Diferència entre les revisions de "Diego Ramírez de Arellano"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
|||
| (No es mostren 16 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
|firma = | |firma = | ||
}} | }} | ||
| − | '''Diego Ramírez de Arellano''' ([[Xàtiva]] c. [[1580]] - † [[Sevilla]], [[1633]]) va ser un mariner, descobridor i cosmógraf valencià que navegà entre el [[sur]] del [[Amèrica|continent americà]] i l'[[Antàrtida]]. | + | '''Diego Ramírez de Arellano''' ([[Xàtiva]] c. [[1580]] - † [[Sevilla]], [[1633]]) va ser un mariner, descobridor i cosmógraf valencià que navegà entre el [[sur]] del [[Amèrica|continent americà]] i l'[[Antàrtida]]. Segons les investigacions de [[Carles Recio]], fon el descobridor de l'Antàrtida. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Diego Ramírez naixqué en la ciutat de [[Xàtiva]] en l'any 1580. Son pare era Alfonso de llinage, provinent d'una prestigiossa família de platers del [[Regne de Valéncia]], pero Diego decidí canviar-se | + | |
| − | De jove se traslladà a la ciutat de [[Valéncia]] a on començà els estudis de teologia. En esta ciutat [[Port de Valéncia|portuària]] va ser a on descobrí la seua passió per la [[mar]]. En acabar les bodes de [[Felip III d'Espanya|Felip III]] celebrades en Valéncia, se traslladà a [[Madrit]] a on anà a estudiar [[geografia]] i [[astronomia]] en l'Acadèmia de Matemàtiques que havia segut creada per [[Felip II d'Espanya|Felip II]] en [[1582]]. | + | Diego Ramírez naixqué en la ciutat de [[Xàtiva]] en l'any 1580. Son pare era Alfonso de llinage, provinent d'una prestigiossa família de platers del [[Regne de Valéncia]], pero Diego decidí canviar-se el llinage pel de sa mare, Ana Ramírez de Arellano, perque afirmava que els Ramírez de Arellano descendien dels reis de [[Navarra]]. D'ahí que alguns historiadors hagen confòs el seu nom en Alfonso, el llinage de son pare. De jove se traslladà a la ciutat de [[Valéncia]] a on començà els estudis de teologia. En esta ciutat [[Port de Valéncia|portuària]] va ser a on descobrí la seua passió per la [[mar]]. En acabar les bodes de [[Felip III d'Espanya|Felip III]] celebrades en Valéncia, se traslladà a [[Madrit]] a on anà a estudiar [[geografia]] i [[astronomia]] en l'Acadèmia de Matemàtiques que havia segut creada per [[Felip II d'Espanya|Felip II]] en [[1582]]. |
=== L'expedició === | === L'expedició === | ||
| − | En el començ del [[sigle XVII]] sorgí el perill en el sur de l'[[Imperi espanyol]] de que les nacions enemigues d'[[Espanya]] pugueren assegurar-se un pas al sur de l'[[Estret de Magallanes]] i llançar-se cap a [[Àsia]]. Diego Ramírez urgí al rei que enviara una expedició per a comprobar quines terres hi havien al sur de l'Estret de Magallanes a lo qual Felip III acceptà i ordenà començar els preparatius. Diego Ramírez era pilot, navegant cap i cosmógraf de l'expedició. Els capitans de les dos naus de l'expedició foren els germans Bartolomé i Gonzalo García de Nodal. | + | [[File:Dramirez map.png|thumb|right|250px|Illes Diego Ramírez]] |
| + | En el començ del [[sigle XVII]] sorgí el perill en el sur de l'[[Imperi espanyol]] de que les nacions enemigues d'[[Espanya]] pugueren assegurar-se un pas al sur de l'[[Estret de Magallanes]] i llançar-se cap a [[Àsia]]. Diego Ramírez urgí al rei de que enviara una expedició per a comprobar quines terres hi havien al sur de l'Estret de Magallanes a lo qual Felip III acceptà i ordenà començar els preparatius. Diego Ramírez era pilot, navegant cap i cosmógraf de l'expedició. Els capitans de les dos naus de l'expedició foren els germans Bartolomé i Gonzalo García de Nodal. | ||
