Diferència entre les revisions de "Francesc Almela i Vives"
| (No es mostren 20 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | {{Biografia| | ||
| nom = Francesc Almela i Vives | | nom = Francesc Almela i Vives | ||
| − | | image = | + | | image = [[Archiu:Almela i Vives.jpg|200px]] |
| peu = | | peu = | ||
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| ocupació = Historiador i escritor. | | ocupació = Historiador i escritor. | ||
| − | | data_naix = 9 de novembre de [[ | + | | data_naix = [[9 de novembre]] de [[1903]] |
| lloc_naix = [[Vinaròs]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_naix = [[Vinaròs]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| − | | data_mort = 24 de setembre de [[1967]] | + | | data_mort = [[24 de setembre]] de [[1967]] |
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Francesc Almela i Vives''' ([[Vinaròs]], 9 de novembre de [[ | + | '''Francesc Almela i Vives''' ([[Vinaròs]], [[9 de novembre]] de [[1903]] - † [[Valéncia]], [[24 de setembre]] de [[1967]]). Fon un historiador, investigador, publiciste, escritor i poeta [[Valencians|valencià]]. |
| − | Llicenciat en Filosofia i Lletres en l'especialitat d'Història. President de l'entitat ''La Nostra Parla''. Fundador de la revista lliterària ''Taula de Lletres Valencianes''. Membre de les acadèmies: RAE, de l'Història, de Belles Arts, de Bones Lletres i de l'[[Hispanic Society of America|Hispanic Society de Nova York]]. Archiver de l'[[Archiu Municipal de Valéncia]] i Croniste de la ciutat. Escrigué | + | Llicenciat en Filosofia i Lletres en l'especialitat d'Història. President de l'entitat ''La Nostra Parla''. Fundador de la revista lliterària ''Taula de Lletres Valencianes''. Membre de les acadèmies: RAE, de l'Història, de Belles Arts, de Bones Lletres i de l'[[Hispanic Society of America|Hispanic Society de Nova York]]. Archiver de l'[[Archiu Municipal de Valéncia]] i Croniste oficial de la ciutat ([[1963]]) i Fill Adoptiu ([[1966]]). Escrigué uns cent cinquanta llibres, la majoria sobre temàtica valenciana. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Francesc Almela i Vives naixqué en la població valenciana de Vinaròs, en la comarca del [[Baix Maestrat]]. Fon fill de Francesc i Encarnació. Despuix dels primers estudis en Vinaròs la família es traslladà a la ciutat de Valéncia per motius professionals de son pare. Estudià el bachillerat, als dotze anys, en l'Institut General i Tècnic, actual Lluís Vives. Al catorze anys compaginà els seus estudis en el treball d'aprenent en una notaria al morir son pare. | + | Francesc Almela i Vives naixqué en la població valenciana de Vinaròs, en la comarca del [[Baix Maestrat]]. Fon fill de Francesc i Encarnació. Despuix dels primers estudis en Vinaròs la família es traslladà a la [[ciutat de Valéncia]] per motius professionals de son pare. Estudià el bachillerat, als dotze anys, en l'Institut General i Tècnic, actual Lluís Vives. Al catorze anys compaginà els seus estudis en el treball d'aprenent en una notaria al morir son pare. |
| − | En [[1918]] començà a escriure per al diari ''La Correspondencia de Valencia'' quan li arribà la vocació periodística i lliterària. En [[1920]] ingresà en l'[[Universitat de Valéncia]] per a estudiar Filosofia i Lletres. Despuix conseguí una beca i també es llicencià en [[1924]] en Ciències Històriques. | + | En l'any [[1918]] començà a escriure per al diari ''La Correspondencia de Valencia'' quan li arribà la vocació periodística i lliterària. En [[1920]] ingresà en l'[[Universitat de Valéncia]] per a estudiar Filosofia i Lletres. Despuix conseguí una beca i també es llicencià en [[1924]] en Ciències Històriques. |
En l'universitat conegué a una companyera, Pepita Peris (Josefa Peris Yarzá) i se feren nóvios, en l'any [[1927]] es casaren. El matrimoni tingué dos fills, Francesc ([[1929]]) i María Josefa ([[1933]]). | En l'universitat conegué a una companyera, Pepita Peris (Josefa Peris Yarzá) i se feren nóvios, en l'any [[1927]] es casaren. El matrimoni tingué dos fills, Francesc ([[1929]]) i María Josefa ([[1933]]). | ||
| Llínea 26: | Llínea 26: | ||
