Diferència entre les revisions de "Arnau de Vilanova"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 30 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
[[Image:Arnau de Vilanova-uiqui.jpg|thumb|right|250px|<center> Gravat que representa ad '''Arnau de Vilanova'''</center>]]
+
{{Biografia|
 +
| nom = Arnau de Vilanova
 +
| image = [[File:Arnaldus de Villanova.jpg|250px|<center> Gravat que representa ad '''Arnau de Vilanova'''</center>]]
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Regne de Valéncia|Valenciana]]
 +
| ocupació = Alquimiste, astròlec, teòlec i mege
 +
| data_naix = Entre [[1235]] i [[1240]]
 +
| lloc_naix = [[Valéncia]]?, [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
| data_mort = Entre [[1311]] i [[1313]]
 +
| lloc_mort = [[Gènova]], [[Itàlia]]
 +
}}
 +
'''Arnau de Vilanova''' (''Arnaldus Villanovanus'', ''Arnold de Villa Nova'', ''Arnaldo de Vilanova'') ([[Valéncia]]? entre [[1235]] i [[1240]] - † [[Gènova]], [[Itàlia]] (tal volta navegant prop d'esta ciutat) entre [[1311]] i [[1313]]) fon un [[alquímia|alquimiste]], [[Astrologia|astròlec]], [[teologia|teòlec]] i [[Medicina|mege]] [[Comunitat Valenciana|valencià]].
  
−
'''Arnau de Vilanova''' ([[Valéncia]]? entre [[1235]] i [[1240]] - [[Gènova]] (tal volta navegant prop d'esta ciutat) entre [[1311]] i [[1313]]) fon un [[alquímia|alquimiste]], [[Astrologia|astròlec]], [[teologia|teòlec]] i [[Medicina|mege]] [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Se li ha atribuït orige [[francés]], [[italià]], [[català]], i [[aragonés]]. Es sol dir que l'epítet ''de Vilanova'' prové de que provablement naixquera en el [[Grau de Valéncia]], que en aquell moment era un poblat separat de [[Valéncia]] conegut en el nom de [[Vilanova del Grau]], pero atra hipòtesis diu que naixqué en ''Vilanova del Jiloca'' i que sent un chiquet sa família s'instalà en Valéncia.
+
Arnau de Vilanova escrigué obres molt importants per a la medicina migeval europea, com per eixemple ''Medicinalium introductionum speculum'' i atres tractats, com un de patologia general. Se li coneixia com el "mege de Reis i Papes" i hui se li reconeix com un dels més grans alquimistes històrics, encara que se li atribuïxen algunes obres que podrien no ser seues.
  
−
Escrigué obres molt importants per a la medicina migeval europea, com per eixemple ''Medicinalium introductionum speculum'' i atres tractats, com un de patologia general. Se li coneixia com el "mege de Reis i Papes" i hui se li reconeix com un dels més grans alquimistes històrics, encara que se li atribuïxen algunes obres que podrien no ser seues.
+
== Orige ==
 +
 
 +
Se li ha atribuït orige [[francés]], [[italià]], [[català]], i [[aragonés]]. Es sol dir que l'epítet ''de Vilanova'' prové de que provablement naixquera en el [[Grau de Valéncia]], que en aquell moment era un poblat separat de la [[ciutat de Valéncia]] conegut en el nom de [[Vilanova del Grau]], pero atra hipòtesis diu que naixqué en ''Vilanova del Jiloca'' i que sent un chiquet sa família s'instalà en Valéncia.
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
  
