · Gallec · Lleonés · Valencià · Vasc

Llengües de França
Francés · Occità · Vasc · Bretó · Franco-Provençal · Català · Alemà · Neerlandés

[1] Usos lingüísticos. Datos comparados 2003-2008. Cataluña, Instituto de Estadística de Cataluña

[2] 
«Català». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

[3] «Català». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

[3] Gramática Histórica Catalana ". 1952 Antoni Badia Margarit

[1]

[2]

[3]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-{{esbos}}
+{{llengua|
-El '''Català''' és una [[llengua romanç]] parlada per 4,4 millons de persones.
+|nom= Català
-El català fou prohibit al Principat de Catalunya en el camp oficial des del Decret de Nova Planta (1716). A Catalunya Nord ja s'havia aplicat una prohibició similar el 1700. Al segle XX, a l'estat espanyol, s'interdí durant les dictadures de Primo de Rivera (1923-1930) i Franco (1939-1975). En els territoris d'Espanya no es retrobà l'oficialitat fins a l'entrada dels diferents estatuts d'autonomia.
+|nomnatiu= Català
-A la Catalunya del Nord, el català ha estat reconegut com a llengua del departament, ensems amb el francès, el 10 de desembre del 2007 pel Consell General dels Pirineus Orientals [7] mitjançant la Carta en favor del català. Val a dir que aqueix acte no comporta pas cap conseqüència ni té pas cap valor legal a l'estat francès.
+|pronunciació=
+|atresdenominacions=
+|estats= [[Espanya]], [[França]], [[Itàlia]] i [[Andorra]]
+|regió= [[Andorra]], [[Alguer]], [[Perpinyà]] i [[Catalunya]]
+|parlants= 4,4 millons
+|parlantsnatius=
+|parlantsnonatius=
+|rank= 123º
+|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]<br />
+&nbsp;&nbsp;[[Itàlica]]<br />
+&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Romanç-occidental]]<br />
+&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;Galo-Ibèric<br />
+&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;Ibèric-Romanç<br />
+&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;'''Català'''<br />
+|nació= [[Andorra]] i [[Espanya]] en la regió de [[Catalunya]]
+|fontcolor=
+|regulat= [[Institut d'Estudis Catalans]]
+|iso1= ca
+|iso2= cat
+|iso3= cat
+|mapa=[[File:Coneixement del català per comarques 2011.png|230px|thumb|Extendió del català]]
+}}
-==Classificació ==
+El '''català''' (''català, llengua catalana'' pronunciat: kətə'ɫa, ʎengwa kətə'ɫana) és una [[llengua romanç]] parlada per 4,4 millons de persones.
-El català té una classificació bastant complicada, ja que comparteix moltes característiques amb el castellà (iberoromània) i el francès (gal·loromània), i és la llengua més propera a l'occità. I és per això que, segons la font que es consulta, la classificació pot decantar-se cap a una banda o cap a l'altra.
-Segons l'Ethnologue, la seua classificació és la següent:[8]
+És la segona més parlada de [[Catalunya]], a on és superada pel [[castellà]] tant com llengua materna, d'identificació i habitual segons les senyes de l'Institut d'Estadística de Catalunya 2008.<ref>[http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=6&V0=3&V1=3&MN=1&&V3=3311&PARENT=25&CTX=B#FROM Usos lingüísticos. Datos comparados [[2003]]-[[2008]]. Cataluña], Instituto de Estadística de Cataluña</ref>
-Llengües indoeuropees
-Llengües itàliques
-Llengües romàniques
-Llengües italooccidentals
-Llengües italooccidentals de l'oest
-Llengües gal·loibèriques
-Llengües iberoromàniques
-Llengües Iberoromàniques de l'est
-Català
-En efecte, en comparar les diferents llengües romàniques, el català sovint s'ha considerat com una llengua pont o de transició amb les llengües iberoromàniques i les gal·loromàniques, posició que sovint implica certes connotacions de llengua menor. Més recentment, a causa del gran parentesc que té amb l'occità, es tendeix a considerar que forma junt amb l'occità una branca occitanoromànica de les llengües neollatines.
 == Orige de la Llengua Catalana ==
+El català com a qualsevol atra llengua romanç, va sorgir del llatí vulgar parlat en la zona nort-oriental de la península ibèrica. A l'igual que totes les llengües romàniques no n'hi ha un moment específic en el temps en el que se puga ''denominar'' l'independència de la llengua romànica respecte al [[llatí]]. Originàriament, no tenia uns llímits clars respecte a l'aragonés, el valencià i l'occità pel simple fet de formar en estes llengües un continuum dialectal que pel sur arribava fins al valencià alacantí acabant en un ''castellà valencianisat'' en [[Múrcia]] i pel nort a les [[Occità|llengües d'Oc]], acabant en les fronteres franceses de les [[Llengües d'Oïl]].
