Diferència entre les revisions de "Història d'Espanya"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'católic' a 'catòlic')
Llínea 1: Llínea 1:
−
[[Image:Columnas Plus Ultra.png|right|thumb|[[Columnes d'Hèrcules]], emblema de [[Carles I]], a l'Ajuntament de [[Sevilla]].]]
+
[[Image:Columnas Plus Ultra.png|right|thumb|[[Pilars d'Hèrcules]], emblema de [[Carles I]], en l'Ajuntament de [[Sevilla]].]]
 
La '''història d'Espanya''' és la pròpia d'una nació europea, abastant tant el periodo comprés des de la prehistòria i la creació de la [[Hispània romana]], passant per la [[Hispània visigoda]], [[Al-Àndalus]], els [[Reconquista|regnes cristians]], la [[Monarquia Hispànica]] i la formació i caiguda del [[imperi espanyol]], fins a la formació del modern [[Estat-nació]] i la instauració de l'actual [[Regne d'Espanya|Regne Constitucional espanyol]].
 
La '''història d'Espanya''' és la pròpia d'una nació europea, abastant tant el periodo comprés des de la prehistòria i la creació de la [[Hispània romana]], passant per la [[Hispània visigoda]], [[Al-Àndalus]], els [[Reconquista|regnes cristians]], la [[Monarquia Hispànica]] i la formació i caiguda del [[imperi espanyol]], fins a la formació del modern [[Estat-nació]] i la instauració de l'actual [[Regne d'Espanya|Regne Constitucional espanyol]].
  
 
== Introducció ==
 
== Introducció ==
−
Els primers humans varen arribar al territori de l'actual [[Espanya]] fa 1 200 000 anys. Durant els milenaris següents el territori va ser invadit i colonisat per [[celtes]] (encara que es barreja la possibilitat que estes es tractaren d'un poble autòcton de la Península), [[fenicis]], [[cartaginesos]], [[Grècia|grecs]] i cap al [[anys 200 a. C.|200 a. C.]] la major part de la Península va començar a formar part del [[Imperi romà]]. Després de la caiguda de Roma, es va establir el [[Regne visigot]]. Este regne es va iniciar en el [[segle V]] i es va mantindre fins a començaments del [[segle VIII]]. L'any [[711]] es va produir la primera [[Conquesta musulmana de la península ibèrica|conquesta musulmana]] des del [[Nort d'Àfrica]]; en pocs anys el [[Islam]] dominava gran part de la [[Península Ibèrica]]. Durant els 750 anys següents, es varen establir [[Taifa|regnes moros]] independents, encara que l'àrea dominada pels musulmans era coneguda en el nom global de [[al-Àndalus]]. Mentres gran part del restant de [[Europa]] permaneixeria en la [[Edat Fosca]], al-Àndalus floria cultural, científica i artísticament.
+
Els primers humans varen arribar al territori de l'actual [[Espanya]] fa 1 200 000 anys. Durant els milenaris següents el territori va ser invadit i colonisat per [[celtes]] (encara que es barreja la possibilitat que estes es tractaren d'un poble autòcton de la Península), [[fenicis]], [[cartaginesos]], [[Grècia|grecs]] i cap al [[anys 200 a. C.|200 a. C.]] atrets per [[Tartessos]] la major part de la Península va començar a formar part del [[Imperi romà]]. Després de la caiguda de Roma, es va establir el [[Regne visigot]]. Este regne es va iniciar en el [[segle V]] i es va mantindre fins a començaments del [[segle VIII]]. L'any [[711]] es va produir la primera [[Conquesta musulmana de la península ibèrica|conquesta musulmana]] des del [[Nort d'Àfrica]]; en pocs anys el [[Islam]] dominava gran part de la [[Península Ibèrica]]. Durant els 750 anys següents, es varen establir [[Taifa|regnes moros]] independents, encara que l'àrea dominada pels musulmans era coneguda en el nom global de [[al-Àndalus]]. Mentres gran part del restant de [[Europa]] permaneixeria en la [[Edat Fosca]], al-Àndalus floria cultural, científica i artísticament.
  
 
De manera simultànea es va produir la [[Reconquista]], per la qual els primers regnes cristians del que s'acabaria convertint a Espanya varen buscar arrebatar el territori als musulmans. Començada aproximadament en [[722]] en la rebelió de [[Don Pelayo]] i partint des del Nort, va avançar durant els segles VIII a [[segle XV|XV]] culminant en la [[conquesta de Granada]] en [[1492]]. Durant este periodo els regnes i principats cristians es van desenrollar notablement; gradualment en un procés de concentració, l'unió dels dos més importants, [[Regne de Castella|Castella]] i [[Regne d'Aragó|Aragó]], pel matrimoni en [[1469]] dels Reis Catòlics ([[Isabel I de Castella]] i [[Ferran II d'Aragó]]) possibilitaria la formació del [[Regne d'Espanya]]<ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/6058.htm] De Covandonga a la reconquista</ref> <ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/12589.htm] reconquista española</ref> <ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/13.htm] reconquista</ref> <ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/personajes/5327.htm] reyes catòlicos</ref>.
 
