Diferència entre les revisions de "Titagües"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 7 edicions intermiges d'un usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Archiu:2020-01-03 Vista de Titaigües 02.jpg|300px|miniaturadeimagen|Vista de Titagües]]
 
[[Archiu:2020-01-03 Vista de Titaigües 02.jpg|300px|miniaturadeimagen|Vista de Titagües]]
 
'''Titagües''' (en [[castellà]] ''Titaguas''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] d'[[Els Serrans]].  
 
'''Titagües''' (en [[castellà]] ''Titaguas''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] d'[[Els Serrans]].  
 +
 +
== Geografia ==
 +
 +
Titagües és un poble accidentat pels contraforts meridionals de les serres de Losilla i el Sabinar, que forma part del conjunt de la serra del picote i drenat pel [[riu Turia]].
 +
 +
Circunden a Titagües els cerros de la Llàntia, Hontanar de l'Herrero, l'Alt del Manzano, Molga Modorra i Castell de la Cabrera, entre uns atres, tots ells de les serres de Losilla i del Sabinar.
 +
 +
El terreny, arenisc i calcàreu, està regat per numeroses fonts, com és la font de l'Or, la del Hontanar (que suministra aigua a la població) la del Rebollo, la de l'Albarzer... Algunes d'elles vénen definides popularment per ser saludables i en propietats curatives. La major part del terme (un 70%) corresponen a monts d'utilitat pública de titularitat municipal. Al voltant de 4.500 ha estan cobertes per boscs, majoritàriament de [[Pi (arbre)|pins]], [[Carrasca|carrasques]] i sabines. El clima és continental, d'[[Hivern|hiverns]] frets i llarcs i [[Estiu|estius]] curts i calorosos. Les precipitacions de [[pluja]] són freqüents en primavera, sent tormentoses en estiu i de [[neu]] en algun moment de l'hivern.
 +
 +
Es té accés, des de [[Valéncia]], a través de la carretera provincial CV-35.
 +
 +
=== Localitats limítrofes ===
 +
El terme municipal de Titagües llimita en les següents localitats: [[Ares dels Oms]], [[Alpuente]], [[Chelva]] i [[Toixa]] totes elles de la [[província de Valéncia]].
 +
== Administració ==
 +
 +
{{Alcaldes_Espanya
 +
  |  Alcalde_1 = Fernando Collado
 +
  |  Partit_1 = Independent
 +
  |  Alcalde_2 = Miguel Andrés
 +
  |  Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  |  Alcalde_3 = Manuel Polo Monleón
 +
  |  Partit_3 = [[UV]]
 +
  |  Alcalde_4 = Manuel Polo Monleón
 +
  |  Partit_4 = [[UV]]
 +
  |  Alcalde_5 = Jenaro Polo Aguilar
 +
  |  Partit_5 = [[UV]]
 +
  |  Alcalde_6 = Ramiro Rivera Gracia
 +
  |  Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  |  Alcalde_7 = Ramiro Rivera Gracia
 +
  |  Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  |  Alcalde_8 = Ramiro Rivera Gracia
 +
  |  Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  |  Alcalde_9 = Ramiro Rivera Gracia
 +
  |  Partit_9 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  |  Alcalde_10 = Ramiro Rivera Gracia
 +
  |  Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  |  Alcalde_11 = Ramiro Rivera Gracia
 +
  |  Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  |  Alcalde_12 = Ramiro Rivera Gracia
 +
  |  Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]
 +
}}
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
Llínea 14: Llínea 55:
 
|}
 
|}
 
</center>
 
</center>
 +
 +
== Economia ==
 +
L'economia és essencialment agrícola i ganadera. Els cultius són principalment [[cereal]] ([[ordi]]), [[armeler]] i [[vinya]] (que dona lloc al famós [[vi]] jove afrutatde Titagües). La ganaderia més desenrollada és la [[Porc|porcina]] i cunícula, registrant-se un aument de la ganaderia avícola. L'indústria és escassa; pero cal destacar el desenroll dels tallers artesanals.
 +
 +
El turisme rural és un dels sectors en vies de desenroll, que conta en major respal per part institucional.
 +
 +
== Persones destacades ==
 +
 +
[[Simón Rojas Clemente|Simón de Rojas Clemente i Rubio]] va nàixer en esta vila el [[27 de setembre]] de [[1777]] i va morir en [[Madrit]], el [[27 de febrer]] de [[1827]], va ser un naturaliste que va realisar numerosos i importants estudis i investigacions d'història natural. Entre les diverses responsabilitats que va eixercir, va ser bibliotecari del Jardí Botànic de Madrit, era amic del també naturaliste aragonés Marià Lagasca; va escriure sobre ornitologia (Nomenclator ornitológico, ed. de F. Martín Pol. Titagües: Ajuntament de Titagües, 2006), una història natural de la vila de Titagües (Història civil, natural i eclesiàstica de Titagües, ed. de F. Martín Pol. Valéncia: PUV, 2000), entre atres matèries. Publicà numerosos treballs sobre les varietats de [[cotó]] , [[vinya]], [[olivera]], [[llimera]], [[fraula]], [[creïlla]], [[pimentó]], [[forment]]...etc...
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==

Última revisió del 20:08 26 març 2024

Vista de Titagües

Titagües (en castellà Titaguas), és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca d'Els Serrans.

