Diferència entre les revisions de "Francesc Vinatea"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 75 edicions intermiges d'13 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
{{uiquificar}}
+
{{Biografia|
−
'''Francesc de Vinatea''' naixqué en Morella en data desconeguda del Segle XIV.  
+
| nom = Francesc de Vinatea
 +
| image = [[Archiu:Vinatea.jpg|300px|rigth|]]
 +
| peu = Estatua de Francesc Vinatea
 +
| nacionalitat = [[Regne de Valéncia|Valenciana]]
 +
| ocupació = Juriste, cavaller i Jurat en cap
 +
| data_naix = [[1273]]
 +
| lloc_naix = [[Morella]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
| data_mort = [[1333]]
 +
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
}}
 +
'''Francesc de Vinatea''' (erròneament conegut com a '''Guillem de Vinatea'''), ''Francisco de Vinatea'' o ''Guillermo de Vinatea'', en [[castellà]] -  ([[Morella]], [[1273]] - † [[Valéncia]], [[1333]]) fon un juriste, cavaller del [[Regne de Valéncia]] i Jurat en Cap (primer jurat) de la Ciutat i Regne.  
  
−
Fon "'''jurat en cap'''" de [[Valéncia]] l'any [[1333]], que Alfons III el Benigne va pretendre separar de la jurisdicció real les ciutats i viles més importants del Regne de Valéncia (Xàtiva, Alzira, Sagunt, Alacant, Morella, Castelló i Burriana), per a passar-les en feu al seu fill Ferrando. Este fet suponia  un "contrafur", i debilitava políticament el braç real o popular, per lo que els habitants de les viles afectades van acodir als jurats de Valéncia perque assumiren la seua defensa. Francesc de Vinatea va ser triat pera tal missió, aprofitant la visita del Rei Alfons a Valéncia en aquell any. La seua intervenció davant del monarca va ser tan ferm i valent que, a pesar dels reproches de la Reina, el Rei va anular immediatament totes les donacions efectuades.  
+
S'opongué a la política feudalisadora d'[[Alfons IV d'Aragó]], que pretenia dotar fortament a l'[[infant Ferrando d'Aragó]], fill de la seua segona dòna ([[Leonor de Castella, reina d'Aragó|Leonor]], germana d'[[Alfons XI de Castella]]) en detriment de l'hereu (el futur [[Pere el Cerimoniós]] o Pere IV d'Aragó). Davant de les alteracions sorgides, el rei va renunciar al seu proyecte.
  
−
Conten els cronistes el següent relate dels fets:
+
==Senyes biogràfiques==
 +
Fill d'un militar a les órdens de [[Jaume I]], Francesc de Vinatea estudià lleis en la ciutat de [[Valéncia]].
  
−
'''[[Alfons II de Valéncia]]''', estava casat en segones noces en '''[[Leonor de Castella]]''' que demana per als seus fills una serie de donacions, perque el fill del primer matrimoni, Pedro, seria l'hereu dels regnes del senyor Alfonso. El Rei dona les viles d'Alacant, Elig, les Valls d'Elda, Novelda, Oriola, Guardamar, Xàtiva, Alzira, Morvedre, Morella, Burriana i Castelló i els representants d'estes viles acodixen a Valéncia pera demanar justícia.  
+
Se casà en primeres noces en Na Carbona, filla del senyor de [[La Todolella]]. Vivint en [[Morella]], a on se dedicava al comerç, descobrí a la seua esposa en adulteri. Segons les costums de l'época, la va matar en defensa del seu honor i a l'amant d'esta, que se resolgué d’una manera pròpia per a l’época en que succeí.
  
