Diferència entre les revisions de "Península Ibèrica"
| (No es mostren 32 edicions intermiges d'8 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[File:España y Portugal.jpg|thumb|right|400px|<center>Image de la Península Ibèrica presa per satèlit.</center>]] |
| − | La '''Península Ibèrica''', '''Península Hispànica''' o '''Península Hespèrica''', és una [[península]] que es troba situada en el sur-oest | + | La '''Península Ibèrica''', '''Península Hispànica''' o '''Península Hespèrica''', és una [[península]] que es troba situada en el sur-oest d'[[Europa]]; està rodejada pel [[mar Mediterràneu]], l'[[oceà Atlàntic]] i unida al restant del [[continent]] europeu pel nort. El [[istme]] (el lloc més estret) es troba entre el [[golf de Viscaya]] i el [[golf de Lleó]], en la zona sur de [[França]], al nort dels [[Pirineus]]. Històricament, s'ha denominat Península Ibèrica o Ibèria, al territori continental situat "més allà" dels Pirineus. |
== Toponímia == | == Toponímia == | ||
| − | + | El seu nom prové del riu ''Iber'', provablement l'actual [[Ebre]], encara que també poguera ser un atre riu de la [[província de Huelva]], on texts molt antics citen un riu ''Iberus'' i un poble a qué criden [[iber]]s. Des de temps remots els [[grecs]] cridaven [[Ibèria]] a la península.<ref> Antonio García Bellido, ''Espanya i els espanyols fa dos mil anys'', Espasa Calp, 1945, ISBN 8423905152, p. 51, notes 1 i 2.</ref> | |
| − | El seu nom prové del riu ''Iber'', provablement l'actual [[Ebre]], encara que també poguera ser un atre riu de la [[província de Huelva]], on texts molt antics citen un riu ''Iberus'' i un poble a | ||
[[Polibi]], un historiador grec del [[sigle II a. C.|siglo II a. C.]] que va viure un temps en la península, escriu: | [[Polibi]], un historiador grec del [[sigle II a. C.|siglo II a. C.]] que va viure un temps en la península, escriu: | ||
| Llínea 12: | Llínea 11: | ||
{{cita|La primera part d'ella (Europa) és, com déyem, l'occident; és dir, '''Ibèria'''; esta, en la seua major extensió, és poc habitable, puix quasi tota es troba coberta de montanyes, boscs i planes de sol pobre i desigualment regat. |Estrabón, ''Llibre III''.}} | {{cita|La primera part d'ella (Europa) és, com déyem, l'occident; és dir, '''Ibèria'''; esta, en la seua major extensió, és poc habitable, puix quasi tota es troba coberta de montanyes, boscs i planes de sol pobre i desigualment regat. |Estrabón, ''Llibre III''.}} | ||
| − | [[Apiane]] de [[ | + | [[Apiane]] de [[Aleixandria]] (sigle II), en el seu ''Història romana'', escriu: |
| − | {{cita|El tamany de '''Ibèria''', crida ara Hispània en conte d'Ibèria per alguns, és gran i increible per a tractar-se d'un | + | {{cita|El tamany de '''Ibèria''', crida ara Hispània en conte d'Ibèria per alguns, és gran i increible per a tractar-se d'un a soles país, l'extensió del qual és de deu mil estadis i la seua llongitut és igual a la seua amplària.|Apiano, ''Història romana''.}} |
| − | Historiadors i geógrafs de cultura grega, com [[Heròdot]], [[Estrabó]] i [[Apiane]], la | + | Historiadors i geógrafs de cultura grega, com [[Heròdot]], [[Estrabó]] i [[Apiane]], la varen denominar [[Ibèria]], els romans al seu torn la varen denominar Hispània i en el sigle XX alguns erudits, com [[Dámaso Alonso]], estimaven que el nom de Península Hispànica seria més adequat. |
La [[historiografia]] es referix a ella, també en atres vocables, segons el context històric; Celtaria, Celtibèria, Terra de Tartessos, Sefarad, al-andalus, etc. | La [[historiografia]] es referix a ella, també en atres vocables, segons el context històric; Celtaria, Celtibèria, Terra de Tartessos, Sefarad, al-andalus, etc. | ||