De manera simultànea es va produir la [[Reconquista]], per la qual els primers regnes cristians del que s'acabaria convertint a Espanya varen buscar arrebatar el territori als musulmans. Començada aproximadament en [[722]] en la rebelió de [[Don Pelayo]] i partint des del Nort, va avançar durant els segles VIII a [[segle XV|XV]] culminant en la [[conquesta de Granada]] en [[1492]]. Durant este periodo els regnes i principats cristians es van desenrollar notablement; gradualment en un procés de concentració, l'unió dels dos més importants, [[Regne de Castella|Castella]] i [[Regne d'Aragó|Aragó]], pel matrimoni en [[1469]] dels Reis Catòlics ([[Isabel I de Castella]] i [[Ferran II d'Aragó]]) possibilitaria la formació del [[Regne d'Espanya]]<ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/6058.htm] De Covandonga a la reconquista</ref> <ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/12589.htm] reconquista española</ref> <ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/13.htm] reconquista</ref> <ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/personajes/5327.htm] reyes catòlicos</ref>.

Revisió de 14:23 11 gin 2015

Pilars d'Hèrcules, emblema de Carles I, en l'Ajuntament de Sevilla.

La història d'Espanya és la pròpia d'una nació europea, abastant tant el periodo comprés des de la prehistòria i la creació de la Hispània romana, passant per la Hispània visigoda, Al-Àndalus, els regnes cristians, la Monarquia Hispànica i la formació i caiguda del imperi espanyol, fins a la formació del modern Estat-nació i la instauració de l'actual Regne Constitucional espanyol.

Introducció

Els primers humans varen arribar al territori de l'actual Espanya fa 1 200 000 anys. Durant els milenaris següents el territori va ser invadit i colonisat per celtes (encara que es barreja la possibilitat que estes es tractaren d'un poble autòcton de la Península), fenicis, cartaginesos, grecs i cap al 200 a. C. atrets per Tartessos la major part de la Península va començar a formar part del Imperi romà. Després de la caiguda de Roma, es va establir el Regne visigot. Este regne es va iniciar en el segle V i es va mantindre fins a començaments del segle VIII. L'any 711 es va produir la primera conquesta musulmana des del Nort d'Àfrica; en pocs anys el Islam dominava gran part de la Península Ibèrica. Durant els 750 anys següents, es varen establir regnes moros independents, encara que l'àrea dominada pels musulmans era coneguda en el nom global de al-Àndalus. Mentres gran part del restant de Europa permaneixeria en la Edat Fosca, al-Àndalus floria cultural, científica i artísticament.

De manera simultànea es va produir la Reconquista, per la qual els primers regnes cristians del que s'acabaria convertint a Espanya varen buscar arrebatar el territori als musulmans. Començada aproximadament en 722 en la rebelió de Don Pelayo i partint des del Nort, va avançar durant els segles VIII a XV culminant en la conquesta de Granada en 1492. Durant este periodo els regnes i principats cristians es van desenrollar notablement; gradualment en un procés de concentració, l'unió dels dos més importants, Castella i Aragó, pel matrimoni en 1469 dels Reis Catòlics (Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó) possibilitaria la formació del Regne d'Espanya[1] [2] [3] [4].

En 1492 els Reis Catòlics varen finançar el proyecte de l'explorador Cristóbal Colom de buscar una nova ruta comercial en Àsia a través del oceà Atlàntic. La seua arribada al Nou Món i la conseqüent conquesta d'Amèrica varen portar a la creació del Imperi espanyol. Durant els següents segles Espanya es va alçar com a actor central dels assunts europeus i mundials. Durant els segles XVI i XVII tindria lloc també l'época d'apogeu de la cultura espanyola coneguda com Segle d'Or. No obstant això, durant este periodo es produïx també l'expulsió dels judeus i musulmans (en 1492) i s'establix la Inquisició, que posteriorment fruirà d'un gran poder[5] [6] [7] [8].

L'imperi colonial, els últims restos del qual Espanya va mantindre baix el seu control fins a finals del s. XIX, incloïa Amèrica del Sur (en l'excepció de la zona baix domini portugués), grans zones de Amèrica del Nort en divers grau d'influència o control, les illes Filipines a Àsia, així com enclavaments de diversa importància en les costes en Àfrica. Incloïa ademés numeroses possessions en Europa (els Països Baixos espanyols, el Ducat de Milà, el Regne de Nàpols o el propi Regne de Portugal fins a 1640), la majoria d'elles perdudes després de la pau d'Utrecht de 1713[9] [10] [11] [12] [13].

