Diferència entre les revisions de "Gramàtica del valencià"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No es mostren 17 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 73: | Llínea 73: | ||
==== Artículs ==== | ==== Artículs ==== | ||
{{AP|Artículs en valencià}} | {{AP|Artículs en valencià}} | ||
| − | L'artícul determinat en valencià és: en singular, ''el'' per al masculí, ''la'' per al femení i ''lo'' per al neutre i en plural, ''els'' per al masculí i ''les'' per al femení. En algunes comarques septentrionals encara s'usa l'artícul masculí clàssic ''lo'' i el seu plural ''los'', també s'usa en el restant del valencià en certes expressions com ''en lo carrer'' o ''tot lo món'' i alguns noms propis com ''[[Canet | + | L'artícul determinat en valencià és: en singular, ''el'' per al masculí, ''la'' per al femení i ''lo'' per al neutre i en plural, ''els'' per al masculí i ''les'' per al femení. En algunes comarques septentrionals encara s'usa l'artícul masculí clàssic ''lo'' i el seu plural ''los'', també s'usa en el restant del valencià en certes expressions com ''en lo carrer'' o ''tot lo món'' i alguns noms propis com ''[[Canet Lo Roig]]'', ''[[Tirant lo Blanch]]'' o ''[[Lo Rat Penat]]''. |
====Demostratuis==== | ====Demostratuis==== | ||
| + | {{AP|Demostratius en valencià}} | ||
Els [[determinant|determinants]] demostratius tenen la funció de senyalar la possició de l'objecte respecte al parlant. Presenten la següent forma: | Els [[determinant|determinants]] demostratius tenen la funció de senyalar la possició de l'objecte respecte al parlant. Presenten la següent forma: | ||
| Llínea 82: | Llínea 83: | ||
! Demostratius | ! Demostratius | ||
! Prop | ! Prop | ||
| − | ! | + | ! Distància mija |
! LLunt | ! LLunt | ||
|- | |- | ||
| Llínea 160: | Llínea 161: | ||
|0 ||zero || | |0 ||zero || | ||
|- | |- | ||
| − | |1 ||u, una ( | + | |1 ||u, una (femení) || primer, primera |
|- | |- | ||
| − | |2 ||dos (invariable) || segon, | + | |2 ||dos (invariable) || segon, femení segon/segona |
|- | |- | ||
|3 ||tres ||tercer, tercera | |3 ||tres ||tercer, tercera | ||
| Llínea 201: | Llínea 202: | ||
|} | |} | ||
| − | + | També existixen els partitius: ½ un mig, una mija, 1/3 un terç, una terça, 1/8 un octau, 2/7 dos sèptims. Els multiplicatius són: ''simple, doble, triple, quàdruple, etc''.<ref>{{Numerals}}</ref> | |
=== Pronoms === | === Pronoms === | ||
| Llínea 245: | Llínea 246: | ||
</center> | </center> | ||
<br /> | <br /> | ||
| − | Per a la primera persona del plural se reconeixen tres posibilitats: ''nosatres'' per al context formal i lliterari, ''nosatros'' com forma | + | Per a la primera persona del plural se reconeixen tres posibilitats: ''nosatres'' per al context formal i lliterari, ''nosatros'' com forma estàndart i ''mosatros'' como forma coloquial. Lo mateix s'aplica als pronoms dèbils ''nos'' i ''mos''. Igualment, en la segona persona del plural, ''vosatros'' es la forma general i ''vosatres'' també servix per a un context cult. |
Quan els pronoms tenen una funció reflexiva se solen acompanyar per l'indefinit mateixa que presenta una forma invariable en femení: S’ho comprà per ad ell mateixa. Elles pensaven en elles mateixa. Tornà en sí.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els pronoms personals. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/16.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=6 enero 2022}}</ref> | Quan els pronoms tenen una funció reflexiva se solen acompanyar per l'indefinit mateixa que presenta una forma invariable en femení: S’ho comprà per ad ell mateixa. Elles pensaven en elles mateixa. Tornà en sí.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els pronoms personals. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/16.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=6 enero 2022}}</ref> | ||
| Llínea 386: | Llínea 387: | ||
=== El verp === | === El verp === | ||
{{AP|Conjugació verbal de la llengua valenciana}} | {{AP|Conjugació verbal de la llengua valenciana}} | ||
| − | El [[verp]] en valencià | + | El [[verp]] en valencià constituïx el núcleu de l'oració. Se dividixen en tres conjugacions, la primera conjugació acabada en -ar: parlar, donar; la segon conjugació acabada en -er, -re, -r: témer, vore; i la tercera conjugació acabada en -ir: fugir, dormir.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: El verp. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/18_el_verp.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=28 giner 2022}}</ref> |