Almela i Vives tingué una llibreria del llibre vell i antic (''librería de lance'') en el carrer de les Comedies, junt a l'Universitat de Valéncia, tenia l'especial finalitat d'adquirir obres estranyes o no massa freqüents en els establiments habituals per haver desaparegut del mercat, conseguint una valiosa i insòlita colecció d'obres que només podien conéixer-se per catàlecs antics. Arribà a omplir el chalet de l'Associació de la Prensa que tenia en el passeig de Valéncia al Mar. | Almela i Vives tingué una llibreria del llibre vell i antic (''librería de lance'') en el carrer de les Comedies, junt a l'Universitat de Valéncia, tenia l'especial finalitat d'adquirir obres estranyes o no massa freqüents en els establiments habituals per haver desaparegut del mercat, conseguint una valiosa i insòlita colecció d'obres que només podien conéixer-se per catàlecs antics. Arribà a omplir el chalet de l'Associació de la Prensa que tenia en el passeig de Valéncia al Mar. | ||
| − | Alcançà tots els gèneros lliteraris, puix, ademés de la poesia i l'història - més d'un centenar de temes valencians en l'imprenta -, estrenà dos obres de teatre en [[llengua valenciana]] i traduí del francés diverses obres clàssiques (Mérimée i Gautier, entre atres), bona part d'elles per encàrrec de l'empresa Aguilar, de raïls valencianes. També traduí ''La Vita Nuova'' de Dante. | + | Alcançà tots els gèneros lliteraris, puix, ademés de la poesia i l'història - més d'un centenar de temes valencians en l'imprenta -, estrenà dos obres de teatre en [[llengua valenciana]] i traduí del francés diverses obres clàssiques (Mérimée i Gautier, entre atres), bona part d'elles per encàrrec de l'empresa Aguilar, de raïls valencianes. També traduí ''La Vita Nuova'' de [[Dant Alighieri|Dante]]. |
Participà en aquells anys ([[1927]] a [[1936]]) en totes quantes associacions, societats i grups lliteraris floriren en la ciutat de Valéncia, dirigí les publicacions: ''Nostra novela'', ''Valencia atracción'' o ''Bona gent''. Quan naixqué la revista [[Taula de Lletres Valencianes]] la veu d'Almela i Vives ya era ''La veu del temps''. | Participà en aquells anys ([[1927]] a [[1936]]) en totes quantes associacions, societats i grups lliteraris floriren en la ciutat de Valéncia, dirigí les publicacions: ''Nostra novela'', ''Valencia atracción'' o ''Bona gent''. Quan naixqué la revista [[Taula de Lletres Valencianes]] la veu d'Almela i Vives ya era ''La veu del temps''. | ||
| Llínea 32: | Llínea 32: | ||
Eixercí com a croniste de la ciutat i archiver municipal. Fon distinguit Fill adoptiu de Valéncia. | Eixercí com a croniste de la ciutat i archiver municipal. Fon distinguit Fill adoptiu de Valéncia. | ||
| − | El 27 de novembre de [[1931]] estrenà en teatre Alcázar la seua comedia costumista en tres actes titulada ''L'antigor''. | + | El [[27 de novembre]] de [[1931]] estrenà en teatre Alcázar la seua comedia costumista en tres actes titulada ''L'antigor''. |
| − | El reconeiximent fon general i ademés d'ingressar en diverses acadèmies nacionals i americanes, també fon acadèmic de número de la de [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Belles Arts de Sant Carles]], del [[Centre de Cultura Valenciana]], fon "Honorable escritor" de [[Lo Rat Penat]] i de la [[ | + | El reconeiximent fon general i ademés d'ingressar en diverses acadèmies nacionals i americanes, també fon acadèmic de número de la de [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Belles Arts de Sant Carles]], del [[Centre de Cultura Valenciana]], ara Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), fon "Honorable escritor" de [[Lo Rat Penat]] i de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE). |
En els últims anys de sa vida fon colaborador del periòdic ''[[Levante-EMV|Levante]]'' quan encara no tenia les sigles EMV, firmà en el seu nom i llinages o baix el pseudònim de "El Paseante", sent molt habitual en el suplement ''Valencia''. | En els últims anys de sa vida fon colaborador del periòdic ''[[Levante-EMV|Levante]]'' quan encara no tenia les sigles EMV, firmà en el seu nom i llinages o baix el pseudònim de "El Paseante", sent molt habitual en el suplement ''Valencia''. | ||
