Diferència entre les revisions de "Rosa Gil del Bosque"
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | {{Biografia| | ||
| nom = María Rosa Gil del Bosque | | nom = María Rosa Gil del Bosque | ||
| − | | image = | + | | image = [[File:Rosa-gil-bosque.jpg|250px]] |
| peu = | | peu = | ||
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
Donya Pepita Roca fon des de l'any [[1948]] professora de guitarra de la Societat Coral “El Micalet”. En l'any [[1955]] o [[1956]], Pepita Roca és cridada per [[Manuel Palau Boix|Manuel Palau]] a ocupar la plaça de professora de guitarra en el Conservatori de Valéncia, puix el fins a llavors professor, Don Rafael Balaguer deixa la càtedra. | Donya Pepita Roca fon des de l'any [[1948]] professora de guitarra de la Societat Coral “El Micalet”. En l'any [[1955]] o [[1956]], Pepita Roca és cridada per [[Manuel Palau Boix|Manuel Palau]] a ocupar la plaça de professora de guitarra en el Conservatori de Valéncia, puix el fins a llavors professor, Don Rafael Balaguer deixa la càtedra. | ||
| − | En l'[[agost]] de [[1956]] se li diagnostica a Pepita Roca una greu malaltia i es trasllada a [[Barcelona]] per a una intervenció quirúrgica, deixant com a substituta de les seues classes particulars de la seua casa a Maria Rosa Gil. Pepita Roca fallix en Barcelona el 24 d'octubre de 1956, als 59 anys. Davant tan trista pèrdua i profunt buit deixat per Donya Pepita Roca en el Conservatori de Valéncia, Don Manuel Palau com a director del mateix, es veu en la necessitat de trobar una persona que la substituïxca. Per ad això pensa en la jove Rosita, a la que personal i reiteradament prega que accepte el lloc. Al mateix temps eleva a la superioritat del Ministeri d'Educació i Ciència la proposta de crear una plaça de professor interí de guitarra que en aquells moments era un nomenament sense retribució i gratuït, fins que es convocaren oposicions de càtedra. | + | En l'[[agost]] de [[1956]] se li diagnostica a Pepita Roca una greu malaltia i es trasllada a [[Barcelona]] per a una intervenció quirúrgica, deixant com a substituta de les seues classes particulars de la seua casa a Maria Rosa Gil. Pepita Roca fallix en Barcelona el [[24 d'octubre]] de 1956, als 59 anys. Davant tan trista pèrdua i profunt buit deixat per Donya Pepita Roca en el Conservatori de Valéncia, Don Manuel Palau com a director del mateix, es veu en la necessitat de trobar una persona que la substituïxca. Per ad això pensa en la jove Rosita, a la que personal i reiteradament prega que accepte el lloc. Al mateix temps eleva a la superioritat del Ministeri d'Educació i Ciència la proposta de crear una plaça de professor interí de guitarra que en aquells moments era un nomenament sense retribució i gratuït, fins que es convocaren oposicions de càtedra. |
=== Catedràtica de guitarra === | === Catedràtica de guitarra === | ||
| − | ( | + | La càtedra de guitarra contava en aquell moment en cinc alumnes. En el transcurs dels seus anys com a docent en el Conservatori, eixe número anirà creixent progressivament fins a alcançar la sifra de setcents alumnes matriculats en la seua assignatura. |
| + | |||
| + | Maria Rosa accepta complaguda la petició de Don Manuel Palau i des d'eixe moment la docència i la guitarra es convertixen en l'eix principal de la seua vida. | ||
| + | |||
| + | El mateix any en que comencen les seues classes, no cessa de protagonisar numerosos recitals de guitarra en totes les emissores locals. Est és un moment en que fa falta despertar l'interés per la guitarra i ella decidix realisar-ho bolcant-se a l'alumnat més que a la seua pròpia carrera de concertista, buscant perfeccionament de la tècnica. | ||
| + | |||
