Diferència entre les revisions de "Venta del Moro"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 53 edicions intermiges d'6 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{Infobox_pobles
 
{{Infobox_pobles
−
|image_país = [[Image: Localisació_de_Venta_del_Moro_respecte_de_CV.png]]
+
|image_país = [[File:Localització de Venta del Moro respecte del País Valencià.png|170px]]
−
|image_província = [[Image: Localisació_de_Venta_del_Moro_respecte_de_la_Plana_d'Utiel.png]]
+
|image_província = [[File:Localització de Venta del Moro respecte de la Plana d'Utiel.png|170px]]
 
|nom = Venta del Moro
 
|nom = Venta del Moro
−
|image_escut = [[Image: Escudo_Venta_del_Moro_Diag_CM_version1.png]]
+
|image_escut = [[File:Escut de Venta del Moro.svg|70px]]
−
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
+
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
 
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
 
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
 
|província = [[Província de Valéncia]]
 
|província = [[Província de Valéncia]]
Llínea 12: Llínea 12:
 
|superfície = 272,60 km²
 
|superfície = 272,60 km²
 
|altitut = 730 msnm
 
|altitut = 730 msnm
−
|població = 1.401 hab.
+
|població = 1.194 hab. (2021)
 
|densitat = 5,14 hab./km²
 
|densitat = 5,14 hab./km²
 
|gentilici = Venturreny/a
 
|gentilici = Venturreny/a
Llínea 18: Llínea 18:
 
|còdic_postal = 46310
 
|còdic_postal = 46310
 
|festes = Del 5 al 10 de decembre
 
|festes = Del 5 al 10 de decembre
−
|alcalde =  Luis Beltrán Jiménez ([[PSPV-PSOE]])
+
|alcalde =  Luis Francisco López Yeves ([[PPCV]])
−
|uep = [http://www.ventadelmoro.es/ Web oficial de Venta del Moro]
+
|web = [https://www.ventadelmoro.es/ Web oficial de Venta del Moro]
 
|notes =  
 
|notes =  
 
}}
 
}}
 +
[[Image:Casas de Moya 01.jpg|thumb|right|250px|<center>Iglésia de Casas de Moya</center>]]
 +
'''Venta del Moro''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]] que es troba en l'interior de la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Plana d'Utiel-Requena]].
  
−
[[Image: Venta_del_moro.jpg|thumb|right|450px|Vista de Venta del Moro]]
+
== Geografia ==
 +
El seu territori és el tercer en extensió de la [[província de Valéncia]]. La  capital municipal se troba a una altitut sobre el nivell del mar de 725 metros, oscilant les altituts del terme municipal des dels, aproximadament, 500 metros de la ribera del riu [[Cabriel]] fins als 1.000 metros de la serra del Rubial, passant pels 700-800 metros dels plans a on se troben les principals zones agrícoles.
  
−
'''Venta del Moro''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Situat en l'interior de la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Plana d'Utiel-Requena]]. Conta en 1.401 habitants.
+
Se pot dir que el terme municipal esta dividit en dos zones paisagístiques molt diferents: la part oriental esta composta per extenses zones de cultiu de [[Raïm|cep]], esguitades de chicotetes extensions de [[Pi (arbre)|pinars]] i l'occidental, que coincidix en la serra del Rubial i la ribera del riu Cabriel, esta última més agrest i montanyosa, en numerosos barrancs, recull parages de bellea indescriptible com les espectaculars "Hoces y Cuchillos del Cabriel", el pont de "Vadocañas", construït en el [[sigle XVI]] sobre un basament d'orige roma, "El Retorno", "El Tete", "Tamayo", "Los Cárceles", "La Fonseca".
−
 
 
−
== Geografia ==
 
−
El seu territori és el tercer en extensió de la província de Valéncia. La  capital municipal se troba a una altitut sobre el nivell del mar de 725 metros, oscilant les altituts del terme municipal des de els, aproximadament, 500 metros de la ribera del riu [[Cabriel]] fins als 1.000 metros de la serra del Rubial, passant pels 700-800 metros dels plans on se troben les principals zones agrícoles. Se pot dir que el terme municipal esta dividit en dos zones paisagístiques molt diferents: la part oriental esta composta per extenses zones de cultiu de cep, esguitades de chicotetes extensions de pinars i l'occidental, que coincidix en la serra del Rubial i la ribera del riu Cabriel, esta última més agrest i montanyosa, en numerosos barrancs, recull parages de bellea indescriptible com les espectaculars "Hoces y Cuchillos del Cabriel", el pont de "Vadocañas", construït en el segle XVI sobre un basament d'orige roma, "El Retorno", "El Tete", "Tamayo", "Los Cárceles", "La Fonseca".
 