==== Primera conjugació ==== | ==== Primera conjugació ==== | ||
| Llínea 516: | Llínea 517: | ||
|Negatiu|| ||''no sentes''||''no senta''||''no sentam/sentiu''||''no sentau/sentiu''||''no senten'' | |Negatiu|| ||''no sentes''||''no senta''||''no sentam/sentiu''||''no sentau/sentiu''||''no senten'' | ||
|} | |} | ||
| + | |||
| + | ===L'adverbi=== | ||
| + | L'[[adverbi]] és una categoria gramatical heterogènea que sol actuar en l'acció verbal. Estos poden indicar lloc: davant, darrerre, avant, arrere, dins, fòra, etc. Poden indicar temporalitat: ans/adés, en acabant, pronte, tart, mentres, etc. Igualment, poden expresar modalitat: sicerament, honestament, aproximament, etc. També expresen negació: no, res/gens, tampoc, etc. Ademés, poden expresar manera: aixina, be, etc. Els adverbis poden presentar-se en locucions adverbials, per eixemple: aixina aixina, de veres, en pèls i senyals.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: L'adverbi i la negació. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/20_l_adverbi_i_la_negacio.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=28 giner 2022}}</ref> | ||
| + | |||
| + | ===Les preposicions i les conjuncions=== | ||
| + | Les [[preposicions]] tenen la funció de fer de nexe entre els elements de l'oració i són invariables. Les preposicions àtones són: a/ad, en, de, en, per, com, fins/asda, cap, i també per a, des de (desde), ''fins a'', ''cap a'', ''com a''. La preposició a se transforma en ad davant d'un pronom personal o demostratiu: Ad ell li funciona, ad este no li ho digues. Les preposicions tòniques són: baix, barat a, cara, contra, entre, sense, segons, sobre, vora.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Les preposicions. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/21.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=29 giner 2022}}</ref> | ||
| + | |||
| + | Les [[conjuncions]] també actuen com conectors d'elements equivalents. Eixemples de conjuncions són: i, ni, o, pero, puix, encara que.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Les conjuncions. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/22.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=29 giner 2022}}</ref> | ||
== Sintaxis == | == Sintaxis == | ||
{{AP|Sintaxis del valencià}} | {{AP|Sintaxis del valencià}} | ||
| − | |||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| − | |||
* [[Idioma valencià]] | * [[Idioma valencià]] | ||
| + | * [[Normes d'El Puig]] | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 532: | Llínea 540: | ||
* FONTELLES, Antoni; LANUZA, Joaquim; GARCIA, Laura. ''Gramàtica de la Llengua Valenciana''. 2ª edició corregida. Valéncia: Lo Rat Penat, 1996. ISBN: 84-89069-20-4 | * FONTELLES, Antoni; LANUZA, Joaquim; GARCIA, Laura. ''Gramàtica de la Llengua Valenciana''. 2ª edició corregida. Valéncia: Lo Rat Penat, 1996. ISBN: 84-89069-20-4 | ||
| − | == | + | == Enllaços externs == |
* [http://www.idiomavalenciano.com/archius/gramatica-didactica-valenciano.pdf Gramàtica didàctica de valencià] | * [http://www.idiomavalenciano.com/archius/gramatica-didactica-valenciano.pdf Gramàtica didàctica de valencià] | ||
* [http://www.idiomavalenciano.com/cursos-de-valenciano.html Curs de valencià elaborat a partir de la gramàtica per la Plataforma Jovenil Valencianista] | * [http://www.idiomavalenciano.com/cursos-de-valenciano.html Curs de valencià elaborat a partir de la gramàtica per la Plataforma Jovenil Valencianista] | ||
| − | * [ | + | * [https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/elsverps.pdf Els verps valencians i la seua flexió] |
| − | * [ | + | * [https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/21.pdf Preposicions] |
{{Gramàtiques}} | {{Gramàtiques}} | ||
| Llínea 542: | Llínea 550: | ||
{{Llengua valenciana}} | {{Llengua valenciana}} | ||
| + | [[Categoria:Valencià]] | ||
| + | [[Categoria:Normes d'El Puig]] | ||
[[Categoria:Gramàtica del valencià]] | [[Categoria:Gramàtica del valencià]] | ||
Última revisió del 20:36 14 març 2023
La gramàtica del valencià és la ciència que estudia i descriu l'estructura de la llengua valenciana.