−
Els jurats de la ciutat, entre els que, per la demarcació de Morella, estava Francesc de Vinatea, es reunixen i demanen una audiència al Rei. Encara que el Jurat en Cap era Giner de Rabassa, es tria a Vinatea com a portaveu davant del Monarca, este conscient de la gravetat del que estava ocorrent, de la possible sublevació que podia tindre lloc i que, darrere de la seua demanda davant del Rei, este podia ordenar la seua mort, va fer testament, va confessar i va combregar. '''Vinatea era un home íntegre i valent, coneixedor de la Llei i tenia la confiança del poble, de les viles que havien sigut donades i dels atres jurats que havien delegat en ell'''.  
+
Anà de [[Morella]] a [[Valéncia]] per a entregar-se a la justícia. Fon jujat i absolt per [[Jaume II]]. Poc de temps despuix tornà a [[Morella]] i transferí el [[Senyoriu|senyoriu]] de la Todolella a sa filla Francisqueta.
  
−
Aixina lo conta en la seua Crònica, Pere II el Cerimoniós, encara que li nomena Guillem de Vinatea, no obstant això, pels fets, es referixen a la mateixa persona.
+
Vinatea tornà a [[Valéncia]] a on se casà en segones noces, esta vegada en Jaumeta Castella.
  
−
Mos narra la Crònica de Pedro el Cerimoniós, que Vinatea diu als atres jurats:
+
En maig de l'any [[1333]] fon triat jurat, càrrec que en poc de temps va haver d'eixercir en les circumstàncies que li farien famós.
  
−
{{cita|'''"yo m'aventuraré a plantejar la qüestió davant del Rei i no pregaré per la meua vida i si em mata el Rei, moriré per llealtat, per lo que si yo m'aventure, vosatres, els atres jurats, be podeu acompanyar-me"'''.}}
+
== Defensa dels Furs ==
 +
Sent "'''Jurat en cap'''" de [[Valéncia]], quan en l'any [[1333]], el rei [[Alfons]] el Benigne pretengué separar de la jurisdicció real les ciutats i viles més importants del [[Regne de Valéncia]] ([[Xàtiva]], [[Alzira]], [[Sagunt]], [[Alacant]], [[Morella]], [[Castelló]] i [[Burriana]]), per a passar-les en feu a son fill Ferrando. Este fet suponia un "contrafur", i debilitava políticament el braç real o popular, per lo que els habitants de les viles afectades acodiren als jurats de [[Valéncia]] per a que assumiren la seua defensa.  
  
−
Davant del Rei i la Reina Elionor , en 1.333, en els atres jurats, i els consellers del Rei  Vinatea que li diu:
+
Francesc de Vinatea fon triat per a tal missió, aprofitant la visita del Rei Anfós a [[Valéncia]] en aquell any. La seua intervenció davant del monarca fon tan ferma i valenta que, a pesar dels reproches de la Reina, el Rei anulà tot d'una totes les donacions efectuades.  
  
−
{{cita|"me maravelle del senyor Rei i de tot el seu Consell, de les donacions que ha consentit, quan no podia separar les dites viles del Regne de Valéncia, si ho feya Valéncia no seria res; pero ells no consentirien les dites donacions, les contradirien i que es maravellava d'ell i del seu Consell i els nomenava traïdors".}}
+
Conten els cronistes este relat dels fets:
  
−
Cal tindre en conte que els furs tenien establit que no es podia desmembrar el Regne de Valéncia, la idea central del senyor Jaume. Contínua Vinatea: "no canviarem d'opinió, encara que em separe el cap del coll, o mos mate a tots, i vos promet senyor que si me  mos morim no escaparà algun d'estes que són ací, tots moriran a espasa i vós senyor i la reina i l'infant El senyor Ferrando".
+
[[Image:objuli.jpg|thumb|250px|Portada del llibre "Francesc de Vinatea"]]
 +
 
 +
{{cita|'''[[Alfons II de Valéncia]] ''', estava casat en segones noces en '''[[Leonor de Castella]]''', qui demanà per a sos fills una série de donacions, perque el fill del primer matrimoni, Pedro, seria l'hereu dels regnes del senyor Alfonso. El Rei donà les viles d'[[Alacant]], [[Elig]], les Valls d'[[Elda]], [[Novelda]], [[Oriola]], [[Guardamar]], [[Xàtiva]], [[Alzira]], [[Morvedre]], [[Morella]], [[Burriana]] i [[Castelló]] i els representants d'estes viles acodiren a [[Valéncia]] per a demanar justícia.
 +
 