  
 
Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta població a través de l'[[A-3]] per a enllaçar en la [[CV-465]].
 
Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta població a través de l'[[A-3]] per a enllaçar en la [[CV-465]].
  
−
=== [[Barri]]s i [[pedania|pedanies]] ===
+
=== Barris i pedanies ===
 
En el [[terme municipal]] de Venta del Moro se troben també els següents núcleus de població:
 
En el [[terme municipal]] de Venta del Moro se troben també els següents núcleus de població:
 
*'''Casas de Moya'''.
 
*'''Casas de Moya'''.
 
*'''Casas de Pradas'''.
 
*'''Casas de Pradas'''.
 
*'''Casas del Rey'''.
 
*'''Casas del Rey'''.
−
*'''Jaraguas'''.
+
* [[Jaraguas]]
 
*'''Las Monjas'''.
 
*'''Las Monjas'''.
 
*'''Los Marcos'''.
 
*'''Los Marcos'''.
Llínea 47: Llínea 47:
 
== Història ==
 
== Història ==
 
La primera població que pogué tindre el seu orige, trobablement, en una posada en l'antic camí que unia [[Valéncia]] en [[Toledo]] i que travessava el riu [[Cabriel]] pel pont de Vadocañas.  
 
La primera població que pogué tindre el seu orige, trobablement, en una posada en l'antic camí que unia [[Valéncia]] en [[Toledo]] i que travessava el riu [[Cabriel]] pel pont de Vadocañas.  
−
En l'abric de la ''Hoz de Vicente'' del riu Cabriel se descobriren en 1987 més de 100 representacions pictòriques rupestres del Neolític. També son varios els jaciments i cultura material que marquen la presencia dels ibers en el terme. Restos de ceràmica nos senyalen en casi total seguritat l'explotació ya en época dels ibers de les ''Salinas de Jaraguas''.   
+
En l'abric de la ''Hoz de Vicente'' del riu Cabriel se descobriren en [[1987]] més de 100 representacions pictòriques rupestres del [[Neolític]]. També són varios els jaciments i cultura material que marquen la presencia dels [[ibers]] en el terme. Restos de ceràmica nos senyalen en casi total seguritat l'explotació ya en época dels ibers de les ''Salinas de Jaraguas''.   
  
 
Estos jaciments, junt en atres del terme municipal (“Apedreaos”, “Moluengo”) i de la comarca (“El Molón” en [[Camporrobles]], “La Peladilla” en [[Fuenterrobles]]) estaven relacionats en l'important ciutat ibèrica de Kelin (en ''Los Villares'' de [[Capdet de les Fonts]]).  
 
Estos jaciments, junt en atres del terme municipal (“Apedreaos”, “Moluengo”) i de la comarca (“El Molón” en [[Camporrobles]], “La Peladilla” en [[Fuenterrobles]]) estaven relacionats en l'important ciutat ibèrica de Kelin (en ''Los Villares'' de [[Capdet de les Fonts]]).  
−
L'història de Venta del Moro esta fortament lligada a la de [[Requena]], de la que ha sigut aldea fins a la seua definitiva segregació en 1836. La comarca en general ha sigut un territori fronterer d'escàs poblament, pero en una activitat important de transit de mercaderies. Ya a partir de l'any 1021, Requena marcà la divisòria entre els regnes de taifa de Toledo i Valéncia. El Tractat de Cazola en 1179 entre Alfons VII de Castella i Alfons II d'Aragó reservava la reconquista de Requena als castellans, com així succeí en Ferrando III entre 1237 i 1238. Alfons X entregà la seua carta de població a Requena en 1257. Requena se va vore pronte favorida per la concessió de Port Sec en 1264 i Almoixerifat com aduana de [[Castella]], on devien tributar les mercaderies en trànsit.
+
 
−
El primer document que nos parla sobre Venta del Moro és una visita pastoral datada en 1579 del Bisbe de [[Conca|Conca (Espanya)]] i cita Venta del Moro com un lloc de 7 veïns i 24 persones de comunió que en atra visita pastoral de 1588 se convertiren en 6 veïns. Per tant, la zona és de poblament recent (sobre tot en el cas de les aldees més chicotetes), encara que només pareix endevinar-se un poblament més antic de Jaraguas per trobar-se en un alter de caràcter defensiu sobre la confluència de tres rambles i per la seua rodalia a unes salines d'explotació antiga.  
+
L'història de Venta del Moro esta fortament lligada a la de [[Requena]], de la que ha segut aldea fins a la seua definitiva segregació en [[1836]]. La comarca en general ha segut un territori fronterer d'escàs poblament, pero en una activitat important de transit de mercaderies. Ya a partir de l'any [[1021]], Requena marcà la divisòria entre els regnes de taifa de [[Toledo]] i [[Valéncia]]. El Tractat de Cazola en [[1179]] entre [[Alfons VII]] de Castella i [[Alfons II]] d'Aragó reservava la reconquista de Requena als castellans, com aixina succeí en Ferrando III entre [[1237]] i [[1238]]. [[Alfons X]] entregà la seua carta de població a Requena en [[1257]]. Requena se va vore pronte favorida per la concessió de Port Sec en [[1264]] i Almoixerifat com aduana de [[Castella]], a on devien tributar les mercaderies en trànsit.
 +
 