-El Català prové del Provençal
+Al ser un continuum dialectal, estes llengües tenien i tenen hui en dia dialectes de transició entre elles i el català llimita per l'oest en la [[llengua aragonesa]] de la franja oriental d'[[Aragó]], pel sur en el valencià per mig del Tortosí parlat en el sur de [[Tarragona]] i nort de [[Castelló]] i pel nort en l'[[occità]] per mig del dialecte de transició rossellonés.
-== Extensió del Català ==
-El Català és una llengua parlada només a [[Catalunya]], pero la corrent política del [[pancatalanisme]] afirma que també la utilisen en lo [[Regne de Valéncia]] i en les [[Illes Balears]] pel seu paregut en el Català.
-===Postura valencianista, balearista i aragonesista===
-Els defensors del [[mossarabisme]], defenen que la llengua catalana no es la mateixa que la llengua valenciana, atenent a les seues grans diferenciacions i al seu orige diferent, tal i com afirmen les resolucions de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] i els numerosos estudis d'historiadors i filólecs.
+Segons el filòlec [[Antoni Ferrando Francés|Antoni Ferrando]] en la seua ''Història de la llengua catalana'', el sintagma «llengua catalana» es documenta per primera volta en 1341, en la carta de cessió del lloc de [[Sagra]], un poblet valencià de la [[Marina Alta]].
-===Postura pancatalanista===
+* Vore també: [[Evolució del llatí: el llatí vulgar]]
-Algunes fonts acadèmiques, normalment d'inspiració nacionalista catalana, defenen que la [[Llengua Valenciana]], el [[Balear]] i el [[Català]] perteneixen al mateix sistema llingüístic. Esta postura es sostinguda per institucions com l'Universitat Politècnica de València,l'Universitat Miguel Hernández, l'Universitat de Castelló i l'[[Universitat de València]], actualment controladas per gent afí al catalanisme més radical, per l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], acadèmia política creada pera anexionar la llengua catalana i la [[Llengua Valenciana]] i per intelectuals orgànics dels pancatalanisme, més i manco polèmics, sent el cas més conegut el de 'ex-falangista [[Joan Fuster]]
+== Extensió del català ==
-== Característiques del Català ==
+El català és una llengua parlada en [[Catalunya]], [[Andorra]] i [[El Roselló]] i en la ciutat de l’[[Alguer]] de [[Sardenya]].<ref>{{DGLV|Català}}</ref> No obstant està [[Conflicte llingüístic valencià|disputada]] per alguns la consideració del [[idioma valencià|valencià]] i del [[idioma balear|balear]] com a llengua o varietat dialectal del català sense ninguna base filológica. La corrent que erroneament considera que en la [[Comunitat Valenciana]], [[Illes Balears]] i [[Aragó]] se parla una varietat del català se denomina [[pancatalanisme]].
+== Situació sociollingüística del català ==
+La característica sociollingüística més destacada del català és que en tots els territoris en qué es parla es troba en situació de [[bilingüisme]] social: en el [[Idioma francés|francés]] en el Roselló, en el [[Idioma italià|italià]] (més que en el [[sart]]) en l'[[Alguer]], i en el [[idioma espanyol|castellà]] en [[Catalunya]] i [[Andorra]], on també es parla el francés.
+==Característiques del català==
+{{en desenroll|Sempreval}}
 === Vocalisme ===
-Trets comuns amb el grup dit gal·loromànic:
-Caiguda de les vocals àtones finals excepte -A (MURU, FLORE → mur, flor) que l'oposen al grup iberoromànic que conserva la vocal final excepte -E (muro però flor/chor) o italoromànic que ho conserva tot (muro, fiore).
-Trets comuns amb l'occità:
-El català presenta una riquesa de diftongs i mots monosil·làbics: ([aj] rai, [ej] ei, [aw] cau, [ew] beu, [ow] pou...)
-Trets que l'oposen al gal·loromànic:
-Conservació de la -u- llatina (català oriental lluna ['ʎunə], català occidental lluna ['ʎunɛ/a], occità luna ['lyno], francès lune ['lyn]).