Fonologia[editar | editar còdic]
Vocals[editar | editar còdic]
Vocals tòniques[editar | editar còdic]
En valencià hi ha sèt vocals tòniques[1]:
Vocals àtones[editar | editar còdic]
Hi ha cinc vocals àtones en valencià: a, e, i, o, u.
Els diftoncs[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Diftonc.
Se poden classificar en tres grups, segons el grau d’obertura de les vocals que els formen [2]:
- creixents: formats per la semiconsonant u + vocal.
- decreixents: formats per una vocal + semiconsonant.
- neutres: formats per la combinació de les vocals àtones i, u.
Els triftoncs[editar | editar còdic]
Estén formats per tres vocals en una sola sílaba: la semiconsonant u + vocal + semivocal i o u, sent sempre la tònica la vocal central[3].
Consonants[editar | editar còdic]
Alfabet consonàntic valencià[editar | editar còdic]
Les lletres de l'alfabet consonàntic valencià són les següents[4]:
b, be
c, ce
ch, che
ç, ce trencada
d, de
f , ef
g, ge
gu, ge-u
h, hac
j, jota
ig, i ge
k, ca
l, el
ll, ell
m, em
n, en
ny, eny
p, pe
q, cu
r, er
rr, doble er
s, es
ss, doble es
t, te
ts, te es
tz, te zeta
v, ve
w, ve doble
x, xe o eix
y, i grega
z, zeta
Dígrafs i pronunciació especial valenciana[editar | editar còdic]
- La terminació -ig es pronuncia com a una "ch" o com "ich" per tant, "Despaig" s'ha de de pronunciar com a /despat∫/.
- El dígraf "ny" se pronuncia com a /ɲ/, es dir, com la Ñ espanyola, la GN francesa i la NH portuguesa.
- Les terminacions -ADA i -ADES s'han de pronunciar com a -À i -AES.
- Els diminutius -ADET i derivats com -ADETA, -ADETS, -ADETES s'han de pronunciar sense "D", que es suprimix.
- Els començaments de paraula en "ps" s'ha de pronunciar i escriure com a /s/, aixina "sicològic" s'ha de pronunciar com a /si-ko-'lɔ-dʒik/.
Morfologia[editar | editar còdic]
Determinants[editar | editar còdic]
Artículs[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Artículs en valencià.
L'artícul determinat en valencià és: en singular, el per al masculí, la per al femení i lo per al neutre i en plural, els per al masculí i les per al femení. En algunes comarques septentrionals encara s'usa l'artícul masculí clàssic lo i el seu plural los, també s'usa en el restant del valencià en certes expressions com en lo carrer o tot lo món i alguns noms propis com Canet Lo Roig, Tirant lo Blanch o Lo Rat Penat.
Demostratuis[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Demostratius en valencià.
Els determinants demostratius tenen la funció de senyalar la possició de l'objecte respecte al parlant. Presenten la següent forma:
| Demostratius | Prop | Distància mija | LLunt |
|---|---|---|---|
| Masculí singular | este, est | eixe, eix | aquell |
| Femení singular | esta | eixa | aquella |
| Masculí plural | estos | eixos | aquells |
| Femení plural | estes | eixes | aquelles |
| Neutre | açò | això | allò |
Les variacions est i eix són vàlides quan la paraula següent comença per vocal o h i recomanades si la paraula comença per una e o una vocal tònica: est estui, eix home, est atre chic, eix enterro.[5]
Possessius[editar | editar còdic]
Els determinants possessius indiquen la relació de pertenència del l'objecte designat.
| Persona | Masculí singular | Femení singular | Masculí plural | Femení plural |
|---|---|---|---|---|
| 1º singular | meu | meua | meus | meues |
| 2º singular | teu | teua | teus | teues |
| 3º singular | seu | seua | seus | seues |
| 1º plural | nostre | nostra | nostres | nostres |
| 2º plural | vostre | vostra | vostres | vostres |
| 3º plural | seu | seua | seus | seues |
Els possessius poden anar davant o darrere del substantiu: el meu veí, un veí meu. Si se situa davant sempre porta l'artícul que li corresponga: les meues carchofes, el seu got, les nostres accions, les vostres tendes.
