Diferència entre les revisions de "Gavarda"
m |
|||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
[[Alqueria]] [[musulmà|musulmana]] que durant l'ocupació cristiana va vore com [[Jaume I]], repartia les terres a cadascú de sis dels seus lloctinents i la donà a poblar a catorze cristians. En [[1364]], Olfo de Pròxida va adquirir-la i en [[1432]], [[Alfons el Magnànim|Alfons V]] va donar la jurisdicció civil i criminal als successors d'aquell. | [[Alqueria]] [[musulmà|musulmana]] que durant l'ocupació cristiana va vore com [[Jaume I]], repartia les terres a cadascú de sis dels seus lloctinents i la donà a poblar a catorze cristians. En [[1364]], Olfo de Pròxida va adquirir-la i en [[1432]], [[Alfons el Magnànim|Alfons V]] va donar la jurisdicció civil i criminal als successors d'aquell. | ||
| − | En [[1612]], després de l'expulsió morisca, el duc de l'Infantat, donà [[carta pobla]] a 30 cristians vells; a principis del segle XIX produïa [[arròs]], [[seda]], [[blat]], [[oli]], [[vi]], [[meló|melons]] i atres [[fruita|fruites]] i [[hortaliça|hortalices]], ademés contava en dos pedreres; com a conseqüència de la "[[pantanà]]" del [[1982]] el poble fon construït de nou en cotes propenques més elevades; si be encara queden un bon número d'habitants en l'antiga Gavarda. | + | En [[1612]], després de l'expulsió morisca, el duc de l'Infantat, donà [[carta pobla]] a 30 cristians vells; a principis del [[segle XIX]] produïa [[arròs]], [[seda]], [[blat]], [[oli]], [[vi]], [[meló|melons]] i atres [[fruita|fruites]] i [[hortaliça|hortalices]], ademés contava en dos pedreres; com a conseqüència de la "[[pantanà]]" del [[1982]] el poble fon construït de nou en cotes propenques més elevades; si be encara queden un bon número d'habitants en l'antiga Gavarda. |
== Demografia == | == Demografia == | ||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
|} | |} | ||
== Economia == | == Economia == | ||
| − | L'agricultura és l'activitat més important. Està basada en el cultiu de la mandarina i la taronja i en el comerç d'abdós. També n'hi ha cultius d'horta tradicional i encara en queden algunes oliveres i garroferes. A partir dels anys 60 del passat segle escomença una important crisis, i l'agricultura entra en un periodo de recessió. Ara es troba en una fase de transformació. Per lo que es referix a l'indústria, es reduïx a l'envasat i la comercialisació de les fruites i hortalices i taronges i també existix indústria textil. | + | L'agricultura és l'activitat més important. Està basada en el cultiu de la [[mandarina]] i la [[taronja]] i en el comerç d'abdós. També n'hi ha cultius d'horta tradicional i encara en queden algunes oliveres i garroferes. A partir dels anys 60 del passat segle escomença una important crisis, i l'agricultura entra en un periodo de recessió. Ara es troba en una fase de transformació. Per lo que es referix a l'indústria, es reduïx a l'envasat i la comercialisació de les fruites i hortalices i taronges i també existix indústria textil. |
{{Municipis de La Ribera Alta}} | {{Municipis de La Ribera Alta}} | ||
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] | [[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] | ||
Revisió de 20:14 22 dec 2012
Gavarda és un municipi de la Comunitat Valenciana que es troba en la comarca de la Ribera Alta. Llimita en Alberich, Alcàntera de Xúquer, Antella, Beneixida, Càrcer i Vilanova de Castelló.
Geografia
La superfície del terme és plana, excepte la part nort i nort-est que és una chicoteta zona montanyosa, a on es troba el municipi nou de Gavarda, en altures màximes de 150 m, en les denominacions de Lloma Teixonera, Lloma Plana i Bateria. El terme municipal està situat a la vora del Xúquer, en la zona sur-oest de la comarca. El riu juntament en la Sequia Real del Xúquer rodegen el poble.
Història
Alqueria musulmana que durant l'ocupació cristiana va vore com Jaume I, repartia les terres a cadascú de sis dels seus lloctinents i la donà a poblar a catorze cristians. En 1364, Olfo de Pròxida va adquirir-la i en 1432, Alfons V va donar la jurisdicció civil i criminal als successors d'aquell.
En 1612, després de l'expulsió morisca, el duc de l'Infantat, donà carta pobla a 30 cristians vells; a principis del segle XIX produïa arròs, seda, blat, oli, vi, melons i atres fruites i hortalices, ademés contava en dos pedreres; com a conseqüència de la "pantanà" del 1982 el poble fon construït de nou en cotes propenques més elevades; si be encara queden un bon número d'habitants en l'antiga Gavarda.
Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1.270 | 1.276 | 1.304 | 1.268 | 1.244 | 1.237 | 1.196 | 1.178 | 1.174 | 1.171 |
Economia
L'agricultura és l'activitat més important. Està basada en el cultiu de la mandarina i la taronja i en el comerç d'abdós. També n'hi ha cultius d'horta tradicional i encara en queden algunes oliveres i garroferes. A partir dels anys 60 del passat segle escomença una important crisis, i l'agricultura entra en un periodo de recessió. Ara es troba en una fase de transformació. Per lo que es referix a l'indústria, es reduïx a l'envasat i la comercialisació de les fruites i hortalices i taronges i també existix indústria textil.
| Municipis de La Ribera Alta | |
|---|---|
| Alberich • Alcàntera • L'Alcúdia de Carlet • Alfarp • Algemesí • Alginet • Alzira • Antella • Beneixida • Benifayó • Benimodo • Benimuslem • Carcaixent • Càrcer • Carlet • Catadau • Cotes • Énova • Gavarda • Guadassuar • Llombay • Manuel • Massalavés • Montroy • Monserrat • La Pobla Llarga • Rafelguaraf • Real • Sant Joan d'Énova • Sellent • Senyera • Sumacàrcer • Torís • Tous • Vilanova de Castelló | |