Diferència entre les revisions de "Xeraco"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
 
(No es mostren 17 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[File:TorreGuaita Xeraco.jpg|thumb|Torre Guaita en Xeraco]]
 
[[File:TorreGuaita Xeraco.jpg|thumb|Torre Guaita en Xeraco]]
 +
'''Xeraco''' (en [[castellà]] ''Jeraco''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Safor]].
  
−
'''Xeraco''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Safor]].
+
== Geografia ==
 +
El municipi de Xeraco es troba situat en la comarca de Safor, a 61 km de la capital, [[Valéncia]].
  
−
Segons el [[INE]] de l'any [[2018]], conta en una població de 5.702  habitants.
+
Entre poble i plaja disten aproximadament uns 3 km. És un dels pocs municipis de la costa valenciana que no ha sofrit una urbanisació desmesurada; no obstant, la plaja ha creixcut en un 400% en els últims anys i un 600% en les dos décades anteriors. La plaja és una de les millors de Valéncia, conseguint tots els anys la bandera blava que otorga la Fundació Europea d'Educació Ambiental.
 +
 
 +
Per carretera, s'accedix a esta localitat, des de Valéncia, a través de la N-332.
 +
 
 +
Conta, ademés, en una eixida d'autopista AP-7 compartida en [[Jeresa]] i en una estació de ferrocarril en la llínea de C-1 de Rodalies Valéncia. (RENFE).
 +
 
 +
=== Barris i pedanies ===
 +
En el terme municipal de Xeraco es troba també el núcleu de població de Plaja de Xeraco.
 +
 
 +
=== Localitats limítrofes ===
 +
El terme municipal de Xeraco llimita en els de [[Tavernes de Valldigna]], [[Benifairó de la Valldigna]], [[Simat de Valldigna]], Jeresa i [[Gandia]], totes ells situats també en la [[província de Valéncia]].
 +
 
 +
== Administració ==
 +
{{Alcaldes_Espanya
 +
  | Alcalde_1 = Joan Batiste Sanchis Coscollà
 +
  | Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_2 = Joan Batiste Sanchis Coscollà
 +
  | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_3 = Juan Bautista Todolí
 +
  | Partit_3 = [[CDS]]
 +
  | Alcalde_4 = Juan Bautista Todolí
 +
  | Partit_4 = [[PCDS]]
 +
  | Alcalde_5 = Joan Batiste Sanchis Coscollà (1995-1998) Dimisión
 +
Francisco Santacatalina Ferrer (1998-1999)
 +
  | Partit_5 = Partit Independent Joan Sanchis
 +
[[PP]]
 +
  | Alcalde_6 = Ferran Bofí Pardo
 +
  | Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_7 = Ferran Bofí Pardo
 +
  | Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_8 = Ferran Bofí Pardo
 +
  | Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_9 = Avelino Mascarell Peiró (2011-2013) Moción de Censura
 +
Francesc Serralta Zaragozá (2013-2015)
 +
  | Partit_9 = [[PP]]
 +
[[Compromís]]
 +
  | Alcalde_10 = Francesc Serralta Zaragozá (2015-2017)
 +
José Salvador Tejada (2017-2019)
 +
  | Partit_10 = [[Compromís]]
 +
[[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_11 = Avelino Mascarell Peiró
 +
  | Partit_11 = [[PP]]
 +
  | Alcalde_12 = Avelino Mascarell Peiró
 +
  | Partit_12 = [[PP]]
 +
}}
 +
 
 +
== Demografia ==
 +
Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2022]], conta en una població de 5.819 habitants.
 +
<center>
 +
{| align="center" {{tablabonita}}
 +
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 +
|-
 +
 
 +
![[1857]] !! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2006]] !! [[2008]] !! [[2010]] !! [[2012]] !! [[2022]]
 +
|-
 +
| align=center| 742 || align=center| 1.481 || align=center| 1.881 || align=center| 2.117 || align=center| 2.272 || align=center| 2.623 || align=center| 3.126 || align=center| 3.282 || align=center| 3.631 || align=center| 4.271 || align=center| 4.567 || align=center| 4.982 || align=center| 5.671 || align=center| 6.259 || align=center| 6.129 || align=center| 6.230 || align=center| 5.819
 +
|}
 +
</center>
 +
 