També existixen els possessius àtons que tenen esta forma:
| Persona | Masculí singular | Femení singular | Masculí plural | Femení plural |
|---|---|---|---|---|
| 1º singular | mon | ma | mos | mes |
| 2º singular | ton | ta | tos | tes |
| 3º singular | son | sa | sos | ses |
| 1º plural | nostre | nostra | nostres | nostres |
| 2º plural | vostre | vostra | vostres | vostres |
| 3º plural | son | sa | sos | ses |
S'utilisen davant de paraules que indiquen parentesc: ma mare, mon yayo, sos tios. També s'utilisen davant de les paraules casa i vida, en alguns refrans i davant d'alguns títuls: ta casa, vostra vida, Sa Santitat, Sa Majestat, nostra Senyera.[5]
Numerals[editar | editar còdic]
Els numerals expresen un càlcul numèric i poden ser ordinals, cardinals:
| Cardinal | Ordinal | |
|---|---|---|
| 0 | zero | |
| 1 | u, una (femení) | primer, primera |
| 2 | dos (invariable) | segon, femení segon/segona |
| 3 | tres | tercer, tercera |
| 4 | quatre | quart, quarta |
| 5 | cinc | quint, quinta |
| 6 | sis | sext, sexta |
| 7 | sèt | sèptim, sèptima |
| 8 | huit | octau, octava |
| 9 | nou | nové, novena |
| 10 | dèu | dècim, dècima |
| 11 | onze | undècim, undècima |
| 12 | dotze | duodècim, duodècima |
| 13 | tretze | dècim tercer, dècima tercera |
| 14 | catorze | dècim quart, dècima quarta |
| 15 | quinze | dècim quint, dècima quinta |
| 16 | setze | dècim sext, dècima sexta |
| 17 | dèsset | dècim sèptim, dècima sèptima |
| 18 | díhuit | dècim octau, dècima octava |
| 19 | dèneu | dècim nové, dècima novena |
| 20 | vint | vigèsim |
També existixen els partitius: ½ un mig, una mija, 1/3 un terç, una terça, 1/8 un octau, 2/7 dos sèptims. Els multiplicatius són: simple, doble, triple, quàdruple, etc.[6]
Pronoms[editar | editar còdic]
Pronoms personals[editar | editar còdic]
En valencià hi ha dos tipos de pronoms personals els pronoms personals forts que poden actuar com a subjecte i els pronoms personals dèbils que sempre acompanyen al verp.
Els pronoms personals forts tenen la següent forma:
| Pronoms personals forts | ||
|---|---|---|
| PERSONA | SUBJETE | DARRERE DE PREPOSICIÓ |
| 1.º pers. | yo | mi |
| 2.º pers. | tu, vosté | tu, vosté |
| 3.º pers. | ell/ella | ell/ella |
| 1.º pers. pl. | nosatros | nosatros |
| 2.º pers. pl. | vosatros, vostés | vosatros, vostés |
| 3.º pers. pl. | ells/elles | ells/elles |
Per a la primera persona del plural se reconeixen tres posibilitats: nosatres per al context formal i lliterari, nosatros com forma estàndart i mosatros como forma coloquial. Lo mateix s'aplica als pronoms dèbils nos i mos. Igualment, en la segona persona del plural, vosatros es la forma general i vosatres també servix per a un context cult.
