Diferència entre les revisions de "Palma de Gandia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
 
(No es mostren 10 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
'''Palma de Gandia''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Safor]].  
+
[[Archiu:Palma de Gandía 01.jpg|300px|miniaturadeimagen|Vista de Palma de Gandía]]
 +
'''Palma de Gandia''' (en [[castellà]] ''Palma de Gandía''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Safor]].
 +
 
 +
== Geografia ==
 +
Situat en el surest de la [[província de Valéncia]]. El clima és mediterràneu.
 +
 
 +
Des de [[Valéncia]] s'accedix a esta localitat, per carretera, a través de la N-332 per a enllaçar en la CV-686 i finalisar en la CV-685.
 +
 
 +
=== Localitats limítrofes ===
 +
El terme municipal de Palma de Gandia llimita en les següents localitats: [[Ador]], [[Alfauir]], [[Beniarjó]], [[Beniflá]], [[Gandia]], [[Potries]], [[Real de Gandia]] i [[Rótova]], totes elles de la província de Valéncia.
 +
 
 +
== Història ==
 +
La seua història local s'inclou en la de la veïna ciutat de Gandia, a la jurisdicció territorial de la qual i ducat pertanyia. Per tant va passar successivament per les mans de les famílies que detentaren el Senyoriu i Ducat de Gandia.
 +
 
 +
Els indicis més antics d'una ocupació humana del terme corresponen a la primera etapa de l'[[Edat de Bronze|Edat dels Metals]]: són els materials pertanyents, segons pareix, a un enterrament colectiu eneolític que existix en els estrats inferiors de la Cova Bernarda, en l'ala de ponent de la Falconera. En els nivells superiors de la citada Cova Bernarda s'ha trobat també materials ibèrics (plats i [[Got (recipient)|gots]] de ceràmica, [[Gavinet|gavinets]], afalcatats de [[ferro]], etc), i en l'Alberca, junt al Barranc del Cister, hi havia una làpida en inscripció llatina, que en l'actualitat es conserva en el Museu Comarcal de Gandia.
 +
 
 +
== Administració ==
 +
{{Alcaldes_Espanya
 +
  | Alcalde_1 =
 +
  | Partit_1 = [[UCD]]
 +
  | Alcalde_2 = Salvador Estruch Escrivà
 +
  | Partit_2 = [[AP]]
 +
  | Alcalde_3 = Salvador Estruch Escrivà
 +
  | Partit_3 = [[AP]]
 +
  | Alcalde_4 = Salvador Estruch Escrivà
 +
  | Partit_4 = [[PP]]
 +
  | Alcalde_5 = Javier Català Malonda
 +
  | Partit_5 = [[PP]]
 +
  | Alcalde_6 = Juan José Sapena Piera
 +
  | Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_7 = Juan José Sapena Piera
 +
  | Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_8 = Xaro Frasquet Escrivà
 +
Pepa Boscà Banyuls
 +
  | Partit_8 = [[Bloc]]
 +
[[PP]]
 +
  | Alcalde_9 = Pepa Boscà Banyuls
 +
Teresa Català Malonda
 +
  | Partit_9 = [[PP]]
 +
  | Alcalde_10 = María Trinidad Miñana Roig
 +
  | Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_11 = Inmaculada Escrivà Fayos (2019)
 +
María Trinidad Miñana Roig (desde 2019)
 +
  | Partit_11 = [[Gent de Palma]]-[[Compromís]]
 +
Grup dels No Adscrits + [[PP]]
 +
  | Alcalde_12 = Paula Femenia Ortolà
 +
  | Partit_12 = [[Gent de Palma]]-[[Compromís]]
 +
}}
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
−
Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2021]], conta en una població de 1.660 habitants.
+
Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2022]], conta en una població de 1.686 habitants.
 +
 
 +
<center>
 +
{| align="center" {{tablabonita}}
 +
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 +
|-
 +
 
 +
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2012]] !! [[2013]] !! [[2022]]
 +
|-
 +
| align=center| 1.497 || align=center| 1.506 || align=center| 1.516 || align=center| 1.534 || align=center| 1.520 || align=center| 1.575 || align=center| 1.608 || align=center| 1.655 || align=center| 1.675 || align=center| 1.850 || align=center| 1.819 || align=center| 1.920 || align=center| 1.686
 +
|}
 +
</center>
 +
 
 +
== Economia ==
 +
La seua economia descansa en el cultiu del [[taronger]], havent conegut a lo llarc de la seua història un procés semblant al del restant de la comarca. En seca es cultiven frutals i un percentage baix en [[oliveres]]. En regadiu la taronja adquirix el caràcter de monocultiu.
 +
 
 +
La principal indústria és la derivada de l'exportació de taronges, contant en varis almagasens agres. Ademés conta en indústries de ceràmiques dedicades a la producció de teixixques i [[Rajola|rajoles]].
 +
 