=== Evolució històrica === | === Evolució històrica === | ||
| + | Ibèria fon el nom donat pels grecs a la península, encara que la part que més coneixien era la zona meridional mediterràneu, entorn al riu Iber. [[Hispània]] era el nom utilisat pels romans per a designar a la Península Ibèrica, possiblement, d'orige púnic. | ||
| − | + | Més tart, despuix de l'anexió progressiva a Lleó i Castella dels regnes d'Astúries, [[Granada]], [[Aragó]], i parcialment el de [[Navarra]], es va començar a cridar [[Espanya]] als territoris governats per la [[Corona de Castella]], per simplificació entre els no espanyols, encara que la unificació jurídica de tots estos regnes no estiguera consolidada fins al [[s. XVIII]], en els Borbó. | |
| − | |||
| − | Més tart, | ||
| − | |||
| − | |||
| − | + | Fins a finals del [[sigle XVII]], inicis del [[sigle XVIII]], tots els pobles de la ''Península Ibèrica'' es consideraven espanyols, com actualment els diversos pobles de l'Escandinàvia es consideren escandinaus, o els de la península balcànica es consideren balcànics. I els de la península europea, són tots europeus. | |
| − | + | En dificultat els portuguesos es varen sentir obligats a deixar de cridar-se també espanyols, a fi de no ser presos per castellans, a mida que es desenrollava la castellanisació d'atres regnes de l'[[Hispània]]. | |
| − | + | Per la manifesta impossibilitat històrica, política i cultural demostrada de continuar cridant els portuguesos espanyols, sense que pogueren ser confosos en els [[castellans (poble)|castellans]] per atres pobles que governaven dins i fora de la ''Península Hispànica'', es va començar, des de llavors, a utilisar l'expressió "ibèric" per a designar als "dos pobles" de la ''Península Hispànica'', ara preferentment crida pel neologisme '''Península Ibèrica'''. Este procés fon paralel i semblant a qué va sorgir en l'exterior de cridar espanyol a l'idioma castellà, convertit en l'única llengua oficial pel govern espanyol, fins que varen canviar la designació oficial de l'Estat, en la creació de la denominació oficial: Regne d'Espanya en el [[sigle XVIII]], i el canvi del titule dels reis de Lleó, Castella, Aragó, Sicília, etc. per als reis d'Espanya en fins simbòlics d'unificació administrativa i per a la nova presentació internacional de la monarquia de l'altiplà. | |
| − | Pel sur, la [[península]] està separada | + | == Geografia == |
| + | Pel sur, la [[península]] està separada d'[[Àfrica]] ([[El Marroc]]) pel mar Mediterràneu i l'oceà Atlàntic, sent el [[estret de Gibraltar]] el llímit entre abdós. | ||
La península té uns 583.254 quilómetros quadrats i dins dels seus llímits geogràfics es troben [[Espanya]], [[Portugal]], [[Andorra]], [[Gibraltar]] i la franja meridional [[francesa]]. El seu centre geogràfic està en el [[Cerro dels Àngels]], en [[Comunitat de Madrit|Madrit]]. El punt més alt és el [[Mulhacén]] en 3.478 metros d'altura. El riu més llarc és el [[Tall]], en una [[llongitut]] de 1007 [[km]] (731 km en [[Espanya]] i 275 km en [[Portugal]]). | La península té uns 583.254 quilómetros quadrats i dins dels seus llímits geogràfics es troben [[Espanya]], [[Portugal]], [[Andorra]], [[Gibraltar]] i la franja meridional [[francesa]]. El seu centre geogràfic està en el [[Cerro dels Àngels]], en [[Comunitat de Madrit|Madrit]]. El punt més alt és el [[Mulhacén]] en 3.478 metros d'altura. El riu més llarc és el [[Tall]], en una [[llongitut]] de 1007 [[km]] (731 km en [[Espanya]] i 275 km en [[Portugal]]). | ||
| Llínea 39: | Llínea 36: | ||
El [[geógraf]] grec [[Estrabó]], parlant de la Península Ibèrica, la compara en una pell de bou: | El [[geógraf]] grec [[Estrabó]], parlant de la Península Ibèrica, la compara en una pell de bou: | ||
