Diferència entre les revisions de "El Racó d'Ademús"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No es mostren 13 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Comarca | {{Comarca | ||
|nom = El Racó d'Ademus | |nom = El Racó d'Ademus | ||
| − | |escut = [[ | + | |escut = [[File:Escut de la Mancomunitat del Racó d'Ademús.svg|70px]] |
| − | |image = [[ | + | |image = [[File:Mapa del Rincón de Ademuz.svg|190px]] |
| − | |mapa = [[ | + | |mapa = [[File:Localització del Racó respecte del País Valencià.png|170px]]<br>Localisació de '''El Racó d'Ademús''' respecte de la [[Comunitat Valenciana]] |
|país = [[Espanya]] | |país = [[Espanya]] | ||
|província = [[Província de Valéncia|Valéncia]] | |província = [[Província de Valéncia|Valéncia]] | ||
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
|Pàgina_web = | |Pàgina_web = | ||
}} | }} | ||
| − | El '''Racó d'Ademús''' (en [[castellà]] ''Rincón de Ademuz''), constituïx un | + | El '''Racó d'Ademús''' (en [[castellà]] ''Rincón de Ademuz''), constituïx un enclavament de la [[Comunitat Valenciana]], ya que se troba situat entre la [[província de Terol]] (de noroest a surest) i la de [[província de Conca]] (d'[[oest]] a [[sur]]). |
| − | Constituïx una comarca montanyosa, regada pel riu [[Túria]] (conegut en la comarca com riu Blanc), en activitat agrícola (cereal, hortalices, ferrages), de ganaderia llanar i explotacions forestals. | + | Constituïx una comarca montanyosa, regada pel riu [[Túria]] (conegut en la comarca com riu Blanc), en activitat agrícola ([[cereal]], [[hortalices]], ferrages), de ganaderia llanar i explotacions forestals. |
== Geografia == | == Geografia == | ||
| − | El riu [[Túria]] obri, en la comarca, un gran vall que forma part de la gran fosa de [[Terol]]. Este vall esta flanquejat per la serra de [[Javalambre]] (a l'est), entre els que se troba | + | El riu [[Túria]] obri, en la comarca, un gran vall que forma part de la gran fosa de [[Terol]]. Este vall esta flanquejat per la serra de [[Javalambre]] (a l'est), entre els que se troba l'[[Alto de las Barracas]] (1.838 m), que és el punt més alt de la [[Comunitat Valenciana]]. Per l'oest esta tancat per les últimes estribacions meridionals dels [[Montes Universales]], en pics com la [[Creu dels Tres Regnes]] (1.552 m). El [[Túria]] conta en dos afluents en la comarca: el riu [[Ebrón]] i el riu [[Bohílgues]], el primer en el terme de [[Castielfabit]] i el segon en el terme d'[[Ademús]]. |
===== Pobles de El Racó d'Ademús ===== | ===== Pobles de El Racó d'Ademús ===== | ||
| Llínea 34: | Llínea 34: | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | Les terres del '''Racó d'Ademús''' foren conquistades per [[Pere II d'Aragó]] en [[1210]], que agarra els castells musulmans d'[[Ademús]] i [[Castielfabit]]. Per això se tracta d'una de les comarques més antigues en la seua conquista, de les que hui pertanyen a la Comunitat Valenciana. El seu fill Jaume I incorporà les dos viles al patrimoni real, en l'àmbit del [[Regne de Valéncia]]. [[Castielfabit]] i [[Ademús]] enviaven els seus síndics a les [[Corts Valencianes]]. Les dos viles històriques de la comarca, [[Ademús]] i [[Castielfabit]], concentren el patrimoni històric-artístic més interessant de la comarca del Racó. | + | Les terres del '''Racó d'Ademús''' foren conquistades per [[Pere II d'Aragó]] en l'any [[1210]], que agarra els castells musulmans d'[[Ademús]] i [[Castielfabit]]. Per això se tracta d'una de les comarques més antigues en la seua conquista, de les que hui pertanyen a la Comunitat Valenciana. El seu fill Jaume I incorporà les dos viles al patrimoni real, en l'àmbit del [[Regne de Valéncia]]. [[Castielfabit]] i [[Ademús]] enviaven els seus síndics a les [[Corts Valencianes]]. Les dos viles històriques de la comarca, [[Ademús]] i [[Castielfabit]], concentren el patrimoni històric-artístic més interessant de la comarca del Racó. |
