Diferència entre les revisions de "Dialectes del valencià"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[Archiu:Dialectes valencià.jpg|right|thumb|<center>Dialectes del valencià</center>]] |
| − | [[Image:Mapa_Gimeno.jpg|right|thumb| | + | [[Image:Mapa_Gimeno.jpg|right|thumb|Portada del llibre del filolec valencià '''Manuel Gimeno''', “Introduccio a la dialectologia valenciana. Els dialectes valencians”" (1996) Ed. Lo Rat Penat. ISBN 84-89069-21-2]] |
La '''llengua valenciana''' té cinc dialectes: | La '''llengua valenciana''' té cinc dialectes: | ||
| Llínea 35: | Llínea 35: | ||
* Hi ha una certa tendència a la diftongació de la o inicial àtona (quan es constituïx en sílaba) per au: aulor [olor], aufegar [ofegar], aubrir [obrir]. | * Hi ha una certa tendència a la diftongació de la o inicial àtona (quan es constituïx en sílaba) per au: aulor [olor], aufegar [ofegar], aubrir [obrir]. | ||
* Li conferix una certa personalitat a l'apichat el fet que mantinga encara, en notable vitalitat, l'us del perfecte simple. | * Li conferix una certa personalitat a l'apichat el fet que mantinga encara, en notable vitalitat, l'us del perfecte simple. | ||
| − | *Reducció del -mos i -vos a (se) Ex: | + | *Reducció del -mos i -vos a (se) Ex: canvieu-vos = canvieu-se , mos n'anem = se n'anem |
=== [[Valencià Meridional]] === | === [[Valencià Meridional]] === | ||
| Llínea 54: | Llínea 54: | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
| − | * GIMENO JUAN, M. (1993) ''El parlar apichat de la comarca de l'Horta de Valencia'', | + | * GIMENO JUAN, M. (1993) ''El parlar apichat de la comarca de l'Horta de Valencia'', Valéncia. Lo Rat Penat. |
| − | * GIMENO JUAN, M. (1996) ''Introduccio a la dialectologia. Els dialectes valencians'', Valéncia. Colecció: | + | * GIMENO JUAN, M. (1996) ''Introduccio a la dialectologia. Els dialectes valencians'', Valéncia. Colecció: Quaderns de divulgació nº 7. Lo Rat Penat. |
* LÓPEZ I VERDEJO, V. (2003) ''El parlar de l'horta de Valéncia dins del dialecte apichat'' Valéncia. Real Acadèmia de Cultura Valenciana. | * LÓPEZ I VERDEJO, V. (2003) ''El parlar de l'horta de Valéncia dins del dialecte apichat'' Valéncia. Real Acadèmia de Cultura Valenciana. | ||
| − | == | + | == Enllaços externs == |
* [http://valenciadelig.com/v_fonetica.htm Valencià d'Elig] | * [http://valenciadelig.com/v_fonetica.htm Valencià d'Elig] | ||
* [http://www.colectiuaitana.com/llengua.htm El valencià en les nostres comarques] | * [http://www.colectiuaitana.com/llengua.htm El valencià en les nostres comarques] | ||
Última revisió del 13:33 16 març 2023
La llengua valenciana té cinc dialectes:
- El tortosí o valencià de transició.
- El valencià castellonenc.
- El valencià apichat.
- El valencià meridional.
- El valencià alacantí.
Valencià de Transició[editar | editar còdic]
El valencià de transició es parla en El Maestrat i en Els Ports.
- Se elidix la -r final: cantar > cantà, fer > fe.
- La primera persona del present pren la desinència -o: yo pense > yo penso. Ademés la -o s'estén de forma analògica a las conjugacions II y III: bat > bato, senc > sento, córrec > corro. No obstant, conforme a lo que diu el filolec Manuel Gimeno Juan en la seua obra d'investigació "Introduccio a la dialectologa. Els dialectes valencians" (Lo Rat Penat 1996), esta senya no es completament general, ni extensible a totes les conjugacions verbals.