Quan els pronoms tenen una funció reflexiva se solen acompanyar per l'indefinit mateixa que presenta una forma invariable en femení: S’ho comprà per ad ell mateixa. Elles pensaven en elles mateixa. Tornà en sí.[7]
Els pronoms personals dèbils tenen la forma següent:
| Forma | Forma apostrofada | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Forma principal | Forma inversa | Davant | Darrere | ||
| 1º pers. sing | me | em | m' | 'm | |
| 2º pers. sing | te | et | t' | 't | |
| 3º | reflex. | se | es | s' | 's |
| CD (masc) | lo | el | l' | 'l | |
| CD (fem) | la | l' | |||
| CI | li | ||||
| CD indefinit | ne | en | n' | 'n | |
| CD neutre/Atribut | ho | ||||
| Partitiu | ne | en | n' | 'n | |
| Comp. en de | ne | en | n' | 'n | |
| 1º pers. pl. | nos | ||||
| 2º pers. pl. | vos | ||||
| 3º pl. | reflex. | se | es | s' | 's |
| CD (masc) | los | els | 'ls | ||
| CD (fem) | les | ||||
| CI (masc i fem) | los | els | 'ls | ||
| CD indefinit | ne | en | n' | 'n | |
| CD neutre/Atribut | ho | ||||
| Partitiu | ne | en | n' | 'n | |
| Comp. en de | ne | en | n' | 'n | |
El verp[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Conjugació verbal de la llengua valenciana.
El verp en valencià constituïx el núcleu de l'oració. Se dividixen en tres conjugacions, la primera conjugació acabada en -ar: parlar, donar; la segon conjugació acabada en -er, -re, -r: témer, vore; i la tercera conjugació acabada en -ir: fugir, dormir.[8]
Primera conjugació[editar | editar còdic]
| Formes no personals | (masc. sing., fem. sing., masc. pl., fem pl.). | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Infinitiu | donar | |||||
| Gerundi | donant | |||||
| Participi | donat, donada, donats, donades | |||||
| Indicatiu | yo | tu | ell | nosatros | vosatros | ells |
| Present | done | dones | dona | donem | doneu | donen |
| Pretèrit imperfecte | donava | donaves | donava | donàvem | donàveu | donaven |
| Pretèrit perfecte | doní | donares | donà | donàrem | donàreu | donaren |
| Pretèrit perfecte perifràstic | vaig donar | vares donar | va donar | vàrem donar | vàreu donar | varen donar |
| Futur imperfecte | donaré | donaràs | donarà | donarem | donareu | donaran |
| Condicional | yo | tu | ell | nosatros | vosatros | ells |
| donaria | donaries | donaria | donaríem | donaríeu | donarien | |
| Subjuntiu | yo | tu | ell | nosatros | vosatros | ells |
| Present | done | dones | done | donem | doneu | donen |
| Pretèrit imperfecte | donara | donares | donara | donàrem | donàreu | donaren |
| Imperatiu | yo | tu | ell | nosatros | vosatros | ells |
| Afirmatiu | dona | done | donem | doneu | donen | |
| Negatiu | no dones | no done | no donem | no doneu | no donen | |
Segon conjugació[editar | editar còdic]
| Formes no personals | (masc. sing., fem. sing., masc. pl., fem pl.). | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Infinitiu | témer | |||||
| Gerundi | tement | |||||
| Participi | temut, temuda, temuts, temudes | |||||
| Indicatiu | yo | tu | ell | nosatros | vosatros | ells |
| Present | tem | tems | tem | temem | temeu | temen |
| Pretèrit imperfecte | temia | temies | temia | temíem | temíeu | temien |
| Pretèrit perfecte | temí | temires | temé | temírem | temíreu | temiren |
| Pretèrit perifràstic | vaig témer | vares témer | va témer | vàrem témer | vàreu témer | varen témer |
| Futur imperfecte | temeré | temeràs | temerà | temerem | temereu | temeran |
| Condicional | yo | tu | ell | nosatros | vosatros | ells |
| temeria | temeries | temeria | temeríem | temeríeu | temerien | |
| Subjuntiu | yo | tu | ell | nosatros | vosatros | ells |
| Present | tema | temes | tema | temam | temau | temen |
| Pasat imperfecte | temera | temeres | temera | temérem | teméreu | temeren |
| Imperatiu | yo | tu | ell | nosatros | vosatros | ells |
| Afirmatiu | tem | tema | temam | temau | temen | |
| Negatiu | no temes | no tema | no temam | no temau | no temen | |
Tercera conjugació[editar | editar còdic]
