Eritrea

Hagere Ertra دولة إرتريا Dawlat Irītriyā Stato dell'Eritrea Estat d'Eritrea

Bandera Escut

Lema: Mai més agenollar-se himne nacional: Ertra, Ertra, Ertra     Capital  • Població  • Coordenades Asmara 578.000(2005) n/d ciutat més poblada Asmara Idioma oficial * Tigrinya * Àrap * Italià Forma de govern República unipartista baix un Govern de Transició President Issaías Afewerki Independència  • Reconeguda d'Etiopia 24 de maig de 1993 Superfície  • Total  • % aigua Fronteres Lloc 98º 121,320 km2 despreciable 1.630 km Població  • Total  • Densitat Lloc 114º 4.669.638 37 hab/km2 PIB (nominal)  • Total  • PIB per càpita PIB (PPA)  • Total (2006)  • PIB per càpita Lloc 157º US$ 4.075’000.000 US$ 858 IDH (2007) 0,483 (157º) – Baix Moneda Nafka (ERN) ‎Gentilici Eritreu, -a. Fus horari  • en estiu UTC + 3 no aplica Domini Internet .er Prefix telefònic +291 Prefix radiofònic E3A-E3Z Còdic ISO 232 / ERI / ER Membre de: ONU, UA 1 anglés i tigré

L' Estat d'Eritrea és un país al nordest d'Àfrica. Llimita a l'oest en Sudan, al sur en Etiopia i al sur en Jibuti. El nordest del país té una extensa costa en el Mar Roig. En efecte, el seu nom ve del grec eritros, que vol dir roig. Es va independisar en 1993, lo qual el convertix en un dels estats més jóvens del món.

Història

A lo llarc de l'història i fins a 1890, any en que Itàlia delimita i colonisa el territori d' Eritrea, el territori havia conformat uns quants imperis i regnes de la regió.

El Regne d'Itàlia va crear la colònia d'Eritrea en 1890 i la va mantindre fins a la segona guerra mundial, en les mateixes fronteres que té actualment la República d'Eritrea.

Ferrocarril en Eritrea construït pels italians.

Els italians portaren un gran desenroll a l'Eritrea italiana, des de l'agricultura fins a les indústries bàsiques passant per l'infraestructura. La capital Asmara fon teatre d'un desenroll arquitectònic (principalment en Art Deco) que encara hui en dia és admirat mundialment. Cap a 1940 hi havia prop de cent mil colons italians en Eritrea, lo qual va tindre repercussions en la seua arquitectura d'algunes de les seues ciutats i en la religió dels seus habitants.

En 1941 Eritrea fon conquistada pels anglesos i passà a formar part de l'administració colonial de Gran Bretanya. En 1952 es federà en Etiopia fins que en 1962 l'unió es dissolgué i fon degradada a una província.

La resistència va actuar llavors contra l'estat etíop, succeint-se diversos conflictes que es convertiren en guerra oberta en 1983. Despuix de quatre anys, i ya baix control del Front Popular per a la lliberació d'Eritrea, en 1987 se li declara de nou regió autònoma.

En 1993 obté l'independència i es reconeix internacionalment al país. Això no va evitar els posteriors conflictes territorials en Yemen en 1996 i en Etiopia de nou en 1997 i 2000.

L'intervenció de la ONU i l'establiment definitiu de fronteres en abril de 2002 per resolució del Tribunal Internacional de Justícia va detindre temporalment la guerra, pero Etiopia no ha acceptat encara la resolució presentada pel Tribunal Internacional de Justícia. Per tant el treball de delimitar la frontera no ha acabat i l'amenaça de guerra entre els dos països encara persistix.

Política

Despuix del referèndum d'abril de 1993, Eritrea es va proclamar com a estat independent. Establit un govern de transició, es formaren els òrguens de govern i administració que foren posteriorment modificats segons l'estructura següent:

• El Consell Consultiu, convertit despuix en Consell d'Estat, format a manera de Consell de ministres més els representants territorials.
• La Assamblea Nacional com poder llegislatiu, format pel Comité Central de l'EPLF, 30 representants provincials i 30 representants del partit únic i despuix per 5 representants del partit únic i atres 75 triats per les províncies..
• El poder judicial.

Divisions administratives

Artícul principal → Organisació territorial d'Eritrea.

El país està format per sis regions administratives, subdividides a la seua volta en províncies i entitats locals. Les sis regions d'Eritrea són les següents:

1. Anseba.

2. Maakel (El Centre).

3. Gash-Barka.

4. Semenawi Keyih Bahri (Costa Nort del Mar Roig).

5. Debub (El Sur).

6. Debubawi Keyih Bahri (Costa Sur del Mar Roig).

Geografia

Terres Altes d'Eritrea.

Eritrea es troba en l'orient d'Àfrica, específicament en la regió coneguda com el Corn africà.

El país està pràcticament rodejat per una de les cadenes montanyoses més llarga del món, el Gran Vall del Rift; la seua zona és fèrtil, pero a media que s'alvança cap a l'oest el terreny es fa desèrtic.