 +
El primer document que nos parla sobre Venta del Moro és una visita pastoral datada en [[1579]] del Bisbe de [[Conca|Conca (Espanya)]] i cita Venta del Moro com un lloc de 7 veïns i 24 persones de comunió que en atra visita pastoral de [[1588]] se convertiren en 6 veïns. Per tant, la zona és de poblament recent (sobre tot en el cas de les aldees més chicotetes), encara que a soles pareix endevinar-se un poblament més antic de Jaraguas per trobar-se en un alter de caràcter defensiu sobre la confluència de tres rambles i per la seua rodalia a unes salines d'explotació antiga.  
 +
 
 
L'orige del topònim i poble de Venta del Moro se basa en l'hipotètica existència d'una venta regentada per algun musulmà en el camí que anava de Toledo a Valéncia i que comunicava [[Iniesta]] en Requena pel pont de Vadocañas.  
 
L'orige del topònim i poble de Venta del Moro se basa en l'hipotètica existència d'una venta regentada per algun musulmà en el camí que anava de Toledo a Valéncia i que comunicava [[Iniesta]] en Requena pel pont de Vadocañas.  
−
En el cens de 1699, Venta del Moro era encara un poblà de només 15 veïns, pero serà en la segona mitat del segle XVIII quant se constata ya un important creiximent demogràfic en la zona en aportacions migratories. De fet, en les “Respostes Generals al Catastre del Marqués de l'Ensenada” de 1.752 el terme actual de Venta del Moro figura en un total de 101 veïns (450 habitants aproximadament) repartits entre Venta del Moro en 36 veïns, Casas de Pradas en 12, 10 en Jaraguas, 7 en Tamayo i un molt reduït número de veïns entre les aldees més chicotetes del terme i els seus caseríos (4 en Casas de Moya i també en Las Monjas i Los Cárceles, 3 en Casas del Rey, 2 en Los Marcos...).
 
−
En 1.787, el Cens de Floridablanca, contabilisa 1.138 habitants. És el 13 d'octubre de 1798 quant Capdet de les Fonts, Fuenterrobles i Venta del Moro (llavors aldees de Requena) eleven un memorial a Carles IV solicitant la segregació municipal per causes “de proporció, utilitat i necessitat”, justificant la seua petició per la seua extensió, número de pobladors, existència d'iglésia, mesó, presó, forn i la distancia a Requena.
 
  
−
Per Real Orde del 26 de juny de 1851, Venta del Moro junt en el resto de la comarca (exceptuada [[Sinarques]]) passaven a incorporar-se a la [[província de Valéncia]], fixant-se el llímit en Conca en el riu Cabriel.  
+
En el cens de l'any [[1699]], Venta del Moro era encara un poblà de a soles 15 veïns, pero serà en la segona mitat del [[sigle XVIII]] quant se constata ya un important creiximent demogràfic en la zona en aportacions migratories. De fet, en les “Respostes Generals al Catastre del Marqués de l'Ensenada” de 1.752 el terme actual de Venta del Moro figura en un total de 101 veïns (450 habitants aproximadament) repartits entre Venta del Moro en 36 veïns, Casas de Pradas en 12, 10 en Jaraguas, 7 en Tamayo i un molt reduït número de veïns entre les aldees més chicotetes del terme i els seus caseríos (4 en Casas de Moya i també en Las Monjas i Los Cárceles, 3 en Casas del Rey, 2 en Los Marcos...).
−
En el Nomenclàtor de 1870 el terme contava en 2.104 habitants, repartits en 453 cases (170 en Venta del Moro poble). En 1900 eren ya 3.309 habitants, proseguint una tendència d'increment demogràfic que no cessaria fins la década de 1950.  
+
 
 +
En l'any [[1787]], el Cens de Floridablanca, contabilisa 1.138 habitants. És el [[13 d'octubre]] de [[1798]] quant Capdet de les Fonts, Fuenterrobles i Venta del Moro (llavors aldees de Requena) eleven un memorial a [[Carles IV]] solicitant la segregació municipal per causes “de proporció, utilitat i necessitat”, justificant la seua petició per la seua extensió, número de pobladors, existència d'iglésia, mesó, presó, forn i la distancia a Requena.
 +
 
