Diferència entre les revisions de "Transport aéreu"
m (Text reemplaça - 'llínia' a 'llínea') |
|||
| (No es mostren 8 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
El '''transport aéreu''' o '''transport per avió''' és el servici de traslladar d'un lloc a un atre, [[passager]]s o [[Càrrega de pago|carregament]], per mig de l'utilisació de [[aeronau]]s, en fins lucratiu. Si este transport té fins [[Forces armades|militars]], este s'inclou en les activitats de [[llogística]]. | El '''transport aéreu''' o '''transport per avió''' és el servici de traslladar d'un lloc a un atre, [[passager]]s o [[Càrrega de pago|carregament]], per mig de l'utilisació de [[aeronau]]s, en fins lucratiu. Si este transport té fins [[Forces armades|militars]], este s'inclou en les activitats de [[llogística]]. | ||
| − | [[Archiu:World-airline-routemap-2009.png|thumb|310px|Llínees comercials de transport per [[avió]] en [[2009]] | + | [[Archiu:World-airline-routemap-2009.png|thumb|310px|Llínees comercials de transport per [[avió]] en l'any [[2009]]]] |
Este modo de transport, en principi, es va pensar i va desenrollar únicament per a passagers; no obstant, gràcies a l'us de [[Element unitari de càrrega|contenidors aéreus]] i al disseny de nous [[Avió|avions]] destinats a càrrega, el volum de mercaderies transportat per este mig s'incrementa any rere any. | Este modo de transport, en principi, es va pensar i va desenrollar únicament per a passagers; no obstant, gràcies a l'us de [[Element unitari de càrrega|contenidors aéreus]] i al disseny de nous [[Avió|avions]] destinats a càrrega, el volum de mercaderies transportat per este mig s'incrementa any rere any. | ||
Les bestreta de la [[navegació aérea]], de les [[Telecomunicació|telecomunicacions]] i de les facilitats electròniques han permés que l'[[aviació]] haja progressat de forma sorprenent. | Les bestreta de la [[navegació aérea]], de les [[Telecomunicació|telecomunicacions]] i de les facilitats electròniques han permés que l'[[aviació]] haja progressat de forma sorprenent. | ||
| − | El transport aéreu és la modalitat de transport més regulada en el globo terrestre. A raïl de la [[II Guerra Mundial]], la majoria dels països del món varen subscriure el [[Conveni sobre Aviació Civil Internacional|Conveni de Chicago]] en [[1944]] a on es varen assentar les bases de les regulacions del transport aéreu. | + | El transport aéreu és la modalitat de transport més regulada en el globo terrestre. A raïl de la [[II Guerra Mundial]], la majoria dels països del món varen subscriure el [[Conveni sobre Aviació Civil Internacional|Conveni de Chicago]] en l'any [[1944]] a on es varen assentar les bases de les regulacions del transport aéreu. |
En desenrollar-se en el mig aéreu, goja de la ventaja de la continuïtat d'este, que s'estén sobre terra i mar, pero està llimitat per la necessitat de costoses [[Aeroport|infraestructures]] i un major cost econòmic que el restant dels mijos de transport. | En desenrollar-se en el mig aéreu, goja de la ventaja de la continuïtat d'este, que s'estén sobre terra i mar, pero està llimitat per la necessitat de costoses [[Aeroport|infraestructures]] i un major cost econòmic que el restant dels mijos de transport. | ||
| Llínea 40: | Llínea 40: | ||
{{{AP|Aviació comercial}}} | {{{AP|Aviació comercial}}} | ||
{{AP|Aviació general}} | {{AP|Aviació general}} | ||
| − | El primer vol autopropulsado d'un aeroplà va tindre lloc en [[1903]] i va ser protagonisat pels germans [[Orville i Wilbur Wright]], considerats pares de l'aviació moderna.<ref name="WDL">{{cita web|url=http://www.wdl.org/es/item/11372/|título=Telegrama de Orville Wright (Kitty Hawk, Carolina del Norte) a su padre, en el que anuncia cuatro vuelos exitosos, 17 de diciembre de 1903|fechaacceso=21 de julio de 2013|fecha=17 de diciembre de 1903}}</ref>. | + | El primer vol autopropulsado d'un aeroplà va tindre lloc en l'any [[1903]] i va ser protagonisat pels germans [[Orville i Wilbur Wright]], considerats pares de l'aviació moderna.<ref name="WDL">{{cita web|url=http://www.wdl.org/es/item/11372/|título=Telegrama de Orville Wright (Kitty Hawk, Carolina del Norte) a su padre, en el que anuncia cuatro vuelos exitosos, 17 de diciembre de 1903|fechaacceso=21 de julio de 2013|fecha=17 de diciembre de 1903}}</ref>. |
