Diferència entre les revisions de "Idioma asturià"
m (Asturià s'ha renomenat com Idioma asturià) |
|||
| (No es mostren 41 edicions intermiges d'8 usuaris) | |||
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
[[Astur-lleonés]]<br /> | [[Astur-lleonés]]<br /> | ||
'''Asturià'''<br /> | '''Asturià'''<br /> | ||
| − | |nació= No és oficial en | + | |nació= No és oficial en la comunitat autònoma d'[[Astúries]]. |
|fontcolor= | |fontcolor= | ||
|regulat= [[Academia de la Llingua Asturiana]] | |regulat= [[Academia de la Llingua Asturiana]] | ||
| Llínea 29: | Llínea 29: | ||
}} | }} | ||
| − | + | L''''asturià''' o '''bable''' (en asturià: ''asturianu'') és una llengua romanç parlada, en distintes varietats dialectal, principalment en el [[Principat d'Astúries]]. Aixina mateix, dins del Subgrup astur-lleonés, existixen relacionats en major o menor mida en l'asturià: | |
| − | *[[Lleonés]]: se parla en les províncies de [[Lleó]], [[ | + | *[[Lleonés]]: se parla en les províncies de [[Lleó]], [[Zamora]], i [[Salamanca]]. |
| − | *[[ | + | *[[Extremeny]]: es parla en el nort d'[[Extremadura]] i sur de la província de Salamanca (parla del Rebollar). |
| − | * | + | *[[Càntabre]] o montanyés |
| − | *[[Mirandés]]: s' | + | *[[Mirandés]]: s'estén fonamentalment per la Terra de Miranda i és llengua oficial junt en el portugués. |
| − | Existixen tres dialectes predominants ( | + | Existixen tres dialectes predominants (l'occidental, el central i l'oriental), que a la seua vegada posseïxen més subdialectes. |
| − | Per raons històriques i demogràfiques | + | Per raons històriques i demogràfiques l'estàndart llingüístic es va fer basat en els dialectes centrals d'Astúries. Existix una gramàtica de l'asturià, un diccionari de la llengua asturiana i unes normes ortogràfiques de l'asturià, aixina com atres per al mirandés i el lleonés. |
| − | == Estatus | + | == Estatus actual == |
| − | + | L'estat llegal actual de la llengua asturiana és el següent: | |
| − | Goja de protecció, sense arribar a estar reconeguda com a oficial | + | Goja de protecció, sense arribar a estar reconeguda com a oficial pel Govern d'Astúries. |
| − | Llei 1/1998, de 23 de març, | + | Llei 1/1998, de [[23 de març]], d'us i promoció del bable/asturià, en el seu artícul 4, que es referix a l'us de la ''llingua'' diu, en l'apartat 2, que «se tindrà per vàlit a tots els efectes l'us del bable-asturià en les comunicacions orals o escrites dels ciutadans en el Principat d'Astúries» |
| − | En 2005 el govern asturià | + | En [[2005]] el govern asturià aprovà el ''Plan de Normalización Social del Asturiano 2005-07 para otenciar el uso y promoción del asturiano y el gallego-asturiano''. (Plan de Normalisació Social de l'Asturià 2005-[[2007]] per a potenciar l'us i promoció de l'asturià i el gallec-asturià.) |
| − | Aixina mateix, existixen | + | Aixina mateix, existixen vàries associacions, com ara la Xunta Pola Defensa de la Llingua Asturiana (Junta Per la Defensa de la Llengua Asturiana) i Conceyu Abiertu pola Oficialidá (Consell Obert per l'Oficialitat) entre atres, i partits polítics com Esquerra Unida (dit Izquierda Xunida en Astúries), el Partíu Asturianista (Partit Asturianiste), UNA, Partit Comuniste dels Pobles d'Espanya-Astúries i Andecha Astur entre atres, que recolzen l'oficialitat de la llengua i realisen moltes campanyes en favor de l'oficialitat. |
== Lliteratura == | == Lliteratura == | ||
| − | El primer document asturià escrit | + | El primer document asturià escrit del que es té constància és el Fur d'Avilés. |
