Diferència entre les revisions de "Sol"
m (Text reemplaça - 'així' a 'aixina') |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | [[Image:TheSun.png|thumb|250px|El Sol]] | ||
El '''Sol''' és l'[[estrela]] del sistema planetari en que es troba la [[Terra]]; per lo tant, és la més pròxima a la Terra i l'astre en major [[magnitut aparente]]. La seua presència o la seua absència en el [[cel]] determinen, respectivament, el [[dia]] i la [[nit]]. La [[energia]] radiada pel Sol és aprofitada pels sers [[fotosíntesis|fotosintètics]], que constituïxen la base de la [[cadena tròfica]], sent aixina la principal font d'energia de la [[vida]]. També aporta l'energia que manté en funcionament els [[clima|processos climàtics]]. El Sol és una estrela que es troba en la fase denominada seqüència principal, en un [[tipos espectral]] G2, que es va formar fa uns 5000 millons d'anys i romandrà en la seqüència principal aproximadament atres 5000 millons d'anys. El Sol, junt en la Terra i tots els cossos celests que orbiten al seu voltant, formen el [[Sistema Solar]]. | El '''Sol''' és l'[[estrela]] del sistema planetari en que es troba la [[Terra]]; per lo tant, és la més pròxima a la Terra i l'astre en major [[magnitut aparente]]. La seua presència o la seua absència en el [[cel]] determinen, respectivament, el [[dia]] i la [[nit]]. La [[energia]] radiada pel Sol és aprofitada pels sers [[fotosíntesis|fotosintètics]], que constituïxen la base de la [[cadena tròfica]], sent aixina la principal font d'energia de la [[vida]]. També aporta l'energia que manté en funcionament els [[clima|processos climàtics]]. El Sol és una estrela que es troba en la fase denominada seqüència principal, en un [[tipos espectral]] G2, que es va formar fa uns 5000 millons d'anys i romandrà en la seqüència principal aproximadament atres 5000 millons d'anys. El Sol, junt en la Terra i tots els cossos celests que orbiten al seu voltant, formen el [[Sistema Solar]]. | ||
Revisió de 18:47 16 jul 2014
El Sol és l'estrela del sistema planetari en que es troba la Terra; per lo tant, és la més pròxima a la Terra i l'astre en major magnitut aparente. La seua presència o la seua absència en el cel determinen, respectivament, el dia i la nit. La energia radiada pel Sol és aprofitada pels sers fotosintètics, que constituïxen la base de la cadena tròfica, sent aixina la principal font d'energia de la vida. També aporta l'energia que manté en funcionament els processos climàtics. El Sol és una estrela que es troba en la fase denominada seqüència principal, en un tipos espectral G2, que es va formar fa uns 5000 millons d'anys i romandrà en la seqüència principal aproximadament atres 5000 millons d'anys. El Sol, junt en la Terra i tots els cossos celests que orbiten al seu voltant, formen el Sistema Solar.
A pesar de ser una estrela mijana, és l'única la forma de la qual es pot apreciar a simple vista, en un diàmetro angular de 32' 35" d'arc en el periheli i 31' 31" en el afeli, la qual cosa dona un diàmetro mijà de 32' 03". Per una estranya coincidència, la combinació de grandàries i distàncies del Sol i la Lluna són tals que es veuen, aproximadament, en la mateixa grandària aparent en el cel. Açò permet una àmplia gamma de eclipses solars distints (totals, anulares o parcials).