Dins de l'àmbit civil, el servici de transport aéreu inclou dos grans categories: | Dins de l'àmbit civil, el servici de transport aéreu inclou dos grans categories: | ||
| Llínea 53: | Llínea 53: | ||
== Elements de càrrega == | == Elements de càrrega == | ||
| − | El desenroll del [[transport multimodal]] ha obligat al transport aéreu a dispondre d'equips que reduïxquen els temps de càrrega i descàrrega per a reduir el cost. La [[Associació de Transport Aéreu Internacional|IATA]] ha realisat un esforç de normalisació dels elements de càrrega i en 1969 va publicar el seu programa de «unitizació» o agrupació de les mercaderies en unitats superiors de càrrega, com el [[contenidor]] en el [[transport marítim]]. | + | El desenroll del [[transport multimodal]] ha obligat al transport aéreu a dispondre d'equips que reduïxquen els temps de càrrega i descàrrega per a reduir el cost. La [[Associació de Transport Aéreu Internacional|IATA]] ha realisat un esforç de normalisació dels elements de càrrega i en l'any [[1969]] va publicar el seu programa de «unitizació» o agrupació de les mercaderies en unitats superiors de càrrega, com el [[contenidor]] en el [[transport marítim]]. |
Els elements de càrrega són dispositius que s'utilisen per a contindre o subjectar la càrrega dins de l'avió. Existixen dos tipos d'elements de càrrega: | Els elements de càrrega són dispositius que s'utilisen per a contindre o subjectar la càrrega dins de l'avió. Existixen dos tipos d'elements de càrrega: | ||
| Llínea 60: | Llínea 60: | ||
Per una atra part l'unitat de mesura utilisada en el transport de mercaderia per avió és el «FTK» (per les inicials en [[idioma anglés|anglés]] de ''Freight tonne-kilometrar'') que representa les tonellades de càrrega transportada per quilómetro. | Per una atra part l'unitat de mesura utilisada en el transport de mercaderia per avió és el «FTK» (per les inicials en [[idioma anglés|anglés]] de ''Freight tonne-kilometrar'') que representa les tonellades de càrrega transportada per quilómetro. | ||
| − | |||
== Història == | == Història == | ||
| − | El transport aéreu és la forma de transport modern que més ràpidament es va desenrollar. Encara que els pioners de l'aviació en [[Estats Units]], [[Germans Wright|Orville i Wilbur Wright]], varen fer el primer vol en l'aparat més pesat que l'aire en [[Kitty Hawk (Carolina del Nort)|Kitty Hawk]], [[Carolina del Nort]], en [[1903]], no va ser fins al cap de la [[Primera Guerra Mundial]] quan el transport aéreu va alcançar un lloc destacat en tots els països. | + | El transport aéreu és la forma de transport modern que més ràpidament es va desenrollar. Encara que els pioners de l'aviació en [[Estats Units]], [[Germans Wright|Orville i Wilbur Wright]], varen fer el primer vol en l'aparat més pesat que l'aire en [[Kitty Hawk (Carolina del Nort)|Kitty Hawk]], [[Carolina del Nort]], en l'any [[1903]], no va ser fins al cap de la [[Primera Guerra Mundial]] quan el transport aéreu va alcançar un lloc destacat en tots els països. |