−
Se desconeix el seu lloc de naiximent, encara que tradicionalment s'ha acceptat a Valéncia, ciutat a la que l'uniren sempre molts llaços. Apareix com un mege d'orige valencià que estudià [[alquímia]], [[medicina]], [[física]],[[filosofia]] i [[Llengua àrap|àrap]]. En [[1260]] estudià en [[Montpelier]] a on es graduà com a mestre en Medicina. Es creu que estudià en [[Giovanni de Casamicciola]], professor de medicina en l'universitat de [[Nàpols]]. En acabant, vixqué al servici de la [[Corona d'Aragó]], i més tart es desplaçà a [[París]], a on adquirí una gran reputació; pero al mateix temps s'enemistà en el clergat i tingué que fugir precipitadament. Quan el nou papa [[Benet XI]] aplegà al poder en [[1302]], Arnau buscà la seua amistat, i quan este morí enverinat acusà a un predicador nomenat Bernat Deliciós. Finalment, trobà asil en [[Sicília]]. Cap a [[1313]] fon convidat a anar a la cort d'[[Avinyó]] pel [[Papa]] [[Climent V]] i durant el viage emmalaltí i morí, encara que atres fonts diuen que morí en un barco prop de les costes de [[Marsella]].
+
Se desconeix el seu lloc de naiximent, encara que tradicionalment s'ha acceptat a Valéncia, ciutat a la que l'uniren sempre molts llaços. Apareix com un mege d'orige valencià que estudià [[alquímia]], [[medicina]], [[física]],[[filosofia]] i [[Llengua àrap|àrap]]. En l'any  [[1260]] estudià en [[Montpellier|Montpelier]] a on es graduà com a mestre en Medicina. Es creu que estudià en [[Giovanni de Casamicciola]], professor de medicina en l'universitat de [[Nàpols]]. En acabant, vixqué al servici de la [[Corona d'Aragó]], i més tart es desplaçà a [[París]], a on adquirí una gran reputació; pero al mateix temps s'enemistà en el clergat i tingué que fugir precipitadament. Quan el nou papa [[Benet XI]] aplegà al poder en l'any [[1302]], Arnau buscà la seua amistat, i quan este morí enverinat acusà a un predicador nomenat Bernat Deliciós. Finalment, trobà asil en [[Sicília]]. Cap a [[1313]] fon convidat a anar a la cort d'[[Avinyó]] pel [[Papa]] [[Climent V]] i durant el viage emmalaltí i morí, encara que atres fonts diuen que morí en un barco prop de les costes de [[Marsella]].
  
−
Arnau va renunciar a la seua carrera eclesiàstica, puix havia pres ordens menors, i en la seua joventut se casà en Agnes Blasi de Montpelier, en la que tingué una filla, Maria, la qual vixqué en Valéncia i fon monja dominica, en un convent dominic de la ciutat de Valéncia.
+
Arnau va renunciar a la seua carrera eclesiàstica, puix havia pres órdens menors, i en la seua joventut se casà en Agnes Blasi de Montpelier, en la que tingué una filla, Maria, la qual vixqué en Valéncia i fon monja dominica, en un convent dominic de la ciutat de Valéncia.
  
 
Al residir Vilanova en Valéncia, poblada en eixos moments per una numerosa població musulmana, arribà a dominar la llengua aràbica, lo qual l'ajudà a llegir llibres de medicina escrits en eixa llengua.
 
Al residir Vilanova en Valéncia, poblada en eixos moments per una numerosa població musulmana, arribà a dominar la llengua aràbica, lo qual l'ajudà a llegir llibres de medicina escrits en eixa llengua.
  
−
Entre els anys 1281 i 1285, en el convent dominic de Barcelona i baix la tutela de Ramón Martí, estudià hebreu, la Sagrada Escritura, cultura rabínica i tamúdica. També en l'any 1281, el rei aragonés Pere el Gran el nomenà Mege Real, càrrec que posteriorment també mantingué en Alfons el Lliberal i en Jaume II.
+
Entre els anys [[1281]] i [[1285]], en el convent dominic de Barcelona i baix la tutela de Ramón Martí, estudià [[hebreu]], la Sagrada Escritura, cultura rabínica i tamúdica. També en l'any 1281, el rei aragonés Pere el Gran el nomenà Mege Real, càrrec que posteriorment també mantingué en Anfós el Lliberal i en Jaume II.
  
−
Entre els anys 1286 i 1289, viví en Valéncia. Despuix s'establí durant deu anys en Montpelier en l'ànim d'ensenyar medicina. Fon llavors quan compongué els opúsculs llatins inspirats en Joaquím de Fiore, orientats d'un costat cap a la pròxima vinguda de l'anticrist, i per un atre costat cap a la reforma de l'Iglésia, segons els ideals dels fraticelos i beguinos.
+
Entre els anys [[1286]] i [[1289]], viví en Valéncia. Despuix s'establí durant deu anys en Montpelier en l'ànim d'ensenyar medicina. Fon llavors quan compongué els opúsculs llatins inspirats en Joaquím de Fiore, orientats d'un costat cap a la pròxima vinguda de l'anticrist, i per un atre costat cap a la reforma de l'Iglésia, segons els ideals dels fraticelos i beguinos.
  