| − | La llengua asturiana està present en les escritures públiques, donacions, etc. dels sigles XIII i XIV. Encara que els estaments superiors la rebugen com a característica de «poca noblea», | + | La llengua asturiana està present en les escritures públiques, donacions, etc. dels sigles [[sigle XIII|XIII]] i [[sigle XIV|XIV]]. Encara que els estaments superiors la rebugen com a característica de «poca noblea», l'idioma no desapareix, sino que es manté sòlidament entre les classes populars. |
| − | La tradició | + | La tradició lliterària, fins al [[sigle XX]], és escassa: a excepció d'Antón de Marirreguera, Xosefa Xovellanos i Antonio Balvidares (sig[[le XVI]]), Xuan María Acebal, Caveda i NAva, Teodoro Cuesta, Pin de Pría o Fernán Coronas ([[sigle XIX]] i primera mitat del XX). |
| − | És a partir de la democratisació d'Espanya quan es | + | És a partir de la democratisació d'[[Espanya]] quan es produïx el resorgiment (''Surdimientu'') de la lliteratura en asturià, en autors com ara Berta Piñán, Esther Prieto, Xuan Bello, Antón García, Miguel Rojo, Carlos Rubiera, Milio Rodríguez Cueto, Pablo Antón Marín Estrada o Martín López-Vega. Tots ells escritors en pretensions universalistes, que renuncien a trobar-se en models localistes i donen a l'asturià dimensió lliterària plena. En este procés han tengut gran importància les traduccions de lliteratura estrangera: Albert Camus, Tennesse Williams, Herman Melville, Franz Kafka, T.S. Eliot, Eugénio de Andrade, etc. |
| − | + | L'Acadèmia de la Llengua Asturiana (''Academia de la Llingua Asturiana'', A.Ll.A) fon fundada en l'any [[1981]], en la intenció de recuperar l'antiga institució que ya fon plantejada en el [[sigle XVIII]]. | |
| − | En la música moderna, destaca el veterà grup autodenominat de "agro-rock" Los Berrones, caracterisat per les seues lletres | + | En la música moderna, destaca el veterà grup autodenominat de "agro-rock" Los Berrones, caracterisat per les seues lletres carregades d'ironia. Varen ser els autors del disc en asturià més venut en l'història. |
| − | == | + | == Toponímia == |
| − | [[ | + | [[File:Sign bilingual gijon-xixon.JPG|thumb|right|200px|En esta foto es pot vore com el cartell d'entrada a [[Gijon]] està tant en [[castellà]] con en asturià.]] |
| − | + | Contràriament a la situació de l'idioma en general, la toponímia tradicional i popular, i per tant en llengua asturiana, de les localitats del Principat està gojant d'importants alvanços en els últims anys, en la labor de la Xunta de Toponimia. Fins ara, més de la mitat dels ''concellos'' asturians han solicitat l'elaboració d'un expedient sobre la toponímia original dels seus territoris, havent segut molts d'ells ya aprovats, oficialisant-se aixina (en alguns casos conjuntament en el topònim acceptat en castellà i en atres sustituint-lo) els topònims en llengua asturiana. Atres expedients estan en procés d'elaboració o aprovació i s'espera que la majora dels ajuntaments soliciten el corresponent als seus ajuntaments en els pròxims anys. | |
== Mostra textual == | == Mostra textual == | ||
| Llínea 71: | Llínea 71: | ||
''Un españíu fizo tremar el fayéu. El ñarbatu esnaló lloñe. L'esguil espaeció nel ñeru. Hebo otru españíu, y darréu otru. L'home, entós, mientres cayía coles manes abiertes, los güeyos nel infinitu y el so cuerpu remanando per tolos llaos abonda sangre, glayó una pallabra, una pallabra namás, que resonó y güei sigue resonando na biesca y en toa Asturies: «¡Llibertá!».'' | ''Un españíu fizo tremar el fayéu. El ñarbatu esnaló lloñe. L'esguil espaeció nel ñeru. Hebo otru españíu, y darréu otru. L'home, entós, mientres cayía coles manes abiertes, los güeyos nel infinitu y el so cuerpu remanando per tolos llaos abonda sangre, glayó una pallabra, una pallabra namás, que resonó y güei sigue resonando na biesca y en toa Asturies: «¡Llibertá!».'' | ||