 +
Per Real Orde del [[26 de juny]] de [[1851]], Venta del Moro junt en el resto de la comarca (exceptuada [[Sinarques]]) passaven a incorporar-se a la [[província de Valéncia]], fixant-se el llímit en [[Conca]] en el riu Cabriel.  
 +
 
 +
En el Nomenclàtor de [[1870]] el terme contava en 2.104 habitants, repartits en 453 cases (170 en Venta del Moro poble). En [[1900]] eren ya 3.309 habitants, proseguint una tendència d'increment demogràfic que no cessaria fins la década de [[1950]].
 +
 
 +
És en la primera mitat del [[sigle XX]] quant Venta del Moro experimenta una important progressió que la convertix en una espècie de capital subcomarcal, aüçada entre atres aspectes per l'espenta d'unes aldees en plena fase de creiximent demogràfic, ya que algunes d'elles eren a soles caseríos en el [[sigle XIX]] (Los Marcos, Las Monjas, Pedriches, La Fonseca, etc.).
  
−
És en la primera mitat del segle XX quant Venta del Moro experimenta una important progressió que la convertix en una espècie de capital subcomarcal, aüçada entre atres aspectes per l'espenta de unes aldees en plena fase de creiximent demogràfic, ya que algunes d'elles eren només caseríos en el segle XIX (Los Marcos, Las Monjas, Pedriches, La Fonseca, etc.).
+
A partir de l'any [[1927]], tot el terme municipal se veu afectat per u dels proyectes de la Dictadura de [[Primo de Rivera]], la construcció de la llínea ferroviària [[Utiel]]-Baeza, proyecte que s'abandonà en la década dels trenta, pero que supongué per al poble i les seues aldees un important trànsit de gents i un auge en la vida econòmica. Foren moltes les famílies que despuix de la paralisació de les obres se quedaren a viure en el terme. En [[1936]], en la [[Guerra Civil]], se produïx un saqueig i incendi de les diferents iglésies del terme i un nou saqueig de l'archiu municipal.
  
−
A partir de 1927, tot el terme municipal se veu afectat per u dels proyectes de la Dictadura de [[Primo de Rivera]], la construcció de la llínea ferroviària Utiel-Baeza, proyecte que s'abandonà en la década dels trenta, pero que supongué per al poble i les seues aldees un important trànsit de gents i un auge en la vida econòmica. Foren moltes les famílies que després de la paralisació de les obres se quedaren a viure en el terme. En 1936, en la Guerra Civil, se produïx un saqueig i incendi de les diferents iglésies del terme i un nou saqueig de l'archiu municipal.
+
== Administració ==
 +
{{Alcaldes_Espanya
 +
  | Alcalde_1 = Cecilio García Onielfa
 +
  | Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_2 = Cecilio García Onielfa
 +
  | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_3 = Cecilio García Onielfa
 +
  | Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_4 = Luis Beltrán Jiménez
 +
  | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_5 = Luis Beltrán Jiménez
 +
  | Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_6 = Mª Amparo Cárcel Castillo
 +
  | Partit_6 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_7 = Mª Amparo Cárcel Castillo
 +
  | Partit_7 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_8 = Luis Beltrán Jiménez
 +
  | Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_9 = Luis Francisco López Yeves
 +
  | Partit_9 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_10 = Luis Francisco López Yeves
 +
  | Partit_10 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_11 = Luis Francisco López Yeves
 +
  | Partit_11 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_12 = Luis Francisco López Yeves
 +
  | Partit_12 = [[PPCV]]
 +
}}
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
−
Venta del Moro conta en 1.401 habitants.
+
Venta del Moro conta en 1.164 habitants, segons el cens del [[INE]] de l'any [[2023]].
−
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
+
 
−
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
+
<center>
 +
{| align="center" {{tablabonita}}
 +
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 +
|-
 +
 
  
−
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]]
+
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]]  !! [[2018]] !! [[2021]] !! [[2023]]
 
|-
 
|-
−
| align=center| 1.952 || align=center| 1.728 || align=center| 1.659 || align=center| 1.636 || align=center| 1.601 || align=center| 1.567 || align=center| 1.543 || align=center| 1.493 || align=center| 1.413 || align=center | 1.455
+
| align=center| 1.952 || align=center| 1.728 || align=center| 1.659 || align=center| 1.636 || align=center| 1.601 || align=center| 1.567 || align=center| 1.543 || align=center| 1.493 || align=center| 1.413 || align=center | 1.455 || align=center | 1.242 || align=center | 1.194 || align=center | 1.164
 
|}
 
|}
 +
 +
</center>
 +
 
== Economia ==
 
== Economia ==
−
En l'actualitat se basa pràcticament en el cultiu del [[cep]], [[oliveres]] i [[armeler|armelers]], havent adquirit la viticultura un auge creixent per cada dia més important demanda dels extraordinaris caldos que s'elaboren en la comarca baix la denominació d'orige "UTIEL-REQUENA".
+
En l'actualitat se basa pràcticament en el cultiu del [[raïm|cep]], [[oliveres]] i [[armela|armelers]], havent adquirit la viticultura un auge creixent per cada dia més important demanda dels extraordinaris [[vi|caldos]] que s'elaboren en la comarca baix la denominació d'orige "UTIEL-REQUENA".
  