−
En 1299, el rei Jaume II l'envià a París, prop del rei Felip IV de França, en una missió diplomàtica; la defensa dels drets de possessió de la Corona d'Aragó sobre el Vall d'Aran, lo qual aprofità per a divulgar les seues idees sobre l'Anticrist entre els teòlecs de la Sorbona a través del seu "Tractatus de tempore adventus Antichristi", provocant l'indignació de dits teòlecs. Fon empresonat pero conseguí rapidament la seua llibertat. Sis mesos despuix tingué que retractar-se de lo dit davant el bisbe de París i la facultat de teologia.
+
En l'any [[1299]], el rei Jaume II l'envià a [[París]], prop del rei Felip IV de [[França]], en una missió diplomàtica; la defensa dels drets de possessió de la [[Corona d'Aragó]] sobre el [[Vall d'Aran]], lo qual aprofità per a divulgar les seues idees sobre l'Anticrist entre els teòlecs de la Sorbona a través del seu "Tractatus de tempore adventus Antichristi", provocant l'indignació de dits teòlecs. Fon empresonat pero conseguí rapidament la seua llibertat. Sis mesos despuix tingué que retractar-se de lo dit davant el bisbe de París i la facultat de teologia.
  
−
Entre els anys 1297 i 1301 els pensaments de Vilanova eren totalment catastrològics. En 1302 es nomenat de nou com a mege, per Jaume II. En 1304 mor el Papa Benet XI i Vilanova es empresonat. Despuix d'haver segut posat en llibertat, es refugia en la cort de Fredric III de Sicília. En 1305 torna a la cort de Jaume II i llig davant el mateix el seu "Confessio de Barcelona", síntesis del seu profetisme escatològic. En 1309, en Avinyó, davant el seu amic el Papa Clement V, defengué els "espirituals". Jaume II, al qual li dedica l'obra "Raonament d'Avinyó" (1310), constata que eixe text no coincidix en l'original, li retira la seua confiança i Vilanova se va a Sicília i despuix a Génova, a on muigué.
+
Entre els anys [[1297]] i [[1301]] els pensaments de Vilanova eren totalment catastròfics. En l'any [[1302]] és nomenat de nou com a mege, per Jaume II. En [[1304]] mor el [[Papa]] [[Benet XI]] i Vilanova es empresonat. Despuix d'haver segut posat en llibertat, es refugia en la cort de Fredric III de [[Sicília]]. En l'any [[1305]] torna a la cort de Jaume II i llig davant el mateix el seu "Confessio de Barcelona", síntesis del seu profetisme escatològic. En [[1309]], en [[Avinyó]], davant el seu amic el Papa [[Clement V]], defengué els "espirituals". Jaume II, al qual li dedica l'obra "Raonament d'Avinyó" ([[1310]]), constata que eixe text no coincidix en l'original, li retira la seua confiança i Vilanova se va a Sicília i despuix a [[Gènova]], a on muigué.
  
 
Vilanova propugnà que la medicina no consistira en l'aplicació automàtica de remeis, sino que partint del coneiximent dels elements constitutius tant de la salut com de la malaltia, en la conseqüencia de que la medicina devia consistir en restablir l'equilibri de tals elements. Fon un mege excelent, raó per la qual es toleraren les seues visions delirants.
 
Vilanova propugnà que la medicina no consistira en l'aplicació automàtica de remeis, sino que partint del coneiximent dels elements constitutius tant de la salut com de la malaltia, en la conseqüencia de que la medicina devia consistir en restablir l'equilibri de tals elements. Fon un mege excelent, raó per la qual es toleraren les seues visions delirants.
  