| − | {{cita| | + | {{cita|Ibèria… se sembla a una pell estesa en el sentit de la seua llongitut d'occident a orient i en el sentit de la seua amplària del [[septentrió]] al migdia.|[[Estrabó]].}} |
===Topografia=== | ===Topografia=== | ||
| − | + | La seua [[topografia]] té com a principal característica que la major part de la seua superfície està configurada com una [[altiplà central|meseta]], en llaugera pendent cap a ponent; esta té una altura mija de sis-cents metros sobre el nivell del mar; el litoral és rocós i en tallats al nort, nordest, noroest i sur-est, sent més suau la major part del litoral este i sur. | |
==Divisió política de la Península Ibèrica== | ==Divisió política de la Península Ibèrica== | ||
| − | La Península Ibèrica comprén gran part d'Espanya, Portugal, Andorra i Gibraltar. Històricament, s'ha denominat Península Ibèrica al territori continental europeu que està situat al sur dels Pirineus. | + | La Península Ibèrica comprén gran part d'[[Espanya]], [[Portugal]], [[Andorra]] i [[Gibraltar]]. Històricament, s'ha denominat Península Ibèrica al territori continental europeu que està situat al sur dels Pirineus. |
{| border="2" cellpadding="1" cellspacing="0" style="margin: 1ex 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;" | {| border="2" cellpadding="1" cellspacing="0" style="margin: 1ex 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;" | ||
| Llínea 55: | Llínea 52: | ||
! Capital | ! Capital | ||
|- | |- | ||
| − | |Espanya <ref>No s'inclouen Balears, Canàries, Ceuta i Melilla per no formar part de la Península Ibèrica. Tampoc s'inclou la zona meridional francesa encara que, geogràficament, pertany a la península.</ref> | + | |[[Espanya]] <ref>No s'inclouen [[Illes Balears|Balears]], [[Canàries]], [[Ceuta]] i [[Melilla]] per no formar part de la Península Ibèrica. Tampoc s'inclou la zona meridional francesa encara que, geogràficament, pertany a la península.</ref> |
|align="right"|42.167.337<ref>Esta sifra s'obté restant de la població total d'Espanya (45.200.894 hab.) els corresponents a Canàries, Balears, Ceuta i Melilla.</ref> | |align="right"|42.167.337<ref>Esta sifra s'obté restant de la població total d'Espanya (45.200.894 hab.) els corresponents a Canàries, Balears, Ceuta i Melilla.</ref> | ||
|align="right"|493.519<ref>Esta sifra s'obté restant de la superfície total d'Espanya (504.645 ICM) la corresponent a Canàries, Balears, Ceuta i Melilla.</ref> | |align="right"|493.519<ref>Esta sifra s'obté restant de la superfície total d'Espanya (504.645 ICM) la corresponent a Canàries, Balears, Ceuta i Melilla.</ref> | ||
|[[Madrit]] | |[[Madrit]] | ||
|- | |- | ||
| − | |Portugal <ref>No s'inclouen Açores i Madeira per no formar part de la península.</ref> | + | |[[Portugal]] <ref>No s'inclouen Açores i Madeira per no formar part de la península.</ref> |
|align="right"|10.077.388 | |align="right"|10.077.388 | ||
|align="right"|89.261 | |align="right"|89.261 | ||
|[[Lisboa]] | |[[Lisboa]] | ||
|- | |- | ||
| − | |Andorra | + | |[[Andorra]] |
|align="right"|81.222 | |align="right"|81.222 | ||
|align="right"|467,76 | |align="right"|467,76 | ||
|[[Andorra la Vella]] | |[[Andorra la Vella]] | ||
|- | |- | ||
| − | |Gran Bretanya | + | |[[Gran Bretanya]] |
|align="right"|27.967 | |align="right"|27.967 | ||
|align="right"|6,50 | |align="right"|6,50 | ||
| Llínea 82: | Llínea 79: | ||