| − | '''Traducció al valencià d'El últim home''' | + | '''Traducció al [[valencià]] d'El últim home''' |
| − | ''Un | + | ''Un esclat va fer tremolar el fajar. El merla volà llunt. La farda va desaparéixer en el niu. Hi hagué atre esclat, i despuix atre. El home, llavors, mentres caïa en les mans obertes, els ulls en el infinit i el seu cos vertint per tots els llocs molta sanc, chillà una paraula, soles una paraula, que resonà i hui seguix resonant en el bosc i en tota Astúries: «¡Llibertat!»'' |
== Comparació dialectal == | == Comparació dialectal == | ||
| Llínea 93: | Llínea 93: | ||
== Dialectes == | == Dialectes == | ||
| − | [[ | + | [[File:Asturian linguistic areas.PNG|thumb|right|300px|<center>Dialectes de l'asturià en [[Principat d'Astúries|Astúries]].</center>]] |
*[[Asturià oriental]] | *[[Asturià oriental]] | ||
*[[Asturià central]] | *[[Asturià central]] | ||
*[[Asturià occidental]] | *[[Asturià occidental]] | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | {{traduït de|es|Asturiano}} | ||
== Enllaços Externs == | == Enllaços Externs == | ||
| − | *[http://www.academiadelallingua.com/ | + | {{Commonscat|Asturian language}} |
| − | *[http://www.academiadelallingua.com/ | + | * [http://www.academiadelallingua.com/ Acadèmia de la Llengua Asturiana] |
| − | *[http:// | + | * [http://www.academiadelallingua.com/diccionariu/index.php Diccionari de l'Acadèmia de la Llengua Asturiana] |
| − | *[http://www.politicallinguistica.org Oficina de Política Llingüística del Govern del Principat d'Asturies] | + | * [http://www.academiadelallingua.com/pdf/Informe_sobre_la_llingua_asturiana.pdf Informe sobre la Llengua asturiana (en pdf)]] |
| − | *[http://www. | + | * [http://www.politicallinguistica.org Oficina de Política Llingüística del Govern del Principat d'Asturies] |
| − | + | * [http://www.proel.org/index.php?pagina=lenguas/bable «Asturià» en PROEL] | |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
{{Llengües romàniques}} | {{Llengües romàniques}} | ||
{{Llengües d'Espanya}} | {{Llengües d'Espanya}} | ||
[[Categoria:Llengües romàniques]] | [[Categoria:Llengües romàniques]] | ||
Última revisió del 22:13 16 oct 2022
| Asturià Asturianu | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | Espanya |
| Regió: | Principat d'Astúries |
Parlants:
|
550.000
|
| Rànquing: | No està entre els 100 primers |
| Família: | Indoeuropea Itàlica |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | No és oficial en la comunitat autònoma d'Astúries. |
| Regulat per: | Academia de la Llingua Asturiana |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | |
| ISO 639-2 | ast |
| ISO/FDIS 639-3 | [1] |
| SIL | ast |
| vore també: llengua | |
L'asturià o bable (en asturià: asturianu) és una llengua romanç parlada, en distintes varietats dialectal, principalment en el Principat d'Astúries. Aixina mateix, dins del Subgrup astur-lleonés, existixen relacionats en major o menor mida en l'asturià:
- Lleonés: se parla en les províncies de Lleó, Zamora, i Salamanca.
- Extremeny: es parla en el nort d'Extremadura i sur de la província de Salamanca (parla del Rebollar).
- Càntabre o montanyés
- Mirandés: s'estén fonamentalment per la Terra de Miranda i és llengua oficial junt en el portugués.