En el nort es troba una prolongació del massiç Etíop en altures que conseguixen els 2.600 metros i a on es produïxen grans precipitacions tropicals. Esta regió està delimitada pels rius Barka, Gash i Anseba.

El nordest, per la seua banda, està conformat per una molt seca plana.

Illes Dahlak.

La franja costera, en occident, dona al Mar Roig i conta en més de 1.000 km de costa, encara que s'adinse molt poc en el continent, sobretot en la zona meridional; en esta regió es conseguixen màxims anuals de 50ºC.

Les zones altes del sur d'Eritrea són més seques i fresques que el restant del país. Les illes Dahlak es troben a alguns quilómetros de la costa; les seues aigües són riques en peixca.

En Eritrea es troba el desert de Danakil i la depressió de Kobar, situada a 130 metros devall el nivell del mar.

Ecologia

Els biomes predominants en Eritrea són la sabana en l'interior i el desert en la costa. La WWF dividix el territori d'Eritrea entre set ecorregions, d'oest a est:

• Sabana sudanesa oriental, en l'extrem suroest, en la zona fronterera en Etiopia i Sudan.
• Sabana d'acàcies del Sahel, en l'oest.
• Selva montanyesa d'Etiopia, en el nort, en la prolongació del massiç Etíop, entre els 1.100 i 1.800 msnm.
• Pradera montanyesa i montanya alta d'Etiopia, també en el massiç Etíop, per damunt dels 1.800 msnm.
• Sabana arbustiva de Somàlia, en una estreta franja a l'est del massiç Etíop.
• Pradera i xara xeròfila d'Etiopia, en la costa est.
• Desert coster d'Eritrea, en l'extrem surest, en la costa de l'estret de Bab-el-Mandeb.

Economia

Edifici corporatiu en Asmara

Despuix de l'independència en 1993, Eritrea mantingué una economia de subsistència semblant a la de molts atres països africans, en prop d'un 80% de la població ocupada en l'agricultura i la ganaderia, agreujada per les successives guerres en Etiopia.

Despuix de l'ofensiva de 2000, Eritrea registrà pèrdues per un valor superior als 825 millons de dólars, en greus danys en el sector agrícola, mantenint durant tres anys un creiximent negatiu de la seua economia.

Despuix del conflicte, gràcies a l'intervenció governamental s'han conseguit millores importants en ports, aeroports i comunicacions per carretera, si be encara s'està molt llunt de conseguir el descens significatiu de la taxa de desocupació i d'estabilisar l'economia per a que siga interessant per a les inversions estrangeres. No obstant, Eritrea té una posició comercial estratègica en el Mar Roig i les seues reserves minerals de marbre, granito, argent, coure, zinc, or i sílice, són molt importants.

Demografia

Eritrea té 4.906.000 habitants, dels quals prop de mig milló viu en la capital, Asmara. Atres poblacions importants són Assab i Keren en 70.000 habitants cada una, Mendefera en 66.000 i Massawa en 37.000.

Les llengües oficials són l'àrap i el tigrinya. Atres llengües minoritàries són el tigre, afar, saho, bilén, kunama, nara i hedareb.

Un 45% dels eritreus és copte i un atre 45% musulmà. Un atre 6% també practica atres formes de cristianisme.

En Eritrea hi ha nou ètnies: afar, bilen, beja (hedareb), kunama, nara, rashaida, saho, tigre i tigrinya.

Cultura

Eritrea és un país plurilingüe. La majoria de les llengües parlades allí provenen de dos grans famílies, la semítica i la cusita. Les llengües semítiques d'Eritrea són l'àrap (parlat nativament per l'ètnia rashaida), tigrinya, tigre, i la recentment reconeguda dahlik. Entre elles, el tigrinya i el tigre, són la primera llengua d'al voltant del 80% de la població. Les llengües cusites d'Eritrea són numeroses, i inclouen l'afar, beya, blin i saho. També es parla el kunama i nara, dos idiomes pertanyents a la família de les llengües Nil-saharianes. L'anglés se gasta en un major grau en l'educació, i també queden alguns parlants d'italià dels temps colonials.

La cuina d'Eritrea posseïx certes similituts en les d'Etiopia i el Mig Orient.

Deports

L'eritreu Zersenay Tadesse és un especialiste en carreres de llarga distància. Fon l'únic deportiste d'este jove país que conseguí una medalla de bronze en els Jocs Olímpics d'Atenes 2004.

Referències

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Eritrea de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Eritrea.
• Perfil complet d'Eritrea. Inclou senyes demogràfiques, geogràfiques, governamentals, econòmiques, telecomunicacions, transport, militars i de relacions.
• Pàgina sobre Eritrea en gran varietat d'imàgens. En italià.
• Ferrocarrils eritreus. En italià
• BBC News - Country Profile: Eritrea. En anglés.
• Pàgina del Centre Carter sobre Eritrea. En anglés.
• Àscari: Els lleons d'Eritrea. Eritrea colonial. Eritrea Àscari, infanteria i cavalleria. Imàgens, fotografies i vídeo. Història colonial.