 +
Els jurats de la ciutat, entre els que, per la demarcació de [[Morella]], estava Francesc de Vinatea, es reunixen i demanen una audiència al Rei. Encara que el Jurat en Cap era Giner de Rabassa, es tria a Vinatea com a portaveu davant del Monarca, este conscient de la gravetat de lo que estava ocorrent, de la possible sublevació que podia tindre lloc i que, darrere de la seua demanda davant del Rei, este podia ordenar la seua mort, va fer testament, va confessar i va combregar. '''Vinatea era un home íntegre i valent, coneixedor de la Llei i tenia la confiança del poble, de les viles que havien segut donades i dels atres jurats que havien delegat en ell'''.
 +
 
 +
Aixina ho conta en la seua Crònica, [[Pere el Cerimoniós]], encara que li nomena Guillem de Vinatea, no obstant això, pels fets, es referixen a la mateixa persona.
 +
 
 +
Nos narra la Crònica que Vinatea diu als atres jurats:
 +
 
 +
'''"yo m'aventuraré a plantejar la qüestió davant del Rei i no pregaré per la meua vida i si em mata el Rei, moriré per llealtat, per lo que si yo m'aventure, vosatres, els atres jurats, be podeu acompanyar-me"'''.
 +
 
 +
Davant del Rei i la Reina Elionor , en l'any [[1333]], en els atres jurats, i els consellers del Rei, Vinatea que li diu:
 +
 
 +
"me maravelle del senyor Rei i de tot el seu Consell, de les donacions que ha consentit, quan no podia separar les dites viles del [[Regne de Valéncia]], si ho feya [[Valéncia]] no seria res; pero ells no consentirien les dites donacions, les contradirien i que es maravellava d'ell i del seu Consell i els nomenava traïdors".<ref>www.cardonavives.com cardona Vives</ref>}}
 +
 
 +
Cal tindre en conte que els furs tenien establit que no es podia desmembrar el [[Regne de Valéncia]], l'idea central del senyor Jaume.  
 +
 
 +
{{cita|Contínua Vinatea: "no canviarem d'opinió, encara que em separe el cap del coll, o mos mate a tots, i vos promet senyor que si me  mos morim no escaparà algun d'estes que són ací, tots moriran a espasa i vós senyor i la reina i l'infant El senyor Ferrando".
  
 
El Rei va mirar la Reina i li va dir:  
 
El Rei va mirar la Reina i li va dir:  
  
−
{{cita|''"¿açò volíeu sentir?".''}}
+
-''"¿açò volíeu sentir?".''  
  
 
Ella irada, plorant, li va dir:  
 
Ella irada, plorant, li va dir:  
  
−
{{cita|''"senyor, açò no consentiria el Rei Alfons de Castella, el nostre germà, perque ell els degollaria a tots".''}}  
+
-''"senyor, açò no consentiria el Rei Anfós de Castella, el nostre germà, perque ell els degollaria a tots".''
 +
 
 +
Alfons li va contestar:
 +
 
 +
-'''"reina, reina, el nostre poble és lliure, i no està subjugat com el poble de Castella, perque ells em tenen a mi com a Senyor i nosatres a ells com a bons vassalls i companyons".'''<ref>web citada Cardona Vives</ref>}}
  
−
Alfons II li va contestar:
+
El Rei va revocar les donacions, va ser fidel als Furs i a l'idea del senyor Jaume de conservar íntegre el [[Regne de Valéncia]], eixe Regne diferent dels atres, a on, perque lo va voler el senyor Jaume, no es parla ni com a [[Aragó]], ni com a [[Catalunya]], es parla [[valencià]]
  
−
{{cita|'''"reina, reina, el nostre poble és lliure, i no està subjugat com el poble de Castella, perque ells em tenen a mi com a Senyor i nosatres a ells com a bons vassalls i companyons".'''}}
+
Encara que Francesc de Vinatea va morir eixe mateix any de [[1333]], la seua figura es va convertir en el mit de la resistència foral del [[Regne de Valéncia]] enfront dels intents feudalisants i en el símbol de la defensa de la llegislació de [[Jaume I]].
  