| − | Despuix de la [[Segona Guerra Mundial]] els transportistes aéreus comercials varen rebre un major impuls quan els propulsors dels avions es varen fer més grans i eficients. Un alvanç important va tindre lloc en [[1958]] en l'inauguració, per part de les llínees aérees britàniques i nortamericanes, de l'[[Avió de reacció|avió]] per al transport comercial. A part dels avions supersònics, un gran alvanç en els viages aéreus va ser l'introducció, en [[1970]], del [[Boeing 747]], el | + | Despuix de la [[Segona Guerra Mundial]] els transportistes aéreus comercials varen rebre un major impuls quan els propulsors dels avions es varen fer més grans i eficients. Un alvanç important va tindre lloc en [[1958]] en l'inauguració, per part de les llínees aérees britàniques i nortamericanes, de l'[[Avió de reacció|avió]] per al transport comercial. A part dels avions supersònics, un gran alvanç en els viages aéreus va ser l'introducció, en l'any [[1970]], del [[Boeing 747]], el nomenat reactor Jumbo, que pot traslladar des de 360 fins a més de 500 passagers en vols regulars. |
| − | En [[Espanya]] també té gran importància el de transport aéreu, tant per a vols nacionals com per als internacionals. El primer és bàsic per a les relacions entre els territoris insulars de [[Balears]] i [[Canàries]] en la Península; ademés, les distàncies existents en la Península entre la capital i les ciutats costeres han fet rendables els desplaçaments per avió. Els conexions internacionals s'han incrementat per la situació estratègica de la Península en el món, sobretot en les relacions entre Llatinoamèrica i els | + | En [[Espanya]] també té gran importància el de transport aéreu, tant per a vols nacionals com per als internacionals. El primer és bàsic per a les relacions entre els territoris insulars de [[Balears]] i [[Canàries]] en la Península; ademés, les distàncies existents en la Península entre la capital i les ciutats costeres han fet rendables els desplaçaments per avió. Els conexions internacionals s'han incrementat per la situació estratègica de la Península en el món, sobretot en les relacions entre Llatinoamèrica i els països europeus i al fet de que siga un gran destí turístic mundial. |
| − | També el transport aéreu ha | + | També el transport aéreu ha tengut un gran creiximent en els últims 40 anys en Llatinoamèrica. [[Argentina]], [[Brasil]], [[Colòmbia]], [[Mèxic]] i [[Veneçuela]] són els països en major número de quilómetros volats en llínees aérees regulars. Les grans ciutats llatinoamericanes ([[Ciutat de Mèxic]], [[Buenos Aires]], [[São Paulo]] i [[Rio de Janeiro]]) són el principal punt d'orige i destí de la regió, encara que regularment les seues llínees aérees realisen vols cap a [[Extrem Orient]], [[Pròxim Orient]], [[Europa]], Estats Units i [[Canadà]]. Colòmbia, en [http://1919 1919], va ser el primer país que va tindre llínees aérees comercials. |
=== Primers avions === | === Primers avions === | ||
| Llínea 75: | Llínea 74: | ||
=== Globos aerostàtics === | === Globos aerostàtics === | ||
| − | En [[1700]] es va començar a experimentar utilisant globos més llaugers que l'aire i aixina es va inventar el globo aerostàtic. Va ser tant l'auge dels globos elevats per [[hidrogen]] que es va crear un globo de passagers, pero este mig de transport en l'actualitat s'utilisa com a mig de diversió i per al turisme. Va ser creat pels germans [[Germans Montgolfier|Joseph i Jacques Montgolfier]]. | + | En l'any [[1700]] es va començar a experimentar utilisant globos més llaugers que l'aire i aixina es va inventar el globo aerostàtic. Va ser tant l'auge dels globos elevats per [[hidrogen]] que es va crear un globo de passagers, pero este mig de transport en l'actualitat s'utilisa com a mig de diversió i per al turisme. Va ser creat pels germans [[Germans Montgolfier|Joseph i Jacques Montgolfier]]. |
=== Avió d'hèliç i helicòpter === | === Avió d'hèliç i helicòpter === | ||
| Llínea 107: | Llínea 106: | ||
* [[Pista d'aterrisage]] | * [[Pista d'aterrisage]] | ||
* [[Transport marítim]] | * [[Transport marítim]] | ||
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{listaref}} | {{listaref}} | ||
Última revisió del 16:11 31 ago 2024
El transport aéreu o transport per avió és el servici de traslladar d'un lloc a un atre, passagers o carregament, per mig de l'utilisació de aeronaus, en fins lucratiu. Si este transport té fins militars, este s'inclou en les activitats de llogística.