- Los artículs el/els solen conservar la forma clàssica lo i los, especialment en la zona costera del Baix Maestrat: el chiquet > lo chiquet, els pares > los pares.
- Conservació progressiva de la -d- intervocàlica, excepte en les terminacions -ada, -ades, a on també desapareix.
Valencià castellonenc[editar | editar còdic]
El valencià castellonenc (o de la plana) es parla en les comarques d'Els Ports, el Maestrat, la franja septentrional de L'Alcalatén i la Plana. Les seues característiques son:
- -o de la primera persona del singular del present d'indicatiu. Esta senya a soles es dona a la mitat nort de la província de Castelló i com s'ha comentat adés sense que siga de forma general i contínua.
- Neutralisació de la b/v.
- Manteniment dels artículs lo/los.
- Relativa conservació de la -d- intervocàlica del sufix -ador (desaparegut en -ada, -ades).
- No pronunciació de la -r final.
- Acabament en -e de la tercera persona del singular del presente i del imperfecte d'indicatiu (ell cante, ell cantave).
Valencià Apichat[editar | editar còdic]
L'apichat es parla en les comarques del Camp de Morvedre, l'Horta de Valéncia, el Camp de Túria i la Ribera Alta. També es parla en les ciutats de Gandia i Onda.
- Manteniment dels artículs lo/los.
- El nom apichat aludix a l'ensordiment de les alveolars i palatals sonores com a casa, tretze i mege ['kasa, 'tret-se, 'meche]
- L'àrea de l'apichat sol coincidir en la de la neutralisació de «b» i «v» en /b/.
- Hi ha una certa tendència a la diftongació de la o inicial àtona (quan es constituïx en sílaba) per au: aulor [olor], aufegar [ofegar], aubrir [obrir].
- Li conferix una certa personalitat a l'apichat el fet que mantinga encara, en notable vitalitat, l'us del perfecte simple.
- Reducció del -mos i -vos a (se) Ex: canvieu-vos = canvieu-se , mos n'anem = se n'anem
Valencià Meridional[editar | editar còdic]
El valencià meridional es parla en les comarques centrals i les comarques de la Ribera de la Comunitat Valenciana en les que no es parla el dialecte Apichat. Té les següents característiques:
- Predomini de la variant perifràstica del passat sintètic: yo aní > yo vaig anar. Excepte en les zones no apichades de la Ribera i la Safor.
- El pronom de primera persona "et/te" passa a ser "el". "yo te done això" >> "yo el done això"
Cal destacar dos chicotets nuclis dins del dialecte meridional valencià, que són la Vall de Gallinera i la Vall de Tàrbena on encara es conserven característiques del mallorquí com l'articul salat "es" "sa", fruit de la repoblació d'estes terres en gent de les Illes Balears.
Valencià Alacantí[editar | editar còdic]
L'alacantí es parla en les comarques del Sur de la Comunitat Valenciana i en el Carche. Té les següents característiques:
- Absorció de la i semivocal [j] en el conjunt -ix-: [ˈkaʃa] (caixa).
- Pas del diftonc [ow] a [au]: [ˈbaw] (bou), [ˈaw] (ou), [ˈpaw] (pou).
- Caiguda de la -d- intervocàlica que se estén al sufix -uda: grenyua (grenyuda), vençua (vençuda). Arbitràriament passa lo mateix en atres paraules: roa (roda), caira (cadira), poer (poder). En el Baix Vinalopó casi totes les -d- intervocàliques no es pronuncien.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- GIMENO JUAN, M. (1993) El parlar apichat de la comarca de l'Horta de Valencia, Valéncia. Lo Rat Penat.
- GIMENO JUAN, M. (1996) Introduccio a la dialectologia. Els dialectes valencians, Valéncia. Colecció: Quaderns de divulgació nº 7. Lo Rat Penat.
- LÓPEZ I VERDEJO, V. (2003) El parlar de l'horta de Valéncia dins del dialecte apichat Valéncia. Real Acadèmia de Cultura Valenciana.
