Diferència entre les revisions de "Bajoca"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 14 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
La '''bajoca''' o bajoqueta és una [[Verdura|verdura]] frut de la planta denominada ''bajoquera'', és una planta herbàcea de brot prim i en espiral, fulls grans, trifoliats, flors blanques o grogues i fruts en llegum, llarcs i esclafats, en vàries llavors arrenyonades. La bajoca és originària d'Amèrica.
+
[[File:Snijboon peulen Phaseolus vulgaris.jpg|thumb|Bajoqueta]]
  
És el frut d'una planta trepadora de la família de les ''Favàcees'', de forma aplanada i allargada i color vert, que conté vàries llavors en el seu interior. La seua baïna és pot menjar i es considera una verdura quan parlem de [[Fesol|fesol vert]] i un llegum quan nos referim a fesol sec.
+
La '''bajoca''', '''[[bajoqueta]]''' o '''fesol''' és una [[Verdura|verdura]] frut de la planta denominada ''bajoquera'', és una planta herbàcea de brot prim i en espiral, fulls grans, trifoliats, flors [[blanc|blanques]] o [[groc|grogues]] i fruts en llegum, llarcs i esclafats, en vàries llavors arrenyonades. La bajoca és originària d'[[Amèrica]].
 +
 
 +
És el fruit d'una planta trepadora de la família de les ''Favàcees'', de forma aplanada i allargada i color [[vert]], que conté vàries llavors en el seu interior. La seua baïna és pot menjar i es considera una verdura quan parlem de [[Fesol|fesol vert]] i una llegum quan nos referim a fesol sec.
  
 
Se li denomina de diferents maneres segons el seu país de procedència.  
 
Se li denomina de diferents maneres segons el seu país de procedència.  
Llínea 7: Llínea 9:
 
Quan se seca la baïna, es torna fibrosa i les llavors menjadores adquirixen diferents colors segons l'espècie i tenen una atra denominació (fríjoles, faves, fesols, pochas,..) i diferent composició nutricional, alta en proteïnes, consumint-se com a grans secs.
 
Quan se seca la baïna, es torna fibrosa i les llavors menjadores adquirixen diferents colors segons l'espècie i tenen una atra denominació (fríjoles, faves, fesols, pochas,..) i diferent composició nutricional, alta en proteïnes, consumint-se com a grans secs.
  
Procedix d'Amèrica i la bajoca va començar a cultivar-se en Mèxic i Guatemala fa més de 7.000 anys a.C, estenent-se per tota Amèrica del Sur, en totes les seues varietats. Els exploradors d'Índies les varen portar a Europa i d'allí a Àfrica i a Àsia, estenent-se el seu cultiu per tot lo món.
+
Procedix d'Amèrica, la bajoca va començar a cultivar-se en [[Mèxic]] i [[Guatemala]] fa més de 7.000 anys a.C, estenent-se per tota [[Amèrica del Sur]], en totes les seues varietats. Els exploradors d'Índies les varen portar a [[Europa]] i d'allí a [[Àfrica]] i a [[Àsia]], estenent-se el seu cultiu per tot lo món.
 +
 
 +
La bajoca s'acostuma a cuinar [[Bollit|bollint-la]], a la barbacoa o estofada. Es menja [[Oli|oli]], potser en [[Ensalada valenciana|ensalada]] o en [[Puré|puré]], etc. Es pot acompanyar d'atres verdures com [[Carlota|carlotes]], [[Creïlla|creïlles]], [[Ceba|cebes]] o [[Tomata|tomates]].
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
* [[Tavella]]
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Phaseolus vulgaris}}
 +
{{Wikispecies|Phaseolus vulgaris}}
 +
{{DGLV|Bajoca}}
 +
{{DGLV|Fesol}}
 +
 
 +
[[Categoria:Aliments]]
 +
[[Categoria:Hortalices]]
 +
[[Categoria:Lleguminoses]]

Última revisió del 01:41 15 ago 2022

Bajoqueta

La bajoca, bajoqueta o fesol és una verdura frut de la planta denominada bajoquera, és una planta herbàcea de brot prim i en espiral, fulls grans, trifoliats, flors blanques o grogues i fruts en llegum, llarcs i esclafats, en vàries llavors arrenyonades. La bajoca és originària d'Amèrica.

És el fruit d'una planta trepadora de la família de les Favàcees, de forma aplanada i allargada i color vert, que conté vàries llavors en el seu interior. La seua baïna és pot menjar i es considera una verdura quan parlem de fesol vert i una llegum quan nos referim a fesol sec.

Se li denomina de diferents maneres segons el seu país de procedència.

Quan se seca la baïna, es torna fibrosa i les llavors menjadores adquirixen diferents colors segons l'espècie i tenen una atra denominació (fríjoles, faves, fesols, pochas,..) i diferent composició nutricional, alta en proteïnes, consumint-se com a grans secs.

Procedix d'Amèrica, la bajoca va començar a cultivar-se en Mèxic i Guatemala fa més de 7.000 anys a.C, estenent-se per tota Amèrica del Sur, en totes les seues varietats. Els exploradors d'Índies les varen portar a Europa i d'allí a Àfrica i a Àsia, estenent-se el seu cultiu per tot lo món.

La bajoca s'acostuma a cuinar bollint-la, a la barbacoa o estofada. Es menja oli, potser en ensalada o en puré, etc. Es pot acompanyar d'atres verdures com carlotes, creïlles, cebes o tomates.

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons