Diferència entre les revisions de "Mónaco-Ville"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
|||
| (No es mostren 7 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Fuerstenhof zu Monaco.jpg|300px|miniaturadeimagen|Vista panoràmica de Mónaco-Ville]] | [[Archiu:Fuerstenhof zu Monaco.jpg|300px|miniaturadeimagen|Vista panoràmica de Mónaco-Ville]] | ||
| − | '''Mónaco-Ville''', de [[sobrenom]] '''la Ròca''', (en [[occità]], ''Vila de Mónegue''; en [[italià]], ''Moneghe-la Città'') és un dels onze [[barri]]s d'esta [[ | + | '''Mónaco-Ville''', de [[sobrenom]] '''la Ròca''', (en [[occità]], ''Vila de Mónegue''; en [[italià]], ''Moneghe-la Città'') és un dels onze [[barri]]s d'esta [[ciutat-estat]] moderna que és el [[Mónaco|principat de Mónaco]]. Antigament, era un [[municipi]]. |
| + | |||
| + | Algunes fonts la situen com la seu de la capital del país,<ref>{{Cita libro|título=Guia del Mundo 2009|url=https://books.google.co.ve/books?id=SHXIzCSY9hkC&pg=PA390&dq=Monaco-Ville&hl=es-419&sa=X&ved=2ahUKEwjzxdPYhObrAhXCtVkKHaVvCO8Q6AEwAHoECAEQAg|editorial=IEPALA Editorial|fecha=2008|fechaacceso=13 de septiembre de 2020|isbn=978-84-675-3225-8|idioma=es|nombre=Instituto del Tercer|apellidos=Mundo}}</ref> encara que pel seu chicotet tamany normalment no es fa distinció entre la ciutat i l'estat. Situat en un promontori que s'exten fins al mar Mediterràneu,<ref>{{Cita libro|título=Rick Steves Mediterranean Cruise Ports|url=https://books.google.co.ve/books?id=xqKWDwAAQBAJ&pg=PT328&dq=Monaco-Ville&hl=es-419&sa=X&ved=2ahUKEwjzxdPYhObrAhXCtVkKHaVvCO8Q6AEwAnoECAUQAg|editorial=Avalon Publishing|fecha=29 de octubre de 2019|fechaacceso=13 de septiembre de 2020|isbn=978-1-64171-094-7|idioma=en|nombre=Rick|apellidos=Steves}}</ref> Poseeix 0,20 km² de superficie i es troba entre els barris de Fontvieille i La Condamine. | ||
És la part més antiga del principat, que s'ha guanyat el nom de ''"la Ròca"'', ya que està construït sobre la Ròca de Mónaco, un puig o lloma. Este barri agrupa lo més essencial de les institucions polítiques del país: | És la part més antiga del principat, que s'ha guanyat el nom de ''"la Ròca"'', ya que està construït sobre la Ròca de Mónaco, un puig o lloma. Este barri agrupa lo més essencial de les institucions polítiques del país: | ||
| Llínea 14: | Llínea 16: | ||
És en este lloc a on els [[Focea|foceus]] de [[Massàlia]] ([[Marsella]]) fundaren la [[colònia grega]] de ''Monoicos'' en el [[sigle VI]]. [[Monoicos]] estava associada a [[Hèrcules]], adorat baix el nom d′''Hercules Monoecus''. | És en este lloc a on els [[Focea|foceus]] de [[Massàlia]] ([[Marsella]]) fundaren la [[colònia grega]] de ''Monoicos'' en el [[sigle VI]]. [[Monoicos]] estava associada a [[Hèrcules]], adorat baix el nom d′''Hercules Monoecus''. | ||
| − | El 10 de juny de 1215, a causa dels continus assetjaments [[Pirateria marítima|pirates]], es construí una [[fortalea]] sobre la Ròca en l'objectiu de crear una posició estratègica militar i de controlar la regió. | + | El [[10 de juny]] de l'any [[1215]], a causa dels continus assetjaments [[Pirateria marítima|pirates]], es construí una [[fortalea]] sobre la Ròca en l'objectiu de crear una posició estratègica militar i de controlar la regió. |
| − | El 8 de giner de [[1297]], [[Francesco Grimaldi]], descendent d'[[Otto Canella|Òt Canèla]], un [[Cònsol (administració)|cònsol]] de [[1133]], s'establix en la fortalea. Com disponia d'un chicotet eixèrcit, es disfrassà de frare [[franciscà]] per a introduir-se, abans d'obrir les portes als seus [[soldat]]s. D'este episodi naix el seu [[malnom]], ''Malici'' ("que té malícia"). És per això que hui en les armes de Mónaco consten dos franciscans armats. | + | El [[8 de giner]] de [[1297]], [[Francesco Grimaldi]], descendent d'[[Otto Canella|Òt Canèla]], un [[Cònsol (administració)|cònsol]] de [[1133]], s'establix en la fortalea. Com disponia d'un chicotet eixèrcit, es disfrassà de frare [[franciscà]] per a introduir-se, abans d'obrir les portes als seus [[soldat]]s. D'este episodi naix el seu [[malnom]], ''Malici'' ("que té malícia"). És per això que hui en les armes de Mónaco consten dos franciscans armats. |