| + | Manuel Palau solicita a Maria Rosa per a que estrene en Valéncia el concert per a guitarra: ''El soldat Tàrtar''. L'estrena és en l'[[Ateneu Mercantil de Valéncia]]. Dirigix l'orquesta simfònica [[Ramón Corell Saurí|Don Ramón Corell]]. | ||
| + | |||
| + | Rep periòdicament, classes dels més prestigiosos guitarristes del moment, [[Narciso Yepes]], Emilio Pujol en [[Siena]] ([[Itàlia]]), [[Regino Sainz de la Maza]] i [[Andrés Segóvia]]. | ||
| + | |||
| + | En [[juny]] de l'any [[1965]] guanya l'oposició i es convertix en la primera catedràtica de guitarra del [[Conservatori de Música de Valéncia|Conservatori de Valéncia]]. | ||
| + | |||
| + | Des de la fundació del Conservatori Professional de Valéncia els professors de guitarra varen ser: Don Rafael Balaguer, Donya Pepita Roca i Maria Rosa Gil. Els tres varen ser professors interins i gratuïts. María Rosa serà la primera professora de guitarra que tindrà una càtedra en dotació econòmica. | ||
| + | |||
| + | Sent Francisco León Tello director del Conservatori en l'any [[1969]], busca un equip directiu i nomena caixera-tesorera a Maria Rosa Gil. Eixercita este càrrec durant tretze anys consecutius fins a febrer de [[1982]] quan, per motius de salut, demana ser rellevada en el càrrec, petició que és admesa per l'actual director. | ||
| + | |||
| + | Des de l'any [[1985]] fins a l'any [[1990]] ocupa el càrrec de Subdirectora i Caixera-contadora, sent el Director del Centre Don Vicente Ros. | ||
| + | |||
| + | En la seua aula del Conservatori s'han anat forjant a través d'estos anys numerosos concertistes, els quals a la seua volta han desenrollat les seues ensenyances tant a nivell nacional com a internacional, eixercitant en eficàcia els seus coneiximents adquirits. De tots ells podríem destacar a Miguel Barberá, Andrés Martí, Francisco Carbonell, José Pedro Ibáñez, Antonio Galindo, José Pechuán, Rafael Cabedo, Santiago Rebenaque, Manuel M. Abella, Enrique Perona, Antonio Sanchis, José L. Silvaje i un llarc etc... | ||
| + | |||
| + | === Societat "Amics de la Guitarra" de Valéncia === | ||
| + | |||
| + | És membre-fundador d'esta societat guitarrística i des de l'any [[1963]] forma part de la seua Junta Directiva com a “Delegada femenina”. Des de [[1979]] fins a l'any [[2002]] és la seua Presidenta i des de llavors, Presidenta d'Honor. | ||
| + | |||
| + | == Homenages, nomenaments i guardons == | ||
| + | |||
| + | * En motiu de la commemoració dels “25 anys de llabor docent”, la Societat “Amics de la guitarra” de Valéncia, va oferir un homenage a Maria Rosa Gil, en un concert extraordinari el dia 9 de juny de [[1983]], en el [[Museu de Ceràmica de Valéncia]]. En dit concert varen intervindre sis dels seus alumnes. | ||
| + | |||
| + | * En motiu de la Jubilació com a catedràtica de guitarra del Conservatori Superior de Música “Joaquín Rodrigo” de Valéncia, i baix el Títul: "Una vida dedicada a la docència", la societat Amics de la Guitarra de Valéncia va oferir un homenage a Maria Rosa Gil, en un concert a càrrec dels seus discípuls. L'acte fon precedit per un discurs del director de centre, Don Eduardo Montesinos i tingué lloc el dia 9 de juny de [[1996]]. | ||
| + | |||
| + | * Nomenament de “Insigne de la Música Valenciana”, per l'Associació de Professors Músics de Santa Cecilia de Valéncia, el 22 de novembre de [[2002]]. | ||
| + | |||
| + | * Nomenament de Presidenta d'Honor de l'Associació “Amics de la Guitarra” de Valéncia, en el Conservatori, el dia [[14 de decembre]] de [[2002]]. | ||
| + | |||
| + | * Premi Trujamán de la Guitarra [[2003]], concedit a la Societat “Amics de la Guitarra” de Valéncia, i rebut per la seua Presidenta d'Honor, com el verdader artífex dels seus cinquantatres anys ininterromputs de vida de la societat, dedicada al desenroll i activitat de la guitarra, celebrat el [[21 de maig]] de [[2003]], en el [[Palau de la Música de Valéncia]]. | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Female guitarists from Spain}} | ||
