Diferència entre les revisions de "Oporornis agilis"
Bot: Creant artícul sobre l'au |
m Text reemplaça - 'd'cria' a 'de cria' (Etiquetes: Reemplaç de text Editat en un dispositiu mòvil Editat en la versió web per a mòvils) |
||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 21: | Llínea 21: | ||
''Geothlypis agilis'' ({{versalita|Wilson}}, 1812)<ref name=AB/> | ''Geothlypis agilis'' ({{versalita|Wilson}}, 1812)<ref name=AB/> | ||
| range_map = Oporornis agilis map.svg | | range_map = Oporornis agilis map.svg | ||
| range_map_legend = {{Llegenda|#FFFF00| Zona | | range_map_legend = {{Llegenda|#FFFF00| Zona de cria}} {{Llegenda|#0000FF| Zona de invernada}} | ||
| range_map_caption = Distribució geogràfica de la reinita de Connecticut | | range_map_caption = Distribució geogràfica de la reinita de Connecticut | ||
}} | }} | ||
Última revisió del 17:00 7 jul 2026
_south_county_line_road,_Bayfield_County,_WI_-04_(41937384324).jpg){kind=link}
La reinita de Connecticut[1] (Oporornis agilis) és una espècie d'au paseriforme de la família Parulidae, l'única pertanyent al gènero monotípico Oporornis. És un au migratòria que anida en el nort d'Amèrica del Nort i passa l'hivern en Amèrica del Sur, en el sur de la conca de l'Amazones.
Noms comuns
[editar | editar còdic]Aparte de reinita de Connecticut (en Perú, Mèxic, Puerto Rico i Veneçola), se li denomina també reinita ojianillada (en Equador, Panamà i Costa Rica), reinita pechigrís (en Colòmbia), bijirita de cap gris o bijirita de Connecticut (en Cuba), chipe de Connecticut (en Mèxic),[2] cigüita de lents (en la República Dominicana) o reinita àgil (en Veneçola).[3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es reproduïx en el nort d'Amèrica del Nort, fonamentalment en Canadà (des de Columbia Britànica i Territoris del Noroest a l'est fins a Quebec), i també en una menuda part del nort dels Estats Units adjacent als Grans Lagos (estats de Minnesota, Wisconsin i Míchigan).[4]
Passa l'hivern en Amèrica del Sur, encara que els llímits exactes de l'àrea de invernada estan mal definits. Autors anteriors varen definir típicament l'àrea de invernada per a incloure tant el nort d'Amèrica del Sur com la Amazònia, pero estos i atres treballs incloïen a sovint registres d'individus transitoris (o transitoris potencials) registrats durant octubre, novembre, abril i maig (fòra de la mitat de l'hivern). Actualment, un estudi que va colocar geolocalizadores en reinitas de Connecticut de tota l'àrea de reproducció va descobrir que s'estimava que els individus recapturados havien invernado en un àrea que comprenia la ecorregión del Gran Chaco septentrional, incloent el suroest de Brasil, l'est de Bolívia i el nort de Paraguay, encara que, pel moment, es necessiten registres confirmats per a Paraguay. L'espècie podria invernar en atres llocs de Sudamérica, pero la majoria dels registres ben documentats (per eixemple, foto, espècimen) cauen dins dels periodos migratoris.[4]
Durant la migració es registra el seu passage, siga regularment o com errante, en el Carib, en Aruba, Bermuda, Bonaire, San Eustaquio i Saba, Curazao, República Dominicana, Haití, Antigua y Barbuda, Bahames, Barbados, Cuba, Dominica, Guadalupe, Jamaica, Martinica, Montserrat, Puerto Rico, Sant Cristóbal i Nieves, Santa Lucía, Sant Vicente i les Granadines, Islas Turcas y Caicos i Illes Vérgens; en Mèxic i América Central, en Belize, Hondures, Costa Rica i Panamà, i en Colòmbia, Veneçola, Equador, Perú i rarament en la Guayana Francesa.[5]
L'us del hàbitat és molt variable en tota l'àrea de reproducció. En la part oriental de l'àrea de reproducció, sol ocupar boscs madurs de picea negra (Picea mariana) mal drenados i en sols pobres en nutrients. També crían en boscs més secs de pi piñonero (Pinus banksiana). Els reproductors occidentals es troben en boscs més secs i oberts dominats per àlbers temblones i chops.[4] Durant la invernada els hàbitats reportats inclouen el sotobosque de boscs humits i les vores, generalment per baix dels 1000 m d'altitut[4]