| − | La constitució monegasca de 1911 dividí el principat en tres municipis o comunes, pero això només durà fins a l'any 1917. | + | La constitució monegasca de [[1911]] dividí el principat en tres municipis o comunes, pero això només durà fins a l'any [[1917]]. |
== Turisme == | == Turisme == | ||
| Llínea 28: | Llínea 30: | ||
Monaco-Ville-ruelle.jpg|Una ''ruela'' (carreró) de Mónaco-Ville | Monaco-Ville-ruelle.jpg|Una ''ruela'' (carreró) de Mónaco-Ville | ||
</gallery> | </gallery> | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | {{Reflist}} | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 19:02 27 oct 2022
Mónaco-Ville, de sobrenom la Ròca, (en occità, Vila de Mónegue; en italià, Moneghe-la Città) és un dels onze barris d'esta ciutat-estat moderna que és el principat de Mónaco. Antigament, era un municipi.
Algunes fonts la situen com la seu de la capital del país,[1] encara que pel seu chicotet tamany normalment no es fa distinció entre la ciutat i l'estat. Situat en un promontori que s'exten fins al mar Mediterràneu,[2] Poseeix 0,20 km² de superficie i es troba entre els barris de Fontvieille i La Condamine.
És la part més antiga del principat, que s'ha guanyat el nom de "la Ròca", ya que està construït sobre la Ròca de Mónaco, un puig o lloma. Este barri agrupa lo més essencial de les institucions polítiques del país:
- Palau de Mónaco
- Ajuntament
- Govern
- Consell nacional (parlament)
- Consell comunal
- Tribunals
- Presó
Història[editar | editar còdic]
És en este lloc a on els foceus de Massàlia (Marsella) fundaren la colònia grega de Monoicos en el sigle VI. Monoicos estava associada a Hèrcules, adorat baix el nom d′Hercules Monoecus.
El 10 de juny de l'any 1215, a causa dels continus assetjaments pirates, es construí una fortalea sobre la Ròca en l'objectiu de crear una posició estratègica militar i de controlar la regió.
El 8 de giner de 1297, Francesco Grimaldi, descendent d'Òt Canèla, un cònsol de 1133, s'establix en la fortalea. Com disponia d'un chicotet eixèrcit, es disfrassà de frare franciscà per a introduir-se, abans d'obrir les portes als seus soldats. D'este episodi naix el seu malnom, Malici ("que té malícia"). És per això que hui en les armes de Mónaco consten dos franciscans armats.
La constitució monegasca de 1911 dividí el principat en tres municipis o comunes, pero això només durà fins a l'any 1917.
Turisme[editar | editar còdic]
En el nucleu antic es troba la plaça del Palau de Mónaco, el fort d'Antoni (1710), el Museu Oceanogràfic de Mónaco, els jardins de Sant Martin, dels Remparts i del passeig de Santa Barbara, el govern, les fonts i les estàtues de la plaça de Sant Nicolau, la catedral de Mónaco i també té numeroses iglésies i capelles.
Un guàrdia del palau
La catedral de Maire de Dieu Immaculada de la Vila
Una ruela (carreró) de Mónaco-Ville
Referències[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Mónaco-Ville.
| Capitals d'Europa |
|---|
| Andorra la Vella • Amsterdam • Atenes • Belgrat • Berlin • Berna • Bratislava • Brusseles • Bucarest • Budapest • Cardiff • Ciutat de Luxemburc • Ciutat del Vaticà • Copenhague • Chisinàu • Dublin • Edimburc • Erevan • Estocolm • Helsinki • Kíev • Lisboa • Liubliana • Londres • Madrit • Minsk • Mónaco-Ville • Moscou • Nicòsia • Oslo • París • Podgorica • Praga • Pristina • Reikiavik • Roma • Riga • San Marino • Sarajevo • Skopje • Sofia • Tallin • Tbilissi • Tirana • Vaduz • La Valleta • Varsòvia • Viena • Vilna • Zagrep |