-Trets que l'oposen al castellà:
-Manteniment de la pronunciació oberta de les vocals Ĕ i Ŏ ("e" i "o" breus) tòniques del llatí vulgar [ɛ] i [ɔ] respectivament (TERRA → terra ['tɛra]/['tɛrə]; FOCUS → foc [fɔk])
-Trets que l'oposen a l'occità (de manera genèrica):
-Reducció del diftong AU a O oberta (CAULIS, PAUCU → col, poc).
-Trets del sud de Romània occidental (llenguadocià meridional, llengües iberoromàniques):
-El grup -ACT- es converteix en -ET (LACTE, FACTU → *lleit, *feit → llet, fet)
 === Consonantisme ===
-Tret de la Romània occidental:
-Sonorització de -P-, -T-, -C- intervocàliques en -b-, -d-, -g- (CAPRA, CATENA, SECURU → cabra, cadena, segur)
-Trets comuns gal·loromànics:
-Manteniment dels grups inicials PL, CL, FL- (PLICARE, CLAVE, FLORE → plegar, clau, flor). Aquest tret oposa el català a les llengües iberoromàniques (en castellà llegar, llave, en portuguès chegar, chave).
-Com al francès i a l'occità, es produeix una sonorització de fonemes sords finals quan el fonema primer de la següent paraula és una vocal o és una consonant sonora. Aquestes sonoritzacions afecten als fonemes [s], [t], [p], [ʃ], [k] i [tʃ] convertint-se en [z], [d], [b], [ʒ], [ɡ] i [ʤ]. Exemples (en pronunciació valenciana): "els homes" [els] i [ɔmes] -> [elzɔmes]; "peix bo" [pejʃ] i [bɔ] -> [pejʒbɔ]; "blat bord" [blat] i [boɾ(t)] -> [blad'boɾ(t)].
-Trets comuns amb l'occità (llenguadocià més precisament)
-Caiguda de -N intervocàlica esdevinguda final en el lèxic (PANE, VINU → pa, vi). A diferència del llenguadocià, el plural conserva aquesta [n] (ex: pans, vins) excepte en el dialecte septentrional, ço és el rossellonès.
-Ensordiment de les consonants finals: verd [t], àrab [p]...
-Trets específics:
-El tret més peculiar del català és el següent que gairebé no es retroba en cap altra varietat de la Romània:
--D- intervocàlica esdevinguda final passa a -u (PEDE, CREDIT →peu, (ell) creu)
--C + e, i, final →-u (CRUCEM →creu)
-Les terminacions -TIS en la flexió verbal (2a persona del plural) han derivat a -u (MIRATIS → *miratz → mirau → mirau/mireu.
-Palatalitzacions consonàntiques (dispersades en la resta de la Romània):
-Palatalització de L- inicial (LUNA, LEGE → lluna, llei). Aquest tret es retroba al subdialecte foixenc (occità) i a la zona asturlleonesa.
-Palatalització de -is- [jʃ]/[ʃ] procedent de -X-, SC- (COXA, PISCE → cuixa, peix)
-/k/ + [e], [i], [j] → *[ʦ] → [s]; CAELU → cel [sɛl].
-/g/ + [e], [i], [j] → *[ʤ] → [ʤ]/[ʒ]; GELU → gel [ʤɛl]/[ʒɛl].
-/j/ → *[ʤ] → [ʤ]/[ʒ]; IACTARE → gitar [ʤi'tar]/[ʤi'ta]/[ʒi'ta]
--ly-, -ll-, -c'l-, -t'l- → ll [ʎ]; MULIERE → muller; CABALLU → cavall, també hi ha altres casos com villa → vila, els quals la geminació s'ha simplificat; AURICULA → *oric'la → orella; UETULUS → *vet'lu → vell.
--ni-, -gn-, -nn- → ny [ɲ]; LIGNA → llenya; ANNUS → any tret compartit amb el castellà.
-Els altres trets, també originals, tenen una extensió superior a les llengües romàniques.
-Reducció dels grups consonàntics -MB-, -ND-> -m-, -n- (CAMBA, CUMBA, MANDARE, BINDA> cama, coma, manar, bena), tret compartit amb l'occità gascó i el llenguadocià meridional.
-Presència de geminades: setmana [mm], cotna [nn], bitllet [ʎʎ], guatla [ll], intel·ligent [ll]>[l]. Aquestes només són comunes a l'occità i a les varietats itàliques; llevat pel [ʎʎ].