Existixen tres dialectes predominants (l'occidental, el central i l'oriental), que a la seua vegada posseïxen més subdialectes.
Per raons històriques i demogràfiques l'estàndart llingüístic es va fer basat en els dialectes centrals d'Astúries. Existix una gramàtica de l'asturià, un diccionari de la llengua asturiana i unes normes ortogràfiques de l'asturià, aixina com atres per al mirandés i el lleonés.
Estatus actual[editar | editar còdic]
L'estat llegal actual de la llengua asturiana és el següent:
Goja de protecció, sense arribar a estar reconeguda com a oficial pel Govern d'Astúries.
Llei 1/1998, de 23 de març, d'us i promoció del bable/asturià, en el seu artícul 4, que es referix a l'us de la llingua diu, en l'apartat 2, que «se tindrà per vàlit a tots els efectes l'us del bable-asturià en les comunicacions orals o escrites dels ciutadans en el Principat d'Astúries» En 2005 el govern asturià aprovà el Plan de Normalización Social del Asturiano 2005-07 para otenciar el uso y promoción del asturiano y el gallego-asturiano. (Plan de Normalisació Social de l'Asturià 2005-2007 per a potenciar l'us i promoció de l'asturià i el gallec-asturià.) Aixina mateix, existixen vàries associacions, com ara la Xunta Pola Defensa de la Llingua Asturiana (Junta Per la Defensa de la Llengua Asturiana) i Conceyu Abiertu pola Oficialidá (Consell Obert per l'Oficialitat) entre atres, i partits polítics com Esquerra Unida (dit Izquierda Xunida en Astúries), el Partíu Asturianista (Partit Asturianiste), UNA, Partit Comuniste dels Pobles d'Espanya-Astúries i Andecha Astur entre atres, que recolzen l'oficialitat de la llengua i realisen moltes campanyes en favor de l'oficialitat.
Lliteratura[editar | editar còdic]
El primer document asturià escrit del que es té constància és el Fur d'Avilés.
La llengua asturiana està present en les escritures públiques, donacions, etc. dels sigles XIII i XIV. Encara que els estaments superiors la rebugen com a característica de «poca noblea», l'idioma no desapareix, sino que es manté sòlidament entre les classes populars.
La tradició lliterària, fins al sigle XX, és escassa: a excepció d'Antón de Marirreguera, Xosefa Xovellanos i Antonio Balvidares (sigle XVI), Xuan María Acebal, Caveda i NAva, Teodoro Cuesta, Pin de Pría o Fernán Coronas (sigle XIX i primera mitat del XX).
És a partir de la democratisació d'Espanya quan es produïx el resorgiment (Surdimientu) de la lliteratura en asturià, en autors com ara Berta Piñán, Esther Prieto, Xuan Bello, Antón García, Miguel Rojo, Carlos Rubiera, Milio Rodríguez Cueto, Pablo Antón Marín Estrada o Martín López-Vega. Tots ells escritors en pretensions universalistes, que renuncien a trobar-se en models localistes i donen a l'asturià dimensió lliterària plena. En este procés han tengut gran importància les traduccions de lliteratura estrangera: Albert Camus, Tennesse Williams, Herman Melville, Franz Kafka, T.S. Eliot, Eugénio de Andrade, etc.
L'Acadèmia de la Llengua Asturiana (Academia de la Llingua Asturiana, A.Ll.A) fon fundada en l'any 1981, en la intenció de recuperar l'antiga institució que ya fon plantejada en el sigle XVIII.
En la música moderna, destaca el veterà grup autodenominat de "agro-rock" Los Berrones, caracterisat per les seues lletres carregades d'ironia. Varen ser els autors del disc en asturià més venut en l'història.