 +
== Economia ==
 +
L'agricultura ha segut i sembla ser l'activitat econòmica més important, encara que els atres sectors han experimentat un considerable aument. Fins a finals del sigle XIX, el 80% de la superfície agrícola del terme estava dedicada a l'agricultura de secà. Acabada la [[Segona Guerra Mundial]], el cultiu de [[tarongers]] experimenta un auge notable, per lo que substituïxen a atres cultius majoritàriament.
 +
 
 +
A partir dels [[anys 1970]], el sector de la construcció i l'indústria de la fusteria, tant de [[fusta]] com a metàlica, experimenten un desenroll per l'auge de l'edificació lligada al turisme. L'activitat de recollida, almagasenament i comercialisació de cítrics representa una oferta de treball estable per al municipi.
 +
 
 +
Potser que siga el sector servicis el que haja experimentant un major auge, per l'increment del turisme en la localitat. Aixina que, s'han tingut que facilitar infraestructures i servicis turístics per a satisfer una demanda cada volta més exigent.
  
 
== Monuments ==
 
== Monuments ==
Llínea 15: Llínea 81:
 
* '''La Cisterna'''. Data del [[sigle XIX]], inaugurada en l'any [[1888]]. És un [[aljup]] d'aigua fresca. rasante en sostre volta i planta rectangular, s'accedix per mig d'escala. El seu us actual és de museu local i sala d'exposicions.
 
* '''La Cisterna'''. Data del [[sigle XIX]], inaugurada en l'any [[1888]]. És un [[aljup]] d'aigua fresca. rasante en sostre volta i planta rectangular, s'accedix per mig d'escala. El seu us actual és de museu local i sala d'exposicions.
  
 +
== Vore també ==
 +
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
 +
 
 +
== Referències ==
 +
{{listaref}}
 +
 +
* [https://www.xeraco.eu Ajuntament de Xeraco]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Xeraco  INE. Població de Xeraco]
 +
* [http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 +
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* Gaspar Juan Escolano. ''Décadas de la Historia de Valencia''
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 +
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{commonscat|Xeraco}}
 +
 +
* [https://www.saforturisme.org Portal turístic de la Safor]
  
 
{{Municipis de La Safor}}
 
{{Municipis de La Safor}}

Última revisió del 12:50 7 nov 2024

Torre Guaita en Xeraco

Xeraco (en castellà Jeraco), és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de La Safor.

Geografia[editar | editar còdic]

El municipi de Xeraco es troba situat en la comarca de Safor, a 61 km de la capital, Valéncia.

Entre poble i plaja disten aproximadament uns 3 km. És un dels pocs municipis de la costa valenciana que no ha sofrit una urbanisació desmesurada; no obstant, la plaja ha creixcut en un 400% en els últims anys i un 600% en les dos décades anteriors. La plaja és una de les millors de Valéncia, conseguint tots els anys la bandera blava que otorga la Fundació Europea d'Educació Ambiental.

Per carretera, s'accedix a esta localitat, des de Valéncia, a través de la N-332.

Conta, ademés, en una eixida d'autopista AP-7 compartida en Jeresa i en una estació de ferrocarril en la llínea de C-1 de Rodalies Valéncia. (RENFE).

Barris i pedanies[editar | editar còdic]

En el terme municipal de Xeraco es troba també el núcleu de població de Plaja de Xeraco.