 +
Encara que actualment, la major part de la població treballa en indústries i comerços de poblacions propenques com [[Gandia]] i [[Vilallonga]], i s'està abandonant el cultiu de la taronja.
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
 +
 
 +
== Referències ==
 +
{{listaref}}
 +
 
 +
* [https://www.palmadegandia.es Ajuntament de Palma de Gandia]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Gandia INE. Població de Palma de Gandia]
 +
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 +
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
 +
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 +
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 +
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 
{{commonscat|Palma de Gandia}}
 
{{commonscat|Palma de Gandia}}
−
*[https://www.ajumiramar.org Ajuntament de Palma de Gandia]
+
 
 
*[https://www.saforturisme.org Portal turístic de la Safor]
 
*[https://www.saforturisme.org Portal turístic de la Safor]
  

Última revisió del 17:06 27 oct 2023

Vista de Palma de Gandía

Palma de Gandia (en castellà Palma de Gandía), és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de La Safor.

Geografia[editar | editar còdic]

Situat en el surest de la província de Valéncia. El clima és mediterràneu.

Des de Valéncia s'accedix a esta localitat, per carretera, a través de la N-332 per a enllaçar en la CV-686 i finalisar en la CV-685.

Localitats limítrofes[editar | editar còdic]

El terme municipal de Palma de Gandia llimita en les següents localitats: Ador, Alfauir, Beniarjó, Beniflá, Gandia, Potries, Real de Gandia i Rótova, totes elles de la província de Valéncia.

Història[editar | editar còdic]

La seua història local s'inclou en la de la veïna ciutat de Gandia, a la jurisdicció territorial de la qual i ducat pertanyia. Per tant va passar successivament per les mans de les famílies que detentaren el Senyoriu i Ducat de Gandia.

Els indicis més antics d'una ocupació humana del terme corresponen a la primera etapa de l'Edat dels Metals: són els materials pertanyents, segons pareix, a un enterrament colectiu eneolític que existix en els estrats inferiors de la Cova Bernarda, en l'ala de ponent de la Falconera. En els nivells superiors de la citada Cova Bernarda s'ha trobat també materials ibèrics (plats i gots de ceràmica, gavinets, afalcatats de ferro, etc), i en l'Alberca, junt al Barranc del Cister, hi havia una làpida en inscripció llatina, que en l'actualitat es conserva en el Museu Comarcal de Gandia.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 UCD
1983 - 1987 Salvador Estruch Escrivà AP
1987 - 1991 Salvador Estruch Escrivà AP
1991 - 1995 Salvador Estruch Escrivà PP
1995 - 1999 Javier Català Malonda PP
1999 - 2003 Juan José Sapena Piera PSPV-PSOE
2003 - 2007 Juan José Sapena Piera PSPV-PSOE
2007 - 2011 Xaro Frasquet Escrivà

Pepa Boscà Banyuls

Bloc

PP

2011 - 2015 Pepa Boscà Banyuls

Teresa Català Malonda

PP
2015 - 2019 María Trinidad Miñana Roig PSPV-PSOE
2019 - 2023 Inmaculada Escrivà Fayos (2019)

María Trinidad Miñana Roig (desde 2019)

Gent de Palma-Compromís

Grup dels No Adscrits + PP

2023 Paula Femenia Ortolà Gent de Palma-Compromís

Demografia[editar | editar còdic]

Segons el cens del INE de l'any 2022, conta en una població de 1.686 habitants.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2012 2013 2022
1.497 1.506 1.516 1.534 1.520 1.575 1.608 1.655 1.675 1.850 1.819 1.920 1.686

Economia[editar | editar còdic]

La seua economia descansa en el cultiu del taronger, havent conegut a lo llarc de la seua història un procés semblant al del restant de la comarca. En seca es cultiven frutals i un percentage baix en oliveres. En regadiu la taronja adquirix el caràcter de monocultiu.

La principal indústria és la derivada de l'exportació de taronges, contant en varis almagasens agres. Ademés conta en indústries de ceràmiques dedicades a la producció de teixixques i rajoles.

Encara que actualment, la major part de la població treballa en indústries i comerços de poblacions propenques com Gandia i Vilallonga, i s'està abandonant el cultiu de la taronja.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de La Safor
Ador  •  Alfauir  •  Almiserà  •  Almoines  •  L'Alqueria de la Comtesa  •  Alquerieta de Guardamar  •  Barig  •  Bellreguart  •  Beniarjó  •  Benifairó de Valldigna  •  Beniflà  •  Benirredrà  •  Castellonet  •  Daimús  •  La Font d'En Carròs  •  Gandia  •  Llocnou de Sant Jeroni  •  Miramar  •  Oliva  •  Palma de Gandia  •  Palmera  •  Piles  •  Potries  •  Rafelcofer  •  El Real de Gandia  •  Ròtova  •  Simat de Valldigna  •  Tavernes de Valldigna  •  Vilallonga  •  Xeraco  •  Xeresa
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Palma_de_Gandia&oldid=290507»