Diferència entre les revisions de "Antonio Vicent Dolz"
| (No es mostren 19 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Antonio Vicent Dolz''', conegut popularment com el '''Pare Vicent''' ([[Castelló de la Plana]], [[2 d'octubre]] de [[1837]] | + | {{Biografia| |
| + | | nom = Antonio Vicent Dolz | ||
| + | | image = | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| + | | ocupació = Religiós, biòlec i escritor. | ||
| + | | data_naix = [[2 d'octubre]] de [[1837]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Castelló de la Plana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| + | | data_mort = [[9 de juny]] de [[1912]] | ||
| + | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| + | }} | ||
| + | '''Antonio Vicent Dolz''', conegut popularment com el '''Pare Vicent''' ([[Castelló de la Plana]], [[2 d'octubre]] de [[1837]] - † [[Valéncia]], [[9 de juny]] de [[1912]]) fon un religiós, [[jesuïta]] (SI), biòlec i escritor [[Valencians|valencià]]. Fon el pioner de l'acció social catòlica i del [[cooperativisme]] en [[Espanya]], creador fa més de 100 anys de les Caixes de Crèdit i d'Aforro. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 5: | Llínea 16: | ||
Fill de Pedro Vicent i Antonia Dolz, naixqué en Castelló el dia 2 d'octubre de l'any 1837. Despuix d'estudiar en diversos coleges de Castelló fon un dels primers alumnes d'ensenyança mija de l'institut de Santa Clara, en el carrer Major de Castelló. Estudià Dret en l'[[Universitat de Valéncia]] i en la mateixa ciutat va eixercir l'advocacia com a passant d'[[Antonio Aparisi i Guijarro]]. Estudià també Filosofia i Lletres en l'Universitat Central de Madrit. | Fill de Pedro Vicent i Antonia Dolz, naixqué en Castelló el dia 2 d'octubre de l'any 1837. Despuix d'estudiar en diversos coleges de Castelló fon un dels primers alumnes d'ensenyança mija de l'institut de Santa Clara, en el carrer Major de Castelló. Estudià Dret en l'[[Universitat de Valéncia]] i en la mateixa ciutat va eixercir l'advocacia com a passant d'[[Antonio Aparisi i Guijarro]]. Estudià també Filosofia i Lletres en l'Universitat Central de Madrit. | ||
| − | De la seua amistat en Aparisi i Guijarro, el 20 d'octubre de [[1861]] ingressà en la Companyia de Jesús en el Port de Santa Maria, recent complits els vintiquatre anys. Despuix del seu noviciat va estudiar Història Natural en l'Universitat de Sevilla ([[1863]]-[[1865]]) i la va ensenyar, junt en l'Ètica en [[Manresa]] ([[1865]]-[[1868]]). A penes començats els estudis de Teologia en [[Tortosa]] la [[Revolució Gloriosa]] li va dur, junt en els seus companyers, a l'exili francés de Vals-près-Le Puy ([[1868]]-[[1869]]) i Aix ([[1869]]-[[1870]]). Entre [[1870]] i [[1872]], baix la protecció del bisbe de Girona, va finalisar la Teologia en [[Banyoles]], a on fon companyer de Miguel Mir i Pablo Pastells i es va ordenar sacerdot el 24 de decembre de [[1872]]. Va tornar a [[França]], a Saint Chamand ([[Avignon]]) per a fer la Tercera Provació, any de reciclage espiritual per als jesuïtes en acabar el cicle dels seus estudis (1872-1873). Va ensenyar a continuació Sagrada Escritura i Hebreu a estudiants jesuïtes en els diferents emplaçaments dels teòlecs de la província d'[[Aragó]], primer en França (Château Saint-Cassian, [[1874]]-[[1878]]) i despuix en [[Espanya]]: [[Veruela]] ([[1878]]-[[1879]]) i [[Tortosa]] ([[1879]]-[[1882]]). Les divergències en el rector del Teologat, P. Jaime Nonell, a propòsit de l'interpretació de l'[[encíclica]] de Lleó XIII ''Aeterni Patris'' ([[1879]]), que potenciava el neotomisme, i de l'aplicació de la ''Ratio Studiorum'' jesuïtica, varen motivar que el seu provincial, Ramón Vigordán, el desautorisara. | + | De la seua amistat en Aparisi i Guijarro, el 20 d'octubre de [[1861]] ingressà en la Companyia de Jesús en el [[Port de Santa Maria]] ([[Càdis]]), recent complits els vintiquatre anys. Despuix del seu noviciat va estudiar Història Natural en l'Universitat de Sevilla ([[1863]]-[[1865]]) i la va ensenyar, junt en l'Ètica en [[Manresa]] ([[1865]]-[[1868]]). A penes començats els estudis de Teologia en [[Tortosa]] la [[Revolució Gloriosa]] li va dur, junt en els seus companyers, a l'exili francés de Vals-près-Le Puy ([[1868]]-[[1869]]) i Aix ([[1869]]-[[1870]]). Entre [[1870]] i [[1872]], baix la protecció del bisbe de Girona, va finalisar la Teologia en [[Banyoles]], a on fon companyer de Miguel Mir i Pablo Pastells i es va ordenar sacerdot el 24 de decembre de [[1872]]. Va tornar a [[França]], a Saint Chamand ([[Avignon]]) per a fer la Tercera Provació, any de reciclage espiritual per als jesuïtes en acabar el cicle dels seus estudis (1872-1873). Va ensenyar a continuació Sagrada Escritura i Hebreu a estudiants jesuïtes en els diferents emplaçaments dels teòlecs de la província d'[[Aragó]] (Colege Superior d'Aragó), primer en França (Château Saint-Cassian, [[1874]]-[[1878]]) i despuix en [[Espanya]]: [[Veruela]] ([[1878]]-[[1879]]) i [[Tortosa]] ([[1879]]-[[1882]]). Les divergències en el rector del Teologat, P. Jaime Nonell, a propòsit de l'interpretació de l'[[encíclica]] de Lleó XIII ''Aeterni Patris'' ([[1879]]), que potenciava el neotomisme, i de l'aplicació de la ''Ratio Studiorum'' jesuïtica, varen motivar que el seu provincial, Ramón Vigordán, el desautorisara. |
