Diferència entre les revisions de "Regne Unit"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
||
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
Llínea 7: | Llínea 7: | ||
|població = 61.284.806 hab. | |població = 61.284.806 hab. | ||
|ciutat més poblada = [[Londres]] | |ciutat més poblada = [[Londres]] | ||
− | |forma de Govern = [[Monarquia | + | |forma de Govern = [[Monarquia]] constitucional |
|president = [[David Cameron]] | |president = [[David Cameron]] | ||
− | |llengües = [[Llengua anglesa|anglés]], [[idioma irlandés|irlandés]], [[idioma galés|galés]], [[idioma gaèlic escocés|gaèlic escocés]] | + | |llengües = [[Llengua anglesa|anglés]], [[idioma irlandés|irlandés]], [[idioma galés|galés]], [[idioma gaèlic escocés|gaèlic escocés]], [[idioma escocés|escocés]] i [[idioma manés|manés]]. |
|coor = | |coor = | ||
|altitut = | |altitut = |
Última revisió del 01:05 21 set 2023
Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nort | ||||
| ||||
Capital: | Londres | |||
Ciutat més poblada: | Londres | |||
Forma de Govern: | Monarquia constitucional | |||
President: | David Cameron | |||
Llengües: | anglés, irlandés, galés, gaèlic escocés, escocés i manés. | |||
Ubicació: | ||||
Altitut: | ||||
Superfície: | 244820 km2 | |||
Població: | 61.284.806 hab. | |||
Densitat: | 249 hab/km2 | |||
Gentilici: | Anglés/anglesa | |||
Moneda: | Lliura esterlina | |||
Prefix Telefònic: | +44 | |||
Us Horari: | GMT | |||
Domini de Internet: | .uk | |||
Membre de: |
El Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nort, de manera abreviada Regne Unit (en anglés: United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland, de manera abreviada United Kingdom o UK), és un estat sobirà ubicat al nort-oest de l'Europa Continental. El seu territori està format geogràficament per l'illa de Gran Bretanya, el nordest de l'illa d'Irlanda i chicotetes illes adjacents. Irlanda del Nort és l'única part del país en una frontera terrestre, que la separa de la República d'Irlanda. A banda d'esta frontera, està rodejat al nort i a l'oest per l'oceà Atlàntic, a l'est pel Mar del Nort, al sur pel Canal de la Mancha i a l'oest pel mar d'Irlanda.
Història[editar | editar còdic]
Abans de 1707[editar | editar còdic]
Els primers assentaments per sers humans anatòmicament moderns en l'actual territori del Regne Unit es va produir en onades fa aproximadament 30 000 anys. Es creu que, cap a fins del periodo prehistòric de la regió, la població pertanyia a la cultura dels celta insulars, que comprén als britans i a la Irlanda gaèlica. La conquista romana, iniciada en l'any 43 va sometre al sur de l'illa a ser una província de l'imperi per quatre sigles. A açò, li va seguir una série d'invasions encapçalades per distints pobles germànics —angles, saxons i juts—, que va reduir l'àrea britònica cap a lo que anava erigir-se com l'actual territori de Gales i l'històric Regne de Strathclyde. La major part de la regió colonisada pels anglosaxons es va unificar en el Regne d'Anglaterra en el sigle XX. Al mateix temps, els gaelic-parlants en el noroest de Bretanya —en conexions cap al nordest d'Irlanda i tradicionalment se supon que han migrat des d'allí en el sigle V— es varen unir en els picts per a crear el denominat Regne d'Escòcia en el sigle IX.
En 1066, els normants varen invadir Anglaterra des de França i despuix de la seua conquista, varen prendre el poder de grans parts de Gales, Irlanda i varen ser invitats a establir-se en Escòcia, introduint al feudalisme de cada país el model norteny-francés i la cultura normanda. La elit normanda va influenciar en gran mesura, pero va ser assimilada en cadascuna de les cultures locals. Subsegüentment, els reis migevals anglesos varen conquistar Gales i varen realisar un intente fallanc per a anexar a Escòcia al seu territori. Despuix de la Declaració d'Arbroath, Escòcia va mantindre la seua status sobirà, a pesar de les constants tensions en Anglaterra. Els monarques anglesos, per l'herència que posseïen sobre vasts territoris en França i per les reclamacions a la corona francesa, varen mantindre varis conflictes en França, sent el més notable d'ells la Guerra dels Cent Anys. En ella, Escòcia es va aliar en França i va finalisar en 1453, en la retirada anglesa de terres franceses.
L'Edat Moderna va estar marcada per conflictes religiosos entorn a la reforma protestant, on es va produir a partir d'allí l'introducció de les iglésies protestants estatals en cada país. Gales va ser incorporat totalment al Regne d'Anglaterra, i Irlanda va ser constituït com a regne en unió personal en la corona anglesa. Dins de l'actual territori norirlandés, les terres de la noblea catòlica gaèlica independent varen ser confiscades i donades als colons protestants d'Anglaterra i Escòcia.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Regne Unit.
Països d'Europa |
---|
Albània • Alemanya • Andorra • Armènia • Àustria • Bèlgica • Bielorrússia • Bòsnia i Herzegovina • Bulgària • Chipre • Ciutat del Vaticà • Croàcia • Dinamarca • Eslovàquia • Eslovènia • Espanya • Estònia • Finlàndia • França • Geòrgia • Grècia • Hongria • Irlanda • Islàndia • Itàlia • Kosovo • Letònia • Liechtenstein • Lituània • Luxemburc • Malta • Moldàvia • Mónaco • Montenegro • Noruega • Països Baixos • Polònia • Portugal • Regne Unit • República de Macedònia del Nort • República Checa • Romania • Rússia • San Marino • Sèrbia • Suècia • Suïssa • Ucrània |