Toponímia[editar | editar còdic]
Contràriament a la situació de l'idioma en general, la toponímia tradicional i popular, i per tant en llengua asturiana, de les localitats del Principat està gojant d'importants alvanços en els últims anys, en la labor de la Xunta de Toponimia. Fins ara, més de la mitat dels concellos asturians han solicitat l'elaboració d'un expedient sobre la toponímia original dels seus territoris, havent segut molts d'ells ya aprovats, oficialisant-se aixina (en alguns casos conjuntament en el topònim acceptat en castellà i en atres sustituint-lo) els topònims en llengua asturiana. Atres expedients estan en procés d'elaboració o aprovació i s'espera que la majora dels ajuntaments soliciten el corresponent als seus ajuntaments en els pròxims anys.
Mostra textual[editar | editar còdic]
Extracto de L'últimu home
Un españíu fizo tremar el fayéu. El ñarbatu esnaló lloñe. L'esguil espaeció nel ñeru. Hebo otru españíu, y darréu otru. L'home, entós, mientres cayía coles manes abiertes, los güeyos nel infinitu y el so cuerpu remanando per tolos llaos abonda sangre, glayó una pallabra, una pallabra namás, que resonó y güei sigue resonando na biesca y en toa Asturies: «¡Llibertá!».
Traducció al valencià d'El últim home
Un esclat va fer tremolar el fajar. El merla volà llunt. La farda va desaparéixer en el niu. Hi hagué atre esclat, i despuix atre. El home, llavors, mentres caïa en les mans obertes, els ulls en el infinit i el seu cos vertint per tots els llocs molta sanc, chillà una paraula, soles una paraula, que resonà i hui seguix resonant en el bosc i en tota Astúries: «¡Llibertat!»
Comparació dialectal[editar | editar còdic]
Occidental
Pai nuesu que tas nel cielu, sentificáu sía'l tou nome. Amiye'l tou reinu, fágase la túa voluntá lo mesmu na tierra cumo en cielu. El nuesu pan de tódolos días dánoslu güei ya perdónanos las nuesas ofensas lo mesmu que nós facemos conos que nos faltanon. Ya nun nos deixes cayere na tentación ya ḷḷíbranos del mal. Amén.
Central
Pá nuesu que tas nel cielu, santificáu seya'l to nome. Amiye'l to reinu, fáigase la to voluntá lo mesmo na tierra qu'en cielu. El nuesu pan de tolos díes dánoslu güei y perdónamos les nueses ofenses lo mesmo que nós facemos colos que mos faltaren. Y nun mos dexes cayer na tentación, y llíbramos del mal. Amén.
Oriental
Padre nuestru que tas nel cielu, santificáu seya'l tu nome. Amiye'l tu reinu, ḥágase la tu voluntá lu mesmu ena tierra qu'en cielu. El nuestru pan de tolos díes dánoslu hoi y perdónanos les nuestres ofenses lu mesmu que nosotros ḥacemos colos que nos faltaren. Y nun nos dexes cayer ena tentación, y llíbranos del mal. Amén.
Valencià
Pare nostre que estàs en el Cel, santificat siga el teu nom. Vinga a nosatros el teu Regne. Faça's la teua voluntat aixina en la terra com en el cel. Dona-nos el pa nostre de cada dia i perdona les nostres ofenses, aixina com nosatros perdonem als que mos ofenen. I no nos deixes caure en la tentació i lliura-nos del mal. Amen.
Dialectes[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Asturiano de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Enllaços Externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Idioma asturià.- Acadèmia de la Llengua Asturiana
- Diccionari de l'Acadèmia de la Llengua Asturiana
- Informe sobre la Llengua asturiana (en pdf)]
- Oficina de Política Llingüística del Govern del Principat d'Asturies
- «Asturià» en PROEL
| Llengües romàniques |
|---|
| Aragonés · Asturià · Balear · Castellà · Català · Cors · Dalmàtic (llengua morta) · Extremeny · Francés · |
| Francoprovençal · Gallec · Italià · Lleonés · Napolità · Occità · Portugués · Retoromànic · Rumà · Sart · Sicilià · Valencià · Venecià |
Idiomes d'Espanya · 
|
|---|
| Aragonés · Aranés · Asturià · Balear · Català · Càntabre · Castellà · Extremeny · Gallec · Lleonés · Valencià · Vasc |