 
== Monuments ==
 
== Monuments ==
Llínea 86: Llínea 127:
  
 
=== Monuments civils ===
 
=== Monuments civils ===
−
*'''Jaciment Paleontològic'''. Descobert a principis dels anys xixanta del passat segle, poseix una immensa riquea en mamífers i en plantes fòssils de l'época del Miocé terminal (fa aproximadament uns 7 millons d'anys) que foren trobats en argiles en lignit i margues.
+
*'''Jaciment Paleontològic'''. Descobert a principis dels anys xixanta del passat sigle, poseix una immensa riquea en mamífers i en plantes fòssils de l'época del [[Miocé]] terminal (fa aproximadament uns 7 millons d'anys) que foren trobats en argiles en lignit i margues.
 
*'''Puente Vadocañas'''. D'interés arquitectònic.
 
*'''Puente Vadocañas'''. D'interés arquitectònic.
 
*'''Puente Viejo'''. D'interés arquitectònic.
 
*'''Puente Viejo'''. D'interés arquitectònic.
Llínea 107: Llínea 148:
  
 
== Festes locals ==
 
== Festes locals ==
−
*'''[[Semana Santa]]'''.
+
*'''[[Semana Santa]] '''.
−
*'''[[Los Mayos]]'''. Tradició ancestral molt arraïlada en el poble i en algunes de les seues aldees, son los "Mayos" (cants populars), que tenen lloc la nit del 30 d'abril.
+
*'''[[Los Mayos]] '''. Tradició ancestral molt arraïlada en el poble i en algunes de les seues aldees, son los "Mayos" (cants populars), que tenen lloc la nit del [[30 d'abril]].
−
*'''[[Sant Isidre Llaurador]]'''. Té lloc el 15 de maig.
+
*'''[[Sant Isidre Llaurador]] '''. Té lloc el [[15 de maig]].
−
*'''Festes Patronals'''. Se celebren del 5 al 10 de decembre en commemoració de la seua Patrona la Verge de Loreto.
+
*'''Festes Patronals'''. Se celebren del 5 al 10 de [[decembre]] en commemoració de la seua Patrona la Verge de Loreto.
  
 
== Gastronomia ==
 
== Gastronomia ==
−
Posseïx una ampla oferta gastronòmica elaborada en productor naturals i receptes tradicionals, que l'Ajuntament ha recollit i editat en una publicació, als que els servix de complement i bona companyia el bon vi que s'obté dels ceps del municipi.
+
Posseïx una ampla oferta gastronòmica elaborada en productes naturals i receptes tradicionals, que l'Ajuntament ha recollit i editat en una publicació, als que els servix de complement i bona companyia el bon vi que s'obté dels ceps del municipi.
  
 
Entre els guisos i arrossos destaquen: el guisat de corder, el potage de vigília, l'arròs en coliflor i abadejo, l'arròs en bajoques, les guixes, etc.
 
Entre els guisos i arrossos destaquen: el guisat de corder, el potage de vigília, l'arròs en coliflor i abadejo, l'arròs en bajoques, les guixes, etc.
  
−
Atres plats típics venturrenys son el "morteruelo" de la matança del porc, el pernil al forn, el congret en sardines i tallades magres, la "atasca" i el moje de sardines.
+
Atres plats típics venturrenys són el "morteruelo" de la matança del porc, el pernil al forn, el congret en sardines i tallades magres, la "atasca" i el moje de sardines.
 +
 
 +
Per últim, en l'apartat de postres, cap destacar els [[bunyols]], les magdalenes borraches, els mantecats, les [[Llesques en ou|llesques en ous]] i les molles dolces.
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
  
−
Per últim, en l'apartat de postres, cap destacar els bunyols, les magdalenes borraches, els mantecats, les llesques en ous i les molles dolces.
+
== Referències ==
 +
<references />
 +
* [https://www.ventadelmoro.es/ Ajuntament de Venta del Moro]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Moro INE. Població de Venta del Moro]
 +
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
  
