Diferència entre les revisions de "Tbilissi"
(Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
|||
| (No es mostren 19 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Archiu:Vista de Tiflis, Georgia, 2016-09-29, DD 51.jpg| | + | [[Archiu:Vista de Tiflis, Georgia, 2016-09-29, DD 51.jpg|300px|miniaturadeimagen|Vista de Tbilissi]] |
'''Tbilissi''' (en [[georgià]] თბილისი ''Tbilisi'') és la capital de [[Geòrgia]] i la major ciutat del país. Està a la vora del riu Kurá (en [[georgià]] მტკვარი, Mt'k'vari) i té 1.345.000 habitants i una superfície de 726 km². | '''Tbilissi''' (en [[georgià]] თბილისი ''Tbilisi'') és la capital de [[Geòrgia]] i la major ciutat del país. Està a la vora del riu Kurá (en [[georgià]] მტკვარი, Mt'k'vari) i té 1.345.000 habitants i una superfície de 726 km². | ||
| − | Fundada en el sigle V per Vakhtang Gorgasali, el monarca de l'antiga regió d'Iberia caucásica, també coneguda com Kartli, Tblissi ha segut, en algunes interrupcions, la capital de Geòrgia. L'història de la ciutat pot ser vista per la seua arquitectura: l'estil de l'avinguda Rustaveli, dissenyada pel baró Haussmann, i el del centre, estan mesclats en el dels estrets carrers del districte | + | Fundada en el [[sigle V]] per Vakhtang Gorgasali, el monarca de l'antiga regió d'Iberia caucásica, també coneguda com Kartli, Tblissi ha segut, en algunes interrupcions, la capital de Geòrgia. L'història de la ciutat pot ser vista per la seua arquitectura: l'estil de l'avinguda Rustaveli, dissenyada pel baró Haussmann, i el del centre, estan mesclats en el dels estrets carrers del districte migeval de Narikala. Tbilissi és un important centre industrial, social i cultural. La ciutat és una important ruta de trànsit de l'energia mundial i el comerç. Localisada estratègicament entre [[Europa]] i [[Àsia]] i antigament situada en la [[Ruta de la Seda]], Tbilissi ha segut a sovint un punt clau en les relacions d'imperis rivals. |
| − | La demografia de la ciutat és diversa i històricament ha segut llar de gent de diferents ètnies, religions i cultures. La seua regió fon la llar dels alemans del Caucas fins a la década de 1940. Recentment, Tbilissi ha segut coneguda per la pacífica Revolució de les roses, que va tindre lloc en la plaça de la Llibertat i llocs propencs. A conseqüència d'això, el llavors president, Eduard Shevardnadze, va ser desplaçat del poder. | + | La demografia de la ciutat és diversa i històricament ha segut llar de gent de diferents ètnies, religions i cultures. La seua regió fon la llar dels alemans del Caucas fins a la [[década de 1940]]. Recentment, Tbilissi ha segut coneguda per la pacífica Revolució de les roses, que va tindre lloc en la plaça de la Llibertat i llocs propencs. A conseqüència d'això, el llavors president, Eduard Shevardnadze, va ser desplaçat del poder. |
| − | La ciutat conta en un aeroport internacional. Els seus principals llocs turístics són la catedral de Sameba, la plaça de la Llibertat, la catedral de Sioni, Metekhi, Narikala, el Parlament de Geòrgia, l'avinguda Rustaveli, el Teatre de l'Òpera i el Ballet, la basílica de Anchiskhati, la montanya de Mtatsminda i l'iglésia de Kashveti, prop de la qual es troben el Museu Nacional de Geòrgia, el Museu Històric i numeroses galeries d'art. La ciutat fon immortalisada pels pintors Niko Pirosmani i | + | La ciutat conta en un aeroport internacional. Els seus principals llocs turístics són la catedral de Sameba, la plaça de la Llibertat, la catedral de Sioni, Metekhi, Narikala, el Parlament de Geòrgia, l'avinguda Rustaveli, el Teatre de l'Òpera i el Ballet, la basílica de Anchiskhati, la montanya de Mtatsminda i l'iglésia de Kashveti, prop de la qual es troben el Museu Nacional de Geòrgia, el Museu Històric i numeroses galeries d'art. La ciutat fon immortalisada pels pintors Niko Pirosmani i Lado Gudiashvili. |
| + | |||
| + | == Història == | ||
| + | [[Archiu:Seal of Tbilisi, Georgia.svg|thumb|150px|Escut de la ciutat de Tbilissi]] | ||
| + | Tbilissi fon fundada en el [[sigle V]] (sobre l'any 455 o 458) pel rei de Geòrgia [[Vakhtang I Cap de Llop]] (452-502), en l'enclavament d'un chicotet poble existent des del [[segle IV]]. La capital es va traslladar allí des de Mtskheta. Tbilissi ha segut ocupada per molts poders estrangers, entre els quals els [[perses]] (sassànides), els [[àraps]] i els [[seljúcides]] (turcs). | ||
| + | |||
| + | En [[1122]], després d'una dura lluita en la [[batalla de Didgori]], les tropes de [[David IV de Geòrgia]] entraren a Tbilissi.<ref>{{ref-llibre |nom=Ivane |llinage=J̌avaxišvili |data=1982 |títul=k'art'veli eris istoria |volum=vol. 2 |pàgines=184-187 |editorial=T'bilisis Sax. Univ. Gamomc' |data=1949 |llengua=georgià}}</ref> Despuix d'esta batalla, David traslladà la seua residència des de [[Kutaisi]] fins a Tbilissi, i la va fer la capital del país. Despuix, el regne caigué baix l'influència dels ilkhànides i els seus successors, i dels perses. En [[1801]], passà a estar baix el control de [[Rússia]]. | ||
| + | |||
| + | Durant els anys [[1918]]-[[1921]], Geòrgia fon independent i Tbilissi funcionava com a la seua capital. En [[1921]], la República Democràtica de Geòrgia fon ocupada per la [[Unió Soviètica|Rússia soviètica]]. Tbilissi fon la capital de la República Socialista Soviètica Federada de [[Transcaucàsia]], i més tart de la República Socialista Soviètica de Geòrgia. Des del [[9 d'abril]] de l'any [[1991]], Tbilissi és la capital de la Geòrgia independent. | ||
| + | |||
| + | == Agermanaments == | ||
| + | Està agermanada en [[Bilbao]], [[Bristol]], la ciutat principal del sur-oest d'[[Anglaterra]], i en [[Atlanta]], capital de l'estat [[estatunidenc]] de [[Geòrgia (Estats Units)|Geòrgia]]. | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | {{Reflist}} | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | {{commonscat| | + | {{commonscat|თბილისი}} |
| − | |||
{{Capitals Europa}} | {{Capitals Europa}} | ||
Última revisió del 22:13 28 ago 2023
Tbilissi (en georgià თბილისი Tbilisi) és la capital de Geòrgia i la major ciutat del país. Està a la vora del riu Kurá (en georgià მტკვარი, Mt'k'vari) i té 1.345.000 habitants i una superfície de 726 km².