| − | En els anys 50 del [[sigle XX]] guanyà el premi Flor Natural de Lo Rat Penat i també guanyà el premi Flor Natural en el Certamen Lliterari de Castelló de l'any [[1952]]. | + | En els [[anys 50]] del [[sigle XX]] guanyà el premi Flor Natural de Lo Rat Penat i també guanyà el premi Flor Natural en el Certamen Lliterari de Castelló de l'any [[1952]]. |
Foren contemporàneus de Francesc Almela i Vives, Enric Soler i Godes, Carles Salvador, Agustín Delgado o Juan Codina. | Foren contemporàneus de Francesc Almela i Vives, Enric Soler i Godes, Carles Salvador, Agustín Delgado o Juan Codina. | ||
| − | + | En l'any [[1997]] es va incorporar a la [[Biblioteca Valenciana]] la biblioteca particular d'Almela i Vives, donada pels seus hereus. Està composta per 1.072 obres, principalment de temàtica valenciana, tant lliteràries, d'història, d'art i de ciències socials. | |
| − | L'obra més important d'Almela i Vives és la titulada ''Valencia y su Reino'' (Valéncia, [[1965]]), una gran obra que ha segut reeditada per l'[[Ajuntament de Valéncia]] en l'any [[2004]]. | + | L'obra més important d'Almela i Vives és la titulada ''[[Valencia y su Reino]]'' (Valéncia, [[1965]]), una gran obra que ha segut reeditada per l'[[Ajuntament de Valéncia]] en l'any [[2004]]. |
== Obra == | == Obra == | ||
| + | [[Archiu:Lvalrei.jpg|thumb|250px|Portada del llibre]] | ||
| − | Algunes de les obres d'Almela i Vives: | + | Francesc Almela i Vives ha publicat uns 150 títuls entre llibres i fullets. Algunes de les obres d'Almela i Vives: |
=== Poesia === | === Poesia === | ||
| Llínea 85: | Llínea 86: | ||
* 1942 ''Lucrecia Borja y su familia'' | * 1942 ''Lucrecia Borja y su familia'' | ||
* 1945 ''El bibliógrafo Justo Pastor Fuster'', editat pel Consell Superior d'Investigacions Científiques | * 1945 ''El bibliógrafo Justo Pastor Fuster'', editat pel Consell Superior d'Investigacions Científiques | ||
| − | * 1948 ''El "Llibre | + | * 1948 ''El "Llibre del Mustaçaf" y la vida en la ciudad de Valencia a mediados del siglo XVI'' |
| − | * 1949 ''La | + | * 1949 ''La bibliografía en España'', Valéncia |
* 1951 ''La literatura valenciana durante la mitad del siglo XX'' | * 1951 ''La literatura valenciana durante la mitad del siglo XX'' | ||
* 1953 ''Folklore... rodado. Tartanas en el suelo de Valencia'' | * 1953 ''Folklore... rodado. Tartanas en el suelo de Valencia'' | ||
* 1955 ''Panorama històric de la literatura valenciana'' | * 1955 ''Panorama històric de la literatura valenciana'' | ||
| + | * 1956 ''El Escudo de Valencia'' | ||
* 1957 ''"Corregudes de joies". El deporte típico valenciano'' | * 1957 ''"Corregudes de joies". El deporte típico valenciano'' | ||
* 1958 ''El duc de Calàbria i la seua cort'' | * 1958 ''El duc de Calàbria i la seua cort'' | ||
| − | * 1965 ''Valencia y su Reino'' | + | * 1965 ''[[Valencia y su Reino]]'', reedició en l'any [[2004]] (Ajuntament de Valéncia, Valéncia, 2004) ISBN: 84-8484-114-6. |
| + | == Reconeiximents == | ||
| + | |||
| + | * Fill adoptiu de la Ciutat de Valéncia. | ||
| + | |||
| + | == Cites == | ||
| + | |||
| + | {{Cita|''El filólogo catalán, Mariano Grandía, comenta: 'Muy al contrario de lo que asegura el P. Bonell, durante los cinco siglos de dominación sarracena permanecieron los cristianos en Valencia y en Mallorca conservando su lengua'.''|''Valencia y su Reino'' (Valéncia, primera edició 1965; reedició de 2004), per Francesc Almela i Vives}} | ||
| + | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| Llínea 107: | Llínea 117: | ||
[[Categoria:Escritors]] | [[Categoria:Escritors]] | ||
[[Categoria:Escritors valencians]] | [[Categoria:Escritors valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Poetes]] | ||
| + | [[Categoria:Poetes valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Sigle XX]] | ||
Última revisió del 10:18 11 nov 2024
| Francesc Almela i Vives | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Historiador i escritor. | ||
| Naiximent: | 9 de novembre de 1903 | ||
| Lloc de naiximent: | Vinaròs, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 24 de setembre de 1967 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Francesc Almela i Vives (Vinaròs, 9 de novembre de 1903 - † Valéncia, 24 de setembre de 1967). Fon un historiador, investigador, publiciste, escritor i poeta valencià.
