Diferència entre les revisions de "Ayelo de Malferit"
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 47: | Llínea 47: | ||
== Festes == | == Festes == | ||
| + | |||
En [[giner]] [[Sant Antoni Abat]]. | En [[giner]] [[Sant Antoni Abat]]. | ||
| Llínea 58: | Llínea 59: | ||
El 12 i 13 d'agost Festa a Sant Llorenç. | El 12 i 13 d'agost Festa a Sant Llorenç. | ||
| + | |||
| + | == Nuez de Kola-Coca == | ||
| + | [[Image:Cocacol.jpg|thumb|250px|Orige de la Coca-Cola]] | ||
| + | Hui la [[Coca-Cola]] és el refresc més famós del món. Lo que molts pocs saben és que va tindre el seu orige en el poble valencià d'[[Ayelo de Malferit]], a on Batiste Aparici, Ricart Sanz i Enric Ortiz varen fundar una fàbrica de licors, en l' any [[1880]], en la que varen crear, a part d'atres licors, un aixarop nomenat ''Nuez de Kola-Coca'', un licor dolç la fòrmula del qual va donar orige a la Coca-cola. La fàbrica originalment es deya ''Aparici Sanz i Ortiz'', encara que en els anys va canviar de nom diverses voltes. | ||
| + | |||
| + | La ''Kola-Coca'', que estava feta a base de l'anou de kola africana (rica en cafeïna) i fulls de coca de Perú, tenia un sabor molt semblant al que té la ''Coca-cola'' i el mateix color. Aparici era l'encarregat de les vendes i de promocionar el producte per tot lo món. Este singular refresc pronte va començar a ser conegut a nivell internacional i a acumular numerosos premis a l'innovació com els que va consegur en [[Milà]], [[Chicago]], [[Londres]] o [[París]], entre uns atres. | ||
| + | |||
| + | L'història va canviar en l' any [[1885]]. Aquell any, Aparici es va desplaçar a un certamen de begudes en [[Filadèlfia]] ([[Estats Units]]), a on va obsequiar en algunes mostres de la seua ''Nuez de Kola-Coca'' ad alguns representants de vendes americans. Casualment, a l'any següent, el farmacèutic nortamericà John Pemberton va desenrollar una medicina en una mescla de fulls de coca i llavors de cola, a la que va nomenar primer ''Wine Coca'', per a convertir-se més tart en la que hui és la famosíssima ''Coca-Cola''. | ||
| + | |||
| + | Cal explicar que en aquells dies resultava molt senzill plagiar una beguda perque lo normal era registrar les patents solament en acabant de que el producte tinguera èxit. I precisament este fon el fatal erro que va cometre l'empresa valenciana d'Ayelo de Malferit. Finalment, la ''Nuez de Kola-Coca'' fon patentada en [[Espanya]] en l'any [[1903]], pero per a llavors ya era molt tart: la ''Coca-Cola'' ya havia iniciat el seu imparable camí cap a la glòria en els [[Estats Units d'Amèrica]]. | ||
| + | |||
| + | En l'any [[1953]] l'imperi de ''Coca-Cola'' buscava assentar-se en Espanya, i es va vore obligat a comprar els drets de l'[[aixarop]] d'Ayelo de Malferit, davant els problemes llegals que podria ocasionar la tremenda similitut de les dos begudes. Varen pagar a Joaquim Joan Sanchís, el propietari en aquells dies, unes 30.000 pessetes, encara que no figuren registres de l'acort. Fon un mal negoci puix si hagueren pactat un diminut percentage dels beneficis de la ''Coca-Cola'' hui serien rics. | ||
| + | |||
| + | L'empresa valenciana a soles va mantindre el dret a seguir fabricant la versió alcohòlica de la ''Kola-Coca'', un licor dolç que es pot mesclar en llet o aigua. Actualment, l'empresa d'Ayelo de Malferit pertany a Joan Micó i conta en solament quatre treballadors. ''Coca-Cola'' en canvi és una indústria supermillonària que triumfa en tot lo món. L'èxit i la fama han segut per als americans, pero per a l'història quedarà que la ''Coca-Cola'' és un invent valencià | ||
| + | |||
| + | == Personages ilustres == | ||
| + | |||
| + | * [[Nino Bravo]], cantant. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| + | |||
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]] | * [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]] | ||
| Llínea 72: | Llínea 92: | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
| + | |||
* Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit | * Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit | ||
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia | * Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia | ||
Última revisió del 18:25 16 ago 2024
| Ayelo de Malferit | ||||
| ||||
| País : |  Espanya
| |||
| • Com. Autònoma: |  Comunitat Valenciana
| |||
| • Província: | Província de Valéncia | |||
| • Comarca: | Vall d'Albaida | |||
| • Partit judicial: | Ontinyent | |||
| Ubicació: | {{{coor}}} | |||
| • Altitut: | 282 m. | |||
| Superfície: | 27'08 km² | |||
| Població: | 4.589 hab. (2022) | |||
| • Densitat: | 174,3 | |||
| Gentilici: | ayeloner/a | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià | |||
| Còdic postal: | 46812 | |||
| Festes majors: | Del 5 al 8 d'agost Festes Patronals al Crist de la Pobrea i Sant Engraci en Moros i Cristians | |||
| Alcalde: | Juan Rafael Espí Mompó (PSOE) | |||
| Pàgina web: | Ajuntament d'Ayelo de Malferit | |||
Ayelo de Malferit és un municipi de la província de Valéncia en la Comunitat Valenciana, Espanya, pertany a la comarca de la Vall d'Albaida.
