Diferència entre les revisions de "Ser viu"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
 
(No es mostren 20 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Image:EscherichiaColi NIAID.jpg|thumb|180px|Esta cèlula d'''[[Escherichia coli]]'' és un eixemple de [[microorganisme]] [[procariota]].]]
 
[[Image:EscherichiaColi NIAID.jpg|thumb|180px|Esta cèlula d'''[[Escherichia coli]]'' és un eixemple de [[microorganisme]] [[procariota]].]]
 
[[Image:Ericoid mycorrhizal fungus.jpg|thumb|right|180px|Un fongo [[micoriza]] ericoid]]
 
[[Image:Ericoid mycorrhizal fungus.jpg|thumb|right|180px|Un fongo [[micoriza]] ericoid]]
−
En [[biologia]], un '''organisme''', a sovint associat i nomenat '''ser viu''', és un conjunt d'[[àtoms]] i [[molècules]] que formen una estructura material molt organisada i complexa, en la qual intervenen sistemes de comunicació molecular, que es relaciona en el [[mig ambient]] en un intercanvi de [[matèria]] i [[energia]] d'una forma ordenada i que eixercix les funcions bàsiques de la [[vida]] que són la [[nutrició]], la [[relació]] i la [[reproducció]], de tal manera que els organismes actuen i funcionen per si mateixos sense perdre el seu nivell estructural fins a la seua mort.<ref> K. H. Nealson; P. G. Conrad (1999). [http://journals.royalsociety.org/content/7r10hqn3rp1g1vag/ "Life: past, present and future"], ''Philosophical Transactions of the Royal Society B'', Vol. 354, núm. 1392, p. 1923-1939, DOI: 10.1098/rstb.1999.0532.</ref> El terme organisme prové del [[grec antic]] ''ὄργανον'' - ''organon'' "organ, instrument".
+
En [[biologia]], un '''ser viu''' o '''organisme''', és un conjunt d'[[àtoms]] i [[molècules]] que formen una estructura material molt organisada i complexa, en la qual intervenen sistemes de comunicació molecular, que es relacionen en el [[mig ambient]] en un intercanvi de [[matèria]] i [[energia]] d'una forma ordenada i que eixercix les funcions bàsiques de la [[vida]] que són la [[nutrició]], la [[relació]] i la [[reproducció]], de tal manera que els organismes actuen i funcionen per si mateixos sense perdre el seu nivell estructural fins a la seua mort.<ref> K. H. Nealson; P. G. Conrad (1999). [http://journals.royalsociety.org/content/7r10hqn3rp1g1vag/ "Life: past, present and future"], ''Philosophical Transactions of the Royal Society B'', Vol. 354, núm. 1392, p. 1923-1939, DOI: 10.1098/rstb.1999.0532.</ref>Tot ser viu o organisme és capaç de nàixer, créixer, poder reproduir-se i morir. La [[cèlula]] és l'unitat estructural i funcional de tots els sers vius que pot ser [[procariota]] o [[eucariota]]. El terme organisme prové del [[grec antic]] ''ὄργανον'' - ''organon'' "organ, instrument".
  
 
La [[matèria]] que compon els organismes està formada en un 95% per quatre [[àtoms]] que són el [[carbono]], [[hidrogen]], [[oxigen]] i [[nitrogen]], a partir dels quals es formen les [[molècules]] biològiques:<ref name="Lehninger">David L. Nelson; Michael M. Cox (2001) ''Lehninger. Principios De Bioquímica'', Ediciones Omega, ISBN: 9788428212083.</ref><ref>[http://www.upo.es/depa/webdex/biocel/ Apuntes del Área de Biología Celular], Universidad Pablo de Olavide, Consultat el 28-01-2008.</ref>
 
La [[matèria]] que compon els organismes està formada en un 95% per quatre [[àtoms]] que són el [[carbono]], [[hidrogen]], [[oxigen]] i [[nitrogen]], a partir dels quals es formen les [[molècules]] biològiques:<ref name="Lehninger">David L. Nelson; Michael M. Cox (2001) ''Lehninger. Principios De Bioquímica'', Ediciones Omega, ISBN: 9788428212083.</ref><ref>[http://www.upo.es/depa/webdex/biocel/ Apuntes del Área de Biología Celular], Universidad Pablo de Olavide, Consultat el 28-01-2008.</ref>
−
* Molècules orgàniques o [[biomolècula|biomolècules]]: [[àcits nucleics]], les [[proteïnes]], els [[glúcit]]s i els [[lípit]]s.
+
* Molècules orgàniques o [[biomolècula|biomolècules]]: [[àcit nucleic|àcits nucleics]], les [[proteïna|proteïnes]], els [[glúcit]]s i els [[lípit]]s.
−
* [[Molècula inorgànica|Molècules inorgàniques]]: [[Aigua]], [[Sals minerals]] i gasos.
+
* [[Molècula inorgànica|Molècules inorgàniques]]: [[Aigua]], [[sals minerals]] i [[gas|gasos]].
  
