Canvis

| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]  

| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]  

}}

}}

'''Antonio Vicent Dolz''', conegut popularment com el '''Pare Vicent''' ([[Castelló de la Plana]], [[2 d'octubre]] de [[1837]] – [[Valéncia]], [[9 de juny]] de [[1912]]) fon un religiós, [[jesuïta]] (SI), biòlec i escritor [[Valencians|valencià]]. Fon el pioner de l'acció social catòlica i del [[cooperativisme]] en [[Espanya]], creadors fa més de 100 anys de les Caixes de Crèdit i d'Aforro.

'''Antonio Vicent Dolz''', conegut popularment com el '''Pare Vicent''' ([[Castelló de la Plana]], [[2 d'octubre]] de [[1837]] - † [[Valéncia]], [[9 de juny]] de [[1912]]) fon un religiós, [[jesuïta]] (SI), biòlec i escritor [[Valencians|valencià]]. Fon el pioner de l'acció social catòlica i del [[cooperativisme]] en [[Espanya]], creador fa més de 100 anys de les Caixes de Crèdit i d'Aforro.

== Biografia ==

== Biografia ==

La seua colaboració científica durant l'epidèmia de [[còlera]] que va assolar Valéncia en [[1885]] va suscitar admiració i aprovació generals i va contribuir a despertar la seua segona vocació, l'apostolat social. Ya se sap que li havia influït l'acció social dels catòlics belgues i alemans. De fet, encara que va seguir treballant uns anys en el camp biològic, gradualment ocupen més el seu temps els assunts socials, que li atreen des d'antic. La seua tasca en els últims vinticinc anys de la seua vida ([[1886]]-[[1912]]) pot dividir-se en tres periodos, solapats entre sí: cada u està en germen en l'anterior i, en part, ho desenrolla i culmina. Són els Círculs Obrers Catòlics ([[1886]]-[[1895]]), el seu encabotament en l'agremiació i federació de les obres catòlic-socials ([[1895]]-[[1904]]) i els seus últims intents com “sembrador per al futur”: [[1905]]-[[1912]].

La seua colaboració científica durant l'epidèmia de [[còlera]] que va assolar Valéncia en [[1885]] va suscitar admiració i aprovació generals i va contribuir a despertar la seua segona vocació, l'apostolat social. Ya se sap que li havia influït l'acció social dels catòlics belgues i alemans. De fet, encara que va seguir treballant uns anys en el camp biològic, gradualment ocupen més el seu temps els assunts socials, que li atreen des d'antic. La seua tasca en els últims vinticinc anys de la seua vida ([[1886]]-[[1912]]) pot dividir-se en tres periodos, solapats entre sí: cada u està en germen en l'anterior i, en part, ho desenrolla i culmina. Són els Círculs Obrers Catòlics ([[1886]]-[[1895]]), el seu encabotament en l'agremiació i federació de les obres catòlic-socials ([[1895]]-[[1904]]) i els seus últims intents com “sembrador per al futur”: [[1905]]-[[1912]].

== Círculs Obrers Catòlics ==

== Círculs Obrers Catòlics ==

La seua realisació més coneguda són els Círculs Obrers Catòlics. Cal descartar l'hipòtesis de que en l'any [[1864]] fundara ya un en [[Manresa]]. Eixe any estava en [[Sevilla]]. Va aplegar a Manresa l'any següent, pero lo que allí va fundar fon un Círcul religiós-lliterari en els alumnes del Colege. En els seus anys de [[Tortosa]] ([[1879]]-[[1883]]) va fundar dèu Círculs, ya obrers. Se li havien alvançat el P. Pastells, que va fundar un en [[Alcoy]] en l'any [[1873]] i el dominic Fr. Zeferino González, que els va fundar en [[Còrdova]]. El Pare Vicent va incorporar la seua experiència europea i va promocionar incansablement esta obra per tota [[Espanya]] especialment pel Llevant i Castella la Vella. Els Círculs varen ser una obra de l'Iglésia destinada a favorir l'associació obrera, bàsica per als treballadors, la força dels quals estava en el número. Tenien quatre característiques: eren confessionals, interclassistes (unien a patrons i obrers), estaven deslligats de qualsevol partit polític, i la seua finalitat era la promoció integral dels treballadors com ho expressaven els seus quatre fins: religiós, instructiu, econòmic i recreatiu. No eren un sindicat. En l'aspecte econòmic varen crear cooperatives de producció i consum, mútues, Caixes d'Aforro i depòsits.

La seua realisació més coneguda són els Círculs Obrers Catòlics. Cal descartar l'hipòtesis de que en l'any [[1864]] fundara ya un en [[Manresa]]. Eixe any estava en [[Sevilla]]. Va aplegar a Manresa l'any següent, pero lo que allí va fundar fon un Círcul religiós-lliterari en els alumnes del Colege. En els seus anys de [[Tortosa]] ([[1879]]-[[1883]]) va fundar dèu Círculs, ya obrers. Se li havien alvançat el P. Pastells, que va fundar un en [[Alcoy]] en l'any [[1873]] i el dominic Fr. Zeferino González, que els va fundar en [[Còrdova]]. El Pare Vicent va incorporar la seua experiència europea i va promocionar incansablement esta obra per tota [[Espanya]] especialment pel Llevant i Castella la Vella. Els Círculs varen ser una obra de l'Iglésia destinada a favorir l'associació obrera, bàsica per als treballadors, la força dels quals estava en el número. Tenien quatre característiques: eren confessionals, interclassistes (unien a patrons i obrers), estaven deslligats de qualsevol partit polític, i la seua finalitat era la promoció integral dels treballadors com ho expressaven els seus quatre fins: religiós, instructiu, econòmic i recreatiu. No eren un sindicat. En l'aspecte econòmic varen crear cooperatives de producció i consum, mútues, Caixes d'Aforro i depòsits.

