Canvis

'''Félix Pizcueta Gallel''', conegut com '''Fèlix Pizcueta''' o '''Feliu Pizcueta''' ([[Valéncia]], [[20 de novembre]] de [[1837]] - [[19 d'agost]] de [[1890]]) fon un mege, periodiste, escritor, dramaturc, poeta i polític [[Valencians|valencià]]. Cofundador junt a [[Constantí Llombart]] i [[Teodor Llorente Olivares]] de la Societat d'Amadors de les Glòries Valencianes, coneguda popularment com [[Lo Rat Penat]].

'''Félix Pizcueta Gallel''', conegut com '''Fèlix Pizcueta''' o '''Feliu Pizcueta''' ([[Valéncia]], [[20 de novembre]] de [[1837]] - † [[Valéncia]], [[19 d'agost]] de [[1890]]) fon un mege, periodiste, escritor, dramaturc, poeta i polític [[Valencians|valencià]]. Cofundador junt a [[Constantí Llombart]] i [[Teodor Llorente Olivares]] de la Societat d'Amadors de les Glòries Valencianes, coneguda popularment com [[Lo Rat Penat]].

== Biografia ==

== Biografia ==

Feliu Pizcueta naixqué el 20 de novembre de l'any 1837 en la ciutat de Valéncia.  

Feliu Pizcueta naixqué el 20 de novembre de l'any 1837 en la ciutat de Valéncia.  

Es va llicenciar en Medicina en l'[[Universitat de Valéncia]] i eixercí en Íxar i [[Moncada]], fins que fon nomenat forense en el [[Grau de Valéncia]]. En l'any [[1864]] es va iniciar en el periodisme escrivint artículs de caràcter polític en el diari ''Los Dos Reinos'', orgue del [[Partit Progressiste]] en Valéncia. Fon secretari de la Junta Revolucionària que dirigí en Valéncia la revolució de [[1868]] que va posar fi al regnat d'[[Isabel II]], i fon diputat provincial de Valéncia de [[1868]] a [[1871]]. Marchà a [[Madrit]] junt a [[José Peris i Valero]], a on fon director de Sanitat del Ministeri de Governació, i dirigí el diari ''La Nación'', a on es va posicionar a favor dels progressistes de [[Práxedes Mateo Sagasta]]. Quan es va produir la [[Restauració borbònica]] pergué interés per la política i tornà a Valéncia en [[1874]]. En la ciutat de Valéncia treballà com a redactor del periòdic [[El Mercantil Valenciano]], a on va contactar en [[Constantí Llombart]] i [[Teodor Llorente Olivares]], en els qui fundaria la societat lliterària [[Lo Rat Penat]], de la que fon president entre [[1878]] i [[1879]] i despuix entre [[1884]] i [[1886]].

Es va llicenciar en Medicina en l'[[Universitat de Valéncia]] i eixercí en Íxar i [[Moncada]], fins que fon nomenat forense en el [[Grau de Valéncia]]. En l'any [[1864]] es va iniciar en el periodisme escrivint artículs de caràcter polític en el diari ''Los Dos Reinos'', orgue del [[Partit Progressiste]] en Valéncia. Fon secretari de la Junta Revolucionària que dirigí en Valéncia la revolució de [[1868]] que va posar fi al regnat d'[[Isabel II]], i fon diputat provincial de Valéncia de [[1868]] a [[1871]]. Marchà a [[Madrit]] junt a [[Josep Peris i Valero]], a on fon director de Sanitat del Ministeri de Governació, i dirigí el diari ''La Nación'', a on es va posicionar a favor dels progressistes de [[Práxedes Mateo Sagasta]]. Quan es va produir la [[Restauració borbònica]] pergué interés per la política i tornà a Valéncia en [[1874]]. En la ciutat de Valéncia treballà com a redactor del periòdic ''[[Levante-EMV|El Mercantil Valenciano]]'', a on va contactar en [[Constantí Llombart]] i [[Teodor Llorente Olivares]], en els qui fundaria la societat lliterària [[Lo Rat Penat]], de la que fon president entre els anys [[1878]] i [[1879]] i despuix entre [[1884]] i [[1886]].

Encara que políticament era [[Progressisme|progressiste]], la seua actitut dins de la [[Renaixença valenciana]] fon moderada, de la mateixa manera que Llorente, ya que considerava la poesia i l'erudició com una mera efusió sentimental. Escrigué teatre en castellà i poesia en valencià, que fon premiada en els [[Jocs Florals de Lo Rat Penat]] de [[1880]]. En l'any [[1884]] fon elegit regidor de l'[[Ajuntament de Valéncia]], càrrec que ocupà fins al seu decés, i també fon nomenat croniste de la ciutat. També publicà artículs en l'Institut Mèdic Valencià.  

Encara que políticament era [[Progressisme|progressiste]], la seua actitut dins de la [[Renaixença valenciana]] fon moderada, de la mateixa manera que Llorente, ya que considerava la poesia i l'erudició com una mera efusió sentimental. Escrigué teatre en castellà i poesia en valencià, que fon premiada en els [[Jocs Florals|Jocs Florals de Lo Rat Penat]] de l'any [[1880]]. En l'any [[1884]] fon elegit regidor de l'[[Ajuntament de Valéncia]], càrrec que ocupà fins al seu decés, i també fon nomenat croniste de la ciutat. També publicà artículs en l'Institut Mèdic Valencià.  

Fèlix Pizcueta fallí el 19 d'agost de l'any 1890.

Fèlix Pizcueta fallí el 19 d'agost de l'any 1890.

* ''En la maroma. Historia de una volatinera'' (1881)  

* ''En la maroma. Historia de una volatinera'' (1881)  

* ''Historia de un reo de muerte'' (1882)

* ''Historia de un reo de muerte'' (1882)

 

== Vore també ==

== Vore també ==

* [[Lo Rat Penat]]

* [[Lo Rat Penat]]

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/F%C3%A9lix_Pizcueta Fèlix Pizcueta en Wikipedia]

* [https://es.wikipedia.org/wiki/F%C3%A9lix_Pizcueta Fèlix Pizcueta en Wikipedia]