Geogràficament, en sentit estricte, també inclouria la [[França]] meridional: la zona sur dels departaments francesos de [[Aquitània]] (Pirineus Atlàntics) [[Migdia-Pirineus]] (Alts Pirineus, Alt Garona, Ariège) i [[Languedoc-Rosellón]] (Aude, Pirineus Orientals).<ref>Estos departaments meridionals es troben al sur de l'istme geogràfic.</ref> | Geogràficament, en sentit estricte, també inclouria la [[França]] meridional: la zona sur dels departaments francesos de [[Aquitània]] (Pirineus Atlàntics) [[Migdia-Pirineus]] (Alts Pirineus, Alt Garona, Ariège) i [[Languedoc-Rosellón]] (Aude, Pirineus Orientals).<ref>Estos departaments meridionals es troben al sur de l'istme geogràfic.</ref> | ||
| − | + | ||
| − | == | + | == Vore també == |
| − | *[[Hispània]] | + | * [[Hispània]] |
| − | *[[Llengües iber-romanços]] | + | * [[Llengües iber-romanços]] |
| − | *[[Iberisme]] | + | * [[Iberisme]] |
| − | *[[d'Hispània a Espanya]] | + | * [[d'Hispània a Espanya]] |
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 93: | Llínea 90: | ||
{{Traduït de|es|Península_Ibérica}} | {{Traduït de|es|Península_Ibérica}} | ||
| − | ==Enllaços externs== | + | == Enllaços externs == |
| − | + | {{Commonscat|Iberian Peninsula}} | |
| + | [[Categoria:Geografia]] | ||
| + | [[Categoria:Penínsules]] | ||
[[Categoria:Geografia d'Europa]] | [[Categoria:Geografia d'Europa]] | ||
[[Categoria:Geografia d'Espanya]] | [[Categoria:Geografia d'Espanya]] | ||
[[Categoria:Portugal]] | [[Categoria:Portugal]] | ||
Última revisió del 17:02 22 set 2024
La Península Ibèrica, Península Hispànica o Península Hespèrica, és una península que es troba situada en el sur-oest d'Europa; està rodejada pel mar Mediterràneu, l'oceà Atlàntic i unida al restant del continent europeu pel nort. El istme (el lloc més estret) es troba entre el golf de Viscaya i el golf de Lleó, en la zona sur de França, al nort dels Pirineus. Històricament, s'ha denominat Península Ibèrica o Ibèria, al territori continental situat "més allà" dels Pirineus.
Toponímia[editar | editar còdic]
El seu nom prové del riu Iber, provablement l'actual Ebre, encara que també poguera ser un atre riu de la província de Huelva, on texts molt antics citen un riu Iberus i un poble a qué criden ibers. Des de temps remots els grecs cridaven Ibèria a la península.[1]
Polibi, un historiador grec del siglo II a. C. que va viure un temps en la península, escriu:
Estrabó dedica el Llibre III a la Península Ibèrica.
Apiane de Aleixandria (sigle II), en el seu Història romana, escriu:
Historiadors i geógrafs de cultura grega, com Heròdot, Estrabó i Apiane, la varen denominar Ibèria, els romans al seu torn la varen denominar Hispània i en el sigle XX alguns erudits, com Dámaso Alonso, estimaven que el nom de Península Hispànica seria més adequat.
La historiografia es referix a ella, també en atres vocables, segons el context històric; Celtaria, Celtibèria, Terra de Tartessos, Sefarad, al-andalus, etc.
Evolució històrica[editar | editar còdic]
Ibèria fon el nom donat pels grecs a la península, encara que la part que més coneixien era la zona meridional mediterràneu, entorn al riu Iber. Hispània era el nom utilisat pels romans per a designar a la Península Ibèrica, possiblement, d'orige púnic.
Més tart, despuix de l'anexió progressiva a Lleó i Castella dels regnes d'Astúries, Granada, Aragó, i parcialment el de Navarra, es va començar a cridar Espanya als territoris governats per la Corona de Castella, per simplificació entre els no espanyols, encara que la unificació jurídica de tots estos regnes no estiguera consolidada fins al s. XVIII, en els Borbó.
Fins a finals del sigle XVII, inicis del sigle XVIII, tots els pobles de la Península Ibèrica es consideraven espanyols, com actualment els diversos pobles de l'Escandinàvia es consideren escandinaus, o els de la península balcànica es consideren balcànics. I els de la península europea, són tots europeus.