Açò i els seus inclinaments apostòlics varen fer que abandonara la docència. Continuà un any més escrivint en Tortosa i al curs següent ([[1883]]-[[1884]]) fon destinat a la [[ciutat de Valéncia]]. Per a ampliar els seus coneiximents de biologia i histologia va viajar a [[Bèlgica]] i [[Alemània]] ([[1884]]-[[1885]]). Ací es va posar en contacte també en les obres socials catòliques. De nou en Valéncia, fon professor d'Història Natural i Agricultura en el Colege jesuïtic. Allí va montar un laboratori biològic, un gabinet d'Història Natural i una biblioteca especialisada, que varen gojar d'un mereixcut prestigi. Va crear en el Colege una Càtedra d'estes qüestions, que oferia cursos a professors i meges. | Açò i els seus inclinaments apostòlics varen fer que abandonara la docència. Continuà un any més escrivint en Tortosa i al curs següent ([[1883]]-[[1884]]) fon destinat a la [[ciutat de Valéncia]]. Per a ampliar els seus coneiximents de biologia i histologia va viajar a [[Bèlgica]] i [[Alemània]] ([[1884]]-[[1885]]). Ací es va posar en contacte també en les obres socials catòliques. De nou en Valéncia, fon professor d'Història Natural i Agricultura en el Colege jesuïtic. Allí va montar un laboratori biològic, un gabinet d'Història Natural i una biblioteca especialisada, que varen gojar d'un mereixcut prestigi. Va crear en el Colege una Càtedra d'estes qüestions, que oferia cursos a professors i meges. | ||
| − | + | El Pare Vicent també se llicencià en [[Biologia]] i estigué en relació en [[Santiago Ramón y Cajal]], qui comentava que a través del Pare Vicent havia deprés a utilisar el [[microscopi]]; va potenciar la vocació i formació científica del seu successor, el P. Jaime Pujiula, fundador de l'Institut Biològic de Sarrià, va pronunciar conferències i va publicar estudis: ''Noticias litológicas de las islas Columbretes, Manual teórico-práctico de Biología y De la vida y de los principales estados psicofisiológicos y psicolopatológicos del hombre'' ([[1892]], reeditat en [[1920]], despuix de la seua mort). | |
La seua colaboració científica durant l'epidèmia de [[còlera]] que va assolar Valéncia en [[1885]] va suscitar admiració i aprovació generals i va contribuir a despertar la seua segona vocació, l'apostolat social. Ya se sap que li havia influït l'acció social dels catòlics belgues i alemans. De fet, encara que va seguir treballant uns anys en el camp biològic, gradualment ocupen més el seu temps els assunts socials, que li atreen des d'antic. La seua tasca en els últims vinticinc anys de la seua vida ([[1886]]-[[1912]]) pot dividir-se en tres periodos, solapats entre sí: cada u està en germen en l'anterior i, en part, ho desenrolla i culmina. Són els Círculs Obrers Catòlics ([[1886]]-[[1895]]), el seu encabotament en l'agremiació i federació de les obres catòlic-socials ([[1895]]-[[1904]]) i els seus últims intents com “sembrador per al futur”: [[1905]]-[[1912]]. | La seua colaboració científica durant l'epidèmia de [[còlera]] que va assolar Valéncia en [[1885]] va suscitar admiració i aprovació generals i va contribuir a despertar la seua segona vocació, l'apostolat social. Ya se sap que li havia influït l'acció social dels catòlics belgues i alemans. De fet, encara que va seguir treballant uns anys en el camp biològic, gradualment ocupen més el seu temps els assunts socials, que li atreen des d'antic. La seua tasca en els últims vinticinc anys de la seua vida ([[1886]]-[[1912]]) pot dividir-se en tres periodos, solapats entre sí: cada u està en germen en l'anterior i, en part, ho desenrolla i culmina. Són els Círculs Obrers Catòlics ([[1886]]-[[1895]]), el seu encabotament en l'agremiació i federació de les obres catòlic-socials ([[1895]]-[[1904]]) i els seus últims intents com “sembrador per al futur”: [[1905]]-[[1912]]. | ||
| + | |||
| + | El Pare Vicent, quan tornava a Castelló, a la seua terra, pronunciava conferències i homilies i també aprofitava per a descansar i charrar en [[valencià]] en la finca de la Devesa de [[Salvador Guinot]] i la seua família, en Benadresa. Eren també importants, segons la prensa de l'época, els seus viages en objecte de visitar a la Comtesa de Pestagua que sentia carinyo per Castelló i que cedí uns terrenys de la seua propietat per a la construcció del passeig de l'ermitori de Lledó, hui [[Basílica del Lledó]]. | ||