* [https://rosagil.es/ Pàgina de Rosa Gil Bosque] | * [https://rosagil.es/ Pàgina de Rosa Gil Bosque] | ||
| Llínea 33: | Llínea 68: | ||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||
[[Categoria:Valencians]] | [[Categoria:Valencians]] | ||
| − | [[Categoria:Músics]] | + | [[Categoria:Músics]] |
[[Categoria:Músics valencians]] | [[Categoria:Músics valencians]] | ||
[[Categoria:Compositors]] | [[Categoria:Compositors]] | ||
[[Categoria:Compositors valencians]] | [[Categoria:Compositors valencians]] | ||
[[Categoria:Guitarristes]] | [[Categoria:Guitarristes]] | ||
Última revisió del 10:44 20 jul 2024
| María Rosa Gil del Bosque | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Música i compositora. | ||
| Naiximent: | 13 d'agost de 1930 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
María Rosa Gil del Bosque, també coneguda per Rosa Gil del Bosque o simplement Rosa Gil Bosque (Valéncia, 13 d'agost de 1930), és una música valenciana, és guitarrista, pedagoga i compositora. Fon la primera catedràtica de guitarra del Conservatori de Valéncia, Presidenta de la Societat Amics de la Guitarra (AGV) i Insigne de la Música Valenciana. És considerada una de les figures més importants i pioneres en el desenroll i creiximent de la guitarra en la Comunitat Valenciana del sigle XX i XXI.
Biografia[editar | editar còdic]
A l'edat de 33 anys comença els seus estudis musicals en la Societat Coral “El Micalet”, Institut Musical Giner, de la ciutat de Valéncia.
Les seues primeres classes de guitarra foren a càrrec del professor titular Don Francisco Nácher Tatay i Don Hermenegildo Ferrer, els qui des de llavors la varen prendre al seu càrrec. Posteriorment i aconsellada pel professor Don José Jarque continua els seus estudis en la nova professora del centre, Donya Pepita Roca, discípula directa del gran mestre de Vilarreal, En Francesc Tàrrega.
Donya Pepita Roca fon des de l'any 1948 professora de guitarra de la Societat Coral “El Micalet”. En l'any 1955 o 1956, Pepita Roca és cridada per Manuel Palau a ocupar la plaça de professora de guitarra en el Conservatori de Valéncia, puix el fins a llavors professor, Don Rafael Balaguer deixa la càtedra.
En l'agost de 1956 se li diagnostica a Pepita Roca una greu malaltia i es trasllada a Barcelona per a una intervenció quirúrgica, deixant com a substituta de les seues classes particulars de la seua casa a Maria Rosa Gil. Pepita Roca fallix en Barcelona el 24 d'octubre de 1956, als 59 anys. Davant tan trista pèrdua i profunt buit deixat per Donya Pepita Roca en el Conservatori de Valéncia, Don Manuel Palau com a director del mateix, es veu en la necessitat de trobar una persona que la substituïxca. Per ad això pensa en la jove Rosita, a la que personal i reiteradament prega que accepte el lloc. Al mateix temps eleva a la superioritat del Ministeri d'Educació i Ciència la proposta de crear una plaça de professor interí de guitarra que en aquells moments era un nomenament sense retribució i gratuït, fins que es convocaren oposicions de càtedra.
Catedràtica de guitarra[editar | editar còdic]
La càtedra de guitarra contava en aquell moment en cinc alumnes. En el transcurs dels seus anys com a docent en el Conservatori, eixe número anirà creixent progressivament fins a alcançar la sifra de setcents alumnes matriculats en la seua assignatura.
Maria Rosa accepta complaguda la petició de Don Manuel Palau i des d'eixe moment la docència i la guitarra es convertixen en l'eix principal de la seua vida.
