Diferència entre les revisions de "Titagües"
(No es mostren 17 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | '''Titagües''' (en [[castellà]] ''Titaguas''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] d'[[Els Serrans]]. | + | [[Archiu:2020-01-03 Vista de Titaigües 02.jpg|300px|miniaturadeimagen|Vista de Titagües]] |
+ | '''Titagües''' (en [[castellà]] ''Titaguas''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] d'[[Els Serrans]]. | ||
+ | |||
+ | == Geografia == | ||
+ | |||
+ | Titagües és un poble accidentat pels contraforts meridionals de les serres de Losilla i el Sabinar, que forma part del conjunt de la serra del picote i drenat pel [[riu Turia]]. | ||
+ | |||
+ | Circunden a Titagües els cerros de la Llàntia, Hontanar de l'Herrero, l'Alt del Manzano, Molga Modorra i Castell de la Cabrera, entre uns atres, tots ells de les serres de Losilla i del Sabinar. | ||
+ | |||
+ | El terreny, arenisc i calcàreu, està regat per numeroses fonts, com és la font de l'Or, la del Hontanar (que suministra aigua a la població) la del Rebollo, la de l'Albarzer... Algunes d'elles vénen definides popularment per ser saludables i en propietats curatives. La major part del terme (un 70%) corresponen a monts d'utilitat pública de titularitat municipal. Al voltant de 4.500 ha estan cobertes per boscs, majoritàriament de [[Pi (arbre)|pins]], [[Carrasca|carrasques]] i sabines. El clima és continental, d'[[Hivern|hiverns]] frets i llarcs i [[Estiu|estius]] curts i calorosos. Les precipitacions de [[pluja]] són freqüents en primavera, sent tormentoses en estiu i de [[neu]] en algun moment de l'hivern. | ||
+ | |||
+ | Es té accés, des de [[Valéncia]], a través de la carretera provincial CV-35. | ||
+ | |||
+ | === Localitats limítrofes === | ||
+ | El terme municipal de Titagües llimita en les següents localitats: [[Ares dels Oms]], [[Alpuente]], [[Chelva]] i [[Toixa]] totes elles de la [[província de Valéncia]]. | ||
+ | == Administració == | ||
+ | |||
+ | {{Alcaldes_Espanya | ||
+ | | Alcalde_1 = Fernando Collado | ||
+ | | Partit_1 = Independent | ||
+ | | Alcalde_2 = Miguel Andrés | ||
+ | | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]] | ||
+ | | Alcalde_3 = Manuel Polo Monleón | ||
+ | | Partit_3 = [[UV]] | ||
+ | | Alcalde_4 = Manuel Polo Monleón | ||
+ | | Partit_4 = [[UV]] | ||
+ | | Alcalde_5 = Jenaro Polo Aguilar | ||
+ | | Partit_5 = [[UV]] | ||
+ | | Alcalde_6 = Ramiro Rivera Gracia | ||
+ | | Partit_6 = [[PSPV-PSOE]] | ||
+ | | Alcalde_7 = Ramiro Rivera Gracia | ||
+ | | Partit_7 = [[PSPV-PSOE]] | ||
+ | | Alcalde_8 = Ramiro Rivera Gracia | ||
+ | | Partit_8 = [[PSPV-PSOE]] | ||
+ | | Alcalde_9 = Ramiro Rivera Gracia | ||
+ | | Partit_9 = [[PSPV-PSOE]] | ||
+ | | Alcalde_10 = Ramiro Rivera Gracia | ||
+ | | Partit_10 = [[PSPV-PSOE]] | ||
+ | | Alcalde_11 = Ramiro Rivera Gracia | ||
+ | | Partit_11 = [[PSPV-PSOE]] | ||
+ | | Alcalde_12 = Ramiro Rivera Gracia | ||
+ | | Partit_12 = [[PSPV-PSOE]] | ||
+ | }} | ||
+ | |||
+ | == Demografia == | ||
+ | La seua població és de 505 habitants en l'any [[2023]] segons el cens del [[INE]]. | ||
+ | |||
+ | <center> | ||
+ | {| align="center" {{tablabonita}} | ||
+ | !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica | ||
+ | |- | ||
+ | ![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2021]] !! [[2023]] | ||
+ | |- | ||
+ | | align=center| 622 || align=center| 613 || align=center| 609 || align=center| 556 || align=center| 554 || align=center| 555 || align=center| 543 || align=center| 544 || align=center| 522 || align=center| 541 || align=center| 470 || align=center| 505 | ||
+ | |} | ||
+ | </center> | ||
+ | |||
+ | == Economia == | ||
+ | L'economia és essencialment agrícola i ganadera. Els cultius són principalment [[cereal]] ([[ordi]]), [[armeler]] i [[vinya]] (que dona lloc al famós [[vi]] jove afrutatde Titagües). La ganaderia més desenrollada és la [[Porc|porcina]] i cunícula, registrant-se un aument de la ganaderia avícola. L'indústria és escassa; pero cal destacar el desenroll dels tallers artesanals. | ||
+ | |||
+ | El turisme rural és un dels sectors en vies de desenroll, que conta en major respal per part institucional. | ||
+ | |||
+ | == Persones destacades == | ||
+ | |||
+ | [[Simón Rojas Clemente|Simón de Rojas Clemente i Rubio]] va nàixer en esta vila el [[27 de setembre]] de [[1777]] i va morir en [[Madrit]], el [[27 de febrer]] de [[1827]], va ser un naturaliste que va realisar numerosos i importants estudis i investigacions d'història natural. Entre les diverses responsabilitats que va eixercir, va ser bibliotecari del Jardí Botànic de Madrit, era amic del també naturaliste aragonés Marià Lagasca; va escriure sobre ornitologia (Nomenclator ornitológico, ed. de F. Martín Pol. Titagües: Ajuntament de Titagües, 2006), una història natural de la vila de Titagües (Història civil, natural i eclesiàstica de Titagües, ed. de F. Martín Pol. Valéncia: PUV, 2000), entre atres matèries. Publicà numerosos treballs sobre les varietats de [[cotó]] , [[vinya]], [[olivera]], [[llimera]], [[fraula]], [[creïlla]], [[pimentó]], [[forment]]...etc... | ||
+ | |||
+ | == Vore també == | ||
+ | * [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]] | ||
+ | |||
+ | == Referències == | ||
+ | {{referències}} | ||
+ | |||
+ | * [https://www.titaguas.es/ Ajuntament de Titagües] | ||
+ | * [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia] | ||
+ | * [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] | ||
+ | * [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Titaguas INE. Població de Titagües] | ||
+ | * [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística] | ||
+ | |||
+ | == Bibliografia == | ||
+ | * [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA. | ||
+ | * [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit | ||
+ | * Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2 | ||
+ | * Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia | ||
+ | * [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005] | ||
+ | * Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009 | ||
+ | * Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == |
Última revisió del 20:08 26 març 2024
Titagües (en castellà Titaguas), és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca d'Els Serrans.