== Círculs Obrers Catòlics == | == Círculs Obrers Catòlics == | ||
| − | La seua realisació més coneguda són els Círculs Obrers Catòlics. Cal descartar l'hipòtesis de que en [[1864]] fundara ya un en [[Manresa]]. Eixe any estava en [[Sevilla]]. Va aplegar a Manresa l'any següent, pero lo que allí va fundar fon un Círcul religiós-lliterari en els alumnes del Colege. En els seus anys de [[Tortosa]] ([[1879]]-[[1883]]) va fundar dèu Círculs, ya obrers. Se li havien alvançat el P. Pastells, que va fundar un en [[Alcoy]] en [[1873]] i el dominic Fr. Zeferino González, que els va fundar en [[Còrdova]]. El Pare Vicent va incorporar la seua experiència europea i va promocionar incansablement esta obra per tota [[Espanya]] especialment pel Llevant i Castella la Vella. Els Círculs varen ser una obra de l'Iglésia destinada a favorir l'associació obrera, bàsica per als treballadors, la força dels quals estava en el número. Tenien quatre característiques: eren confessionals, interclassistes (unien a patrons i obrers), estaven deslligats de qualsevol partit polític, i la seua finalitat era la promoció integral dels treballadors com ho expressaven els seus quatre fins: religiós, instructiu, econòmic i recreatiu. No eren un sindicat. En l'aspecte econòmic varen crear cooperatives de producció i consum, mútues, Caixes d'Aforro i depòsits. | + | L'estudiós juriste i professor Antonio González Sobaco diu que possiblement fora el Baró Retteler el primer que inicià en l'any [[1848]] els treballs per a crear un programa de reforma social, portant a efecte més tart la seua realisació, quan ya era Bisbe de Mainz ([[Magúncia]], [[Alemània]]). |
| + | |||
| + | La [[revolució industrial]] i el primer moviment obrer, impulsaren al Pare Vicent a traslladar-se a [[França]], [[Bèlgica]] i [[Alemània]] en [[1876]] i allí conegué els Círculs Obrers Catòlics en els que participà en [[Colònia]], [[Munich]] i despuix en [[Ginebra]] i també en [[Lucerna]] ([[Suïssa]]). | ||
| + | |||
| + | La seua realisació més coneguda són els Círculs Obrers Catòlics. Cal descartar l'hipòtesis de que en l'any [[1864]] fundara ya un en [[Manresa]]. Eixe any estava en [[Sevilla]]. Va aplegar a Manresa l'any següent, pero lo que allí va fundar fon un Círcul religiós-lliterari en els alumnes del Colege. En els seus anys de [[Tortosa]] ([[1879]]-[[1883]]) va fundar dèu Círculs, ya obrers. Se li havien alvançat el P. Pastells, que va fundar un en [[Alcoy]] en l'any [[1873]] i el dominic Fr. Zeferino González, que els va fundar en [[Còrdova]]. El Pare Vicent va incorporar la seua experiència europea i va promocionar incansablement esta obra per tota [[Espanya]] especialment pel Llevant i Castella la Vella. Els Círculs varen ser una obra de l'Iglésia destinada a favorir l'associació obrera, bàsica per als treballadors, la força dels quals estava en el número. Tenien quatre característiques: eren confessionals, interclassistes (unien a patrons i obrers), estaven deslligats de qualsevol partit polític, i la seua finalitat era la promoció integral dels treballadors com ho expressaven els seus quatre fins: religiós, instructiu, econòmic i recreatiu. No eren un sindicat. En l'aspecte econòmic varen crear cooperatives de producció i consum, mútues, Caixes d'Aforro i depòsits. | ||
Encara que no es tenen sifres exactes sobre la seua implantació es pot afirmar que, a lo manco, duplicaven en afiliats a l'únic sindicat existent llavors, l'[[Unió General de Treballadors]] (UGT). | Encara que no es tenen sifres exactes sobre la seua implantació es pot afirmar que, a lo manco, duplicaven en afiliats a l'únic sindicat existent llavors, l'[[Unió General de Treballadors]] (UGT). | ||
| − | Sobre la base dels Círculs i en la seua mateixa llínea d'actuació, es varen crear associacions com l'Associació General per a l'estudi i la defensa dels interessos de la classe obrera, el Consell Nacional de les Corporacions Catòlic-Obreres | + | Sobre la base dels Círculs i en la seua mateixa llínea d'actuació, es varen crear associacions com l'Associació General per a l'estudi i la defensa dels interessos de la classe obrera, el Consell Nacional de les Corporacions Catòlic-Obreres impulsat per ell en l'any [[1893]], el Centre de Defensa Social i tot el moviment corporativiste i gremial de la [[regió valenciana]]. En totes elles va colaborar el II marqués de Comillas. També es va recolzar en els Círculs, en l'ajuda del marqués i en l'espenta del cardenal Sancha, arquebisbe de Valéncia, el Pelegrinage de [[1894]], que va dur a Roma 18.500 obrers per a agrair a Lleó XIII la publicació de ''Rerum Novarum''. Per a fer aplegar el contingut de l'encíclica, ademés de moltes conferències, Vicent