−
El Rei va revocar les donacions, va ser fidel als Furs i a la idea del senyor Jaume de conservar íntegre el Regne de Valéncia, eixe Regne diferent dels atres, on, perque lo va voler el senyor Jaume, no es parla ni com a Aragó, ni com a Catalunya, es parla valencià
+
==Atres frases célebres==
  
−
Encara que Francesc de Vinatea va morir eixe mateix any de 1333, la seua figura es va convertir en el mit de la resistència foral del Regne de Valéncia enfront dels intents feudalisants i en el símbol de la defensa de la llegislació de Jaume I.
+
També és famós per una frase que hauria dirigit (segons algunes fonts a Pere, pero possiblement al propi rei Alfons I de Valéncia), i que se considera una precisa formulació del [[pactisme]] constitucional de la [[Corona d'Aragó]] quant a la seua llimitació del poder dels reis, que feya impossible la formació d'una [[monarquia autoritària]]:
 +
 
 +
{{cita|cada un de nos som tant com vós, pero tots junts molt més que vós.<ref>[[Gonzalo Anes Álvarez]] y Álvarez de Castrillón, Gonzalo (Coord.), ''Veinticinco años de la Constitución Española''  [http://books.google.com/books?id=icGoJb_f8JEC&pg=PA18&lpg=PA18&dq=Guillem+de+Vinatea+%22cada+uno+de+nos%22&source=web&ots=WWwWuPzEvY&sig=nV0A5DGRc6vPFuB1VC-NtkWIV4g&hl=es&sa=X&oi=book_result&resnum=3&ct=result#PPA18,M1 pg. 18]</ref>}}
 +
 
 +
==La  figura de Vinatea hui==
 +
[[Archiu:Vinateacortes.jpg|thumb|180xpx|Escultura de Vinatea en les [[Corts Valencianes]], per [[Ignacio Pinazo Martínez]]]]
 +
A partir del [[sigle XIX]] s'ha començat a reivindicar la figura de Vinatea:
 +
 
 +
* [[Joan Llonín]]en la seua obra de teatre ''Els jurats de Valéncia, o siga l'heròic Vinatea''.
 +
* Un quadro de [[pintura d'història]] d'[[Emilio Sala]], que va obtindre la primera medalla en l'Exposició Nacional de Belles Arts de [[1878]].
 +
* En l'any [[1958]] [[Ramón Stolz]] va incorporar una escena semblant en els murals de la ''Sala dels Furs'' de l'[[Ajuntament de Valéncia]].
 +
* En l'any [[1974]], es va estrenar, en el [[Teatre del Liceu]] de [[Barcelona]], una òpera sobre el mateix assunt de [[Matilde Salvador]], en llibret de [[Xavier Casp]].
 +
* Estudis i llibres d'historiadors valencianistes com [[Josep Vicent Gómez Bayarri]] o [[Juli Moreno]] i [[Mariví Ferrandis]].
 +
* Les [[Corts Valencianes]] tenen uns premis en el seu nom, l'[[Alta Distinció parlamentària]].
 +
* La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), oferix atres premis també en el nom de Vinatea.
 +
* Té una estàtua d'ell en la Plaça de l'Ajuntament de la ciutat de Valéncia de l'escultor [[Valencians|valencià]] [[Manolo Rodríguez]].
 +
 
 +
Vinatea és hui en dia una figura simbòlica per als valencians.
 +
 
 +
== Cites ==
 +
 
 +
{{Cita|A la centenaria entitat Lo Rat Penat devem el merit i l'iniciativa de reivindicar per a les magnes celebracions valencianes del 750 aniversari, l'homenage a una figura historica injustament oblidada i quasi desconeguda per a l'immensa majoria dels valencians.
 +
 
 +
Nos referim a En Francesc de Vinatea. Aquell Vinatea del qual l'historia no conserva massa dades de la seua vida anterior ni posterior al moment en que, com a Conseller de la ciutat de Valencia, parlara al rei Alfons II 'el llenguage digne dels homens lliures'.
 +
 