Descripció
[editar | editar còdic]Quan alcança la adultez medix 13 a 14 cm de llongitut. Presenta dimorfisme sexual. Els machos tenen el cap, gola, i pit característicamente de color gris, i al voltant de l'ull hi ha un conspicuo anell blanc. El restant de les parts dorsals (nuca, esquena, ales i coa) són pardas oliváceas, i el restant de les part ventrales (pancha i plomes coberteras inferiors de la coa) són grogues. Les femelles, de la mateixa manera que els machos, conserven les parts dorsals de color pardo oliváceo, les ventrales de color groc (encara que més pàlit que en el cas dels machos), pero es distinguixen fonamentalment perque el cap, gola i pit són de color pardo opac, sent la gola llaugerament més clara, i perque el anell ocular és parduzco. Els individus jovenils són semblats a les femelles.
És similar a Geothlypis philadelphia i a G. tolmiei, i en el camp pot confondre's sobretot en la primera, puix abdós espècies coincidixen geogràficament en gran mida.
Sol alimentar-se en el sol, buscant aliment entre la #fulleram de manera silenciosa.
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie O. agilis va ser descrita per primera volta pel naturaliste nortamericà Alexander Wilson en 1812 baix el nom científic Sylvia agilis; el seu localitat tipo és: «Connecticut».[3]
El gènero Oporornis va ser propost pel ornitólogo nortamericana Spencer Fullerton Baird en 1858, sent Sylvia agilis definida com espècie tipo, per monotip, la present espècie.[6]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric femení «Oporornis» es compon de la paraules del grec «opōra» que significa ‘autumne’, i «ornis» que significa ‘pardal’; i el nom de l'espècie «agilis» en llatí significa ‘àgil, actiu’.[7]
Taxonomia
[editar | editar còdic]El present gènero també incloïa les espècies O. formosus, O. philadelphia i O. tolmiei, pero els amplis estudis dels parúlidos de Lovette et al. (2010) varen trobar que Oporornis com es reconeixia anteriorment, era parafilético, #lo que significa que incloïa vàries espècies que només estaven lejanamente emparentades entre sí. En este cas, es va descobrir que tres de les espècies s'agrupaven de forma relativament estretix en el gènero Geothlypis i, per lo tant, es varen traslladar a eixe gènero,[8] lo que va deixar al present gènero monotípico.[4]
L'espècie és monotípica.[4]
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2010). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1483.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinzena part: Orde Passeriformes, Famílies Ploceidae a Parulidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 57 (2): 449-456. ISSN 0570-7358. Consultat el 3 de decembre de 2025. P. 455.
- ↑ Sada, A.M.; Phillips, R., i Ramos, M.A. (1984). Noms en castellà per a les aus mexicanes. Publicació de Divulgació No. 17. Institut Nacional d'Investigacions sobre Recursos Biòtics. Mèxic. Citat per Peterson i Chalif (2008).
- ↑ 3,0 3,1 . Avibase. Consultat el 05 de decembre de 2025.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Oporornis agilis en Birds of the World.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaiucn - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaBaird1858 - ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Oporornis p. 282; agilis p. 36»
- ↑ Lovette, I.J., Pérez-Emán, J.L., Sullivan, J.P., Banks, R.C., Fiorentino, I., Còrdova-Còrdova, S., Echeverry-Galvis, M., Barker, F.K., Burns, K.J., Klicka, J., Lanyon, S.M. & Berminghan, I.(2010).Molecular phylogenetics and evolution.57 (2): 753–770ISSN 1055-7903.doi:10.1016/j.ympev.2010.07.018.