Fundada en el sigle V per Vakhtang Gorgasali, el monarca de l'antiga regió d'Iberia caucásica, també coneguda com Kartli, Tblissi ha segut, en algunes interrupcions, la capital de Geòrgia. L'història de la ciutat pot ser vista per la seua arquitectura: l'estil de l'avinguda Rustaveli, dissenyada pel baró Haussmann, i el del centre, estan mesclats en el dels estrets carrers del districte migeval de Narikala. Tbilissi és un important centre industrial, social i cultural. La ciutat és una important ruta de trànsit de l'energia mundial i el comerç. Localisada estratègicament entre Europa i Àsia i antigament situada en la Ruta de la Seda, Tbilissi ha segut a sovint un punt clau en les relacions d'imperis rivals.
La demografia de la ciutat és diversa i històricament ha segut llar de gent de diferents ètnies, religions i cultures. La seua regió fon la llar dels alemans del Caucas fins a la década de 1940. Recentment, Tbilissi ha segut coneguda per la pacífica Revolució de les roses, que va tindre lloc en la plaça de la Llibertat i llocs propencs. A conseqüència d'això, el llavors president, Eduard Shevardnadze, va ser desplaçat del poder.
La ciutat conta en un aeroport internacional. Els seus principals llocs turístics són la catedral de Sameba, la plaça de la Llibertat, la catedral de Sioni, Metekhi, Narikala, el Parlament de Geòrgia, l'avinguda Rustaveli, el Teatre de l'Òpera i el Ballet, la basílica de Anchiskhati, la montanya de Mtatsminda i l'iglésia de Kashveti, prop de la qual es troben el Museu Nacional de Geòrgia, el Museu Històric i numeroses galeries d'art. La ciutat fon immortalisada pels pintors Niko Pirosmani i Lado Gudiashvili.
Història[editar | editar còdic]
Tbilissi fon fundada en el sigle V (sobre l'any 455 o 458) pel rei de Geòrgia Vakhtang I Cap de Llop (452-502), en l'enclavament d'un chicotet poble existent des del segle IV. La capital es va traslladar allí des de Mtskheta. Tbilissi ha segut ocupada per molts poders estrangers, entre els quals els perses (sassànides), els àraps i els seljúcides (turcs).
En 1122, després d'una dura lluita en la batalla de Didgori, les tropes de David IV de Geòrgia entraren a Tbilissi.[1] Despuix d'esta batalla, David traslladà la seua residència des de Kutaisi fins a Tbilissi, i la va fer la capital del país. Despuix, el regne caigué baix l'influència dels ilkhànides i els seus successors, i dels perses. En 1801, passà a estar baix el control de Rússia.
Durant els anys 1918-1921, Geòrgia fon independent i Tbilissi funcionava com a la seua capital. En 1921, la República Democràtica de Geòrgia fon ocupada per la Rússia soviètica. Tbilissi fon la capital de la República Socialista Soviètica Federada de Transcaucàsia, i més tart de la República Socialista Soviètica de Geòrgia. Des del 9 d'abril de l'any 1991, Tbilissi és la capital de la Geòrgia independent.
Agermanaments[editar | editar còdic]
Està agermanada en Bilbao, Bristol, la ciutat principal del sur-oest d'Anglaterra, i en Atlanta, capital de l'estat estatunidenc de Geòrgia.
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ J̌avaxišvili, Ivane (1949). k'art'veli eris istoria, T'bilisis Sax. Univ. Gamomc', pp. 184-187.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tbilissi.
| Capitals d'Europa |
|---|
| Andorra la Vella • Amsterdam • Atenes • Belgrat • Berlin • Berna • Bratislava • Brusseles • Bucarest • Budapest • Cardiff • Ciutat de Luxemburc • Ciutat del Vaticà • Copenhague • Chisinàu • Dublin • Edimburc • Erevan • Estocolm • Helsinki • Kíev • Lisboa • Liubliana • Londres • Madrit • Minsk • Mónaco-Ville • Moscou • Nicòsia • Oslo • París • Podgorica • Praga • Pristina • Reikiavik • Roma • Riga • San Marino • Sarajevo • Skopje • Sofia • Tallin • Tbilissi • Tirana • Vaduz • La Valleta • Varsòvia • Viena • Vilna • Zagrep |