Este modo de transport, en principi, es va pensar i va desenrollar únicament per a passagers; no obstant, gràcies a l'us de contenidors aéreus i al disseny de nous avions destinats a càrrega, el volum de mercaderies transportat per este mig s'incrementa any rere any. Les bestreta de la navegació aérea, de les telecomunicacions i de les facilitats electròniques han permés que l'aviació haja progressat de forma sorprenent.
El transport aéreu és la modalitat de transport més regulada en el globo terrestre. A raïl de la II Guerra Mundial, la majoria dels països del món varen subscriure el Conveni de Chicago en l'any 1944 a on es varen assentar les bases de les regulacions del transport aéreu.
En desenrollar-se en el mig aéreu, goja de la ventaja de la continuïtat d'este, que s'estén sobre terra i mar, pero està llimitat per la necessitat de costoses infraestructures i un major cost econòmic que el restant dels mijos de transport.
Característiques del transport aéreu[editar | editar còdic]
- Rapidea: és el mig de transport més ràpit per a llargues distàncies. Resulta imprescindible per a enviaments urgents, de mercaderies peridores o d'alt valor monetari.
- Cost elevat: també resulta el més costós per kg o m³ transportat de tots els mijos de transport.
- Càrrega llimitada: per la capacitat de càrrega per pes o per volum de l'avió i les mesures de les portes i accessos.
Tipos d'avions[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Aeronau.
En la classificació de les aeronaus segons el seu disseny apareixen:
- Els aerodins: aeronaus més pesades que l'aire i, per lo tant, les úniques capaces de generar sustentació; com el avió i el helicòpter, entre atres vehículs
- Els aerostats: aeronaus més llaugeres que l'aire, per lo que no generen sustentació; com el globo aerostátic i el dirigible.
També es pot classificar les aeronaus segons el tipo de càrrega que transporten:
- Avió comercial: destinat bàsicament al transport de passagers, que sol portar una miqueta de mercaderia en el celler.
- Avió de càrrega: destinat al transport de mercaderia en la seua totalitat.
| Tamany del avió | Porcentaje |
| Avió chicotet (fins a 30 t de càrrega) | 46 % |
| Avión mijà (entre 30 y 50 t de càrrega) | 36 % |
| Avión gran (més de 50 t de càrrega) | 18 % |
Servicis aéreus o aviació civil[editar | editar còdic]
Aviació comercial
- Artícul principal → Aviació general.
El primer vol autopropulsado d'un aeroplà va tindre lloc en l'any 1903 i va ser protagonisat pels germans Orville i Wilbur Wright, considerats pares de l'aviació moderna.[2].
Dins de l'àmbit civil, el servici de transport aéreu inclou dos grans categories:
- Aviació comercial, que pot ser regular (llínees aérees) i no regular (vol chàrter). Les llínees aérees es caracterisen per estar subjectes a itineraris, horaris i freqüències, independentment de la demanda que posseïxquen. Els servicis no regulars són també coneguts com «a demanda». El sector que presta servicis de transport de passagers o càrrega és conegut en el seu conjunt com indústria aerocomercial.