 
== Obra ==
 
== Obra ==
−
Deixà diversos escrits d'[[alquímia]], entre ells:
+
 
 +
70 Obres de caràcter mèdic escrites en llatí. Un bon número d'escrits religiosos en llatí i en [[llengua valenciana]] ([[romanç valencià]]), tal i com ho especificaren els marmessors i aixina ho fa constar l'autor en alguns dels seus escrits. L'inquisició feu desaparéixer gran número de les seues obres en l'any 1316.
 +
 
 +
* Tractatus de tempore adventus Antichristi
 +
* De Sigilis. De l'época en que indignà a la Sorbona. (1299)
 +
* De mysterio Cymbalorum Eclesiae. Dedicat al Papa. (1301)
 +
* Philosophia catholica et divina. (1302)
 +
* Regiment de Sanitat. Dedicat a Jaume II. (1302)
 +
* Allocutio Christiani. Dedicat a Frederic III de Sicília. (1304)
 +
* Confessio de Barcelona. (1305). En romanç valencià.
 +
* Informatio Beguinorum Sive Lectio Narbonae. (1305-1311). En romanç valencià.
 +
* Epistola Ad Gerentes Zonam Pelicaem. (1305-1311)
 +
* Alia Informatio Beguinorum (1305-1311). En romanç valencià.
 +
* Expositio Super Apocalypsi. (1306)
 +
* Informacio Espiritual. Dirigit al rei Frederic. (1310)
 +
* Raonament d'Avinyó. Dirigit a Jaume II, per a disculpar-se davant d'ell. (1310). En romanç valencià.
 +
* Liçó de Narbona. En romanç valencià.
 +
 
 +
Deixà diversos escrits d'[[alquímia]] i medicina, en llatí, entre ells:
 +
 
 
* ''Tesaurus Thesaurorum'' o ''Rosarius Philosophorum''
 
* ''Tesaurus Thesaurorum'' o ''Rosarius Philosophorum''
 
* ''Novum Lumen''
 
* ''Novum Lumen''
 
* ''Flos Florum''
 
* ''Flos Florum''
 +
* ''Antidotarium''
 +
 +
Totes estes obres se li imputen pero algunes són de dubtosa autenticitat i atres varen desaparèixer, per la destrucció de l'inquisició. Es publicaren edicions de recopilacions en [[Lió]] en els anys [[1504]] i [[1532]] (en una biografia de [[Symphorianus Campegius]]), en [[Basilea]] en l'any [[1585]], en [[Frankfurt]] en [[1603]], i de nou en Lió en l'any [[1686]].
 +
 +
S'han conservat integres en la seua versió original (romanç valencià) quatre obres, totes elles de caràcter espiritual: ''Confessió de Barcelona'', ''Liçó de Narbona'', ''Raonament d'Avinyó'' i ''Informació espiritual''.
 +
 +
Se'l coneix com un autor de reputació en [[medicina]] en alguns treballs que inclouen el ''Breviarium Practicae''. No se'n té certea, pero se li assigna l'invenció del [[monòxit de carbono]] i l'[[alcohol]] pur.
 +
 +
== Cites ==
 +
 +
{{Cita|Es Valencia la ciudad que calificamos de primigenia:
 +
 +
1.- Las primeras constituciones 'democráticas' de nuestra Península son las otorgadas por Jaime I, tras la conquista de la Ciudad y Reino de Valencia en 1238.
 +
 +
2.- El Tribunal de las aguas datado en 960 es la institución de justicia más antigua que existe en Europa.
 +
 +
3.- El orígen del parlamentarismo europeo fue promulgado en Valencia por Pedro I el Grande en 1283.
 +
 +
4.- El acta municipal más antigua de España que se conserva fue redactada por el Consell valenciano en 1306.
 +
 +
5.- La campana más antigua de todo el orbe cristiano fue fundida en Valencia en el siglo XIII.
 +
 +
6.- El primer reloj de torre se monta en Valencia en 1378 e iba a regir la vida sin trabajo organizado por los gremios de artesanos.
 +
 +
7.- La institución del primitivo Consulado de Mar fue establecido en Valencia en 1336, antes que en Mallorca, Barcelona o Perpiñán.
 +
 +
8.- La letra de cambio más antigua de España fue librada en Valencia en 1371.
 +
 +
9.- El primer manicomio del mundo fue creado en Valencia en 1410.
 +
 +
10.- En valenciano dióse a la imprenta en 1495 el primer Tratado de ajedrez que se conoce en Europa del segorbino Francesc Vicent.
 +
 +
11.- El primer Colegio Autónomo, con plenas competencias administrativas y legislativas de España, fue el Real Colegio de Boticarios de la Ciudad y Reino de Valencia, que se fundó en 1441. Y no es de extrañar que la primera obra de farmacia fue escrita por el valenciano [[Arnau de Vilanova|Arnaldo de Vilanova]] e impresa en Valencia en 1495 al tiempo que las primeras farmacopeas oficiales impresas en España lo fueran la Officina Medicamentorum de 1601.
 +
 +
12.- La primera obra impresa de albeitería [veterinaria] editada en España lo fue en Valencia, en 1495.
  