va publicar, de nou en l'ajuda financera de Comillas, un comentari popular, ''Socialisme i Anarquisme'' ([[1893]]), molt difòs, que es va reeditar dos anys més tart. Els Círculs varen tindre que enfrontar-se en dos tipos de dificultats: l'encabotament dels integristes en politisar l'acció social i d'apropiar-se dels Círculs, contra l'esperit del seu fundador, i la deserció de molts patrons (Comillas fon una excepció), que varen perdre interés per l'obra. Com ella se sufragava sobretot en les aportacions patronals, els Círculs varen poder conservar les activitats menys costoses: les religioses, econòmiques i recreatives, pero no varen poder mantindre les econòmiques, molt valioses, que els donaven una impronta diferent d'atres obres socials. |
| + | |||
| + | En [[1898]] organisà la primera Càtedra de Sociologia per als estudis eclesiàstics i universitaris en general i recorregué tota Espanya per a la seua difusió i llegislació sobre la reforma social que envoltava tot el sistema de comportament del treball en el camp, l'indústria i el comerç. El seu objectiu era consolidar la Llei Agrària més favorable i federar a totes les associacions agràries per a fer una agricultura rica, forta, capaç y, sobretot, solidària i justa. | ||
| − | El seu ''Manual de las Escuelas de Reforma Social'' va aparéixer en [[1896]] i es va reeditar en [[1911]], un any abans de la seua mort. Molt poc més tart els va convertir en gremis professionals, pas previ al sindicat. El de fusters de Valéncia fon el model d'uns atres. Simultàneament es va esforçar per federar les distintes obres socials catòliques. | + | El seu ''Manual de las Escuelas de Reforma Social'' va aparéixer en l'any[[1896]] i es va reeditar en [[1911]], un any abans de la seua mort. Molt poc més tart els va convertir en gremis professionals, pas previ al sindicat. El de fusters de Valéncia fon el model d'uns atres. Simultàneament es va esforçar per federar les distintes obres socials catòliques. |
A partir de l'any [[1904]], Vicent va començar a transformar els gremis en sindicats, encara que els agremiats no sentien especial necessitat de fer-ho. A partir d'este moment, es va ocupar sobretot del món rural, a on el model primitiu dels Círculs s'adaptava millor a la realitat. En la colaboració dels retors va intentar crear cooperatives i mútues per a rescatar part del llegat dels Círculs: la seua finalitat econòmica. Esta ret va donar lloc a la Societat Mutual i Agrària. Junt ad açò va seguir difonent el seu ideari social a través de les Semanes Socials Espanyoles en la seua primera época ([[1906]]-[[1912]]). Varen nàixer despuix dels Congressos Catòlics espanyols ([[1889]]-[[1902]]), en els que les idees i obres de Vicent varen estar presents en la seua secció social, les més interessant i fecunda dels Congressos, que per això es varen continuar en les Semanes. | A partir de l'any [[1904]], Vicent va començar a transformar els gremis en sindicats, encara que els agremiats no sentien especial necessitat de fer-ho. A partir d'este moment, es va ocupar sobretot del món rural, a on el model primitiu dels Círculs s'adaptava millor a la realitat. En la colaboració dels retors va intentar crear cooperatives i mútues per a rescatar part del llegat dels Círculs: la seua finalitat econòmica. Esta ret va donar lloc a la Societat Mutual i Agrària. Junt ad açò va seguir difonent el seu ideari social a través de les Semanes Socials Espanyoles en la seua primera época ([[1906]]-[[1912]]). Varen nàixer despuix dels Congressos Catòlics espanyols ([[1889]]-[[1902]]), en els que les idees i obres de Vicent varen estar presents en la seua secció social, les més interessant i fecunda dels Congressos, que per això es varen continuar en les Semanes. | ||
| Llínea 32: | Llínea 51: | ||
Vicent estigué molt en contacte en atres catòlics socials. Severino Aznar el va calificar com el patriarca del catolicisme social espanyol. Fon el primer que va crear obres estables de l'Iglésia a favor dels treballadors. | Vicent estigué molt en contacte en atres catòlics socials. Severino Aznar el va calificar com el patriarca del catolicisme social espanyol. Fon el primer que va crear obres estables de l'Iglésia a favor dels treballadors. | ||
| + | |||
| + | == Caixa de Crèdit Popular == | ||
| + | |||
| + | Fa més de cent anys se creà la Caixa de Crèdit Popular del Gremi de Llauradors de Sant Isidre en Castelló. El 21 de maig de [[1896]] s'havia creat el propi [[Gremi]], dins d'un moviment social que afavoria el naiximent d'unes institucions creades per a encaminar necessitats específiques, tant en l'àmbit social com en el purament econòmic. | ||
| + | |||
| + | La Caixa de Crèdit es convertiria en la Caixa Rural de Castelló, una de les poques entitats financeres que mantingué el caràcter local. | ||