| − | [[File:CapeHornOverviewMap.png|thumb|left| | + | [[File:CapeHornOverviewMap.png|thumb|left|200px|Mapa de la zona en les Illes Diego Ramírez]] |
Els barcos ixqueren de [[Lisboa]], sent esta ciutat espanyola, el [[27 de setembre]] de [[1618]]. El [[19 de decembre]] arribaren a l'entrada del [[Riu de la Plata]]. En estes terres trobaren animals com [[pingüí|pingüins]], [[lleó marí|lleons marins]] i [[au|aus]]. En acabant, continuaren fins a l'entrada de l'Estret de Magallanes i baixaren fins a sobrepassar el llimit sur de la [[Terra del Fòc]]. Allí descubrí que efectivament esta terra era una illa i la nomenà [[Illa de Xàtiva]] en honor a la seua ciutat natal. Prèviament [[Magallanes]] havia observat quan passà per l'estret unes grans fogueres en l'atra vora d'eixe pas per lo que la nomenà la Terra del Fòc. A l'estret que la separa l'Illa de Xàtiva (la Terra del Fòc) de l'[[Illa dels Estats]] el nomenà [[Estret de Sant Vicent]] (també dit Estret de Le Maire) en honor a [[Sant Vicent Màrtir]] patró de Valéncia i al cap de l'extrem [[oest]] de l'Illa dels Estats el nomenà [[Cap Setabense]]. Continuant la navegació descobriren un [[archipèlec]] situat més al sur del [[Cap d’Hornos]] que nomenà [[Illes Diego Ramírez]] en el seu honor, medint el punt cartogràfic més meridional fins al moment. Hui en dia formen part de [[Chile]]. | Els barcos ixqueren de [[Lisboa]], sent esta ciutat espanyola, el [[27 de setembre]] de [[1618]]. El [[19 de decembre]] arribaren a l'entrada del [[Riu de la Plata]]. En estes terres trobaren animals com [[pingüí|pingüins]], [[lleó marí|lleons marins]] i [[au|aus]]. En acabant, continuaren fins a l'entrada de l'Estret de Magallanes i baixaren fins a sobrepassar el llimit sur de la [[Terra del Fòc]]. Allí descubrí que efectivament esta terra era una illa i la nomenà [[Illa de Xàtiva]] en honor a la seua ciutat natal. Prèviament [[Magallanes]] havia observat quan passà per l'estret unes grans fogueres en l'atra vora d'eixe pas per lo que la nomenà la Terra del Fòc. A l'estret que la separa l'Illa de Xàtiva (la Terra del Fòc) de l'[[Illa dels Estats]] el nomenà [[Estret de Sant Vicent]] (també dit Estret de Le Maire) en honor a [[Sant Vicent Màrtir]] patró de Valéncia i al cap de l'extrem [[oest]] de l'Illa dels Estats el nomenà [[Cap Setabense]]. Continuant la navegació descobriren un [[archipèlec]] situat més al sur del [[Cap d’Hornos]] que nomenà [[Illes Diego Ramírez]] en el seu honor, medint el punt cartogràfic més meridional fins al moment. Hui en dia formen part de [[Chile]]. | ||
| − | Al parar a peixcar en la costa de l'Illa de Xàtiva, aparegueren unes persones | + | Al parar a peixcar en la costa de l'Illa de Xàtiva, aparegueren unes persones en poca roba i sense barba i al vore's intercambiaren peces de roba, este va ser el primer contacte extern en els indígenes la Terra del Fòc. Des d'ací la navegació descendí cap al sur. Més tart, entraren en l'Estret de Magallanes per l'oest i ixqueren a l'[[Oceà Atlàntic|Atlàntic]] el [[13 de març]] de l'any [[1619]]. Quan estaven prop de les [[Illes Açores|Açores]] unes naus franceses increparen l'expedició pero al intercanviar-se unes canyonades retrocediren. Finalment, l'expedició arribà a [[Sanlúcar de Barrameda]] el [[7 de juliol]] de 1619. Des d'ací s’informà al [[Consell d'Índies]] i a sa magestat Felip III que estava en [[Lisboa]] dels resultats exitossos de l'expedició. |
== Vida posterior == | == Vida posterior == | ||
| − | [[File:Illa de Xàtiva.jpg|thumb|250px|Mapa de Diego Ramírez en | + | [[File:Illa de Xàtiva.jpg|thumb|250px|Mapa de Diego Ramírez en l'[[Illa de Xàtiva]] i l'[[Estret de Sant Vicent]]]] |
