Diferència entre les revisions de "Reis Catòlics"
m (Text reemplaça - 'la història' a 'l'història') |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Reconquista-rendicion-granada.jpg|thumb|300px|''La rendició de [[Granada (Espanya)|Granada]] als Reis Catòlics'', de [[Francisco Pradilla]], reconstrucció idealisada característica de la pintura historiogràfica espanyola del [[sigle XIX]]]] | [[Image:Reconquista-rendicion-granada.jpg|thumb|300px|''La rendició de [[Granada (Espanya)|Granada]] als Reis Catòlics'', de [[Francisco Pradilla]], reconstrucció idealisada característica de la pintura historiogràfica espanyola del [[sigle XIX]]]] | ||
| − | Es coneix com a '''Reis Catòlics''' a [[Fernando II d'Aragó|Fernando]] i [[Isabel I de Castella|Isabel]], reis de [[Corona de Castella|Castella]] (1474-1504) i d'[[Corona d'Aragó|Aragó]] (1479-1516). | + | Es coneix com a '''Reis Catòlics''' a [[Fernando II d'Aragó|Fernando]] i [[Isabel I de Castella|Isabel]], reis de [[Corona de Castella|Castella]] ([[1474]]-[[1504]]) i d'[[Corona d'Aragó|Aragó]] ([[1479]]-[[1516]]). |
| − | La parella es va casar en el [[Palacio dels Viver]] de [[Valladolit]] el [[19 d'octubre]] de [[1469]], ella en 18 anys i ell en 17, passant la seua lluna de mel en el [[Castillo de Fuensaldaña]] ([[Fuensaldaña]], Valladolit). Com eren | + | La parella es va casar en el [[Palacio dels Viver]] de [[Valladolit]] el [[19 d'octubre]] de [[1469]], ella en 18 anys i ell en 17, passant la seua lluna de mel en el [[Castillo de Fuensaldaña]] ([[Fuensaldaña]], Valladolit). Com eren cosins, per a qué el seu matrimoni fora reconegut per l'Església necessitaven una [[dispensa papal]] de la qual no disponien, per la qual cosa van fer falsificar una [[bula]].<ref>Segons Luis Suárez l'autor de la falsificació va ser [[Alfonso Carrillo d'Encunya|Alfonso Carrillo]], [[arquebisbe de Toledo]] mentres que segons John Edwards va ser el llegat pontifici [[Antonio Veneris]].</ref> Es vare fer en el tro de Castella després d'una [[Guerra de Successió Castellana|guerra]] (1475-1479) contra els partidaris de la [[Juana la Beltraneja|princesa Juana]], filla del rei [[Enrique IV de Castella|Enrique IV]]. |
| − | En | + | En 1479 Fernando va heretar el tro d'Aragó en morir el seu pare [[Juan II d'Aragó|Juan II]]. Isabel i Fernando vatrn regnar junts fins a la mort d'ella en 1504. Llavors Fernando va quedar únicament com a rei d'Aragó, passant Castella a la seua filla [[Juana la Boja|Juana]] i el seu marit [[Felipe I de Castella|Felipe]], [[ducat de Borgonya|duc de Borgonya]] i [[comtat de Flandes|comte de Flandes]]. No obstant això Fernando no va renunciar a controlar Castella i, després de morir Felipe en [[1506]] i ser declarada Juana incapaç, va conseguir ser nomenat regent del regne fins a la seua mort en 1516. |
| − | Els Reis establiren una política exterior | + | En la [[historiografia]] espanyola es considera al regnat dels Reis Catòlics com la transició de la [[Edat Mija]] a la [[Edat Moderna]]. En el seu enllaç es varen unir provisionalment, en la dinastia dels [[Trastámara]], les Corones de [[Corona de Castella|Castella]] i d'[[Corona d'Aragó|Aragó]]. Els Reis, recolzats per les ciutats i la chicoteta noblea, van establir una monarquia forta enfront de les apetències de poder d'eclesiàstics i nobles. En la conquesta de [[Regne de Granada|Granada]], [[Navarra]], [[Canàries]], [[Melilla]] i unes atres [[places de sobirania|places africanes]] van conseguir la unió territorial baix una sola corona de la totalitat —exceptuant [[Ceuta]] i [[Olivenza]] que llavors pertanyien a [[Portugal]]— dels territoris que hui formen [[Espanya]]. Esta unió territorial era personal, ya que es varen mantindre les sobiranies, normes i institucions pròpies de cada regne i corona. |
| + | |||
| + | Els Reis establiren una política exterior comú marcada pels enllaços matrimonials en diverses famílies reals europees que varen resultar en l'hegemonia dels [[Habsburg]] a [[Europa]] durant els segles [[segle XVI|XVI]] i [[segle XVII|XVII]]. D'atra banda el [[descobriment d'Amèrica]] a partir de [[1492]] va modificar profundament l'història mundial. | ||
== Referencies == | == Referencies == | ||
Revisió de 19:28 4 ago 2013
Es coneix com a Reis Catòlics a Fernando i Isabel, reis de Castella (1474-1504) i d'Aragó (1479-1516).
La parella es va casar en el Palacio dels Viver de Valladolit el 19 d'octubre de 1469, ella en 18 anys i ell en 17, passant la seua lluna de mel en el Castillo de Fuensaldaña (Fuensaldaña, Valladolit). Com eren cosins, per a qué el seu matrimoni fora reconegut per l'Església necessitaven una dispensa papal de la qual no disponien, per la qual cosa van fer falsificar una bula.[1] Es vare fer en el tro de Castella després d'una guerra (1475-1479) contra els partidaris de la princesa Juana, filla del rei Enrique IV.
En 1479 Fernando va heretar el tro d'Aragó en morir el seu pare Juan II. Isabel i Fernando vatrn regnar junts fins a la mort d'ella en 1504. Llavors Fernando va quedar únicament com a rei d'Aragó, passant Castella a la seua filla Juana i el seu marit Felipe, duc de Borgonya i comte de Flandes. No obstant això Fernando no va renunciar a controlar Castella i, després de morir Felipe en 1506 i ser declarada Juana incapaç, va conseguir ser nomenat regent del regne fins a la seua mort en 1516.
En la historiografia espanyola es considera al regnat dels Reis Catòlics com la transició de la Edat Mija a la Edat Moderna. En el seu enllaç es varen unir provisionalment, en la dinastia dels Trastámara, les Corones de Castella i d'Aragó. Els Reis, recolzats per les ciutats i la chicoteta noblea, van establir una monarquia forta enfront de les apetències de poder d'eclesiàstics i nobles. En la conquesta de Granada, Navarra, Canàries, Melilla i unes atres places africanes van conseguir la unió territorial baix una sola corona de la totalitat —exceptuant Ceuta i Olivenza que llavors pertanyien a Portugal— dels territoris que hui formen Espanya. Esta unió territorial era personal, ya que es varen mantindre les sobiranies, normes i institucions pròpies de cada regne i corona.
Els Reis establiren una política exterior comú marcada pels enllaços matrimonials en diverses famílies reals europees que varen resultar en l'hegemonia dels Habsburg a Europa durant els segles XVI i XVII. D'atra banda el descobriment d'Amèrica a partir de 1492 va modificar profundament l'història mundial.
Referencies
- ↑ Segons Luis Suárez l'autor de la falsificació va ser Alfonso Carrillo, arquebisbe de Toledo mentres que segons John Edwards va ser el llegat pontifici Antonio Veneris.