Teodor Llorente

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Teodor Llorente Olivares»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Teodor Llorente Olivares
Teodor Llorente
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Advocat i escritor.
Naiximent: 7 de giner de 1833
Lloc de naiximent: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 2 de juliol de 1912
Lloc de defunció: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya

Teodor Llorente Olivares (Valéncia, 7 de giner de 1833 - † Valéncia, 2 de juliol de 1912). Fon un advocat, escritor, poeta, traductor i polític valencià. El quart fill de Teodor Llorente fon el periodiste i escritor, Teodor Llorente i Falcó.

Biografia[editar | editar còdic]

Teodor Llorente naixqué en el carrer de Serrans de la ciutat de Valéncia, en el típic Barri del Carme, el 7 de giner de l'any 1833.

Jove molt estudiós, es va llicenciar en Jurisprudència en l'Universitat de Valéncia en 1858.

Lliteràriament, es va iniciar en l'estrena del drama escrit en castellà, Delirios de amor (1853). En 1857, publicà les seues primeres poesies en llengua valenciana en el periòdic El Conciliador. En els primers Jocs Florals celebrats en Valéncia, fon premiada la seua poesia La Nova era (1859).

En l'any 1861, es feu càrrec de la direcció del periòdic La Opinión que en 1866 passà a ser "Las Provincias", nom que manté en l'actualitat. En 1904 deixà la direcció de Las Provincias al seu fill, Teodor Llorente i Falcó. Fon el segon president de l'entitat cultural valenciana i centenària Lo Rat Penat i obtingué la Flor Natural dels Jocs Florals en els anys 1879, 1887 i 1907.

Fon Diputat en les Corts i Senador entre 1891 i 1899 pel partit Conservador en Valéncia.

Obra[editar | editar còdic]

Entre les seues obres també destaquen:

  • Llibrets de versos (1885)
  • Valéncia (Guia en 2 volums, 1888)
  • Cartes de soldat (1886)
  • Pro Patria (1897)
  • Nou llibret de versos (1903)
  • Poetes valencians contemporanis (1905)

Reconeiximents[editar | editar còdic]

Actualment i des del 20 de juliol de 1924 té un monument situat en la Gran Via del Marqués del Túria en la ciutat de Valéncia.

Vore també[editar | editar còdic]

Cites[editar | editar còdic]

Si es de ley fatal que esta lengua desaparezca de las márgenes del Turia, todavía los versos de nuestro autor, enlazándose a través de cuatro siglos con los del profundo y sublime cantor de Na Teresa, conservarían en la memoria de las gentes los sones de una lengua que llegó a ser clásica antes del Renacimiento, y que ni el abandono de sus hijos ni la parodia vil han logrado despojar de su primitiva nobleza.
Pròlec de Marcelino Menéndez Pelayo d'un llibre de Teodor Llorente

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons