Diferència entre les revisions de "Albargina"
Sin resumen de edición |
Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:' (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
||
| (No es mostren 24 edicions intermiges d'6 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Solanum melongena 24 08 2012 (1).JPG|thumb|250px|Albargines]] | |||
[[Archiu:Eggplant-sliced.jpg|thumb|250px|Albargina tallada]] | |||
[[Archiu:Berenjenas negras.jpg|thumb|250px|Albargina negra]] | |||
[[Archiu:Berenjenas blancas y negras de las huertas de Capicorb, en Alcalà de Xivert-Alcossebre.jpg|thumb|250px|Albargines blanques i albargines negres]] | |||
[[Archiu:Berenjenas listadas.jpg|thumb|250px|Albargines llistadades]] | |||
Al seu fruit, la albargina, la naturalea | L''''albargina''' és el fruit que produïx l'[[albarginera]], planta que pertany a la família de les solanàcees (Solanum melongena); té una duració d'un any i una alçaria que va dels 30 als 80 cm.; de brot endurit per la base, fulles oblongues de color [[vert]] intens i a vegades punchoses. La planta dona unes bellíssimes [[flor|flors]] d'un [[blau]] violàceu, estrelades, de cinc sépals i cinc pétals, ademés dels estams junts en el centre de la corola. | ||
Al seu fruit, la albargina, la naturalea l'ha dotat de diferents colorits tots ells irrepetibles i singulars, ya siguen morats completament o entreverats que, regularment, van del violat, clar o fosc, fins a arribar a un [[blanc]] immaculat o purpúreu; pero sempre i en totes les varietats, en una pell finíssima, forta i al mateix temps brillant com si acabaren de donar-li un fregat de cera. La seua forma, també caprichosa, és a vegades esfèrica o cilíndrica i d'uns 10 a 35 cm. de llargària que conté una polpa blanca i suculenta plena de llavoretes. | |||
== Valor alimentari == | == Valor alimentari == | ||
El valor alimentari de | |||
El valor alimentari de l'albargina és prou baix, puix oferix un residu sòlit inferior al 8%; les [[proteïnes]] no superen el 2%; els glúcits a soles un 3% i els [[lípit|lípits]] estan absents; conté en molt chicoteta proporció [[vitamines]] A, B i C. | |||
== Possibilitats culinàries == | == Possibilitats culinàries == | ||
Oferix diverses possibilitats culinàries, com per eixemple, com a guarnició o acompanyament de plats de carn o peix; fregides i reboçades en [[ou]], acabades de fer i encara calentes; partides pel mig i fetes al forn, en [[oli]] d'[[oliva]], [[sal]], [[piberroig]] i trossets de carn de ternera picada. És una especialitat de l'horta de [[Gandia]]. | |||
== Producció == | |||
Hui en dia i degut a la producció en hivernàcul, la podem fruir durant tot l'any. Es dona en tots els climes templats. En [[Espanya]] destaquen com a productores en cantitat i calitat, [[Múrcia]], [[Almeria]], [[Màlaga]] i [[Valéncia]], especialment la zona de Gandia. | |||
== Varietats == | == Varietats == | ||
De varietats n'hi han moltes, des de la Violeta llarga i la Rallada de Gandia, fins a la Black Beauty, Mission Bell, etc. | |||
== Enllaços externs == | |||
{{Commonscat|Solanum melongena}} | |||
{{Wikispecies|Solanum melongena}} | |||
{{DGLV|Albargina}} | |||
{{DGLV|Albergina}} | |||
[[Categoria:Aliments]] | |||
[[Categoria:Agricultura]] | [[Categoria:Agricultura]] | ||
[[Categoria:Botànica]] | [[Categoria:Botànica]] | ||
[[Categoria:Hortalices]] | |||
Última revisió del 13:54 23 oct 2025




L'albargina és el fruit que produïx l'albarginera, planta que pertany a la família de les solanàcees (Solanum melongena); té una duració d'un any i una alçaria que va dels 30 als 80 cm.; de brot endurit per la base, fulles oblongues de color vert intens i a vegades punchoses. La planta dona unes bellíssimes flors d'un blau violàceu, estrelades, de cinc sépals i cinc pétals, ademés dels estams junts en el centre de la corola.
Al seu fruit, la albargina, la naturalea l'ha dotat de diferents colorits tots ells irrepetibles i singulars, ya siguen morats completament o entreverats que, regularment, van del violat, clar o fosc, fins a arribar a un blanc immaculat o purpúreu; pero sempre i en totes les varietats, en una pell finíssima, forta i al mateix temps brillant com si acabaren de donar-li un fregat de cera. La seua forma, també caprichosa, és a vegades esfèrica o cilíndrica i d'uns 10 a 35 cm. de llargària que conté una polpa blanca i suculenta plena de llavoretes.
Valor alimentari
[editar | editar còdic]El valor alimentari de l'albargina és prou baix, puix oferix un residu sòlit inferior al 8%; les proteïnes no superen el 2%; els glúcits a soles un 3% i els lípits estan absents; conté en molt chicoteta proporció vitamines A, B i C.
Possibilitats culinàries
[editar | editar còdic]Oferix diverses possibilitats culinàries, com per eixemple, com a guarnició o acompanyament de plats de carn o peix; fregides i reboçades en ou, acabades de fer i encara calentes; partides pel mig i fetes al forn, en oli d'oliva, sal, piberroig i trossets de carn de ternera picada. És una especialitat de l'horta de Gandia.
Producció
[editar | editar còdic]Hui en dia i degut a la producció en hivernàcul, la podem fruir durant tot l'any. Es dona en tots els climes templats. En Espanya destaquen com a productores en cantitat i calitat, Múrcia, Almeria, Màlaga i Valéncia, especialment la zona de Gandia.
Varietats
[editar | editar còdic]De varietats n'hi han moltes, des de la Violeta llarga i la Rallada de Gandia, fins a la Black Beauty, Mission Bell, etc.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Albargina.
Wikispecies té un artícul sobre Albargina.
«Albargina». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
«Albergina». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).