Llicenciat en Filosofia i Lletres en l'especialitat d'Història. President de l'entitat La Nostra Parla. Fundador de la revista lliterària Taula de Lletres Valencianes. Membre de les acadèmies: RAE, de l'Història, de Belles Arts, de Bones Lletres i de l'Hispanic Society de Nova York. Archiver de l'Archiu Municipal de Valéncia i Croniste oficial de la ciutat (1963) i Fill Adoptiu (1966). Escrigué uns cent cinquanta llibres, la majoria sobre temàtica valenciana.
Biografia[editar | editar còdic]
Francesc Almela i Vives naixqué en la població valenciana de Vinaròs, en la comarca del Baix Maestrat. Fon fill de Francesc i Encarnació. Despuix dels primers estudis en Vinaròs la família es traslladà a la ciutat de Valéncia per motius professionals de son pare. Estudià el bachillerat, als dotze anys, en l'Institut General i Tècnic, actual Lluís Vives. Al catorze anys compaginà els seus estudis en el treball d'aprenent en una notaria al morir son pare.
En l'any 1918 començà a escriure per al diari La Correspondencia de Valencia quan li arribà la vocació periodística i lliterària. En 1920 ingresà en l'Universitat de Valéncia per a estudiar Filosofia i Lletres. Despuix conseguí una beca i també es llicencià en 1924 en Ciències Històriques.
En l'universitat conegué a una companyera, Pepita Peris (Josefa Peris Yarzá) i se feren nóvios, en l'any 1927 es casaren. El matrimoni tingué dos fills, Francesc (1929) i María Josefa (1933).
S'inicià en la poesia i escrigué la seua primera obra titulada L'espill a trossos, pero pronte s'interessà també per l'història de la ciutat i del Regne de Valéncia fent un estudi detallat sobre la Catedral de Valéncia.
Almela i Vives tingué una llibreria del llibre vell i antic (librería de lance) en el carrer de les Comedies, junt a l'Universitat de Valéncia, tenia l'especial finalitat d'adquirir obres estranyes o no massa freqüents en els establiments habituals per haver desaparegut del mercat, conseguint una valiosa i insòlita colecció d'obres que només podien conéixer-se per catàlecs antics. Arribà a omplir el chalet de l'Associació de la Prensa que tenia en el passeig de Valéncia al Mar.
Alcançà tots els gèneros lliteraris, puix, ademés de la poesia i l'història - més d'un centenar de temes valencians en l'imprenta -, estrenà dos obres de teatre en llengua valenciana i traduí del francés diverses obres clàssiques (Mérimée i Gautier, entre atres), bona part d'elles per encàrrec de l'empresa Aguilar, de raïls valencianes. També traduí La Vita Nuova de Dante.
Participà en aquells anys (1927 a 1936) en totes quantes associacions, societats i grups lliteraris floriren en la ciutat de Valéncia, dirigí les publicacions: Nostra novela, Valencia atracción o Bona gent. Quan naixqué la revista Taula de Lletres Valencianes la veu d'Almela i Vives ya era La veu del temps.