Monuments[editar | editar còdic]
- Parròquia de Sant Pere Apòstol (sigle XVIII)
- Ermita del Calvari o de Sant Engracia (sigle XVIII)
- Palau d'Ayelo de Malferit
- Portal del Carme
- Fàbrica de licors
- Centre d'Interpretació Ambiental
Demografia[editar | editar còdic]
La seua població és de 4.589 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE.
| Evolució demogràfica [1] | ||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 1996 | 2001 | 2006 | 2011 | 2015 | 2016 | 2018 | 2022 | |
| Població | 2.513 | 2.746 | 2.883 | 2.895 | 2.840 | 2.695 | 2.595 | 2.823 | 3.085 | 3.156 | 3.549 | 3.766 | 3.924 | 4.085 | 4.502 | 4.809 | 4.705 | 4.724 | 4.646 | 4.589 |
Festes[editar | editar còdic]
El segon fi de semana de febrer Mig Any Moro-Cristià.
Del 8 al 16 de maig novenari Santíssim Crist de la Pobrea.
28 i 30 de juliol Festa dels Sants de la Pedra.
Del 5 al 8 d'agost Festes Patronals al Crist de la Pobrea i Sant Engraci en Moros i Cristians.
El 12 i 13 d'agost Festa a Sant Llorenç.
Nuez de Kola-Coca[editar | editar còdic]
Hui la Coca-Cola és el refresc més famós del món. Lo que molts pocs saben és que va tindre el seu orige en el poble valencià d'Ayelo de Malferit, a on Batiste Aparici, Ricart Sanz i Enric Ortiz varen fundar una fàbrica de licors, en l' any 1880, en la que varen crear, a part d'atres licors, un aixarop nomenat Nuez de Kola-Coca, un licor dolç la fòrmula del qual va donar orige a la Coca-cola. La fàbrica originalment es deya Aparici Sanz i Ortiz, encara que en els anys va canviar de nom diverses voltes.
La Kola-Coca, que estava feta a base de l'anou de kola africana (rica en cafeïna) i fulls de coca de Perú, tenia un sabor molt semblant al que té la Coca-cola i el mateix color. Aparici era l'encarregat de les vendes i de promocionar el producte per tot lo món. Este singular refresc pronte va començar a ser conegut a nivell internacional i a acumular numerosos premis a l'innovació com els que va consegur en Milà, Chicago, Londres o París, entre uns atres.
L'història va canviar en l' any 1885. Aquell any, Aparici es va desplaçar a un certamen de begudes en Filadèlfia (Estats Units), a on va obsequiar en algunes mostres de la seua Nuez de Kola-Coca ad alguns representants de vendes americans. Casualment, a l'any següent, el farmacèutic nortamericà John Pemberton va desenrollar una medicina en una mescla de fulls de coca i llavors de cola, a la que va nomenar primer Wine Coca, per a convertir-se més tart en la que hui és la famosíssima Coca-Cola.
Cal explicar que en aquells dies resultava molt senzill plagiar una beguda perque lo normal era registrar les patents solament en acabant de que el producte tinguera èxit. I precisament este fon el fatal erro que va cometre l'empresa valenciana d'Ayelo de Malferit. Finalment, la Nuez de Kola-Coca fon patentada en Espanya en l'any 1903, pero per a llavors ya era molt tart: la Coca-Cola ya havia iniciat el seu imparable camí cap a la glòria en els Estats Units d'Amèrica.
En l'any 1953 l'imperi de Coca-Cola buscava assentar-se en Espanya, i es va vore obligat a comprar els drets de l'aixarop d'Ayelo de Malferit, davant els problemes llegals que podria ocasionar la tremenda similitut de les dos begudes. Varen pagar a Joaquim Joan Sanchís, el propietari en aquells dies, unes 30.000 pessetes, encara que no figuren registres de l'acort. Fon un mal negoci puix si hagueren pactat un diminut percentage dels beneficis de la Coca-Cola hui serien rics.
L'empresa valenciana a soles va mantindre el dret a seguir fabricant la versió alcohòlica de la Kola-Coca, un licor dolç que es pot mesclar en llet o aigua. Actualment, l'empresa d'Ayelo de Malferit pertany a Joan Micó i conta en solament quatre treballadors. Coca-Cola en canvi és una indústria supermillonària que triumfa en tot lo món. L'èxit i la fama han segut per als americans, pero per a l'història quedarà que la Coca-Cola és un invent valencià
Personages ilustres[editar | editar còdic]
- Nino Bravo, cantant.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Ajuntament d'Ayelo de Malferit
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població d'Ayelo de Malferit
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ayelo de Malferit.
| Municipis de la Vall d'Albaida | |
|---|---|
| Agullent • Ayelo de Malferit • Ayelo de Rugat • Albaida • Alfarrasí • Atzeneta d'Albaida • Bèlgida • Bellús • Beniajar • Benicolet • Benigànim • Benissoda • Benissuera • Bocairent • Bufalí • Carrícola • Castelló de les Gerres • Fontanars • Guadasséquies • Lluchent • Montaverner • Montichelvo • L'Olleria • Ontinyent • Otos • Palomar • Pinet • La Pobla del Duc • Quatretonda • Ràfol de Salem • Rugat • Salem • Sant Pere • Terrateig | |