 +
El fet que ha inmortalisat el nom de Vinatea ve de les donacions que el rei Alfons II, induït per la seua muller Na Leonor de Castella, va fer al seu fill l'infant En Ferrando. Entre aquelles donacions el rei va cedir Xàtiva, Alzira, Sagunto, Morella, Borriana i Castelló, faltant aixi al seu compromis de conservar tots els bens de la corona i no dividir el regne.
 +
 
 +
Esta decisio va provocar una energica actitut d'oposicio dels valencians d'aquelles viles i ciutats, que vingueren a Valencia, a buscar la seua proteccio i impedir el contrafur.
 +
 
 +
Jurats i consellers de la ciutat acordaren fer valdre la protesta promoguda, oferint-se Vinatea a ser l'encarregat en nom d'ells de parlar al rei.
 +
Els succeits que seguiren a l'iniciativa dels valencians en general, i de Vinatea en particular ens son coneguts a traves de la 'cronica' del rei Pere el Cerimonios.
 +
 
 +
Una vegada davant el rei, Vinatea va expressar que ells (consellers i jurats) i tots els valencians estaven decidits a morir abans que sacrificar la llibertat de les viles cedides, perque 'aitals donacions (...) no volia als dir sino tolre es separar lo regne de Valencia de la Corona d'Arago. Car separats les viles e llocs tan apropiats com aquells eren de la ciutat de Valencia, Valencia no seria res...'
 +
 
 +
Davant aquelles paraules que revelen la dignitat d'un poble lliure, es quan la reina Na Leonor manifestà molt irada al seu marit: 'Señor, esto non consentiria el rei don Alfonso de Castella, hermano nuestro, que ell no los degollase a todos' I es tambe en eixe moment quan el rei reaccionà i va pronunciar estes atres paraules que son el mes gran elogi que jamai s'haja fet al nostre poble:
 +
 
 +
'Reina, Reina, el nostre poble es franc, e no es aixi subjugat com es lo poble de Castella, car ells tenen a nós com a senyor, e nós a ells com a bons vasalls e companyons'
 +
 
 +
Acte seguit, el rei va revocar les donacions, davant el disgust de la reina i els cortesans.
 +
 
 +
Per a la trayectoria del valencianisme Francesc de Vinatea ha representat sempre algo mes que un personage historic digne de ser acollit en la galeria de valencians ilustres. Personage i fet varen el merit de representar, ya en aquella temprana edat del 1333, recent encara la creacio del regne migeval de Valencia, un dels testimonis mes expressius del particularisme historic valencià. Particularisme que, com en el fet de Vinatea, està informat d'aquell esperit juridic que tant sabé transmetre i impondre Jaume I al nou regne. [...]|'Francesc de Vinatea' per Vicent Sanz i Josep A. Pelejero (Llicenciats en Història. Colaboradors de l'[[Acadèmia de Cultura Valenciana]] (''[[Las Provincias]]'', 20.3.1988). Citat en el llibre ''[[Judes Valentins]]'' de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991).}}
 +
 
 +
== Referències ==
 +
<references/>
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* FERRANDIS I OLMOS, Mariví i MORENO I MORENO, Juli. ''Francesc de Vinatea'' (Valéncia, [[1993]])
  
