Teatre del Liceu
El Gran Teatre del Liceu de Barcelona, conegut com Teatre del Liceu o simplemente El Liceu, és un teatre situat en la població catalana de Barcelona. És el teatre d'òpera en actiu més antic i prestigiós de Barcelona, situat en La Rambla.
Fon fundat en l'any [[1837}} en una atra ubicació, El Liceu obrí les seues portes en la seua ubicació actual el 4 d'abril de 1847. El teatre fon reconstruït despuix de dos incendis en 1861 i 1994 i va reobrir les seues portes el 20 d'abril de 1862 i el 7 d'octubre de 1999, respectivament. El 7 de novembre de 1893, en la nit d'inauguració de la temporada, un anarquiste tirà dos bombes al pati de butaques i unes vint persones varen morir i moltes més varen resultar ferides.
Entre els anys 1847 i 1989, el Liceu fon el teatre d'òpera més gran d'Europa per capacitat, en les seues 2.338 localitats de llavors.
Des de 1994, el Liceu és propietat i està gestionat per una fundació pública, el Patronat de la qual està format per membres representants del Ministeri de Cultura del Govern d'Espanya, la Generalitat de Catalunya, la Diputació Provincial de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona. El teatre conta en el seu propi cor, el Cor del Gran Teatre del Liceu; orquesta simfònica, l'Orquesta Simfònica del Gran Teatre del Liceu; i un centre d'educació superior de música, el Conservatori Superior de Música del Liceu.
Història[editar | editar còdic]
El primer teatre, s'alçà en l'any 1837 en un atre emplaçament, l'actual de les Rambles, obra de l'arquitecte Miguel Garriga, fon inaugurat en 1847, la seua capacitat en eixos moments era de 3.500 persones assentades i 1.000 de a peu.
Reconstruït despuix de dos incendis, el primer en 1861, a càrrec de l'arquitecte José Oriol, quedà en un aforament per a 3.000 espectadors, tots assentats, i el de 1994 que les obres varen ser a càrrec de l'arquitecte Ignacio de Sola, finalisant la reconstrucció, i sent inaugurat en 1999.
En 1893 en el transcurs d'una representació de l'òpera de Rossini "Guillermo Tell", un anarquiste llançà dos bombes a la platea causant una vintena de morts, i prou ferits.
En una época, fon el teatre més gran d'Europa en quan a la seua capacitat, en 2.338 places.
En 1936 fon expropiat, i convertit en "Teatre del poble català", en l'any 1939, una volta acabada la Guerra Civil va tornar als seus orígens.
Des de l'any 1994 és gestionat per una fundació pública formada per membres de diferents institucions. La fundació té el seu propi cor, orquesta simfònica, i ballet i un centre conservatori superior de música.
Despuix de l'ultima restauració, s'amplià l'escenari, per a poder oferir els més moderns espectàculs i montages, i el seu aforament actual és de 2.292 persones, entre platea, i cinc plantes, de nayes, galeries, inclós el paraís.
El seu club recreatiu, conta en varis salons per a diverses activitats, biblioteca, i restaurant.
Despuix de l'incendi ocorregut en l'any 1994, un grup de dònes, varen solicitar ser sòcies del Liceu -solament era per a hòmens-, entre elles es trobava la famosa soprano Montserrat Caballé, està petició fon denegada, fins que en 2001 foren modificats els estatuts.