| − | Diego Ramírez | + | Diego Ramírez tornà a Madrit i fon nomenat capità de l'infanteria espanyola per a, seguidament, incorporar-se a l'armada que estava a punt d'eixir, a finals de 1619, per a anar a socórrer a les [[Filipines]] atacades pels [[Països Baixos|holandesos]]. No obstant, esta expedició s'afonà en una tormenta i ell fon rescatat en una barca salvavides. |
| − | Al tornar a la Península va ser nomentat pilot major de la carrera d'Índies de la [[Casa de contratació]] de [[Sevilla]] en l'any [[1620]], en lo qual se convertí en el major cosmógraf de l'[[Imperi | + | Al tornar a la Península va ser nomentat pilot major de la carrera d'Índies de la [[Casa de contratació]] de [[Sevilla]] en l'any [[1620]], en lo qual se convertí en el major cosmógraf de l'[[Imperi espanyol|Imperi]]. També escrigué el ''Reconeiximent dels estrets de Magallanes i Sant Vicent i algunes coses curioses de navegació'' ([[1621]]) descrivint tots els seus descobriments i corregint els erros comessos en els informes previs dels capitans. En Sevilla vixqué en la seua dòna, Mariana de Aybar, i tingué un fill. Finalment faltà en esta ciutat en l'any [[1633]]. |
== Proees de Diego Ramírez == | == Proees de Diego Ramírez == | ||
| − | * La primera circunnavegació de l'Illa de Xàtiva (la Terra del Fòc), incloent un estudi a fondo de les seues costes | + | |
| − | * El descobriment de les Illes Diego Ramírez i la | + | * La primera circunnavegació de l'Illa de Xàtiva (la Terra del Fòc), incloent un estudi a fondo de les seues costes. |
| − | * La | + | * El descobriment de les Illes Diego Ramírez i la cartografia del punt més al sur medit fins ad eixe moment. |
| − | + | * El primer contacte en la gent de la Terra del Fòc. | |
| − | * El segon pas pel Cap d’Hornos | + | * La navegació cap al sur en el passage entre [[Amèrica]] i l'[[Antàrtida]]. |
| − | * | + | * El segon pas pel Cap d’Hornos. |
| + | * El tercer pas per l'Estret de Magallanes. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| + | |||
* Enciclopedia general del mar, Ediciones Garriga SA Barcelona (1965) | * Enciclopedia general del mar, Ediciones Garriga SA Barcelona (1965) | ||
* Robin Knox-Johnston, Cape Horn, pag. 60-61. Londres, 1994. ISBN 0-340-41527-4 (en [[anglés]]) | * Robin Knox-Johnston, Cape Horn, pag. 60-61. Londres, 1994. ISBN 0-340-41527-4 (en [[anglés]]) | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| − | |||
* Huerta Morrión, Juan. ''Diego Ramírez de Arellano, "el cosmógrafo Ramírez"'' dins de Xàtiva, Fira d'Agost, 1984, Ajuntament de Xàtiva, 1984 | * Huerta Morrión, Juan. ''Diego Ramírez de Arellano, "el cosmógrafo Ramírez"'' dins de Xàtiva, Fira d'Agost, 1984, Ajuntament de Xàtiva, 1984 | ||
* López Piñero, José María. ''La tecnología de la navegación en la España renacentista''. Ajuntament de Valéncia, 2007 | * López Piñero, José María. ''La tecnología de la navegación en la España renacentista''. Ajuntament de Valéncia, 2007 | ||
| Llínea 59: | Llínea 63: | ||
* [https://web.archive.org/web/20080925214555/http://perso.wanadoo.es/rgmoya/laisladexativa.htm García Moya, Ricardo. La isla de Xàtiva y la “Mediterrània” (en [[castellà]])] | * [https://web.archive.org/web/20080925214555/http://perso.wanadoo.es/rgmoya/laisladexativa.htm García Moya, Ricardo. La isla de Xàtiva y la “Mediterrània” (en [[castellà]])] | ||
* [https://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000087033&page=1 Manuscrito original de Diego Ramírez de Arellano. Reconocimiento de los estrechos de Magallanes y de San Vicente y algunas cosas curiosas de navegación (Biblioteca Nacional de España) (en castellà)] | * [https://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000087033&page=1 Manuscrito original de Diego Ramírez de Arellano. Reconocimiento de los estrechos de Magallanes y de San Vicente y algunas cosas curiosas de navegación (Biblioteca Nacional de España) (en castellà)] | ||