−
== Política ==
+
== Bibliografia ==
−
{{Alcaldes_Espanya
+
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
−
  | Alcalde_1 = n/d
+
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
−
  | Partit_1 = n/d
+
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
−
  | Alcalde_2 = Cecilio García Onielfa
+
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
−
  | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
+
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
−
  | Alcalde_3 = Cecilio García Onielfa
+
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
−
  | Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
+
* Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
−
  | Alcalde_4 = Luis Beltrán Jiménez
+
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
−
  | Partit_4 = [[PSOE]]
 
−
  | Alcalde_5 = Luis Beltrán Jiménez
 
−
  | Partido_5 = [[PSPV-PSOE]]
 
−
  | Alcalde_6 = Mª Amparo Cárcel Castillo
 
−
  | Partit_6 = [[PPCV]]
 
−
  | Alcalde_7 = Mª Amparo Cárcel Castillo
 
−
  | Partit_7 = [[PPCV]]
 
−
  | Alcalde_8 = Luis Beltrán Jiménez
 
−
  | Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]
 
−
}}
 
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
−
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]
+
{{commonscat|Venta del Moro}}
−
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
+
 
−
*[http://www.ventadelmoro.org Web no oficial de Venta del Moro]
+
* [https://www.ventadelmoro.org/ Asociación Cultural Amigos de Venta del Moro]
  
−
== Referències ==
 
−
{{Traduït de|es|Venta_del_Moro}}
 
 
{{Municipis de La Plana d'Utiel-Requena}}
 
{{Municipis de La Plana d'Utiel-Requena}}
  
 +
[[Categoria:Venta del Moro]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Última revisió del 19:05 19 maig 2024

Venta del Moro
Localització de Venta del Moro respecte del País Valencià.png Escut de Venta del Moro.svg
Localització de Venta del Moro respecte de la Plana d'Utiel.png
País : Bandera de España.svg Espanya
• Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
• Província: Província de Valéncia
• Comarca: La Plana d'Utiel-Requena
• Partit judicial: Requena
Ubicació: 39°29′3′′N 1°21′99′′O
• Altitut: 730 msnm
Superfície: 272,60 km²
Població: 1.194 hab. (2021)
• Densitat: 5,14 hab./km²
Gentilici: Venturreny/a
Predomini llingüístic: Castellà
Còdic postal: 46310
Festes majors: Del 5 al 10 de decembre
Alcalde: Luis Francisco López Yeves (PPCV)
Pàgina web: Web oficial de Venta del Moro


Iglésia de Casas de Moya

Venta del Moro és un municipi de la Comunitat Valenciana que es troba en l'interior de la província de Valéncia, en la comarca de La Plana d'Utiel-Requena.

Geografia[editar | editar còdic]

El seu territori és el tercer en extensió de la província de Valéncia. La capital municipal se troba a una altitut sobre el nivell del mar de 725 metros, oscilant les altituts del terme municipal des dels, aproximadament, 500 metros de la ribera del riu Cabriel fins als 1.000 metros de la serra del Rubial, passant pels 700-800 metros dels plans a on se troben les principals zones agrícoles.

Se pot dir que el terme municipal esta dividit en dos zones paisagístiques molt diferents: la part oriental esta composta per extenses zones de cultiu de cep, esguitades de chicotetes extensions de pinars i l'occidental, que coincidix en la serra del Rubial i la ribera del riu Cabriel, esta última més agrest i montanyosa, en numerosos barrancs, recull parages de bellea indescriptible com les espectaculars "Hoces y Cuchillos del Cabriel", el pont de "Vadocañas", construït en el sigle XVI sobre un basament d'orige roma, "El Retorno", "El Tete", "Tamayo", "Los Cárceles", "La Fonseca".

Des de Valéncia, s'accedix a esta població a través de l'A-3 per a enllaçar en la CV-465.

Barris i pedanies[editar | editar còdic]

En el terme municipal de Venta del Moro se troben també els següents núcleus de població:

  • Casas de Moya.
  • Casas de Pradas.
  • Casas del Rey.
  • Jaraguas
  • Las Monjas.
  • Los Marcos.

Localitats llimítrofs[editar | editar còdic]

El terme municipal de Venta del Moro llimita en les següents localitats: Capdet de les Fonts, Fuenterrobles, Requena i Villargordo del Cabriel totes elles de la província de Valéncia. Casas-Ibáñez, Villamalea en la província d'Albacete, Castella-La Mancha.

Història[editar | editar còdic]

La primera població que pogué tindre el seu orige, trobablement, en una posada en l'antic camí que unia Valéncia en Toledo i que travessava el riu Cabriel pel pont de Vadocañas. En l'abric de la Hoz de Vicente del riu Cabriel se descobriren en 1987 més de 100 representacions pictòriques rupestres del Neolític. També són varios els jaciments i cultura material que marquen la presencia dels ibers en el terme. Restos de ceràmica nos senyalen en casi total seguritat l'explotació ya en época dels ibers de les Salinas de Jaraguas.