 
==Enllaços externs==
 
==Enllaços externs==
−
 
+
*[http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=252 El rey sabio y prudente - Wenley Palacios -Cardona Vives]
−
*[http://www.cardonavives.com Cardona Vives(Wenley Palacios)]  
+
*[http://www.lasprovincias.es/fiestas-tradiciones/201610/13/francesc-vinatea-hombre-salvo-20161013120342.html Francesc de Vinatea, el hombre que salvó el Reino de Valencia - Las Provincias]
 +
*[http://pobledebenimaclet.blogspot.com.es/2017/05/vinatea-senyor-de-benimaclet2.html Vinatea, Senyor de Benimaclet - Poble de Benimaclet]
 +
*[https://valencianews.es/valencia/ribo-y-sandra-gomez-retiraran-la-estatua-de-vinatea-defensor-de-los-fueros-de-valencia-y-luchador-contra-el-poder-absolutista-del-rey/ Ribó y Sandra Gómez retirarán la estatua de Vinatea, defensor de los Fueros de Valencia y luchador contra el poder absolutista del rey - Valencia News]
 +
*[https://valencianews.es/cultura/la-permanencia-de-lestatua-de-vinatea/ La permanencia de l’estatua de Vinatea - Rogle Constantí Llombart de Cultura Valenciana - Valencia News]
  
 
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Biografies]]
 +
[[Categoria:Valencians]]
 +
[[Categoria:Història]]
 +
[[Categoria:Història Valenciana]]
 +
[[Categoria:Regne de Valéncia]]
 +
[[Categoria:Corona d'Aragó]]
 +
[[Categoria:Naturals de la província de Castelló]]
 +
[[Categoria:Morellans]]

Última revisió del 12:19 10 jun 2024

Francesc de Vinatea
Vinatea.jpg
Estatua de Francesc Vinatea
Nacionalitat: Valenciana
Ocupació: Juriste, cavaller i Jurat en cap
Naiximent: 1273
Lloc de naiximent: Morella, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 1333
Lloc de defunció: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya

Francesc de Vinatea (erròneament conegut com a Guillem de Vinatea), Francisco de Vinatea o Guillermo de Vinatea, en castellà - (Morella, 1273 - † Valéncia, 1333) fon un juriste, cavaller del Regne de Valéncia i Jurat en Cap (primer jurat) de la Ciutat i Regne.

S'opongué a la política feudalisadora d'Alfons IV d'Aragó, que pretenia dotar fortament a l'infant Ferrando d'Aragó, fill de la seua segona dòna (Leonor, germana d'Alfons XI de Castella) en detriment de l'hereu (el futur Pere el Cerimoniós o Pere IV d'Aragó). Davant de les alteracions sorgides, el rei va renunciar al seu proyecte.

Senyes biogràfiques[editar | editar còdic]

Fill d'un militar a les órdens de Jaume I, Francesc de Vinatea estudià lleis en la ciutat de Valéncia.

Se casà en primeres noces en Na Carbona, filla del senyor de La Todolella. Vivint en Morella, a on se dedicava al comerç, descobrí a la seua esposa en adulteri. Segons les costums de l'época, la va matar en defensa del seu honor i a l'amant d'esta, que se resolgué d’una manera pròpia per a l’época en que succeí.

Anà de Morella a Valéncia per a entregar-se a la justícia. Fon jujat i absolt per Jaume II. Poc de temps despuix tornà a Morella i transferí el senyoriu de la Todolella a sa filla Francisqueta.

Vinatea tornà a Valéncia a on se casà en segones noces, esta vegada en Jaumeta Castella.

En maig de l'any 1333 fon triat jurat, càrrec que en poc de temps va haver d'eixercir en les circumstàncies que li farien famós.

Defensa dels Furs[editar | editar còdic]

Sent "Jurat en cap" de Valéncia, quan en l'any 1333, el rei Alfons el Benigne pretengué separar de la jurisdicció real les ciutats i viles més importants del Regne de Valéncia (Xàtiva, Alzira, Sagunt, Alacant, Morella, Castelló i Burriana), per a passar-les en feu a son fill Ferrando. Este fet suponia un "contrafur", i debilitava políticament el braç real o popular, per lo que els habitants de les viles afectades acodiren als jurats de Valéncia per a que assumiren la seua defensa.

Francesc de Vinatea fon triat per a tal missió, aprofitant la visita del Rei Anfós a Valéncia en aquell any. La seua intervenció davant del monarca fon tan ferma i valenta que, a pesar dels reproches de la Reina, el Rei anulà tot d'una totes les donacions efectuades.

Conten els cronistes este relat dels fets:

Portada del llibre "Francesc de Vinatea"
Alfons II de Valéncia , estava casat en segones noces en Leonor de Castella, qui demanà per a sos fills una série de donacions, perque el fill del primer matrimoni, Pedro, seria l'hereu dels regnes del senyor Alfonso. El Rei donà les viles d'Alacant, Elig, les Valls d'Elda, Novelda, Oriola, Guardamar, Xàtiva, Alzira, Morvedre, Morella, Burriana i Castelló i els representants d'estes viles acodiren a Valéncia per a demanar justícia.

Els jurats de la ciutat, entre els que, per la demarcació de Morella, estava Francesc de Vinatea, es reunixen i demanen una audiència al Rei. Encara que el Jurat en Cap era Giner de Rabassa, es tria a Vinatea com a portaveu davant del Monarca, este conscient de la gravetat de lo que estava ocorrent, de la possible sublevació que podia tindre lloc i que, darrere de la seua demanda davant del Rei, este podia ordenar la seua mort, va fer testament, va confessar i va combregar. Vinatea era un home íntegre i valent, coneixedor de la Llei i tenia la confiança del poble, de les viles que havien segut donades i dels atres jurats que havien delegat en ell.

Aixina ho conta en la seua Crònica, Pere el Cerimoniós, encara que li nomena Guillem de Vinatea, no obstant això, pels fets, es referixen a la mateixa persona.

Nos narra la Crònica que Vinatea diu als atres jurats:

"yo m'aventuraré a plantejar la qüestió davant del Rei i no pregaré per la meua vida i si em mata el Rei, moriré per llealtat, per lo que si yo m'aventure, vosatres, els atres jurats, be podeu acompanyar-me".

Davant del Rei i la Reina Elionor , en l'any 1333, en els atres jurats, i els consellers del Rei, Vinatea que li diu:

"me maravelle del senyor Rei i de tot el seu Consell, de les donacions que ha consentit, quan no podia separar les dites viles del Regne de Valéncia, si ho feya Valéncia no seria res; pero ells no consentirien les dites donacions, les contradirien i que es maravellava d'ell i del seu Consell i els nomenava traïdors".[1]

Cal tindre en conte que els furs tenien establit que no es podia desmembrar el Regne de Valéncia, l'idea central del senyor Jaume.

Contínua Vinatea: "no canviarem d'opinió, encara que em separe el cap del coll, o mos mate a tots, i vos promet senyor que si me mos morim no escaparà algun d'estes que són ací, tots moriran a espasa i vós senyor i la reina i l'infant El senyor Ferrando".

El Rei va mirar la Reina i li va dir:

-"¿açò volíeu sentir?".

Ella irada, plorant, li va dir:

-"senyor, açò no consentiria el Rei Anfós de Castella, el nostre germà, perque ell els degollaria a tots".

Alfons li va contestar:

-"reina, reina, el nostre poble és lliure, i no està subjugat com el poble de Castella, perque ells em tenen a mi com a Senyor i nosatres a ells com a bons vassalls i companyons".[2]

El Rei va revocar les donacions, va ser fidel als Furs i a l'idea del senyor Jaume de conservar íntegre el Regne de Valéncia, eixe Regne diferent dels atres, a on, perque lo va voler el senyor Jaume, no es parla ni com a Aragó, ni com a Catalunya, es parla valencià

Encara que Francesc de Vinatea va morir eixe mateix any de 1333, la seua figura es va convertir en el mit de la resistència foral del Regne de Valéncia enfront dels intents feudalisants i en el símbol de la defensa de la llegislació de Jaume I.

Atres frases célebres[editar | editar còdic]

També és famós per una frase que hauria dirigit (segons algunes fonts a Pere, pero possiblement al propi rei Alfons I de Valéncia), i que se considera una precisa formulació del pactisme constitucional de la Corona d'Aragó quant a la seua llimitació del poder dels reis, que feya impossible la formació d'una monarquia autoritària:

cada un de nos som tant com vós, pero tots junts molt més que vós.[3]

La figura de Vinatea hui[editar | editar còdic]

Escultura de Vinatea en les Corts Valencianes, per Ignacio Pinazo Martínez

A partir del sigle XIX s'ha començat a reivindicar la figura de Vinatea:

Vinatea és hui en dia una figura simbòlica per als valencians.

