Infant Ferrando d'Aragó
L'infant Ferrando d'Aragó (Valéncia, 1329 - † Borriana, 1363) era fill del segon matrimoni de Alfons IV en la infanta Leonor, filla de Ferran IV de Castella.
Era marqués de Tortosa, i va contraure matrimoni en Maria de Portugal, (1342-1367) filla de Pere I de Portugal.
Va dirigir la rebelió per motius dinàstics dels nobles del Regne de Valéncia contra el seu germanastre Pedro IV el Cerimoniós.
Vençut en la batalla d'Épila, (1348), va passar a Castella, a on en l'any 1356 va recolzar a Pere I el Cruel en la lluita contra el monarca aragonés.
En l'any 1360 va passar a servir a Enrique de Trastámara, i fon nomenat comandant suprem de les tropes d'este en Aragó.
Fet presoner per les tropes del Cerimoniós, fon assessinat en Borriana.
Referències[editar | editar còdic]
- Les despulles reals d'Alfons el Benigne, Elionor i l'infant Ferran retornen a la Seu Vella de Lleida: dia de la Seu Vella 1986, commemoració del 650 aniversari de la mort d'Alfons el Benigne. Lleida. Publicacions dels Amics de la Seu Vella de Lleida, 1989
- Ramón Pont, 1983, p. 63
- Ramón Pont, 1983, p. 85
Bibliografia[editar | editar còdic]
- J. Mutgé i Vives. La ciudad de Barcelona durante el reinado de Alfonso el Benigno (1327-1336). Madrid-Barcelona, Consejo Superior de Investigaciones Científicas (Anejos del Anuario de estudios medievales, 17), 1987.
- Ramón Pont, Antonio (1983). «El infante don Fernando, señor de Orihuela en la guerra de los dos Pedros (1356-1363)». Anales de la Universidad de Alicante. Historia medieval (Alicante: Universitat d´Alacant / Universidad de Alicante: Servicio de Publicaciones) (2): 63-92. ISSN 0212-2480.