−
Totes estes obres se li imputen pero són de molt dubtosa autenticitat. Es publicaren edicions de recopilacions en [[Lió]] en els anys [[1504]] i [[1532]] (en una biografia de [[Symphorianus Campegius]]), a [[Basilea]] el [[1585]], a [[Frankfurt]] el [[1603]], i de nou en Lió en [[1686]].
+
13.- El primer libro impreso en la Península Ibérica, como ya dijimos, fueron Les trobes en lahors de la Verge María, editadas por Alfonso Fernández de Córdova en 1474.|''[[Reflexiones sobre la personalidad histórica valenciana]]'' ([[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), Valéncia, 2008), per [[Francisco A. Roca Traver]]}} 
 +
 
 +
== Referències ==
  
−
Se'l coneix com un autor de reputació en [[medicina]] en alguns treballs que inclouen el ''Breviarium Practicae''. No se'n té certea, pero se li assigna l'invenció del [[monòxit de carboní]] i l'[[alcohol]] pur.
+
* ''Histoire littéraire de la France'', J. B. Haureau (1881), vol. 28
 +
* ''Arnaud de Villeneuve, sa vie et ses oeuvres'', E. Lalande (Paris, 1896)
 +
* Una llista d'escrits per J. Ferguson en el seu '',Bibliotheca Chemica'' (1906)
 +
* ''Repertoire des sources hist., &c., Bio-bibliographie'',U. Chevalier (Paris, 1903)
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
 
 +
* Batllori, Miquel; Carreras i Artau, Joaquim (1950). L'epistolari d'Arnau de Vilanova. Barcelona: IBC
 +
* Chevalier, U. (1903): Repertoire des sources hist., &c., Bio-bibliographie
 +
* Gascón Villaplana, P. (1975): Estudio sobre Arnau de Vilanova, Medicina e Historia
 +
* Lalande, E. (1896): Arnaud de Villeneuve, sa vie et ses oeuvres, París
 +
* Menéndez Pelayo, Marcelino (1967): Historia de los heterodoxos españoles, 2ª ed., Editorial Católica, Madrid.
 +
* Paniagua Arellano, Juan Antonio (1963). Estudios y notas sobre Arnau de Vilanova. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. ISBN 978-84-00-03387-3
 +
* Vilanova, Arnau de. Opera médica omnia. Pagés Editors; Universidad de Barcelona. Publicaciones y Ediciones. ISBN 978-84-7935-157-1
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
Llínea 39: Llínea 121:
 
* [http://digital.slub-dresden.de/ppn277141982 Hermetis Trismegisti Phoenicum Aegyptiorum Sed et aliarum Gentium Monarchae Conditoris ... sive Tabula Smaragdina]. [Leipzig] 1657, Online-Ausgabe der Sächsischen Landesbibliothek - Staats- und Universitätsbibliothek Dresden  
 
* [http://digital.slub-dresden.de/ppn277141982 Hermetis Trismegisti Phoenicum Aegyptiorum Sed et aliarum Gentium Monarchae Conditoris ... sive Tabula Smaragdina]. [Leipzig] 1657, Online-Ausgabe der Sächsischen Landesbibliothek - Staats- und Universitätsbibliothek Dresden  
 
* [http://digital.slub-dresden.de/ppn278891675 Hermetischer Rosenkrantz, Das ist: Vier schöne, außerlesene Chymische Tractätlein]. [Hamburg] 1682, Online-Ausgabe der Sächsischen Landesbibliothek - Staats- und Universitätsbibliothek Dresden
 
* [http://digital.slub-dresden.de/ppn278891675 Hermetischer Rosenkrantz, Das ist: Vier schöne, außerlesene Chymische Tractätlein]. [Hamburg] 1682, Online-Ausgabe der Sächsischen Landesbibliothek - Staats- und Universitätsbibliothek Dresden
 +
* [https://josueferrer.com/2016/07/14/arnau/ ¿Sabías que Arnau de Vilanova descubrió las propiedades medicinales del alcohol y que fue médico de reyes y papas? - Josué Ferrer]
  
−
== Referències ==
+
[[Categoria:Biografies]]
−
 
 
−
* ''Histoire littéraire de la France'', J. B. Haureau (1881), vol. 28;
 
−
* ''Arnaud de Villeneuve, sa vie et ses oeuvres'', E. Lalande (Paris, 1896).
 