| + | * [https://www.culturavalenciana.es/diego-ramirez-descobridor-de-lantartida/ Diego Ramírez descobridor de l’Antàrtida - Cultura Valenciana] | ||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||
Última revisió del 22:25 9 set 2024
| Diego Ramírez de Arellano | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Diego Ramírez (centre) en un retaule ceràmic conmemoratiu del sigle XVIII | |||
| Ocupació: | Navegant | ||
| Naiximent: | c. 1580 | ||
| Lloc de naiximent: | Xàtiva, Regne de Valéncia, Imperi espanyol | ||
| Defunció: | 1633 | ||
| Lloc de defunció: | Sevilla, Regne de Sevilla, Imperi espanyol | ||
Diego Ramírez de Arellano (Xàtiva c. 1580 - † Sevilla, 1633) va ser un mariner, descobridor i cosmógraf valencià que navegà entre el sur del continent americà i l'Antàrtida. Segons les investigacions de Carles Recio, fon el descobridor de l'Antàrtida.
Biografia[editar | editar còdic]
Diego Ramírez naixqué en la ciutat de Xàtiva en l'any 1580. Son pare era Alfonso de llinage, provinent d'una prestigiossa família de platers del Regne de Valéncia, pero Diego decidí canviar-se el llinage pel de sa mare, Ana Ramírez de Arellano, perque afirmava que els Ramírez de Arellano descendien dels reis de Navarra. D'ahí que alguns historiadors hagen confòs el seu nom en Alfonso, el llinage de son pare. De jove se traslladà a la ciutat de Valéncia a on començà els estudis de teologia. En esta ciutat portuària va ser a on descobrí la seua passió per la mar. En acabar les bodes de Felip III celebrades en Valéncia, se traslladà a Madrit a on anà a estudiar geografia i astronomia en l'Acadèmia de Matemàtiques que havia segut creada per Felip II en 1582.
L'expedició[editar | editar còdic]
En el començ del sigle XVII sorgí el perill en el sur de l'Imperi espanyol de que les nacions enemigues d'Espanya pugueren assegurar-se un pas al sur de l'Estret de Magallanes i llançar-se cap a Àsia. Diego Ramírez urgí al rei de que enviara una expedició per a comprobar quines terres hi havien al sur de l'Estret de Magallanes a lo qual Felip III acceptà i ordenà començar els preparatius. Diego Ramírez era pilot, navegant cap i cosmógraf de l'expedició. Els capitans de les dos naus de l'expedició foren els germans Bartolomé i Gonzalo García de Nodal.
Els barcos ixqueren de Lisboa, sent esta ciutat espanyola, el 27 de setembre de 1618. El 19 de decembre arribaren a l'entrada del Riu de la Plata. En estes terres trobaren animals com pingüins, lleons marins i aus. En acabant, continuaren fins a l'entrada de l'Estret de Magallanes i baixaren fins a sobrepassar el llimit sur de la Terra del Fòc. Allí descubrí que efectivament esta terra era una illa i la nomenà Illa de Xàtiva en honor a la seua ciutat natal. Prèviament Magallanes havia observat quan passà per l'estret unes grans fogueres en l'atra vora d'eixe pas per lo que la nomenà la Terra del Fòc. A l'estret que la separa l'Illa de Xàtiva (la Terra del Fòc) de l'Illa dels Estats el nomenà Estret de Sant Vicent (també dit Estret de Le Maire) en honor a Sant Vicent Màrtir patró de Valéncia i al cap de l'extrem oest de l'Illa dels Estats el nomenà Cap Setabense. Continuant la navegació descobriren un archipèlec situat més al sur del Cap d’Hornos que nomenà Illes Diego Ramírez en el seu honor, medint el punt cartogràfic més meridional fins al moment. Hui en dia formen part de Chile.