El mateix any en que comencen les seues classes, no cessa de protagonisar numerosos recitals de guitarra en totes les emissores locals. Est és un moment en que fa falta despertar l'interés per la guitarra i ella decidix realisar-ho bolcant-se a l'alumnat més que a la seua pròpia carrera de concertista, buscant perfeccionament de la tècnica.
Manuel Palau solicita a Maria Rosa per a que estrene en Valéncia el concert per a guitarra: El soldat Tàrtar. L'estrena és en l'Ateneu Mercantil de Valéncia. Dirigix l'orquesta simfònica Don Ramón Corell.
Rep periòdicament, classes dels més prestigiosos guitarristes del moment, Narciso Yepes, Emilio Pujol en Siena (Itàlia), Regino Sainz de la Maza i Andrés Segóvia.
En juny de l'any 1965 guanya l'oposició i es convertix en la primera catedràtica de guitarra del Conservatori de Valéncia.
Des de la fundació del Conservatori Professional de Valéncia els professors de guitarra varen ser: Don Rafael Balaguer, Donya Pepita Roca i Maria Rosa Gil. Els tres varen ser professors interins i gratuïts. María Rosa serà la primera professora de guitarra que tindrà una càtedra en dotació econòmica.
Sent Francisco León Tello director del Conservatori en l'any 1969, busca un equip directiu i nomena caixera-tesorera a Maria Rosa Gil. Eixercita este càrrec durant tretze anys consecutius fins a febrer de 1982 quan, per motius de salut, demana ser rellevada en el càrrec, petició que és admesa per l'actual director.
Des de l'any 1985 fins a l'any 1990 ocupa el càrrec de Subdirectora i Caixera-contadora, sent el Director del Centre Don Vicente Ros.
En la seua aula del Conservatori s'han anat forjant a través d'estos anys numerosos concertistes, els quals a la seua volta han desenrollat les seues ensenyances tant a nivell nacional com a internacional, eixercitant en eficàcia els seus coneiximents adquirits. De tots ells podríem destacar a Miguel Barberá, Andrés Martí, Francisco Carbonell, José Pedro Ibáñez, Antonio Galindo, José Pechuán, Rafael Cabedo, Santiago Rebenaque, Manuel M. Abella, Enrique Perona, Antonio Sanchis, José L. Silvaje i un llarc etc...
Societat "Amics de la Guitarra" de Valéncia[editar | editar còdic]
És membre-fundador d'esta societat guitarrística i des de l'any 1963 forma part de la seua Junta Directiva com a “Delegada femenina”. Des de 1979 fins a l'any 2002 és la seua Presidenta i des de llavors, Presidenta d'Honor.
Homenages, nomenaments i guardons[editar | editar còdic]
- En motiu de la commemoració dels “25 anys de llabor docent”, la Societat “Amics de la guitarra” de Valéncia, va oferir un homenage a Maria Rosa Gil, en un concert extraordinari el dia 9 de juny de 1983, en el Museu de Ceràmica de Valéncia. En dit concert varen intervindre sis dels seus alumnes.
- En motiu de la Jubilació com a catedràtica de guitarra del Conservatori Superior de Música “Joaquín Rodrigo” de Valéncia, i baix el Títul: "Una vida dedicada a la docència", la societat Amics de la Guitarra de Valéncia va oferir un homenage a Maria Rosa Gil, en un concert a càrrec dels seus discípuls. L'acte fon precedit per un discurs del director de centre, Don Eduardo Montesinos i tingué lloc el dia 9 de juny de 1996.
- Nomenament de “Insigne de la Música Valenciana”, per l'Associació de Professors Músics de Santa Cecilia de Valéncia, el 22 de novembre de 2002.
- Nomenament de Presidenta d'Honor de l'Associació “Amics de la Guitarra” de Valéncia, en el Conservatori, el dia 14 de decembre de 2002.
- Premi Trujamán de la Guitarra 2003, concedit a la Societat “Amics de la Guitarra” de Valéncia, i rebut per la seua Presidenta d'Honor, com el verdader artífex dels seus cinquantatres anys ininterromputs de vida de la societat, dedicada al desenroll i activitat de la guitarra, celebrat el 21 de maig de 2003, en el Palau de la Música de Valéncia.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Rosa Gil del Bosque.