Encara que no es tenen sifres exactes sobre la seua implantació es pot afirmar que, a lo manco, duplicaven en afiliats a l'únic sindicat existent llavors, l'[[Unió General de Treballadors]] (UGT).

Encara que no es tenen sifres exactes sobre la seua implantació es pot afirmar que, a lo manco, duplicaven en afiliats a l'únic sindicat existent llavors, l'[[Unió General de Treballadors]] (UGT).

Sobre la base dels Círculs i en la seua mateixa llínea d'actuació, es varen crear associacions com l'Associació General per a l'estudi i la defensa dels interessos de la classe obrera, el Consell Nacional de les Corporacions Catòlic-Obreres i el Centre de Defensa Social. En totes elles va colaborar el II marqués de Comillas. També es va recolzar en els Círculs, en l'ajuda del marqués i en l'espenta del cardenal Sancha, arquebisbe de Valéncia, el Pelegrinage de [[1894]], que va dur a Roma 18.500 obrers per a agrair a Lleó XIII la publicació de ''Rerum Novarum''. Per a fer aplegar el contingut de l'encíclica, ademés de moltes conferències, Vicent va publicar, de nou en l'ajuda financera de Comillas, un comentari popular, ''Socialisme i Anarquisme'' ([[1893]]), molt difòs, que es va reeditar dos anys més tart. Els Círculs varen tindre que enfrontar-se en dos tipos de dificultats: l'encabotament dels integristes en politisar l'acció social i d'apropiar-se dels Círculs, contra l'esperit del seu fundador, i la deserció de molts patrons (Comillas fon una excepció), que varen perdre interés per l'obra. Com ella se sufragava sobretot en les aportacions patronals, els Círculs varen poder conservar les activitats menys costoses: les religioses, econòmiques i recreatives, pero no varen poder mantindre les econòmiques, molt valioses, que els donaven una impronta diferent d'atres obres socials.

Sobre la base dels Círculs i en la seua mateixa llínea d'actuació, es varen crear associacions com l'Associació General per a l'estudi i la defensa dels interessos de la classe obrera, el Consell Nacional de les Corporacions Catòlic-Obreres impulsat per ell en l'any [[1893]], el Centre de Defensa Social i tot el moviment corporativiste i gremial de la [[regió valenciana]]. En totes elles va colaborar el II marqués de Comillas. També es va recolzar en els Círculs, en l'ajuda del marqués i en l'espenta del cardenal Sancha, arquebisbe de Valéncia, el Pelegrinage de [[1894]], que va dur a Roma 18.500 obrers per a agrair a Lleó XIII la publicació de ''Rerum Novarum''. Per a fer aplegar el contingut de l'encíclica, ademés de moltes conferències, Vicent va publicar, de nou en l'ajuda financera de Comillas, un comentari popular, ''Socialisme i Anarquisme'' ([[1893]]), molt difòs, que es va reeditar dos anys més tart. Els Círculs varen tindre que enfrontar-se en dos tipos de dificultats: l'encabotament dels integristes en politisar l'acció social i d'apropiar-se dels Círculs, contra l'esperit del seu fundador, i la deserció de molts patrons (Comillas fon una excepció), que varen perdre interés per l'obra. Com ella se sufragava sobretot en les aportacions patronals, els Círculs varen poder conservar les activitats menys costoses: les religioses, econòmiques i recreatives, pero no varen poder mantindre les econòmiques, molt valioses, que els donaven una impronta diferent d'atres obres socials.

 

El seu ''Manual de las Escuelas de Reforma Social'' va aparéixer en l'any[[1896]] i es va reeditar en [[1911]], un any abans de la seua mort. Molt poc més tart els va convertir en gremis professionals, pas previ al sindicat. El de fusters de Valéncia fon el model d'uns atres. Simultàneament es va esforçar per federar les distintes obres socials catòliques.

El seu ''Manual de las Escuelas de Reforma Social'' va aparéixer en l'any[[1896]] i es va reeditar en [[1911]], un any abans de la seua mort. Molt poc més tart els va convertir en gremis professionals, pas previ al sindicat. El de fusters de Valéncia fon el model d'uns atres. Simultàneament es va esforçar per federar les distintes obres socials catòliques.

En la ciutat de Castelló porta un carrer el seu nom que està situat entre els carrers Sanahuja i l'Avinguda Capuchins, en el districte 7 de la ciutat.  

En la ciutat de Castelló porta un carrer el seu nom que està situat entre els carrers Sanahuja i l'Avinguda Capuchins, en el districte 7 de la ciutat.  

== Referències ==

== Bibliografia ==

 

== Enllaços externs ==  

* [https://dbe.rah.es/biografias/15576/antonio-vicent-dolz Antonio Vicent Dolz - Real Acadèmia de l'Història]

* [https://dbe.rah.es/biografias/15576/antonio-vicent-dolz Antonio Vicent Dolz - Real Acadèmia de l'Història]