Eixercí com a croniste de la ciutat i archiver municipal. Fon distinguit Fill adoptiu de Valéncia.
El 27 de novembre de 1931 estrenà en teatre Alcázar la seua comedia costumista en tres actes titulada L'antigor.
El reconeiximent fon general i ademés d'ingressar en diverses acadèmies nacionals i americanes, també fon acadèmic de número de la de Belles Arts de Sant Carles, del Centre de Cultura Valenciana, ara Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), fon "Honorable escritor" de Lo Rat Penat i de la Real Acadèmia Espanyola (RAE).
En els últims anys de sa vida fon colaborador del periòdic Levante quan encara no tenia les sigles EMV, firmà en el seu nom i llinages o baix el pseudònim de "El Paseante", sent molt habitual en el suplement Valencia.
En els anys 50 del sigle XX guanyà el premi Flor Natural de Lo Rat Penat i també guanyà el premi Flor Natural en el Certamen Lliterari de Castelló de l'any 1952.
Foren contemporàneus de Francesc Almela i Vives, Enric Soler i Godes, Carles Salvador, Agustín Delgado o Juan Codina.
En l'any 1997 es va incorporar a la Biblioteca Valenciana la biblioteca particular d'Almela i Vives, donada pels seus hereus. Està composta per 1.072 obres, principalment de temàtica valenciana, tant lliteràries, d'història, d'art i de ciències socials.
L'obra més important d'Almela i Vives és la titulada Valencia y su Reino (Valéncia, 1965), una gran obra que ha segut reeditada per l'Ajuntament de Valéncia en l'any 2004.
Obra[editar | editar còdic]
Francesc Almela i Vives ha publicat uns 150 títuls entre llibres i fullets. Algunes de les obres d'Almela i Vives:
Poesia[editar | editar còdic]
- 1928 L'espill a trossos
- 1933 Joujou
- 1948 La llum tremolosa
- 1950 La columna i les roses
- 1955 Les taronges amargues
Novela[editar | editar còdic]
- 1930 Novela d'una novela, Valéncia
- 1935 La dama y el paladín, Buenos Aires
Teatre[editar | editar còdic]
- 1931 L'Antigor, Teatre Alkázar de Valéncia, traduïda al castellà i estrenada posteriorment en Madrit
- 1932 Lo que no ha segut, Valéncia
- 1932 Lenin. Escenes de la revolució russa, junt a Josep Bolea, Valéncia. Traduïda al castellà i estrenada a Madrit l'any 1936
- 1934 La muller... enganya al marit, Valéncia
- 1954 La rondalla de l'estudiant, Valéncia
Investigació[editar | editar còdic]
- 1927 Sant Vicent Ferrer, Barcelona
- 1927 La catedral de Valéncia
- 1929 Pomell de bibliòfils valencians, editat per la Societat Castellonenca de Cultura
- 1928 Edició de Spill o Llibre de les dones de Jaume Roig en la colecció "Els nostres clàssics" de l'Editorial Barcino, Barcelona
- 1930 The "barracas" (cottages) of Valencia
- 1933 Vocabulario de la cerámica de Manises
- 1934 La literatura valenciana
- 1935 La Lonja de Valencia
- 1936 Joan Lluís Vives, Barcelona
- 1936 Teodor Llorente, editat per l'Ajuntament de València en motiu del centenari del naiximent de Llorente
- 1942 Lucrecia Borja y su familia
- 1945 El bibliógrafo Justo Pastor Fuster, editat pel Consell Superior d'Investigacions Científiques
- 1948 El "Llibre del Mustaçaf" y la vida en la ciudad de Valencia a mediados del siglo XVI
- 1949 La bibliografía en España, Valéncia
- 1951 La literatura valenciana durante la mitad del siglo XX
- 1953 Folklore... rodado. Tartanas en el suelo de Valencia
- 1955 Panorama històric de la literatura valenciana
- 1956 El Escudo de Valencia
- 1957 "Corregudes de joies". El deporte típico valenciano
- 1958 El duc de Calàbria i la seua cort
- 1965 Valencia y su Reino, reedició en l'any 2004 (Ajuntament de Valéncia, Valéncia, 2004) ISBN: 84-8484-114-6.
Reconeiximents[editar | editar còdic]
- Fill adoptiu de la Ciutat de Valéncia.