| + | |||
| + | == Obra == | ||
| + | |||
| + | * ''Noticia litológica de las islas Columbretes'', en Anales de la Sociedad Española de Historia Natural (Madrid), XIV (1885), págs. 173-183. | ||
| + | * ''Estudios biológicos de la vida y de los principales estados psico-fisiológicos y psico-patológicos del hombre'', Valencia, José Ortega, 1892. | ||
| + | * ''Socialismo y Anarquismo'', 1893. | ||
| + | * ''Encíclica de Nuestro Santísimo Padre León XXIII “De Conditione Opificum” y los Círculos Obreros Católicos'', Valencia, José Ortega, 1893 (2.ª ed. 1895; ed. anotada i comentada per J. M. Cuenca Toribio, Madrid, Narcea, 1972). | ||
| + | * ''Manual de las escuelas de Perfección cristiana y de reforma social'', Valencia, Manuel Alufre, 1896 (2.ª ed. 1911). | ||
| + | * ''Algunas notas sobre las bacterias. La digestión en las plantas del género ‘Nepenthes’” y “Dybowscella baicalensis”'', Razón y Fe (RyF), 2 (1902), págs. 124-127 y 413-414, respect. | ||
| + | * ''Estatuto del Gremio de Labradores o Sindicato Agrícola'', 1904. | ||
| + | * ''La Agremiación dentro y fuera de los Círculos Católicos de Obreros'', 1905. | ||
| + | * ''El Problema agrario resuelto por los sindicatos agrícolas: manual práctico para la fundación de sindicatos agrícolas''. Conferencies pronunciades per ~, Zaragoza, Mariano Escart, 1906. | ||
| + | * ''Cooperativismo Católico. Cooperativas de consumo de crédito y de producción'', Valencia, Imp. y Lit. de José Ortega, 1906. | ||
| + | * ''El problema agrario resuelto por los sindicatos agrícolas'', Zaragoza, 1906. | ||
| + | * ''Conferencias pronunciadas por el P. Antonio Vicent, S.J. en el primer curso social inaugurado en Madrid el 2 de mayo de 1906 en el centro de Defensa Social'', Madrid, Tip. de la Revista de Archivos, 1907. | ||
| + | * ''Eficaz remedio contra los males actuales: los Ejercicios sociales'', Valencia, Tipografía Moderna, 1911. | ||
| + | * ''Parábolas sociales de Ntro. Señor Jesucristo: breve exposición hecha en la IV Semana Social de España celebrada en Santiago de Compostela'', Santiago de Compostela, Imp. de Juan Balado, 1911. | ||
| + | |||
| + | == Reconeiximents == | ||
| + | |||
| + | En la ciutat de Castelló porta un carrer el seu nom que està situat entre els carrers Sanahuja i l'Avinguda Capuchins, en el districte 7 de la ciutat. | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * [https://arxiumunicipal.castello.es/castellonbib/ca/bib/772.do?searchId=47610&position=10&format=isbd Antonio Vicent Dolz. Archiu de Castelló de la Plana] | ||
| + | * Seres Humanos de Castellón. ''Antonio Vicent Dolz. El jesuita Pare Vicent de Castellón'', per [[Salvador Bellés]] | ||
| + | * [https://dbe.rah.es/biografias/15576/antonio-vicent-dolzAntonio Vicente Dolz. Biografias. Real Academia de la Historia] | ||
| + | * [https://historia-hispanica.rah.es/biografias/44746-antonio-vicent-dolz Antonio Vicente. Historia Hispanica] | ||
| + | * [https://www3.uji.es/~belles/Salvador%20Belles/Seres%20Humanos%20de%20Castell%F3n/Antonio%20Vicent%20Dolz.pdf Antonio vicente Dolz. Universitat Jaume I] | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Cerdá, Manuel (1992). «Vicent Dols, Antonio». En Manuel Cerdá (dir.), ed. Diccionario histórico de la Comunidad Valenciana. Valencia: Levante. p. 787. ISBN 84-87502-30-X | ||
| + | * Iriarte, Iñaki; Osés, Jesús María (2008). «Corporativismo». En Javier Fernández Sebastián y Juan Francisco Fuentes, ed. Diccionario político y social del siglo XX español. Madrid: Alianza Editorial. pp. 300-305. ISBN 978-84-206-8769-8 | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | |||
| + | * [https://dbe.rah.es/biografias/15576/antonio-vicent-dolz Antonio Vicent Dolz - Real Acadèmia de l'Història] | ||
| + | |||
| + | [[Categoria: Biografies]] | ||
| + | [[Categoria: Valencians]] | ||
| + | [[Categoria: Religiosos]] | ||
| + | [[Categoria: Religiosos valencians]] | ||
| + | [[Categoria: Biòlecs]] | ||
| + | [[Categoria: Biòlecs valencians]] | ||
| + | [[Categoria: Escritors]] | ||
| + | [[Categoria: Escritors valencians]] | ||
Última revisió del 17:51 29 gin 2024
| Antonio Vicent Dolz | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Religiós, biòlec i escritor. | ||
| Naiximent: | 2 d'octubre de 1837 | ||
| Lloc de naiximent: | Castelló de la Plana, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 9 de juny de 1912 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Antonio Vicent Dolz, conegut popularment com el Pare Vicent (Castelló de la Plana, 2 d'octubre de 1837 - † Valéncia, 9 de juny de 1912) fon un religiós, jesuïta (SI), biòlec i escritor valencià. Fon el pioner de l'acció social catòlica i del cooperativisme en Espanya, creador fa més de 100 anys de les Caixes de Crèdit i d'Aforro.