−
* Una llista d'escrits per J. Ferguson en el seu '',Bibliotheca Chemica'' (1906).
 
−
* ''Repertoire des sources hist., &c., Bio-bibliographie'',U. Chevalier (Paris, 1903).
 
−
 
 
 
[[Categoria:Valencians]]
 
[[Categoria:Valencians]]
 +
[[Categoria:Meges]]
 +
[[Categoria:Meges valencians]]
 +
[[Categoria:Escritors]]
 +
[[Categoria:Escritors valencians]]
 +
[[Categoria:Teòlecs]]
 
[[Categoria:Teòlecs valencians]]
 
[[Categoria:Teòlecs valencians]]
−
[[Categoria:Meges valencians]]
 
−
[[Categoria:Meges valencians històrics]]
 
−
[[Categoria:Valencians de la ciutat de Valéncia]]
 
−
[[Categoria:Meges de Valéncia]]
 

Última revisió del 10:35 25 nov 2024

Arnau de Vilanova
Gravat que representa ad Arnau de Vilanova
Nacionalitat: Valenciana
Ocupació: Alquimiste, astròlec, teòlec i mege
Naiximent: Entre 1235 i 1240
Lloc de naiximent: Valéncia?, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: Entre 1311 i 1313
Lloc de defunció: Gènova, Itàlia

Arnau de Vilanova (Arnaldus Villanovanus, Arnold de Villa Nova, Arnaldo de Vilanova) (Valéncia? entre 1235 i 1240 - † Gènova, Itàlia (tal volta navegant prop d'esta ciutat) entre 1311 i 1313) fon un alquimiste, astròlec, teòlec i mege valencià.

Arnau de Vilanova escrigué obres molt importants per a la medicina migeval europea, com per eixemple Medicinalium introductionum speculum i atres tractats, com un de patologia general. Se li coneixia com el "mege de Reis i Papes" i hui se li reconeix com un dels més grans alquimistes històrics, encara que se li atribuïxen algunes obres que podrien no ser seues.

Orige[editar | editar còdic]

Se li ha atribuït orige francés, italià, català, i aragonés. Es sol dir que l'epítet de Vilanova prové de que provablement naixquera en el Grau de Valéncia, que en aquell moment era un poblat separat de la ciutat de Valéncia conegut en el nom de Vilanova del Grau, pero atra hipòtesis diu que naixqué en Vilanova del Jiloca i que sent un chiquet sa família s'instalà en Valéncia.

Biografia[editar | editar còdic]

Se desconeix el seu lloc de naiximent, encara que tradicionalment s'ha acceptat a Valéncia, ciutat a la que l'uniren sempre molts llaços. Apareix com un mege d'orige valencià que estudià alquímia, medicina, física,filosofia i àrap. En l'any 1260 estudià en Montpelier a on es graduà com a mestre en Medicina. Es creu que estudià en Giovanni de Casamicciola, professor de medicina en l'universitat de Nàpols. En acabant, vixqué al servici de la Corona d'Aragó, i més tart es desplaçà a París, a on adquirí una gran reputació; pero al mateix temps s'enemistà en el clergat i tingué que fugir precipitadament. Quan el nou papa Benet XI aplegà al poder en l'any 1302, Arnau buscà la seua amistat, i quan este morí enverinat acusà a un predicador nomenat Bernat Deliciós. Finalment, trobà asil en Sicília. Cap a 1313 fon convidat a anar a la cort d'Avinyó pel Papa Climent V i durant el viage emmalaltí i morí, encara que atres fonts diuen que morí en un barco prop de les costes de Marsella.

Arnau va renunciar a la seua carrera eclesiàstica, puix havia pres órdens menors, i en la seua joventut se casà en Agnes Blasi de Montpelier, en la que tingué una filla, Maria, la qual vixqué en Valéncia i fon monja dominica, en un convent dominic de la ciutat de Valéncia.