Cites[editar | editar còdic]

A la centenaria entitat Lo Rat Penat devem el merit i l'iniciativa de reivindicar per a les magnes celebracions valencianes del 750 aniversari, l'homenage a una figura historica injustament oblidada i quasi desconeguda per a l'immensa majoria dels valencians.

Nos referim a En Francesc de Vinatea. Aquell Vinatea del qual l'historia no conserva massa dades de la seua vida anterior ni posterior al moment en que, com a Conseller de la ciutat de Valencia, parlara al rei Alfons II 'el llenguage digne dels homens lliures'.

El fet que ha inmortalisat el nom de Vinatea ve de les donacions que el rei Alfons II, induït per la seua muller Na Leonor de Castella, va fer al seu fill l'infant En Ferrando. Entre aquelles donacions el rei va cedir Xàtiva, Alzira, Sagunto, Morella, Borriana i Castelló, faltant aixi al seu compromis de conservar tots els bens de la corona i no dividir el regne.

Esta decisio va provocar una energica actitut d'oposicio dels valencians d'aquelles viles i ciutats, que vingueren a Valencia, a buscar la seua proteccio i impedir el contrafur.

Jurats i consellers de la ciutat acordaren fer valdre la protesta promoguda, oferint-se Vinatea a ser l'encarregat en nom d'ells de parlar al rei. Els succeits que seguiren a l'iniciativa dels valencians en general, i de Vinatea en particular ens son coneguts a traves de la 'cronica' del rei Pere el Cerimonios.

Una vegada davant el rei, Vinatea va expressar que ells (consellers i jurats) i tots els valencians estaven decidits a morir abans que sacrificar la llibertat de les viles cedides, perque 'aitals donacions (...) no volia als dir sino tolre es separar lo regne de Valencia de la Corona d'Arago. Car separats les viles e llocs tan apropiats com aquells eren de la ciutat de Valencia, Valencia no seria res...'

Davant aquelles paraules que revelen la dignitat d'un poble lliure, es quan la reina Na Leonor manifestà molt irada al seu marit: 'Señor, esto non consentiria el rei don Alfonso de Castella, hermano nuestro, que ell no los degollase a todos' I es tambe en eixe moment quan el rei reaccionà i va pronunciar estes atres paraules que son el mes gran elogi que jamai s'haja fet al nostre poble:

'Reina, Reina, el nostre poble es franc, e no es aixi subjugat com es lo poble de Castella, car ells tenen a nós com a senyor, e nós a ells com a bons vasalls e companyons'

Acte seguit, el rei va revocar les donacions, davant el disgust de la reina i els cortesans.

Per a la trayectoria del valencianisme Francesc de Vinatea ha representat sempre algo mes que un personage historic digne de ser acollit en la galeria de valencians ilustres. Personage i fet varen el merit de representar, ya en aquella temprana edat del 1333, recent encara la creacio del regne migeval de Valencia, un dels testimonis mes expressius del particularisme historic valencià. Particularisme que, com en el fet de Vinatea, està informat d'aquell esperit juridic que tant sabé transmetre i impondre Jaume I al nou regne. [...]
'Francesc de Vinatea' per Vicent Sanz i Josep A. Pelejero (Llicenciats en Història. Colaboradors de l'Acadèmia de Cultura Valenciana (Las Provincias, 20.3.1988). Citat en el llibre Judes Valentins de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991).

Referències[editar | editar còdic]

  1. ↑ www.cardonavives.com cardona Vives
  2. ↑ web citada Cardona Vives
  3. ↑ Gonzalo Anes Álvarez y Álvarez de Castrillón, Gonzalo (Coord.), Veinticinco años de la Constitución Española pg. 18

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • FERRANDIS I OLMOS, Mariví i MORENO I MORENO, Juli. Francesc de Vinatea (Valéncia, 1993)

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Francesc_Vinatea&oldid=326601»