Biografia[editar | editar còdic]
Fill de Pedro Vicent i Antonia Dolz, naixqué en Castelló el dia 2 d'octubre de l'any 1837. Despuix d'estudiar en diversos coleges de Castelló fon un dels primers alumnes d'ensenyança mija de l'institut de Santa Clara, en el carrer Major de Castelló. Estudià Dret en l'Universitat de Valéncia i en la mateixa ciutat va eixercir l'advocacia com a passant d'Antonio Aparisi i Guijarro. Estudià també Filosofia i Lletres en l'Universitat Central de Madrit.
De la seua amistat en Aparisi i Guijarro, el 20 d'octubre de 1861 ingressà en la Companyia de Jesús en el Port de Santa Maria (Càdis), recent complits els vintiquatre anys. Despuix del seu noviciat va estudiar Història Natural en l'Universitat de Sevilla (1863-1865) i la va ensenyar, junt en l'Ètica en Manresa (1865-1868). A penes començats els estudis de Teologia en Tortosa la Revolució Gloriosa li va dur, junt en els seus companyers, a l'exili francés de Vals-près-Le Puy (1868-1869) i Aix (1869-1870). Entre 1870 i 1872, baix la protecció del bisbe de Girona, va finalisar la Teologia en Banyoles, a on fon companyer de Miguel Mir i Pablo Pastells i es va ordenar sacerdot el 24 de decembre de 1872. Va tornar a França, a Saint Chamand (Avignon) per a fer la Tercera Provació, any de reciclage espiritual per als jesuïtes en acabar el cicle dels seus estudis (1872-1873). Va ensenyar a continuació Sagrada Escritura i Hebreu a estudiants jesuïtes en els diferents emplaçaments dels teòlecs de la província d'Aragó (Colege Superior d'Aragó), primer en França (Château Saint-Cassian, 1874-1878) i despuix en Espanya: Veruela (1878-1879) i Tortosa (1879-1882). Les divergències en el rector del Teologat, P. Jaime Nonell, a propòsit de l'interpretació de l'encíclica de Lleó XIII Aeterni Patris (1879), que potenciava el neotomisme, i de l'aplicació de la Ratio Studiorum jesuïtica, varen motivar que el seu provincial, Ramón Vigordán, el desautorisara.
Açò i els seus inclinaments apostòlics varen fer que abandonara la docència. Continuà un any més escrivint en Tortosa i al curs següent (1883-1884) fon destinat a la ciutat de Valéncia. Per a ampliar els seus coneiximents de biologia i histologia va viajar a Bèlgica i Alemània (1884-1885). Ací es va posar en contacte també en les obres socials catòliques. De nou en Valéncia, fon professor d'Història Natural i Agricultura en el Colege jesuïtic. Allí va montar un laboratori biològic, un gabinet d'Història Natural i una biblioteca especialisada, que varen gojar d'un mereixcut prestigi. Va crear en el Colege una Càtedra d'estes qüestions, que oferia cursos a professors i meges.
El Pare Vicent també se llicencià en Biologia i estigué en relació en Santiago Ramón y Cajal, qui comentava que a través del Pare Vicent havia deprés a utilisar el microscopi; va potenciar la vocació i formació científica del seu successor, el P. Jaime Pujiula, fundador de l'Institut Biològic de Sarrià, va pronunciar conferències i va publicar estudis: Noticias litológicas de las islas Columbretes, Manual teórico-práctico de Biología y De la vida y de los principales estados psicofisiológicos y psicolopatológicos del hombre (1892, reeditat en 1920, despuix de la seua mort).
La seua colaboració científica durant l'epidèmia de còlera que va assolar Valéncia en 1885 va suscitar admiració i aprovació generals i va contribuir a despertar la seua segona vocació, l'apostolat social. Ya se sap que li havia influït l'acció social dels catòlics belgues i alemans. De fet, encara que va seguir treballant uns anys en el camp biològic, gradualment ocupen més el seu temps els assunts socials, que li atreen des d'antic. La seua tasca en els últims vinticinc anys de la seua vida (1886-1912) pot dividir-se en tres periodos, solapats entre sí: cada u està en germen en l'anterior i, en part, ho desenrolla i culmina. Són els Círculs Obrers Catòlics (1886-1895), el seu encabotament en l'agremiació i federació de les obres catòlic-socials (1895-1904) i els seus últims intents com “sembrador per al futur”: 1905-1912.
El Pare Vicent, quan tornava a Castelló, a la seua terra, pronunciava conferències i homilies i també aprofitava per a descansar i charrar en valencià en la finca de la Devesa de Salvador Guinot i la seua família, en Benadresa. Eren també importants, segons la prensa de l'época, els seus viages en objecte de visitar a la Comtesa de Pestagua que sentia carinyo per Castelló i que cedí uns terrenys de la seua propietat per a la construcció del passeig de l'ermitori de Lledó, hui Basílica del Lledó.
Círculs Obrers Catòlics[editar | editar còdic]
L'estudiós juriste i professor Antonio González Sobaco diu que possiblement fora el Baró Retteler el primer que inicià en l'any 1848 els treballs per a crear un programa de reforma social, portant a efecte més tart la seua realisació, quan ya era Bisbe de Mainz (Magúncia, Alemània).
