Diferència entre les revisions de "Palma de Gandia"
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
=== Localitats limítrofes === | === Localitats limítrofes === | ||
El terme municipal de Palma de Gandia llimita en les següents localitats: [[Ador]], [[Alfauir]], [[Beniarjó]], [[Beniflá]], [[Gandia]], [[Potries]], [[Real de Gandia]] i [[Rótova]], totes elles de la província de Valéncia. | El terme municipal de Palma de Gandia llimita en les següents localitats: [[Ador]], [[Alfauir]], [[Beniarjó]], [[Beniflá]], [[Gandia]], [[Potries]], [[Real de Gandia]] i [[Rótova]], totes elles de la província de Valéncia. | ||
| + | |||
| + | == Història == | ||
| + | La seua història local s'inclou en la de la veïna ciutat de Gandia, a la jurisdicció territorial de la qual i ducat pertanyia. Per tant va passar successivament per les mans de les famílies que detentaren el Senyoriu i Ducat de Gandia. | ||
| + | |||
| + | Els indicis més antics d'una ocupació humana del terme corresponen a la primera etapa de l'[[Edat de Bronze|Edat dels Metals]]: són els materials pertanyents, segons pareix, a un enterrament colectiu eneolític que existix en els estrats inferiors de la Cova Bernarda, en l'ala de ponent de la Falconera. En els nivells superiors de la citada Cova Bernarda s'ha trobat també materials ibèrics (plats i [[Got (recipient)|gots]] de ceràmica, [[Gavinet|gavinets]], afalcatats de [[ferro]], etc), i en l'Alberca, junt al Barranc del Cister, hi havia una làpida en inscripció llatina, que en l'actualitat es conserva en el Museu Comarcal de Gandia. | ||
| + | |||
| + | == Administració == | ||
| + | {{Alcaldes_Espanya | ||
| + | | Alcalde_1 = | ||
| + | | Partit_1 = [[UCD]] | ||
| + | | Alcalde_2 = Salvador Estruch Escrivà | ||
| + | | Partit_2 = [[AP]] | ||
| + | | Alcalde_3 = Salvador Estruch Escrivà | ||
| + | | Partit_3 = [[AP]] | ||
| + | | Alcalde_4 = Salvador Estruch Escrivà | ||
| + | | Partit_4 = [[PP]] | ||
| + | | Alcalde_5 = Javier Català Malonda | ||
| + | | Partit_5 = [[PP]] | ||
| + | | Alcalde_6 = Juan José Sapena Piera | ||
| + | | Partit_6 = [[PSPV-PSOE]] | ||
| + | | Alcalde_7 = Juan José Sapena Piera | ||
| + | | Partit_7 = [[PSPV-PSOE]] | ||
| + | | Alcalde_8 = Xaro Frasquet Escrivà | ||
| + | Pepa Boscà Banyuls | ||
| + | | Partit_8 = [[Bloc]] | ||
| + | [[PP]] | ||
| + | | Alcalde_9 = Pepa Boscà Banyuls | ||
| + | Teresa Català Malonda | ||
| + | | Partit_9 = [[PP]] | ||
| + | | Alcalde_10 = María Trinidad Miñana Roig | ||
| + | | Partit_10 = [[PSPV-PSOE]] | ||
| + | | Alcalde_11 = Inmaculada Escrivà Fayos (2019) | ||
| + | María Trinidad Miñana Roig (desde 2019) | ||
| + | | Partit_11 = [[Gent de Palma]]-[[Compromís]] | ||
| + | Grup dels No Adscrits + [[PP]] | ||
| + | | Alcalde_12 = Paula Femenia Ortolà | ||
| + | | Partit_12 = [[Gent de Palma]]-[[Compromís]] | ||
| + | }} | ||
== Demografia == | == Demografia == | ||
Última revisió del 17:06 27 oct 2023
Palma de Gandia (en castellà Palma de Gandía), és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de La Safor.
Geografia[editar | editar còdic]
Situat en el surest de la província de Valéncia. El clima és mediterràneu.