Al residir Vilanova en Valéncia, poblada en eixos moments per una numerosa població musulmana, arribà a dominar la llengua aràbica, lo qual l'ajudà a llegir llibres de medicina escrits en eixa llengua.

Entre els anys 1281 i 1285, en el convent dominic de Barcelona i baix la tutela de Ramón Martí, estudià hebreu, la Sagrada Escritura, cultura rabínica i tamúdica. També en l'any 1281, el rei aragonés Pere el Gran el nomenà Mege Real, càrrec que posteriorment també mantingué en Anfós el Lliberal i en Jaume II.

Entre els anys 1286 i 1289, viví en Valéncia. Despuix s'establí durant deu anys en Montpelier en l'ànim d'ensenyar medicina. Fon llavors quan compongué els opúsculs llatins inspirats en Joaquím de Fiore, orientats d'un costat cap a la pròxima vinguda de l'anticrist, i per un atre costat cap a la reforma de l'Iglésia, segons els ideals dels fraticelos i beguinos.

En l'any 1299, el rei Jaume II l'envià a París, prop del rei Felip IV de França, en una missió diplomàtica; la defensa dels drets de possessió de la Corona d'Aragó sobre el Vall d'Aran, lo qual aprofità per a divulgar les seues idees sobre l'Anticrist entre els teòlecs de la Sorbona a través del seu "Tractatus de tempore adventus Antichristi", provocant l'indignació de dits teòlecs. Fon empresonat pero conseguí rapidament la seua llibertat. Sis mesos despuix tingué que retractar-se de lo dit davant el bisbe de París i la facultat de teologia.

Entre els anys 1297 i 1301 els pensaments de Vilanova eren totalment catastròfics. En l'any 1302 és nomenat de nou com a mege, per Jaume II. En 1304 mor el Papa Benet XI i Vilanova es empresonat. Despuix d'haver segut posat en llibertat, es refugia en la cort de Fredric III de Sicília. En l'any 1305 torna a la cort de Jaume II i llig davant el mateix el seu "Confessio de Barcelona", síntesis del seu profetisme escatològic. En 1309, en Avinyó, davant el seu amic el Papa Clement V, defengué els "espirituals". Jaume II, al qual li dedica l'obra "Raonament d'Avinyó" (1310), constata que eixe text no coincidix en l'original, li retira la seua confiança i Vilanova se va a Sicília i despuix a Gènova, a on muigué.

Vilanova propugnà que la medicina no consistira en l'aplicació automàtica de remeis, sino que partint del coneiximent dels elements constitutius tant de la salut com de la malaltia, en la conseqüencia de que la medicina devia consistir en restablir l'equilibri de tals elements. Fon un mege excelent, raó per la qual es toleraren les seues visions delirants.

Obra[editar | editar còdic]

70 Obres de caràcter mèdic escrites en llatí. Un bon número d'escrits religiosos en llatí i en llengua valenciana (romanç valencià), tal i com ho especificaren els marmessors i aixina ho fa constar l'autor en alguns dels seus escrits. L'inquisició feu desaparéixer gran número de les seues obres en l'any 1316.

  • Tractatus de tempore adventus Antichristi
  • De Sigilis. De l'época en que indignà a la Sorbona. (1299)
  • De mysterio Cymbalorum Eclesiae. Dedicat al Papa. (1301)
  • Philosophia catholica et divina. (1302)
  • Regiment de Sanitat. Dedicat a Jaume II. (1302)
  • Allocutio Christiani. Dedicat a Frederic III de Sicília. (1304)
  • Confessio de Barcelona. (1305). En romanç valencià.
  • Informatio Beguinorum Sive Lectio Narbonae. (1305-1311). En romanç valencià.
  • Epistola Ad Gerentes Zonam Pelicaem. (1305-1311)
  • Alia Informatio Beguinorum (1305-1311). En romanç valencià.
  • Expositio Super Apocalypsi. (1306)
  • Informacio Espiritual. Dirigit al rei Frederic. (1310)
  • Raonament d'Avinyó. Dirigit a Jaume II, per a disculpar-se davant d'ell. (1310). En romanç valencià.
  • Liçó de Narbona. En romanç valencià.