== Llengua == | == Llengua == | ||
| Llínea 45: | Llínea 45: | ||
== Patrimoni Històric-artístic == | == Patrimoni Històric-artístic == | ||
| − | [[Image: Verge de l'Horta -Ademús-.JPG|thumb|325px|<center>Ermita de Nostra Senyora de l'Horta. [[ | + | [[Image: Verge de l'Horta -Ademús-.JPG|thumb|325px|<center>Ermita de Nostra Senyora de l'Horta. [[Sigle XIV]]. [[Ademús]]</center>]] |
'''El Racó d'Ademús''' conta en un bon número d'edificis històrics entre els que destaquen l'[[Iglésia fortalea de Nostra Senyora dels Àngels (Castielfabit)|Iglésia-fortalea de Castielfabit]], l'[[Ermita de Nostra Senyora de l'Horta (Ademús)|ermita de Nostra Senyora de la Horta d'Ademús]], l'[[Iglésia de Sant Pere i Sant Pau (Ademús)|iglésia archiprestal de Sant Pere i Sant Pau d'Ademús]] i un llarc etcétera. El seu patrimoni artístic moble també és de resaltar.<ref>Vore:Raúl Eslava Blasco, [http://rincondeademuz.wikispaces.com/file/view/28-El+Rinc%C3%B3n+de+Ademuz+en+la+Luz+de+las+Im%C3%A1genes+de+Segorbe.pdf ''El Racó d'Ademús en la Llum de les Imàgens de Sogorp'', en la revista ''ABABOL'', nº 28, any 2001]</ref> | '''El Racó d'Ademús''' conta en un bon número d'edificis històrics entre els que destaquen l'[[Iglésia fortalea de Nostra Senyora dels Àngels (Castielfabit)|Iglésia-fortalea de Castielfabit]], l'[[Ermita de Nostra Senyora de l'Horta (Ademús)|ermita de Nostra Senyora de la Horta d'Ademús]], l'[[Iglésia de Sant Pere i Sant Pau (Ademús)|iglésia archiprestal de Sant Pere i Sant Pau d'Ademús]] i un llarc etcétera. El seu patrimoni artístic moble també és de resaltar.<ref>Vore:Raúl Eslava Blasco, [http://rincondeademuz.wikispaces.com/file/view/28-El+Rinc%C3%B3n+de+Ademuz+en+la+Luz+de+las+Im%C3%A1genes+de+Segorbe.pdf ''El Racó d'Ademús en la Llum de les Imàgens de Sogorp'', en la revista ''ABABOL'', nº 28, any 2001]</ref> | ||
== Personages destacats == | == Personages destacats == | ||
| − | *Els escritors del [[sigle XVIII]] [[Eusebi Cañas]] i [[José Ríos]] | + | * Els escritors del [[sigle XVIII]] [[Eusebi Cañas]] i [[José Ríos]] són originaris de la vila d'Ademús.<ref>Vore: Raúl Eslava Blasco, [http://rincondeademuz.wikispaces.com/file/view/49-Escritores+de+los+siglos+XVII+y+XVIII+en+el+Rinc%C3%B3n+de+Ademuz.pdf ''Escritors dels sigles [[sigle XVII|XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]] en '''El Racó d'Ademús''''', en la revista ''ABABOL'', nº 49, any 2007]</ref> |
| − | *L'escritora i guionista [[Elvira Lindo]] té els seus orígens materns en [[Ademús]]. | + | * L'escritora i guionista [[Elvira Lindo]] té els seus orígens materns en [[Ademús]]. |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| + | * [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]] | ||
* [[Comarques de la Comunitat Valenciana]] | * [[Comarques de la Comunitat Valenciana]] | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | {{Listaref}} | ||
| + | * [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | * [http://www.icera-rincondeademuz.es/ Web de l' | + | * [http://www.icera-rincondeademuz.es/ Web de l'Institut Cultural i de Estudis de El Racó d'Ademús i de la seua revista ''ABABOL''] |
* [http://rincondeademuz.wikispaces.com/ Art i patrimoni en El Racó d'Ademús] | * [http://rincondeademuz.wikispaces.com/ Art i patrimoni en El Racó d'Ademús] | ||
| − | + | {{Municipis de El Racó d'Ademús}} | |
| − | {{ | + | |
{{Comarques de la Comunitat Valenciana}} | {{Comarques de la Comunitat Valenciana}} | ||
Última revisió del 22:17 5 set 2023
| El Racó d'Ademus | |
| |
| |
| País | Espanya |
| Província | Valéncia |
| Capital | Ademús |
 Localisació de El Racó d'Ademús respecte de la Comunitat Valenciana | |
El Racó d'Ademús (en castellà Rincón de Ademuz), constituïx un enclavament de la Comunitat Valenciana, ya que se troba situat entre la província de Terol (de noroest a surest) i la de província de Conca (d'oest a sur).