Espanya va mantindre durant este periodo diversos enfrontaments en els seus veïns de l'Europa continental, especialment en Anglaterra (incloent el fracàs de la coneguda com Armada Invencible) i França. En la mort de Carles II en 1700, la casa d'Àustria es va extinguir per deixar pas a la dels Borbó després de la Guerra de Successió. Espanya va anar perdent progressivament la seua preponderància militar i després de successives fallides el país va reduir gradualment el seu poder; a la fi del segle XVIII ya s'havia convertit en una potència de segon orde[14] [15] [16]

El tres de maig de 1808 en Madrit, pintura de Goya, mostrant els fusilaments de la resistència espanyola a les mans de les tropes de Napoleó.

La França de Napoleó invadix la Península; mesos després, el 2 de maig de 1808, es va iniciar la revolta popular que desembocaria en la Guerra de la Independència espanyola, clau per a la concepció mateixa de la nació. Durant la guerra i després de l'expulsió dels francesos en 1814, Espanya va sofrir la progressiva desintegració de la majoria del seu imperi americà. El segle va continuar caracterisant-se en la metròpolis per la inestabilitat política i la licitació entre lliberals, republicans i partidaris del Antic Règim. Entre 1873 i 1874 va tindre lloc la I República. L'arribada de la Revolució industrial al final del segle va elevar el nivell de vida d'una classe mijana que començava a ampliar-se en alguns núcleus principals; no obstant això la Guerra hispà-nort-americà de 1898 (coneguda com el Desastre del 98), en la pèrdua de la majoria dels restos de l'imperi, va supondre un profunt choc en la societat espanyola[17] [18] [19] [20].

Mentres el nivell de vida creixia (en part per la neutralitat espanyola en la Primera Guerra Mundial) i la integració en la resta d'Europa progressava, la inestabilitat política marcava el primer terç del segle XX. Després de la eixida del país de Alfonso XIII, en 1931 es proclamaria la II República, que acabaria en 1936 en un cop d'estat militar i la subsegüent guerra civil, que se saldaria en 1939 en la victòria del bando acaudillat pel General Franco. Des de llavors el país es va sumergir en la dictadura franquista, que es va mantindre fins a la mort del dictador en 1975[21] [22] [23].

Espanya va ser oficialment neutral durant la Segona Guerra Mundial; a les décades de posguerra, marcades per la pobrea i la repressió política, va seguir un important creixement econòmic durant les décades dels 60 i els 70, en un país que permaneixeria cultural i políticament reprimit. Després de la mort de Franco i l'aprovació de la Constitució de 1978, en el transcurs de la coneguda com Transició va començar una transformació gradual del país cap a la consolidació de l'actual democràcia (el Cap de la qual d'Estat és el rei Juan Carles I), en un desenroll econòmic paralel que l'ha colocat de nou entre els països més desenrollats del món (Espanya va ser el 12º país del món per PIB en 2010 segons el FMI)[24] [25] [26] [27].

Espanya va ingressar en la Comunitat Econòmica Europea (actual UE) en 1986 baix el govern socialista de Felipe González. Es varen organisar la Copa Mundial de Fútbol de 1982 i els Jocs Olímpics de Barcelona en 1992. En 2002, baix el govern conservador de José María Aznar s'adoptava el euro com a moneda oficial. En 2005, en els socialistes José Luis Rodríguez Zapatero en el poder, Espanya es va convertir en la tercera nació del món a permetre el matrimoni i dret d'adopció a les parelles del mateix sexe. En 2011 els conservadors varen tornar a obtindre el poder, consagrat Mariano Rajoy com president del govern d'Espanya[28] [29] [30] [31] [32] [33].

Referències

  1. ↑ [1] De Covandonga a la reconquista
  2. ↑ [2] reconquista española
  3. ↑ [3] reconquista
  4. ↑ [4] reyes catòlicos
  5. ↑ [5] descubrimiento de américa
  6. ↑ [6] españa, auge y ocaso español
  7. ↑ [7] la inquisición
  8. ↑ [8] siglo de oro español
  9. ↑ [9] proceso emancipador
  10. ↑ [10] guerra de cuba
  11. ↑ [11] la independencia de filipinas
  12. ↑ [12] paz de utrech
  13. ↑ [13] rebelión de los reinos
  14. ↑ [14] enfrentamiento anglo-español
  15. ↑ [15] españa y francia
  16. ↑ [16] auge francés, ocaso español
  17. ↑ [17] ocupación francesa
  18. ↑ [18] proceso emancipador
  19. ↑ [19] primera república
  20. ↑ [20] guerra del 98
  21. ↑ [21] españa y la primera guerra mundial
  22. ↑ [22] la segunda república
  23. ↑ [23] la guerra civil
  24. ↑ [24] franco y la segunda guerra mundial
  25. ↑ [25] economía de los años 60
  26. ↑ [26] transición española
  27. ↑ [27] el consenso constitucional
  28. ↑ [28] españa 1986
  29. ↑ [29] barcelona consigue los juegos olímpicos
  30. ↑ [30] el psoe gana las elecciones
  31. ↑ [31] legalización de matrimonios del mismo sexo
  32. ↑ [32] banco de españa
  33. ↑ [33] elecciones generales 2011

Vínculs externs

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Història_d%27Espanya&oldid=77821»