| Formes no personals | (masc. sing., fem. sing., masc. pl., fem pl.). | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Infinitiu | sentir | |||||
| Gerundi | sentint | |||||
| Participi | sentit, sentida, sentits, sentides | |||||
| Indicatiu | yo | tu | ell | nosatros | vosatros | ells |
| Present | senc/sent | sents | sent | sentim | sentiu | senten |
| Pretèrit imperfecte | sentia | senties | sentia | sentíem | sentíeu | sentien |
| Pretèrit perfecte simple | sentí | sentires | sentí | sentírem | sentíreu | sentiren |
| Pretèrit perfecte perifràstic | vaig sentir | vares sentir | va sentir | vàrem sentir | vàreu sentir | varen sentir |
| Futur imperfecte | sentiré | sentiràs | sentirà | sentirem | sentireu | sentiran |
| Condicional | yo | tu | ell | nosatros | vosatros | ells |
| sentiria | sentiries | sentiria | sentiríem | sentiríeu | sentirien | |
| Subjuntivo | yo | tu | ell | nosatros | vosatros | ells |
| Present | senta | sentes | senta | sentam/sentim | sentau/sentiu | senten |
| Pretèrit imperfecte | sentira | sentires | sentira | sentírem | sentíreu | sentiren |
| Imperatiu | yo | tu | ell | nosatros | vosatros | ells |
| Afirmatiu | sent | senta | sentam/sentim | sentau/sentiu | senten | |
| Negatiu | no sentes | no senta | no sentam/sentiu | no sentau/sentiu | no senten | |
L'adverbi[editar | editar còdic]
L'adverbi és una categoria gramatical heterogènea que sol actuar en l'acció verbal. Estos poden indicar lloc: davant, darrerre, avant, arrere, dins, fòra, etc. Poden indicar temporalitat: ans/adés, en acabant, pronte, tart, mentres, etc. Igualment, poden expresar modalitat: sicerament, honestament, aproximament, etc. També expresen negació: no, res/gens, tampoc, etc. Ademés, poden expresar manera: aixina, be, etc. Els adverbis poden presentar-se en locucions adverbials, per eixemple: aixina aixina, de veres, en pèls i senyals.[9]
Les preposicions i les conjuncions[editar | editar còdic]
Les preposicions tenen la funció de fer de nexe entre els elements de l'oració i són invariables. Les preposicions àtones són: a/ad, en, de, en, per, com, fins/asda, cap, i també per a, des de (desde), fins a, cap a, com a. La preposició a se transforma en ad davant d'un pronom personal o demostratiu: Ad ell li funciona, ad este no li ho digues. Les preposicions tòniques són: baix, barat a, cara, contra, entre, sense, segons, sobre, vora.[10]
Les conjuncions també actuen com conectors d'elements equivalents. Eixemples de conjuncions són: i, ni, o, pero, puix, encara que.[11]
Sintaxis[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Sintaxis del valencià.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Gramàtica didàctica de valencià p.8
- ↑ Gramàtica didàctica de valencià p.12
- ↑ Gramàtica didàctica de valencià p.13
- ↑ Gramàtica didàctica de valencià p.20
- ↑ 5,0 5,1 «Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els demostratius i els possesius».
- ↑
Nova Gramàtica de la Llengua Valenciana. Els quantificadors: Els numerals. Apartat número 15. Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, Lo Rat Penat. Any 2015. ISBN 978-84-96068-63-6
- ↑ «Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els pronoms personals.».
- ↑ «Gramàtica de la Llengua Valenciana: El verp.».
- ↑ «Gramàtica de la Llengua Valenciana: L'adverbi i la negació.».
- ↑ «Gramàtica de la Llengua Valenciana: Les preposicions.».
- ↑ «Gramàtica de la Llengua Valenciana: Les conjuncions.».
Bibliografia[editar | editar còdic]
- GUINOT I GALAN, Josep M. (1991) Morfologia Historica de la Llengua Valenciana, Valéncia: RACV.
- FONTELLES, Antoni; LANUZA, Joaquim; GARCIA, Laura. Gramàtica de la Llengua Valenciana. 2ª edició corregida. Valéncia: Lo Rat Penat, 1996. ISBN: 84-89069-20-4
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Gramàtica didàctica de valencià
- Curs de valencià elaborat a partir de la gramàtica per la Plataforma Jovenil Valencianista
- Els verps valencians i la seua flexió
- Preposicions
| |||||
| ||||||||||||||||||||