Constituïx una comarca montanyosa, regada pel riu Túria (conegut en la comarca com riu Blanc), en activitat agrícola (cereal, hortalices, ferrages), de ganaderia llanar i explotacions forestals.
Geografia[editar | editar còdic]
El riu Túria obri, en la comarca, un gran vall que forma part de la gran fosa de Terol. Este vall esta flanquejat per la serra de Javalambre (a l'est), entre els que se troba l'Alto de las Barracas (1.838 m), que és el punt més alt de la Comunitat Valenciana. Per l'oest esta tancat per les últimes estribacions meridionals dels Montes Universales, en pics com la Creu dels Tres Regnes (1.552 m). El Túria conta en dos afluents en la comarca: el riu Ebrón i el riu Bohílgues, el primer en el terme de Castielfabit i el segon en el terme d'Ademús.
Pobles de El Racó d'Ademús[editar | editar còdic]
- Ademús. Població: 1.269 hab. Superfície: 100,40 km². Densitat: 12,35 hab./km².
- Torrebaixa. Població: 418 hab. Superfície: 4,70 km². Densitat: 88,90 hab./km².
- Cases Baixes. Població: 244 hab. Superfície: 22,60 km². Densitat: 10,79 hab./km².
- Castielfabit. Població: 244 hab. Superfície: 106,30 km². Densitat: 2,29 hab./km².
- Cases Altes. Població: 178 hab. Superfície: 15,90 km². Densitat: 11,19 hab./km².
- Vallanca. Població: 172 hab. Superfície: 56,60 km². Densitat: 3,03 hab./km².
- La Pobla de Sant Miquel. Població: 107 hab. Superfície: 63,60 km². Densitat: 1,68 hab./km².
- Total població: 2.605 hab.
- Total superfície: 370,10 km².
- Total densitat: 7,03 hab./km².
Història[editar | editar còdic]
Les terres del Racó d'Ademús foren conquistades per Pere II d'Aragó en l'any 1210, que agarra els castells musulmans d'Ademús i Castielfabit. Per això se tracta d'una de les comarques més antigues en la seua conquista, de les que hui pertanyen a la Comunitat Valenciana. El seu fill Jaume I incorporà les dos viles al patrimoni real, en l'àmbit del Regne de Valéncia. Castielfabit i Ademús enviaven els seus síndics a les Corts Valencianes. Les dos viles històriques de la comarca, Ademús i Castielfabit, concentren el patrimoni històric-artístic més interessant de la comarca del Racó.
Llengua[editar | editar còdic]
El Racó d'Ademús és una comarca monolingüe en castellà,[1] en fortes influencies de la parla aragonesa.
Economia i comunicacions[editar | editar còdic]
La principal activitat de les localitats de la comarca se caracterisa pels treballs agrícoles, el turisme rural i algunes chicotetes industries alimentícies, fonamentalment càrniques i torroneres.
La comarca és solcada per dos carreteres nacionals, la N-420 Terol-Conca i la N-330 Alacant a França, per la província de Saragossa que l'unix en Utiel i Terol.
Patrimoni Històric-artístic[editar | editar còdic]
El Racó d'Ademús conta en un bon número d'edificis històrics entre els que destaquen l'Iglésia-fortalea de Castielfabit, l'ermita de Nostra Senyora de la Horta d'Ademús, l'iglésia archiprestal de Sant Pere i Sant Pau d'Ademús i un llarc etcétera. El seu patrimoni artístic moble també és de resaltar.[2]
Personages destacats[editar | editar còdic]
- Els escritors del sigle XVIII Eusebi Cañas i José Ríos són originaris de la vila d'Ademús.[3]
- L'escritora i guionista Elvira Lindo té els seus orígens materns en Ademús.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Vore: Raúl Eslava Blasco, Gentilicis de El Racó d'Ademús, en la revista ABABOL, nº 50, any 2007
- ↑ Vore:Raúl Eslava Blasco, El Racó d'Ademús en la Llum de les Imàgens de Sogorp, en la revista ABABOL, nº 28, any 2001
- ↑ Vore: Raúl Eslava Blasco, Escritors dels sigles XVII i XVIII en El Racó d'Ademús, en la revista ABABOL, nº 49, any 2007
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Web de l'Institut Cultural i de Estudis de El Racó d'Ademús i de la seua revista ABABOL
- Art i patrimoni en El Racó d'Ademús
| Municipis de El Racó d'Ademús | |
|---|---|
| Ademús • Cases Altes • Cases Baixes • Castielfabit • La Pobla de Sant Miquel • Torrebaixa • Vallanca | |