- Aviació general, que comprén el resto de vols tant comercials com a privats (escoles de pilots, fotografia aérea, ambulància aérea, tractaments agrícoles, extinció d'incendis...)
Infraestructures del transport aéreu[editar | editar còdic]
Plantilla:@AP Els aeròdroms són una part necessària per al transport aéreu. Un aeròdrom permet el envolament i aterrisage de les aeronaus.
Els aeroports de dividixen en dos parts: El costat d'aire (de l'anglés air-side), que inclou la pista (per a envolament i aterrisage), les pistes de carreter, els hangarés i les zones d'aparcament dels avions (zones Apron). El costat de terra de l'aeròdrom (de l'anglés land-side) està dedicat al passager, i inclou la terminal de passagers, les zones de comerç, aduana, servicis, estacionaments i demés.
Elements de càrrega[editar | editar còdic]
El desenroll del transport multimodal ha obligat al transport aéreu a dispondre d'equips que reduïxquen els temps de càrrega i descàrrega per a reduir el cost. La IATA ha realisat un esforç de normalisació dels elements de càrrega i en l'any 1969 va publicar el seu programa de «unitizació» o agrupació de les mercaderies en unitats superiors de càrrega, com el contenidor en el transport marítim.
Els elements de càrrega són dispositius que s'utilisen per a contindre o subjectar la càrrega dins de l'avió. Existixen dos tipos d'elements de càrrega:
- Elements de subjecció o tie down equipment
- Elements unitaris de càrrega o unit lloeu devices, ULD.
Per una atra part l'unitat de mesura utilisada en el transport de mercaderia per avió és el «FTK» (per les inicials en anglés de Freight tonne-kilometrar) que representa les tonellades de càrrega transportada per quilómetro.
Història[editar | editar còdic]
El transport aéreu és la forma de transport modern que més ràpidament es va desenrollar. Encara que els pioners de l'aviació en Estats Units, Orville i Wilbur Wright, varen fer el primer vol en l'aparat més pesat que l'aire en Kitty Hawk, Carolina del Nort, en l'any 1903, no va ser fins al cap de la Primera Guerra Mundial quan el transport aéreu va alcançar un lloc destacat en tots els països.
Despuix de la Segona Guerra Mundial els transportistes aéreus comercials varen rebre un major impuls quan els propulsors dels avions es varen fer més grans i eficients. Un alvanç important va tindre lloc en 1958 en l'inauguració, per part de les llínees aérees britàniques i nortamericanes, de l'avió per al transport comercial. A part dels avions supersònics, un gran alvanç en els viages aéreus va ser l'introducció, en l'any 1970, del Boeing 747, el nomenat reactor Jumbo, que pot traslladar des de 360 fins a més de 500 passagers en vols regulars.
En Espanya també té gran importància el de transport aéreu, tant per a vols nacionals com per als internacionals. El primer és bàsic per a les relacions entre els territoris insulars de Balears i Canàries en la Península; ademés, les distàncies existents en la Península entre la capital i les ciutats costeres han fet rendables els desplaçaments per avió. Els conexions internacionals s'han incrementat per la situació estratègica de la Península en el món, sobretot en les relacions entre Llatinoamèrica i els països europeus i al fet de que siga un gran destí turístic mundial.
També el transport aéreu ha tengut un gran creiximent en els últims 40 anys en Llatinoamèrica. Argentina, Brasil, Colòmbia, Mèxic i Veneçuela són els països en major número de quilómetros volats en llínees aérees regulars. Les grans ciutats llatinoamericanes (Ciutat de Mèxic, Buenos Aires, São Paulo i Rio de Janeiro) són el principal punt d'orige i destí de la regió, encara que regularment les seues llínees aérees realisen vols cap a Extrem Orient, Pròxim Orient, Europa, Estats Units i Canadà. Colòmbia, en 1919, va ser el primer país que va tindre llínees aérees comercials.
