Diferència entre les revisions de "Gavarda"
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]] | | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]] | ||
| Alcalde_3 = Vicente Benacloche Guillem | | Alcalde_3 = Vicente Benacloche Guillem | ||
| − | | Partit_3 = | + | | Partit_3 = Independent |
| Alcalde_4 = Vicente Benacloche Guillem | | Alcalde_4 = Vicente Benacloche Guillem | ||
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]] | | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]] | ||
| Llínea 37: | Llínea 37: | ||
| Alcalde_11 = Vicente Mompó Aledo | | Alcalde_11 = Vicente Mompó Aledo | ||
| Partit_11 = [[PP]] | | Partit_11 = [[PP]] | ||
| − | | Alcalde_12 = | + | | Alcalde_12 = Vicente Mompó Aledo |
| − | | Partit_12 = | + | | Partit_12 = [[PP]] |
}} | }} | ||
| Llínea 64: | Llínea 64: | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]] | * [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]] | ||
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{listaref}} | {{listaref}} | ||
Última revisió del 17:38 10 set 2024
Gavarda (en castellà Gabarda), és un municipi de la Comunitat Valenciana que es troba en la comarca de la Ribera Alta, en la província de Valéncia.
Geografia[editar | editar còdic]
La superfície del terme és plana, excepte la part nort i nort-est que és una chicoteta zona montanyosa, a on es troba el municipi nou de Gavarda, en altures màximes de 150 m, en les denominacions de Lloma Teixonera, Lloma Plana i Bateria. El terme municipal està situat a la vora del Xúquer, en la zona sur-oest de la comarca. El riu juntament en la Sequia Real del Xúquer rodegen el poble.
Localitats fitants[editar | editar còdic]
Llimita en Alberich, Alcàntera, Antella, Beneixida, Càrcer i Vilanova de Castelló.
Història[editar | editar còdic]
Alqueria musulmana que durant l'ocupació cristiana va vore com Jaume I, repartia les terres a cada u de sis dels seus lloctinents i la donà a poblar a catorze cristians. En l'any 1364, Olfo de Pròxida va adquirir-la i en l'any 1432, Alfons V va donar la jurisdicció civil i criminal als successors d'aquell.
En l'any 1612, despuix de l'expulsió morisca, el duc de l'Infantat, donà carta pobla a 30 cristians vells; a principis del sigle XIX produïa arròs, seda, blat, oli, vi, melons i atres fruites i hortalices, ademés contava en dos pedreres; com a conseqüència de la "pantanà" del 1982 el poble fon construït de nou en cotes propenques més elevades; si be encara queden un bon número d'habitants en l'antiga Gavarda.
Administració[editar | editar còdic]
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Vicente Benacloche Guillem | PSPV-PSOE |
| 1983 - 1987 | Vicente Benacloche Guillem | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | Vicente Benacloche Guillem | Independent |
| 1991 - 1995 | Vicente Benacloche Guillem | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | Vicente Benacloche Guillem | PSPV-PSOE |
| 1999 - 2003 | Pere Lluís Núñez Dom./Pere Ll. Muñoz F. | PPCV/BNV |
| 2003 - 2007 | Pere Lluís Muñoz Femenía | BNV - EV |
| 2007 - 2011 | Adela Martínez Corbí | Independent |
| 2011 - 2015 | Vicente Mompó Aledo | PP |
| 2015 - 2019 | Vicente Mompó Aledo | PP |
| 2019 - 2023 | Vicente Mompó Aledo | PP |
| 2023 | Vicente Mompó Aledo | PP |
Demografia[editar | editar còdic]
Segons el INE de l'any 2022, conta en una població de 1.053 habitants.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 | 2018 | 2022 | ||||||||
| 1.270 | 1.276 | 1.304 | 1.268 | 1.244 | 1.237 | 1.196 | 1.178 | 1.174 | 1.171 | 1.058 | 1.053 | ||||||||
Economia[editar | editar còdic]
L'agricultura és l'activitat més important. Està basada en el cultiu de la mandarina i la taronja i en el comerç d'abdós. També n'hi ha cultius d'horta tradicional i encara en queden algunes oliveres i garroferes.
A partir dels anys 60 del passat sigle escomença una important crisis, i l'agricultura entra en un periodo de recessió. Ara es troba en una fase de transformació.
Per lo que es referix a l'indústria, es reduïx a l'envasat i la comercialisació de les fruites i hortalices i taronges i també existix indústria textil.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Ajuntament de Gavarda
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Gavarda
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Gavarda.
| Municipis de La Ribera Alta | |
|---|---|
| Alberich • Alcàntera • L'Alcúdia de Carlet • Alfarp • Algemesí • Alginet • Alzira • Antella • Beneixida • Benifayó • Benimodo • Benimuslem • Carcaixent • Càrcer • Carlet • Catadau • Cotes • Énova • Gavarda • Guadassuar • Llombay • Manuel • Massalavés • Montroy • Monserrat • La Pobla Llarga • Rafelguaraf • Real • Sant Joan d'Énova • Sellent • Senyera • Sumacàrcer • Torís • Tous • Vilanova de Castelló | |