Geografia[editar | editar còdic]
Titagües és un poble accidentat pels contraforts meridionals de les serres de Losilla i el Sabinar, que forma part del conjunt de la serra del picote i drenat pel riu Turia.
Circunden a Titagües els cerros de la Llàntia, Hontanar de l'Herrero, l'Alt del Manzano, Molga Modorra i Castell de la Cabrera, entre uns atres, tots ells de les serres de Losilla i del Sabinar.
El terreny, arenisc i calcàreu, està regat per numeroses fonts, com és la font de l'Or, la del Hontanar (que suministra aigua a la població) la del Rebollo, la de l'Albarzer... Algunes d'elles vénen definides popularment per ser saludables i en propietats curatives. La major part del terme (un 70%) corresponen a monts d'utilitat pública de titularitat municipal. Al voltant de 4.500 ha estan cobertes per boscs, majoritàriament de pins, carrasques i sabines. El clima és continental, d'hiverns frets i llarcs i estius curts i calorosos. Les precipitacions de pluja són freqüents en primavera, sent tormentoses en estiu i de neu en algun moment de l'hivern.
Es té accés, des de Valéncia, a través de la carretera provincial CV-35.
Localitats limítrofes[editar | editar còdic]
El terme municipal de Titagües llimita en les següents localitats: Ares dels Oms, Alpuente, Chelva i Toixa totes elles de la província de Valéncia.
Administració[editar | editar còdic]
Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
---|---|---|
1979 - 1983 | Fernando Collado | Independent |
1983 - 1987 | Miguel Andrés | PSPV-PSOE |
1987 - 1991 | Manuel Polo Monleón | UV |
1991 - 1995 | Manuel Polo Monleón | UV |
1995 - 1999 | Jenaro Polo Aguilar | UV |
1999 - 2003 | Ramiro Rivera Gracia | PSPV-PSOE |
2003 - 2007 | Ramiro Rivera Gracia | PSPV-PSOE |
2007 - 2011 | Ramiro Rivera Gracia | PSPV-PSOE |
2011 - 2015 | Ramiro Rivera Gracia | PSPV-PSOE |
2015 - 2019 | Ramiro Rivera Gracia | PSPV-PSOE |
2019 - 2023 | Ramiro Rivera Gracia | PSPV-PSOE |
2023 | Ramiro Rivera Gracia | PSPV-PSOE |
Demografia[editar | editar còdic]
La seua població és de 505 habitants en l'any 2023 segons el cens del INE.
Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 | 2021 | 2023 | ||||||||
622 | 613 | 609 | 556 | 554 | 555 | 543 | 544 | 522 | 541 | 470 | 505 |
Economia[editar | editar còdic]
L'economia és essencialment agrícola i ganadera. Els cultius són principalment cereal (ordi), armeler i vinya (que dona lloc al famós vi jove afrutatde Titagües). La ganaderia més desenrollada és la porcina i cunícula, registrant-se un aument de la ganaderia avícola. L'indústria és escassa; pero cal destacar el desenroll dels tallers artesanals.
El turisme rural és un dels sectors en vies de desenroll, que conta en major respal per part institucional.
Persones destacades[editar | editar còdic]
Simón de Rojas Clemente i Rubio va nàixer en esta vila el 27 de setembre de 1777 i va morir en Madrit, el 27 de febrer de 1827, va ser un naturaliste que va realisar numerosos i importants estudis i investigacions d'història natural. Entre les diverses responsabilitats que va eixercir, va ser bibliotecari del Jardí Botànic de Madrit, era amic del també naturaliste aragonés Marià Lagasca; va escriure sobre ornitologia (Nomenclator ornitológico, ed. de F. Martín Pol. Titagües: Ajuntament de Titagües, 2006), una història natural de la vila de Titagües (Història civil, natural i eclesiàstica de Titagües, ed. de F. Martín Pol. Valéncia: PUV, 2000), entre atres matèries. Publicà numerosos treballs sobre les varietats de cotó , vinya, olivera, llimera, fraula, creïlla, pimentó, forment...etc...
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Ajuntament de Titagües
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Titagües
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
- Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Titagües.
Municipis de Els Serrans | |
---|---|
Les Alcubles • Alpont • Andilla • Ares dels Olms • Benaixeve • Bugarra • Calles • Chelva • Chestalgar • Chulilla • Domenyo • Figueroles dels Serrans • La Llosa del Bisbe • Pedralba • Sot de Chera • Titagües • Toixa • El Vilar • La Yesa |