Primers avions[editar | editar còdic]
Un dels somis més vells de l'home ha segut el de volar i és aixina com inicia una busca constant per a inventar aparats que li permeten solcar els aires. Lilienthal, inspirant-se en els pardals, va crear un planejador en llínea aerodinàmica. També es considera a Leonardo da Vinci precursor de la creació d'aeronaus. Traian Vuia va ser un inventor rumà que va dissenyar, va construir i va conseguir fer volar el primer avió autopropulsat més pesat que l'aire. Els germans Wright havien conseguit realisar el seu primer vol el 17 de decembre de 1903, tres anys abans que Vuia pero varen amprar una catapulta per a conseguir l'envolament.
Globos aerostàtics[editar | editar còdic]
En l'any 1700 es va començar a experimentar utilisant globos més llaugers que l'aire i aixina es va inventar el globo aerostàtic. Va ser tant l'auge dels globos elevats per hidrogen que es va crear un globo de passagers, pero este mig de transport en l'actualitat s'utilisa com a mig de diversió i per al turisme. Va ser creat pels germans Joseph i Jacques Montgolfier.
Avió d'hèliç i helicòpter[editar | editar còdic]
Sorgixen en la Primera Guerra Mundial, pero en la Segona Guerra Mundial s'alcança el major desenroll dels avions propulsats per hèliç. Hui en dia ha segut substituït per l'avió propulsat en motor de propulsió a chorro.
L'helicòpter alcança el seu perfeccionament en la segona guerra mundial, ara servix com a eficaç mig de transport i servici en les grans ciutats degut a que la majoria d'edificis i hotels conten en ells.
Aeronaus modernes[editar | editar còdic]
L'Indústria Aeronàutica, ha conseguit alcançar una rellevància important degut a que es fabriquen avions tan ràpits com la velocitat del sò, naus exploradores de l'espai, grans naus per a passagers que donen regrés al món. Entre els avions de passagers més importants estan:
El 4 d'octubre de 1957, Rússia va enviar el primer satèlit artificial de la Terra i des de llavors l'home ha buscat la manera de viajar a l'espai. El 12 d'abril de 1961, es va elevar des de la plataforma de llançament el Vostok 1 i despuix d'una hora en 48 minuts va retornar despuix de donar el regrés al món en un passager, Yuri Gagarin.
Aixina en l'actualitat l'home busca inventar naus que ho transporten més allà del nostre planeta.
Vore també[editar | editar còdic]
- Aeroport
- Aeroport internacional
- Associació de Transport Aéreu Internacional, *IATA
- Aviació
- Calle de rodage
- *Eurocontrol
- Factor d'estiba
- Navegació aérea
- Organisació d'Aviació Civil Internacional, *OACI
- Pista d'aterrisage
- Transport marítim
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ , Fundación EMI-Manresa. ISBN 84-86684-17-X.
- ↑ «Telegrama de Orville Wright (Kitty Hawk, Carolina del Norte) a su padre, en el que anuncia cuatro vuelos exitosos, 17 de diciembre de 1903» (17 de diciembre de 1903). Consultat el 21 de julio de 2013.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- , ESIC Editorial. ISBN 978-84-76356-612-4.
- , Centro de Documentación y Publicaciones de Aena. ISBN 84-95135-77-9.
- Centro Intermodal de Logística, S.A. (Cilsa) e Instituto de Logística Iberoamericano (ILI) (ed.). , Marge Design Editors, S.L.. ISBN 84-86684-12-9.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Transporte aéreo de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
ar:طيران مدني bg:Гражданска авиация bs:Civilna avijacija cs:Civilní letectví de:Zivile Luftfahrt el:Πολιτική αεροπορία en:Civil aviation fr:Aviation civile he:תעופה אזרחית ja:民間機 ka:სამოქალაქო ავიაცია nl:Burgerluchtvaart ro:Aviație civilă ru:Гражданская авиация sr:Цивилно ваздухопловство tr:Sivil havacılık uk:Цивільна авіація zh:民用航空 es:Transporte aéreo
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Transporte aéreo de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.