Estos jaciments, junt en atres del terme municipal (“Apedreaos”, “Moluengo”) i de la comarca (“El Molón” en Camporrobles, “La Peladilla” en Fuenterrobles) estaven relacionats en l'important ciutat ibèrica de Kelin (en Los Villares de Capdet de les Fonts).

L'història de Venta del Moro esta fortament lligada a la de Requena, de la que ha segut aldea fins a la seua definitiva segregació en 1836. La comarca en general ha segut un territori fronterer d'escàs poblament, pero en una activitat important de transit de mercaderies. Ya a partir de l'any 1021, Requena marcà la divisòria entre els regnes de taifa de Toledo i Valéncia. El Tractat de Cazola en 1179 entre Alfons VII de Castella i Alfons II d'Aragó reservava la reconquista de Requena als castellans, com aixina succeí en Ferrando III entre 1237 i 1238. Alfons X entregà la seua carta de població a Requena en 1257. Requena se va vore pronte favorida per la concessió de Port Sec en 1264 i Almoixerifat com aduana de Castella, a on devien tributar les mercaderies en trànsit.

El primer document que nos parla sobre Venta del Moro és una visita pastoral datada en 1579 del Bisbe de Conca (Espanya) i cita Venta del Moro com un lloc de 7 veïns i 24 persones de comunió que en atra visita pastoral de 1588 se convertiren en 6 veïns. Per tant, la zona és de poblament recent (sobre tot en el cas de les aldees més chicotetes), encara que a soles pareix endevinar-se un poblament més antic de Jaraguas per trobar-se en un alter de caràcter defensiu sobre la confluència de tres rambles i per la seua rodalia a unes salines d'explotació antiga.

L'orige del topònim i poble de Venta del Moro se basa en l'hipotètica existència d'una venta regentada per algun musulmà en el camí que anava de Toledo a Valéncia i que comunicava Iniesta en Requena pel pont de Vadocañas.

En el cens de l'any 1699, Venta del Moro era encara un poblà de a soles 15 veïns, pero serà en la segona mitat del sigle XVIII quant se constata ya un important creiximent demogràfic en la zona en aportacions migratories. De fet, en les “Respostes Generals al Catastre del Marqués de l'Ensenada” de 1.752 el terme actual de Venta del Moro figura en un total de 101 veïns (450 habitants aproximadament) repartits entre Venta del Moro en 36 veïns, Casas de Pradas en 12, 10 en Jaraguas, 7 en Tamayo i un molt reduït número de veïns entre les aldees més chicotetes del terme i els seus caseríos (4 en Casas de Moya i també en Las Monjas i Los Cárceles, 3 en Casas del Rey, 2 en Los Marcos...).

En l'any 1787, el Cens de Floridablanca, contabilisa 1.138 habitants. És el 13 d'octubre de 1798 quant Capdet de les Fonts, Fuenterrobles i Venta del Moro (llavors aldees de Requena) eleven un memorial a Carles IV solicitant la segregació municipal per causes “de proporció, utilitat i necessitat”, justificant la seua petició per la seua extensió, número de pobladors, existència d'iglésia, mesó, presó, forn i la distancia a Requena.

Per Real Orde del 26 de juny de 1851, Venta del Moro junt en el resto de la comarca (exceptuada Sinarques) passaven a incorporar-se a la província de Valéncia, fixant-se el llímit en Conca en el riu Cabriel.

En el Nomenclàtor de 1870 el terme contava en 2.104 habitants, repartits en 453 cases (170 en Venta del Moro poble). En 1900 eren ya 3.309 habitants, proseguint una tendència d'increment demogràfic que no cessaria fins la década de 1950.

És en la primera mitat del sigle XX quant Venta del Moro experimenta una important progressió que la convertix en una espècie de capital subcomarcal, aüçada entre atres aspectes per l'espenta d'unes aldees en plena fase de creiximent demogràfic, ya que algunes d'elles eren a soles caseríos en el sigle XIX (Los Marcos, Las Monjas, Pedriches, La Fonseca, etc.).