La revolució industrial i el primer moviment obrer, impulsaren al Pare Vicent a traslladar-se a França, Bèlgica i Alemània en 1876 i allí conegué els Círculs Obrers Catòlics en els que participà en Colònia, Munich i despuix en Ginebra i també en Lucerna (Suïssa).
La seua realisació més coneguda són els Círculs Obrers Catòlics. Cal descartar l'hipòtesis de que en l'any 1864 fundara ya un en Manresa. Eixe any estava en Sevilla. Va aplegar a Manresa l'any següent, pero lo que allí va fundar fon un Círcul religiós-lliterari en els alumnes del Colege. En els seus anys de Tortosa (1879-1883) va fundar dèu Círculs, ya obrers. Se li havien alvançat el P. Pastells, que va fundar un en Alcoy en l'any 1873 i el dominic Fr. Zeferino González, que els va fundar en Còrdova. El Pare Vicent va incorporar la seua experiència europea i va promocionar incansablement esta obra per tota Espanya especialment pel Llevant i Castella la Vella. Els Círculs varen ser una obra de l'Iglésia destinada a favorir l'associació obrera, bàsica per als treballadors, la força dels quals estava en el número. Tenien quatre característiques: eren confessionals, interclassistes (unien a patrons i obrers), estaven deslligats de qualsevol partit polític, i la seua finalitat era la promoció integral dels treballadors com ho expressaven els seus quatre fins: religiós, instructiu, econòmic i recreatiu. No eren un sindicat. En l'aspecte econòmic varen crear cooperatives de producció i consum, mútues, Caixes d'Aforro i depòsits.
Encara que no es tenen sifres exactes sobre la seua implantació es pot afirmar que, a lo manco, duplicaven en afiliats a l'únic sindicat existent llavors, l'Unió General de Treballadors (UGT).
Sobre la base dels Círculs i en la seua mateixa llínea d'actuació, es varen crear associacions com l'Associació General per a l'estudi i la defensa dels interessos de la classe obrera, el Consell Nacional de les Corporacions Catòlic-Obreres impulsat per ell en l'any 1893, el Centre de Defensa Social i tot el moviment corporativiste i gremial de la regió valenciana. En totes elles va colaborar el II marqués de Comillas. També es va recolzar en els Círculs, en l'ajuda del marqués i en l'espenta del cardenal Sancha, arquebisbe de Valéncia, el Pelegrinage de 1894, que va dur a Roma 18.500 obrers per a agrair a Lleó XIII la publicació de Rerum Novarum. Per a fer aplegar el contingut de l'encíclica, ademés de moltes conferències, Vicent va publicar, de nou en l'ajuda financera de Comillas, un comentari popular, Socialisme i Anarquisme (1893), molt difòs, que es va reeditar dos anys més tart. Els Círculs varen tindre que enfrontar-se en dos tipos de dificultats: l'encabotament dels integristes en politisar l'acció social i d'apropiar-se dels Círculs, contra l'esperit del seu fundador, i la deserció de molts patrons (Comillas fon una excepció), que varen perdre interés per l'obra. Com ella se sufragava sobretot en les aportacions patronals, els Círculs varen poder conservar les activitats menys costoses: les religioses, econòmiques i recreatives, pero no varen poder mantindre les econòmiques, molt valioses, que els donaven una impronta diferent d'atres obres socials.
En 1898 organisà la primera Càtedra de Sociologia per als estudis eclesiàstics i universitaris en general i recorregué tota Espanya per a la seua difusió i llegislació sobre la reforma social que envoltava tot el sistema de comportament del treball en el camp, l'indústria i el comerç. El seu objectiu era consolidar la Llei Agrària més favorable i federar a totes les associacions agràries per a fer una agricultura rica, forta, capaç y, sobretot, solidària i justa.
El seu Manual de las Escuelas de Reforma Social va aparéixer en l'any1896 i es va reeditar en 1911, un any abans de la seua mort. Molt poc més tart els va convertir en gremis professionals, pas previ al sindicat. El de fusters de Valéncia fon el model d'uns atres. Simultàneament es va esforçar per federar les distintes obres socials catòliques.
A partir de l'any 1904, Vicent va començar a transformar els gremis en sindicats, encara que els agremiats no sentien especial necessitat de fer-ho. A partir d'este moment, es va ocupar sobretot del món rural, a on el model primitiu dels Círculs s'adaptava millor a la realitat. En la colaboració dels retors va intentar crear cooperatives i mútues per a rescatar part del llegat dels Círculs: la seua finalitat econòmica. Esta ret va donar lloc a la Societat Mutual i Agrària. Junt ad açò va seguir difonent el seu ideari social a través de les Semanes Socials Espanyoles en la seua primera época (1906-1912). Varen nàixer despuix dels Congressos Catòlics espanyols (1889-1902), en els que les idees i obres de Vicent varen estar presents en la seua secció social, les més interessant i fecunda dels Congressos, que per això es varen continuar en les Semanes.