Geografia[editar | editar còdic]

Titagües és un poble accidentat pels contraforts meridionals de les serres de Losilla i el Sabinar, que forma part del conjunt de la serra del picote i drenat pel riu Turia.

Circunden a Titagües els cerros de la Llàntia, Hontanar de l'Herrero, l'Alt del Manzano, Molga Modorra i Castell de la Cabrera, entre uns atres, tots ells de les serres de Losilla i del Sabinar.

El terreny, arenisc i calcàreu, està regat per numeroses fonts, com és la font de l'Or, la del Hontanar (que suministra aigua a la població) la del Rebollo, la de l'Albarzer... Algunes d'elles vénen definides popularment per ser saludables i en propietats curatives. La major part del terme (un 70%) corresponen a monts d'utilitat pública de titularitat municipal. Al voltant de 4.500 ha estan cobertes per boscs, majoritàriament de pins, carrasques i sabines. El clima és continental, d'hiverns frets i llarcs i estius curts i calorosos. Les precipitacions de pluja són freqüents en primavera, sent tormentoses en estiu i de neu en algun moment de l'hivern.

Es té accés, des de Valéncia, a través de la carretera provincial CV-35.

Localitats limítrofes[editar | editar còdic]

El terme municipal de Titagües llimita en les següents localitats: Ares dels Oms, Alpuente, Chelva i Toixa totes elles de la província de Valéncia.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Fernando Collado Independent
1983 - 1987 Miguel Andrés PSPV-PSOE
1987 - 1991 Manuel Polo Monleón UV
1991 - 1995 Manuel Polo Monleón UV
1995 - 1999 Jenaro Polo Aguilar UV
1999 - 2003 Ramiro Rivera Gracia PSPV-PSOE
2003 - 2007 Ramiro Rivera Gracia PSPV-PSOE
2007 - 2011 Ramiro Rivera Gracia PSPV-PSOE
2011 - 2015 Ramiro Rivera Gracia PSPV-PSOE
2015 - 2019 Ramiro Rivera Gracia PSPV-PSOE
2019 - 2023 Ramiro Rivera Gracia PSPV-PSOE
2023 Ramiro Rivera Gracia PSPV-PSOE

Demografia[editar | editar còdic]

La seua població és de 505 habitants en l'any 2023 segons el cens del INE.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2021 2023
622 613 609 556 554 555 543 544 522 541 470 505

Economia[editar | editar còdic]

L'economia és essencialment agrícola i ganadera. Els cultius són principalment cereal (ordi), armeler i vinya (que dona lloc al famós vi jove afrutatde Titagües). La ganaderia més desenrollada és la porcina i cunícula, registrant-se un aument de la ganaderia avícola. L'indústria és escassa; pero cal destacar el desenroll dels tallers artesanals.

El turisme rural és un dels sectors en vies de desenroll, que conta en major respal per part institucional.

Persones destacades[editar | editar còdic]

Simón de Rojas Clemente i Rubio va nàixer en esta vila el 27 de setembre de 1777 i va morir en Madrit, el 27 de febrer de 1827, va ser un naturaliste que va realisar numerosos i importants estudis i investigacions d'història natural. Entre les diverses responsabilitats que va eixercir, va ser bibliotecari del Jardí Botànic de Madrit, era amic del també naturaliste aragonés Marià Lagasca; va escriure sobre ornitologia (Nomenclator ornitológico, ed. de F. Martín Pol. Titagües: Ajuntament de Titagües, 2006), una història natural de la vila de Titagües (Història civil, natural i eclesiàstica de Titagües, ed. de F. Martín Pol. Valéncia: PUV, 2000), entre atres matèries. Publicà numerosos treballs sobre les varietats de cotó , vinya, olivera, llimera, fraula, creïlla, pimentó, forment...etc...

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de Els Serrans
Les Alcubles  •  Alpont  •  Andilla  •  Ares dels Olms  •  Benaixeve  •  Bugarra  •  Calles  •  Chelva  •  Chestalgar  •  Chulilla  •  Domenyo  •  Figueroles dels Serrans  •  La Llosa del Bisbe  •  Pedralba  •  Sot de Chera  •  Titagües  •  Toixa  •  El Vilar  •  La Yesa
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Titagües&oldid=306391»