Deixà diversos escrits d'alquímia i medicina, en llatí, entre ells:

  • Tesaurus Thesaurorum o Rosarius Philosophorum
  • Novum Lumen
  • Flos Florum
  • Antidotarium

Totes estes obres se li imputen pero algunes són de dubtosa autenticitat i atres varen desaparèixer, per la destrucció de l'inquisició. Es publicaren edicions de recopilacions en Lió en els anys 1504 i 1532 (en una biografia de Symphorianus Campegius), en Basilea en l'any 1585, en Frankfurt en 1603, i de nou en Lió en l'any 1686.

S'han conservat integres en la seua versió original (romanç valencià) quatre obres, totes elles de caràcter espiritual: Confessió de Barcelona, Liçó de Narbona, Raonament d'Avinyó i Informació espiritual.

Se'l coneix com un autor de reputació en medicina en alguns treballs que inclouen el Breviarium Practicae. No se'n té certea, pero se li assigna l'invenció del monòxit de carbono i l'alcohol pur.

Cites[editar | editar còdic]

Es Valencia la ciudad que calificamos de primigenia:

1.- Las primeras constituciones 'democráticas' de nuestra Península son las otorgadas por Jaime I, tras la conquista de la Ciudad y Reino de Valencia en 1238.

2.- El Tribunal de las aguas datado en 960 es la institución de justicia más antigua que existe en Europa.

3.- El orígen del parlamentarismo europeo fue promulgado en Valencia por Pedro I el Grande en 1283.

4.- El acta municipal más antigua de España que se conserva fue redactada por el Consell valenciano en 1306.

5.- La campana más antigua de todo el orbe cristiano fue fundida en Valencia en el siglo XIII.

6.- El primer reloj de torre se monta en Valencia en 1378 e iba a regir la vida sin trabajo organizado por los gremios de artesanos.

7.- La institución del primitivo Consulado de Mar fue establecido en Valencia en 1336, antes que en Mallorca, Barcelona o Perpiñán.

8.- La letra de cambio más antigua de España fue librada en Valencia en 1371.

9.- El primer manicomio del mundo fue creado en Valencia en 1410.

10.- En valenciano dióse a la imprenta en 1495 el primer Tratado de ajedrez que se conoce en Europa del segorbino Francesc Vicent.

11.- El primer Colegio Autónomo, con plenas competencias administrativas y legislativas de España, fue el Real Colegio de Boticarios de la Ciudad y Reino de Valencia, que se fundó en 1441. Y no es de extrañar que la primera obra de farmacia fue escrita por el valenciano Arnaldo de Vilanova e impresa en Valencia en 1495 al tiempo que las primeras farmacopeas oficiales impresas en España lo fueran la Officina Medicamentorum de 1601.

12.- La primera obra impresa de albeitería [veterinaria] editada en España lo fue en Valencia, en 1495.

13.- El primer libro impreso en la Península Ibérica, como ya dijimos, fueron Les trobes en lahors de la Verge María, editadas por Alfonso Fernández de Córdova en 1474.

Referències[editar | editar còdic]

  • Histoire littéraire de la France, J. B. Haureau (1881), vol. 28
  • Arnaud de Villeneuve, sa vie et ses oeuvres, E. Lalande (Paris, 1896)
  • Una llista d'escrits per J. Ferguson en el seu ,Bibliotheca Chemica (1906)
  • Repertoire des sources hist., &c., Bio-bibliographie,U. Chevalier (Paris, 1903)

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Batllori, Miquel; Carreras i Artau, Joaquim (1950). L'epistolari d'Arnau de Vilanova. Barcelona: IBC
  • Chevalier, U. (1903): Repertoire des sources hist., &c., Bio-bibliographie
  • Gascón Villaplana, P. (1975): Estudio sobre Arnau de Vilanova, Medicina e Historia
  • Lalande, E. (1896): Arnaud de Villeneuve, sa vie et ses oeuvres, París
  • Menéndez Pelayo, Marcelino (1967): Historia de los heterodoxos españoles, 2ª ed., Editorial Católica, Madrid.
  • Paniagua Arellano, Juan Antonio (1963). Estudios y notas sobre Arnau de Vilanova. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. ISBN 978-84-00-03387-3
  • Vilanova, Arnau de. Opera médica omnia. Pagés Editors; Universidad de Barcelona. Publicaciones y Ediciones. ISBN 978-84-7935-157-1

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Arnau_de_Vilanova&oldid=367888»