 === Morfologia ===
-Una part del català (Balears, Costa gironina) ha conservat l'article dit "salat" (< llatí IPSE), probablement anterior a la forma derivada de ILLE. Aquesta forma d'article només s'ha conservat de manera dominant al sard i és en perill, si no ha desaparegut, en algunes àrees de Provença i de Sicília.
-Els articles més usuals (i normatius) són el, la, els, les (ara bé als parlars occidentals i a l'alguerès perduren encara les formes masculines lo, los)
-Contràriament a les varietats iberoromàniques el català practica certes elisions fonètiques. Algunes s'escriuen com el + home > l'home i d'altres no s'escriuen quinze anys [kin'zaɲs].
-Els possessius genèrics es formen amb l'article (ex: el meu gos) com en italià (il mio cane), en portuguès (o meu cão) i en algunes varietats d'occità (roergàs, llenguadocià i gascó pirinencs...). Existeix alhora una altra forma de possessiu (de presència variada segons els dialectes) usada essencialment per a certs membres de la família i/o per a expressar un grau d'afecte elevat (ex: mon pare; en valencià ma casa, ma vida).
-El femení plural es forma amb "-es" (casa > cases).
-Té plurals sensibles (el francès no en té; Ex: un pas > des pas) que es formen amb -os. Ex: gos > gossos, peix > peixos. S'oposa així al castellà i l'occità llenguadocià que usen -es (ex: mes > meses).
-Absència gairebé completa de partitiu com a les llengües iberoromàniques i en oposició a una gran part de la resta de la Romània (ex: vull pa, cast. quiero pan però fr: je veux du pain.
-Existeix la formació del pretèrit mitjançant perífrasi amb una conjugació especial del present del verb anar. Ex: jo vaig dir (que generalment ha desplaçat jo diguí).
-===Lèxic ===
-El lèxic bàsic català pareix demostrar més afinitats amb el grup dit gal·loromànic que amb l'iberoromànic. Aquestes semblances es fan més paleses amb l'occità (posarem a sota exemples en llenguadocià).
-FENESTRA > finestra (oc. fenèstra/finèstra, fr. fenêtre, it. finestra) i VENTUS > ventana (esp.), janela (port.)
-MANDUCARE > menjar (oc. manjar, fr. manger, it. mangiare) i COMEDERE > comer (esp. i port.)
-MATUTINU > matí (oc. matin, fr. matin, it. mattino/mattina) i HORA MANEANA > mañana (esp.), amanhã (port.),
-PARABOLARE > parlar (oc. parlar, fr. parler, it. parlare) i FAVOLARE > hablar (esp.), falar (port.).
-TABULA > taula (oc. taula, fr. table, ) i MENSA > mesa (esp. i port.).
 === Sistema d'escritura ===
-El sistema d'escriptura també presenta certs trets particulars. El català presenta una característica única, l'escriptura de la -l- geminada: -l·l- (com a intel·ligent). L'altre tret especial del català és la -ny- [ɲ] que només es retroba de manera general a l'hongarès i a diverses llengües africanes. També convé esmentar la grafia -ig [ʧ] representada a poques paraules (com faig, maig, mig, puig, raig, Reig, roig, vaig, veig) o la representació amb t+consonant les consonants dobles en: tm, tn, tl i tll i l'africament en: ts, tz, tg i tj (setmana, cotna, Betlem, bitllet, potser, dotze, jutge, platja).
+El sistema de escritura presenta certes característiques particulars. El català presenta una característica única, l'escritura de la ''-l-'' geminada: ''-[[l·l]]-'' (com en ''intel·ligent'' –inteligent–). L'atra característica és la ''ny'' [ɲ] que se troba també en [[afaan oromo]], [[idioma hongarés|hongarés]], [[quenya]], [[idioma való|való]], [[idioma judeoespanyol|judeoespanyol]], [[idioma malayo|malayo]], [[idioma indonesi|indonesi]], [[idioma ewe|ewe]], [[idioma ga|gã]], [[idioma ganda|ganda]], [[idioma valencià|valencià]] [[idioma lingala|lingala]], [[idioma sesoto|sesoto]], [[idioma swahili|swahili]], [[idioma zhuang|zhuang]] i [[idioma zulú|zulú]]. També és destacable la grafia ''-ig'' [t∫] representada en poques paraules  o la "t+''consonant''" per a la representació de consonants dobles  en: "tm", "tn", "tl", "tll", o africació: "tg" i "tj" (''setmana'', ''cotna'', ''atles'', ''bitllet'', ''jutge'', ''platja'').
-== Dialectes de Català ==
-En 1861, Manuel Milà i Fontanals va proposar una divisió del català en dos gran blocs dialectals: Català oriental i Català occidental.
-No hi ha una línia precisa que dividisca ambdós blocs, puix que sempre hi ha una zona de transició bastant ampla entre cada parell de dialectes, excepte a les Illes (encara que hi ha certs trets valencians a l'eivissenc) i a l'Alguer. Les diferències més notables entre tots dos blocs són:
-Català occidental:
-Les vocals àtones són: [a] [e] [i] [o] [u]. Hi ha distinció entre la e i la a i entre la o i la u.
-La x inicial o post-consonàntica està africada /tʃ/. Entre vocals o quan està precedida de i, és /jʃ/.
-La pronunciació de les Ē ("e" llargues) i Ǐ ("i" breus) tòniques del llatí [e].
-La 1a persona del present d'indicatiu és -e (valencià) o -o (nord-occidental i tortosí).
-Els verbs incoatius de la 3a conjugació es formen en -ix, -ixen, -isca.
-Hi ha manteniment de la nasal plural medieval en mots proparoxítons: hòmens, jóvens.
-Hi ha vocabulari específic: espill, xiquet, granera, poal...
-Català oriental:
-Les vocals àtones són: [ə] [i] [u]. Les vocals e i a en posició àtona es tornen /ə/ i la o i la u es tornen /u/ (es mantén /o/ a bona part de Mallorca).
-La x tant si és inicial, post-consonàntica, està entre vocals o si està precedida de i és fricativa /ʃ/.
-Les Ē ("e" llargues) i Ǐ ("i" breus) tòniques del llatí es pronuncien [ɛ] (a la major part del balear es pronuncien [ə] i a l'alguerès es pronuncien [e]).
-Tendència al ieisme (tret estigmatitzat -i en retrocés actualment- amb frases com "la paia a l'ui").
-La 1a persona del present d'indicatiu és -o (central), -i (septentrional) o ø (Balears).
-Els verbs incoatius de la 3a conjugació es formen en -eix, -eixen, -eixi.
-La -n- del plural nasal medieval de les paraules proparoxítones cau: homes, joves.
-Hi ha vocabulari específic: mirall, noi, escombra, galleda...
+== Desenroll històric ==
+El català no fon considerat una llengua en personalitat pròpia fins al [[sigle XIX]], ya que anteriorment es considerava una varietat [[dialecte|dialectal]] de la [[llengua provençal]].<ref>Gramática Histórica Catalana ". [[1952]] Antoni Badia Margarit</ref>.
-=== Català septentrional, o rossellonés ===
+En quant al català com a llengua estrangera, no és una llengua molt difosa, va influir especialment en la [[Península itàlica]] i en el vocabulari nàutic [[mediterràneu]]. Actualment, s'ensenya en unes quantes universitats tant en [[Europa]] com en els [[Estats Units]] i [[Hispanoamèrica]], aixina com en els centres catalans de tot lo món.
-=== Català central ===
+== Cites ==
-=== Català nort-occidental ===
+El català [[Antoni Badia i Margarit]], rector de l'Universitat de Barcelona, va deixar escrit en el seu llibre titulat ''Gramática Histórica Catalana'' (Editorial Noguer, Barcelona, 1951):
-=== Català de transició o Tortosí ===
+{{Cita|''No es el catalán una lengua románica que siempre haya estado entre las lenguas con personalidad propia: todo lo contrario, era considerado como una variedad dialectal de la lengua provenzal, y sólo desde hace relativamente poco, ha merecido la categoría de lengua neolatina independiente''}}
+== Vore també ==
+* [[Institut d'Estudis Catalans]]
+* [[Dialecte barceloní]]
+* [[Regles d'esquivar vocables]]
-== Vore també ==
+==Referències==
+<references/>
+== Enllaços externs ==
+{{Commonscat|Catalan language}}
+* [https://www.iec.cat/ Pàgina web de l'Institut d'Estudis Catalans] {{ca}}
+* [http://www.valencian.org/valencia/miedes.htm El Català, una variant més de l'Occità] Artícul d'[[Emili Miedes]] {{val}}
+* [http://www.regnedevalencia.com/occitano.htm L'Occità, malensomi de l'Institut d'Estudis Catalans] Artícul de [[Ricart García Moya]] {{es}}
-== Enllaços Externs ==
+{{Llengües romàniques}}
+{{Llengües d'Espanya}}
+{{Llengües de França}}
-[[Categoria: Català]]
+[[Categoria:Llengües]]