A partir de l'any 1927, tot el terme municipal se veu afectat per u dels proyectes de la Dictadura de Primo de Rivera, la construcció de la llínea ferroviària Utiel-Baeza, proyecte que s'abandonà en la década dels trenta, pero que supongué per al poble i les seues aldees un important trànsit de gents i un auge en la vida econòmica. Foren moltes les famílies que despuix de la paralisació de les obres se quedaren a viure en el terme. En 1936, en la Guerra Civil, se produïx un saqueig i incendi de les diferents iglésies del terme i un nou saqueig de l'archiu municipal.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Cecilio García Onielfa PSPV-PSOE
1983 - 1987 Cecilio García Onielfa PSPV-PSOE
1987 - 1991 Cecilio García Onielfa PSPV-PSOE
1991 - 1995 Luis Beltrán Jiménez PSPV-PSOE
1995 - 1999 Luis Beltrán Jiménez PSPV-PSOE
1999 - 2003 Mª Amparo Cárcel Castillo PPCV
2003 - 2007 Mª Amparo Cárcel Castillo PPCV
2007 - 2011 Luis Beltrán Jiménez PSPV-PSOE
2011 - 2015 Luis Francisco López Yeves PPCV
2015 - 2019 Luis Francisco López Yeves PPCV
2019 - 2023 Luis Francisco López Yeves PPCV
2023 Luis Francisco López Yeves PPCV

Demografia[editar | editar còdic]

Venta del Moro conta en 1.164 habitants, segons el cens del INE de l'any 2023.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2018 2021 2023
1.952 1.728 1.659 1.636 1.601 1.567 1.543 1.493 1.413 1.455 1.242 1.194 1.164

Economia[editar | editar còdic]

En l'actualitat se basa pràcticament en el cultiu del cep, oliveres i armelers, havent adquirit la viticultura un auge creixent per cada dia més important demanda dels extraordinaris caldos que s'elaboren en la comarca baix la denominació d'orige "UTIEL-REQUENA".

Monuments[editar | editar còdic]

Monuments religiosos[editar | editar còdic]

  • Iglésia de Cristo Rey. Edifici d'interés arquitectònic en Casas del Rey.
  • Iglésia de Nostra Senyora de Loreto. Edifici d'interés arquitectònic.
  • Iglésia de Nostra Senyora del Carmen. Edifici d'interés arquitectònic en Las Monjas.
  • Iglésia de Sant Antoni Abat. Edifici d'interés arquitectònic de Casas de Moya.
  • Iglésia de San Francisco Javier. Edifici d'interés arquitectònic en Jaraguas.
  • Iglésia de Sant Gregori. Edifici d'interés arquitectònic en Casas de Pradas.
  • Iglésia de San Isidro Labrador. Edifici d'interés arquitectònic de Los Marcos.

Monuments civils[editar | editar còdic]

  • Jaciment Paleontològic. Descobert a principis dels anys xixanta del passat sigle, poseix una immensa riquea en mamífers i en plantes fòssils de l'época del Miocé terminal (fa aproximadament uns 7 millons d'anys) que foren trobats en argiles en lignit i margues.
  • Puente Vadocañas. D'interés arquitectònic.
  • Puente Viejo. D'interés arquitectònic.
  • Plaça de Bous. Edifici d'interés arquitectònic.

Llocs d'interés[editar | editar còdic]

  • Rutes:
  • Vereda de la Mancha.
  • Vereda de San Antón.
  • Línea Férrea Baeza-Utiel (conserva túnels, ponts, etc.).
  • Descens del Riu Cabriel.
  • Microreserves i parajes d'alt valor migambiental:
  • Los Cuchillos i las Hoces del Cabriel.
  • La Derrubiada.

En tot el territori existixen diverses fonts naturals, destacant las de Medrano, Julianazo, Solar, Rebollo, de l'Oliva, del Piojo, Gadea, de la Víbora, etc., algunes d'elles de molt saludables aigües, com en el cas de la "Fuente de la Zorra" i la "Fuente del Hambre".

Festes locals[editar | editar còdic]

Gastronomia[editar | editar còdic]

Posseïx una ampla oferta gastronòmica elaborada en productes naturals i receptes tradicionals, que l'Ajuntament ha recollit i editat en una publicació, als que els servix de complement i bona companyia el bon vi que s'obté dels ceps del municipi.

Entre els guisos i arrossos destaquen: el guisat de corder, el potage de vigília, l'arròs en coliflor i abadejo, l'arròs en bajoques, les guixes, etc.

Atres plats típics venturrenys són el "morteruelo" de la matança del porc, el pernil al forn, el congret en sardines i tallades magres, la "atasca" i el moje de sardines.

Per últim, en l'apartat de postres, cap destacar els bunyols, les magdalenes borraches, els mantecats, les llesques en ous i les molles dolces.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de La Plana d'Utiel-Requena
Camporrobles  •  Capdet de les Fonts  •  Chera  •  Fuenterrobles  •  Requena  •  Sinarques  •  Utiel  •  Venta del Moro  •  Villargordo del Cabriel
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Venta_del_Moro&oldid=320855»