Al parar a peixcar en la costa de l'Illa de Xàtiva, aparegueren unes persones en poca roba i sense barba i al vore's intercambiaren peces de roba, este va ser el primer contacte extern en els indígenes la Terra del Fòc. Des d'ací la navegació descendí cap al sur. Més tart, entraren en l'Estret de Magallanes per l'oest i ixqueren a l'Atlàntic el 13 de març de l'any 1619. Quan estaven prop de les Açores unes naus franceses increparen l'expedició pero al intercanviar-se unes canyonades retrocediren. Finalment, l'expedició arribà a Sanlúcar de Barrameda el 7 de juliol de 1619. Des d'ací s’informà al Consell d'Índies i a sa magestat Felip III que estava en Lisboa dels resultats exitossos de l'expedició.
Vida posterior[editar | editar còdic]
Diego Ramírez tornà a Madrit i fon nomenat capità de l'infanteria espanyola per a, seguidament, incorporar-se a l'armada que estava a punt d'eixir, a finals de 1619, per a anar a socórrer a les Filipines atacades pels holandesos. No obstant, esta expedició s'afonà en una tormenta i ell fon rescatat en una barca salvavides.
Al tornar a la Península va ser nomentat pilot major de la carrera d'Índies de la Casa de contratació de Sevilla en l'any 1620, en lo qual se convertí en el major cosmógraf de l'Imperi. També escrigué el Reconeiximent dels estrets de Magallanes i Sant Vicent i algunes coses curioses de navegació (1621) descrivint tots els seus descobriments i corregint els erros comessos en els informes previs dels capitans. En Sevilla vixqué en la seua dòna, Mariana de Aybar, i tingué un fill. Finalment faltà en esta ciutat en l'any 1633.
Proees de Diego Ramírez[editar | editar còdic]
- La primera circunnavegació de l'Illa de Xàtiva (la Terra del Fòc), incloent un estudi a fondo de les seues costes.
- El descobriment de les Illes Diego Ramírez i la cartografia del punt més al sur medit fins ad eixe moment.
- El primer contacte en la gent de la Terra del Fòc.
- La navegació cap al sur en el passage entre Amèrica i l'Antàrtida.
- El segon pas pel Cap d’Hornos.
- El tercer pas per l'Estret de Magallanes.
Referències[editar | editar còdic]
- Enciclopedia general del mar, Ediciones Garriga SA Barcelona (1965)
- Robin Knox-Johnston, Cape Horn, pag. 60-61. Londres, 1994. ISBN 0-340-41527-4 (en anglés)
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Huerta Morrión, Juan. Diego Ramírez de Arellano, "el cosmógrafo Ramírez" dins de Xàtiva, Fira d'Agost, 1984, Ajuntament de Xàtiva, 1984
- López Piñero, José María. La tecnología de la navegación en la España renacentista. Ajuntament de Valéncia, 2007
- "Manuscrito descubridor de isla Xàtiva en la Patagonia" (11 de febrer de 2009). Levante-EMV. https://www.levante-emv.com/cultura/2009/02/11/manuscrito-descubridor-isla-xativa-patagonia-13320941.html
- Real Academia de Ciencias. Nuestra historia. Recuperado de https://rac.es/sobre-nosotros/nuestra-historia/
- Real Academia de la Historia. Diego Ramírez de Arellano. Diccionario Biográfico Español. https://dbe.rah.es/biografias/10851/diego-ramirez-de-arellano
- Soler Pascual, Emilio (Edición, introducción y notas): "Reconosimiento de los Estrechos de Magallanes y de San Viçente. Con algunas cosas curiossas de navegación. por el cappitán Diego Ramírez de Arellano". Institució Alfons el Magnánim. Valéncia, 2010
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Diego Ramírez de Arellano.
- García Moya, Ricardo. La isla de Xàtiva y la “Mediterrània” (en castellà)
- Manuscrito original de Diego Ramírez de Arellano. Reconocimiento de los estrechos de Magallanes y de San Vicente y algunas cosas curiosas de navegación (Biblioteca Nacional de España) (en castellà)
- Diego Ramírez descobridor de l’Antàrtida - Cultura Valenciana