La segona Semana es celebrà en Valéncia. La primera série de Semanes Socials va durar fins a 1912, l'any de la mort de Vicent, encara que l'última es va celebrar quan ell ya havia mort. El seu ideari social es va difondre, ademés, d'a través de les Semanes, per mig de la revista La Pau Social i de les Càtedres de Sociologia (Doctrina Social de l'Iglésia). En tornar de la Semana Social de Sevilla (1908), ya malalt, va escriure el fullet Eficaz remedio contra los males sociales: los Ejercicios sociales.
Sempre havia insistit en el caràcter religiós del seu apostolat social, pero en els seus últims anys va voler subrallar l'eficàcia dels principis de San Ignacio de Loyola com a ànima de la seua acció social: els va incloure en la segona edició del seu Manual de Reforma Social.
Al mateix temps va continuar agrupant les obres existents, segons els models de la Unione Popolare italiana i de la Volksverein alemana. Va posar les bases de la Germandat de la Sagrada Família de Propagandistes Catòlic-Socials. Va crear la Agremiación Sacerdotal Nacional, encorajant als retors per a que impulsaren cooperatives i fàbriques. Mesos abans de la seua mort va intentar donar vida a una Federació Agrària Catòlica Nacional. La seua influència va aplegar també als llegisladors que varen regular les cooperatives, els sindicats i la previsió social per part de l'Estat.
Vicent estigué molt en contacte en atres catòlics socials. Severino Aznar el va calificar com el patriarca del catolicisme social espanyol. Fon el primer que va crear obres estables de l'Iglésia a favor dels treballadors.
Caixa de Crèdit Popular[editar | editar còdic]
Fa més de cent anys se creà la Caixa de Crèdit Popular del Gremi de Llauradors de Sant Isidre en Castelló. El 21 de maig de 1896 s'havia creat el propi Gremi, dins d'un moviment social que afavoria el naiximent d'unes institucions creades per a encaminar necessitats específiques, tant en l'àmbit social com en el purament econòmic.
La Caixa de Crèdit es convertiria en la Caixa Rural de Castelló, una de les poques entitats financeres que mantingué el caràcter local.
Obra[editar | editar còdic]
- Noticia litológica de las islas Columbretes, en Anales de la Sociedad Española de Historia Natural (Madrid), XIV (1885), págs. 173-183.
- Estudios biológicos de la vida y de los principales estados psico-fisiológicos y psico-patológicos del hombre, Valencia, José Ortega, 1892.
- Socialismo y Anarquismo, 1893.
- Encíclica de Nuestro Santísimo Padre León XXIII “De Conditione Opificum” y los Círculos Obreros Católicos, Valencia, José Ortega, 1893 (2.ª ed. 1895; ed. anotada i comentada per J. M. Cuenca Toribio, Madrid, Narcea, 1972).
- Manual de las escuelas de Perfección cristiana y de reforma social, Valencia, Manuel Alufre, 1896 (2.ª ed. 1911).
- Algunas notas sobre las bacterias. La digestión en las plantas del género ‘Nepenthes’” y “Dybowscella baicalensis”, Razón y Fe (RyF), 2 (1902), págs. 124-127 y 413-414, respect.
- Estatuto del Gremio de Labradores o Sindicato Agrícola, 1904.
- La Agremiación dentro y fuera de los Círculos Católicos de Obreros, 1905.
- El Problema agrario resuelto por los sindicatos agrícolas: manual práctico para la fundación de sindicatos agrícolas. Conferencies pronunciades per ~, Zaragoza, Mariano Escart, 1906.
- Cooperativismo Católico. Cooperativas de consumo de crédito y de producción, Valencia, Imp. y Lit. de José Ortega, 1906.
- El problema agrario resuelto por los sindicatos agrícolas, Zaragoza, 1906.
- Conferencias pronunciadas por el P. Antonio Vicent, S.J. en el primer curso social inaugurado en Madrid el 2 de mayo de 1906 en el centro de Defensa Social, Madrid, Tip. de la Revista de Archivos, 1907.
- Eficaz remedio contra los males actuales: los Ejercicios sociales, Valencia, Tipografía Moderna, 1911.
- Parábolas sociales de Ntro. Señor Jesucristo: breve exposición hecha en la IV Semana Social de España celebrada en Santiago de Compostela, Santiago de Compostela, Imp. de Juan Balado, 1911.
Reconeiximents[editar | editar còdic]
En la ciutat de Castelló porta un carrer el seu nom que està situat entre els carrers Sanahuja i l'Avinguda Capuchins, en el districte 7 de la ciutat.
Referències[editar | editar còdic]
- Antonio Vicent Dolz. Archiu de Castelló de la Plana
- Seres Humanos de Castellón. Antonio Vicent Dolz. El jesuita Pare Vicent de Castellón, per Salvador Bellés
- Vicente Dolz. Biografias. Real Academia de la Historia
- Antonio Vicente. Historia Hispanica
- Antonio vicente Dolz. Universitat Jaume I
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cerdá, Manuel (1992). «Vicent Dols, Antonio». En Manuel Cerdá (dir.), ed. Diccionario histórico de la Comunidad Valenciana. Valencia: Levante. p. 787. ISBN 84-87502-30-X
- Iriarte, Iñaki; Osés, Jesús María (2008). «Corporativismo». En Javier Fernández Sebastián y Juan Francisco Fuentes, ed. Diccionario político y social del siglo XX español. Madrid: Alianza Editorial. pp. 300-305. ISBN 978-84-206-8769-8