En dificultat els portuguesos es varen sentir obligats a deixar de cridar-se també espanyols, a fi de no ser presos per castellans, a mida que es desenrollava la castellanisació d'atres regnes de l'Hispània.
Per la manifesta impossibilitat històrica, política i cultural demostrada de continuar cridant els portuguesos espanyols, sense que pogueren ser confosos en els castellans per atres pobles que governaven dins i fora de la Península Hispànica, es va començar, des de llavors, a utilisar l'expressió "ibèric" per a designar als "dos pobles" de la Península Hispànica, ara preferentment crida pel neologisme Península Ibèrica. Este procés fon paralel i semblant a qué va sorgir en l'exterior de cridar espanyol a l'idioma castellà, convertit en l'única llengua oficial pel govern espanyol, fins que varen canviar la designació oficial de l'Estat, en la creació de la denominació oficial: Regne d'Espanya en el sigle XVIII, i el canvi del titule dels reis de Lleó, Castella, Aragó, Sicília, etc. per als reis d'Espanya en fins simbòlics d'unificació administrativa i per a la nova presentació internacional de la monarquia de l'altiplà.
Geografia[editar | editar còdic]
Pel sur, la península està separada d'Àfrica (El Marroc) pel mar Mediterràneu i l'oceà Atlàntic, sent el estret de Gibraltar el llímit entre abdós.
La península té uns 583.254 quilómetros quadrats i dins dels seus llímits geogràfics es troben Espanya, Portugal, Andorra, Gibraltar i la franja meridional francesa. El seu centre geogràfic està en el Cerro dels Àngels, en Madrit. El punt més alt és el Mulhacén en 3.478 metros d'altura. El riu més llarc és el Tall, en una llongitut de 1007 km (731 km en Espanya i 275 km en Portugal).
El geógraf grec Estrabó, parlant de la Península Ibèrica, la compara en una pell de bou:
Topografia[editar | editar còdic]
La seua topografia té com a principal característica que la major part de la seua superfície està configurada com una meseta, en llaugera pendent cap a ponent; esta té una altura mija de sis-cents metros sobre el nivell del mar; el litoral és rocós i en tallats al nort, nordest, noroest i sur-est, sent més suau la major part del litoral este i sur.
Divisió política de la Península Ibèrica[editar | editar còdic]
La Península Ibèrica comprén gran part d'Espanya, Portugal, Andorra i Gibraltar. Històricament, s'ha denominat Península Ibèrica al territori continental europeu que està situat al sur dels Pirineus.
| País o dependència | Població | Extensió (icm) | Capital |
|---|---|---|---|
| Espanya [2] | 42.167.337[3] | 493.519[4] | Madrit |
| Portugal [5] | 10.077.388 | 89.261 | Lisboa |
| Andorra | 81.222 | 467,76 | Andorra la Vella |
| Gran Bretanya | 27.967 | 6,50 | Gibraltar |
| Península Ibèrica | 52.353.914 | 583.254 |
Geogràficament, en sentit estricte, també inclouria la França meridional: la zona sur dels departaments francesos de Aquitània (Pirineus Atlàntics) Migdia-Pirineus (Alts Pirineus, Alt Garona, Ariège) i Languedoc-Rosellón (Aude, Pirineus Orientals).[6]
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Antonio García Bellido, Espanya i els espanyols fa dos mil anys, Espasa Calp, 1945, ISBN 8423905152, p. 51, notes 1 i 2.
- ↑ No s'inclouen Balears, Canàries, Ceuta i Melilla per no formar part de la Península Ibèrica. Tampoc s'inclou la zona meridional francesa encara que, geogràficament, pertany a la península.
- ↑ Esta sifra s'obté restant de la població total d'Espanya (45.200.894 hab.) els corresponents a Canàries, Balears, Ceuta i Melilla.
- ↑ Esta sifra s'obté restant de la superfície total d'Espanya (504.645 ICM) la corresponent a Canàries, Balears, Ceuta i Melilla.
- ↑ No s'inclouen Açores i Madeira per no formar part de la península.
- ↑ Estos departaments meridionals es troben al sur de l'istme geogràfic.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Península_Ibérica de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Península Ibèrica.