Des de Valéncia s'accedix a esta localitat, per carretera, a través de la N-332 per a enllaçar en la CV-686 i finalisar en la CV-685.
Localitats limítrofes[editar | editar còdic]
El terme municipal de Palma de Gandia llimita en les següents localitats: Ador, Alfauir, Beniarjó, Beniflá, Gandia, Potries, Real de Gandia i Rótova, totes elles de la província de Valéncia.
Història[editar | editar còdic]
La seua història local s'inclou en la de la veïna ciutat de Gandia, a la jurisdicció territorial de la qual i ducat pertanyia. Per tant va passar successivament per les mans de les famílies que detentaren el Senyoriu i Ducat de Gandia.
Els indicis més antics d'una ocupació humana del terme corresponen a la primera etapa de l'Edat dels Metals: són els materials pertanyents, segons pareix, a un enterrament colectiu eneolític que existix en els estrats inferiors de la Cova Bernarda, en l'ala de ponent de la Falconera. En els nivells superiors de la citada Cova Bernarda s'ha trobat també materials ibèrics (plats i gots de ceràmica, gavinets, afalcatats de ferro, etc), i en l'Alberca, junt al Barranc del Cister, hi havia una làpida en inscripció llatina, que en l'actualitat es conserva en el Museu Comarcal de Gandia.
Administració[editar | editar còdic]
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | UCD | |
| 1983 - 1987 | Salvador Estruch Escrivà | AP |
| 1987 - 1991 | Salvador Estruch Escrivà | AP |
| 1991 - 1995 | Salvador Estruch Escrivà | PP |
| 1995 - 1999 | Javier Català Malonda | PP |
| 1999 - 2003 | Juan José Sapena Piera | PSPV-PSOE |
| 2003 - 2007 | Juan José Sapena Piera | PSPV-PSOE |
| 2007 - 2011 | Xaro Frasquet Escrivà
Pepa Boscà Banyuls |
Bloc |
| 2011 - 2015 | Pepa Boscà Banyuls
Teresa Català Malonda |
PP |
| 2015 - 2019 | María Trinidad Miñana Roig | PSPV-PSOE |
| 2019 - 2023 | Inmaculada Escrivà Fayos (2019)
María Trinidad Miñana Roig (desde 2019) |
Gent de Palma-Compromís
Grup dels No Adscrits + PP |
| 2023 | Paula Femenia Ortolà | Gent de Palma-Compromís |
Demografia[editar | editar còdic]
Segons el cens del INE de l'any 2022, conta en una població de 1.686 habitants.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 | 2012 | 2013 | 2022 | |||||||
| 1.497 | 1.506 | 1.516 | 1.534 | 1.520 | 1.575 | 1.608 | 1.655 | 1.675 | 1.850 | 1.819 | 1.920 | 1.686 | |||||||
Economia[editar | editar còdic]
La seua economia descansa en el cultiu del taronger, havent conegut a lo llarc de la seua història un procés semblant al del restant de la comarca. En seca es cultiven frutals i un percentage baix en oliveres. En regadiu la taronja adquirix el caràcter de monocultiu.
La principal indústria és la derivada de l'exportació de taronges, contant en varis almagasens agres. Ademés conta en indústries de ceràmiques dedicades a la producció de teixixques i rajoles.
Encara que actualment, la major part de la població treballa en indústries i comerços de poblacions propenques com Gandia i Vilallonga, i s'està abandonant el cultiu de la taronja.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Ajuntament de Palma de Gandia
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Palma de Gandia
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
- Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Palma de Gandia.
| Municipis de La Safor | |
|---|---|
| Ador • Alfauir • Almiserà • Almoines • L'Alqueria de la Comtesa • Alquerieta de Guardamar • Barig • Bellreguart • Beniarjó • Benifairó de Valldigna • Beniflà • Benirredrà • Castellonet • Daimús • La Font d'En Carròs • Gandia • Llocnou de Sant Jeroni • Miramar • Oliva • Palma de Gandia • Palmera • Piles • Potries • Rafelcofer • El Real de Gandia • Ròtova • Simat de Valldigna • Tavernes de Valldigna • Vilallonga • Xeraco • Xeresa | |