Localitats limítrofes[editar | editar còdic]

El terme municipal de Xeraco llimita en els de Tavernes de Valldigna, Benifairó de la Valldigna, Simat de Valldigna, Jeresa i Gandia, totes ells situats també en la província de Valéncia.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Joan Batiste Sanchis Coscollà PSPV-PSOE
1983 - 1987 Joan Batiste Sanchis Coscollà PSPV-PSOE
1987 - 1991 Juan Bautista Todolí CDS
1991 - 1995 Juan Bautista Todolí PCDS
1995 - 1999 Joan Batiste Sanchis Coscollà (1995-1998) Dimisión

Francisco Santacatalina Ferrer (1998-1999)

Partit Independent Joan Sanchis

PP

1999 - 2003 Ferran Bofí Pardo PSPV-PSOE
2003 - 2007 Ferran Bofí Pardo PSPV-PSOE
2007 - 2011 Ferran Bofí Pardo PSPV-PSOE
2011 - 2015 Avelino Mascarell Peiró (2011-2013) Moción de Censura

Francesc Serralta Zaragozá (2013-2015)

PP

Compromís

2015 - 2019 Francesc Serralta Zaragozá (2015-2017)

José Salvador Tejada (2017-2019)

Compromís

PSPV-PSOE

2019 - 2023 Avelino Mascarell Peiró PP
2023 Avelino Mascarell Peiró PP

Demografia[editar | editar còdic]

Segons el cens del INE de l'any 2022, conta en una població de 5.819 habitants.

Evolució demogràfica
1857 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2006 2008 2010 2012 2022
742 1.481 1.881 2.117 2.272 2.623 3.126 3.282 3.631 4.271 4.567 4.982 5.671 6.259 6.129 6.230 5.819

Economia[editar | editar còdic]

L'agricultura ha segut i sembla ser l'activitat econòmica més important, encara que els atres sectors han experimentat un considerable aument. Fins a finals del sigle XIX, el 80% de la superfície agrícola del terme estava dedicada a l'agricultura de secà. Acabada la Segona Guerra Mundial, el cultiu de tarongers experimenta un auge notable, per lo que substituïxen a atres cultius majoritàriament.

A partir dels anys 1970, el sector de la construcció i l'indústria de la fusteria, tant de fusta com a metàlica, experimenten un desenroll per l'auge de l'edificació lligada al turisme. L'activitat de recollida, almagasenament i comercialisació de cítrics representa una oferta de treball estable per al municipi.

Potser que siga el sector servicis el que haja experimentant un major auge, per l'increment del turisme en la localitat. Aixina que, s'han tingut que facilitar infraestructures i servicis turístics per a satisfer una demanda cada volta més exigent.

Monuments[editar | editar còdic]

  • Ermita Stmo. Cristo de l'Agonia. És del sigle XIX. Es tracta d'un temple religiós típic devocionari d'una sola nau.
  • Iglésia de Ntra. Sra. de l'Encarnació. Data del sigle XVIII, i és d'estil neoclàssic. Posseïx dos campanars, un d'ells, el chicotet adossat a l'iglésia es creu que és l'antic minaret de la mesquita àrap existent en el municipi. És una iglésia de planta basilical (una sola nau) en chicotetes capelles laterals.
  • Torre de Guaita, amprada com a atalaya de vigilància marítima sigles arrere i restaurada en els anys 80 del passat sigle. És una construcció cilíndrica, una miqueta menys ampla en la part superior que l'inferior. La seua altura és de 7,40 m. La desembocadura del ric Vaca junt a la Torre de Guaita (sigle XVI) constituïx un maravellós parage natural a on la flora i la fauna autòctona s'aprecien en el seu estat natural.
  • La Cisterna. Data del sigle XIX, inaugurada en l'any 1888. És un aljup d'aigua fresca. rasante en sostre volta i planta rectangular, s'accedix per mig d'escala. El seu us actual és de museu local i sala d'exposicions.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de La Safor
Ador  •  Alfauir  •  Almiserà  •  Almoines  •  L'Alqueria de la Comtesa  •  Alquerieta de Guardamar  •  Barig  •  Bellreguart  •  Beniarjó  •  Benifairó de Valldigna  •  Beniflà  •  Benirredrà  •  Castellonet  •  Daimús  •  La Font d'En Carròs  •  Gandia  •  Llocnou de Sant Jeroni  •  Miramar  •  Oliva  •  Palma de Gandia  •  Palmera  •  Piles  •  Potries  •  Rafelcofer  •  El Real de Gandia  •  Ròtova  •  Simat de Valldigna  •  Tavernes de Valldigna  •  Vilallonga  •  Xeraco  •  Xeresa
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Xeraco&oldid=363523»