 +
== Orige ==
 +
[[File:Aiguablava (2) 21-10-2004 - panoramio.jpg|thumb|left|190px]]
 
Estes molècules es repetixen constantment dins dels sers vius, pel que l'orige de la vida procedix d'un antecessor comú fa molts millons d'anys aparegut sobre la [[Terra]]. Seria molt improvable que hagen aparegut independentment dos sers vius en les mateixes molècules orgàniques.<ref>Doolittle, W. Ford (2000). [http://shiva.msu.montana.edu/courses/mb437_537_2004_fall/docs/uprooting.pdf "Uprooting the tree of life"]. ''Scientific American'', febrer de 2000, 282 (6): 90–95. {{pdf}}</ref><ref>[http://130.14.29.110/Taxonomy/Utils/wprintgc.cgi?mode=c NCBI: "The Genetic Codes", Recull d'Andrzej (Anjay) Elzanowski i Jim Ostell]</ref> S'han trobat biomarcadors en roques que indicaven una antiguetat de fins a 3.500 millons d'anys, de manera que la vida podria haver sorgit sobre la Terra fa, aproximadament, entre 3.800 i 4.000 millons d'anys.<ref name="schopf2006">J. William Schopf (2006) [http://gs.wustl.edu/publications/elements/e2_4/e2_4_art_schopf.pdf "The First Billion Years: When Did Life Emerge?"], ''Elements'', Vol. 2; núm. 4; p. 229-233; DOI: 10.2113/gselements.2.4.229 {{pdf}}</ref><ref name="cavalier-smith2006">Thomas Cavalier-Smith; Martin Brasier; T. Martin Embley (2006) [http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?artid=1626534 "Introduction: how and when did microbes change the world?"], ''Philos Trans R Soc Lond B Biol Sci'', Vol. 361(1470), p. 845–850, DOI: 10.1098/rstb.2006.1847.</ref><ref name="allwood2006">A.C. Allwood; M.R. Walter; B.S. Kamber; C.P. Marshall; I.W. Burch (2006), [http://www.nature.com/nature/journal/v441/n7094/abs/nature04764.html "Stromatolite reef from the Early Archaean era of Australia"], ''[[Nature]]'' 441, 714-718.</ref><ref name="brasier2006">M. Brasier; N. McLoughlin; O. Green; D. Wacey (2006) [http://physwww.mcmaster.ca/~higgsp/3D03/BrasierArchaeanFossils.pdf "A fresh look at the fossil evidence for early Archaean cellular life"], ''Phil. Trans. R. Soc. B'', No. 361, p. 887-902, DOI: 10.1098/rstb.2006.1835. {{pdf}}</ref>
 
Estes molècules es repetixen constantment dins dels sers vius, pel que l'orige de la vida procedix d'un antecessor comú fa molts millons d'anys aparegut sobre la [[Terra]]. Seria molt improvable que hagen aparegut independentment dos sers vius en les mateixes molècules orgàniques.<ref>Doolittle, W. Ford (2000). [http://shiva.msu.montana.edu/courses/mb437_537_2004_fall/docs/uprooting.pdf "Uprooting the tree of life"]. ''Scientific American'', febrer de 2000, 282 (6): 90–95. {{pdf}}</ref><ref>[http://130.14.29.110/Taxonomy/Utils/wprintgc.cgi?mode=c NCBI: "The Genetic Codes", Recull d'Andrzej (Anjay) Elzanowski i Jim Ostell]</ref> S'han trobat biomarcadors en roques que indicaven una antiguetat de fins a 3.500 millons d'anys, de manera que la vida podria haver sorgit sobre la Terra fa, aproximadament, entre 3.800 i 4.000 millons d'anys.<ref name="schopf2006">J. William Schopf (2006) [http://gs.wustl.edu/publications/elements/e2_4/e2_4_art_schopf.pdf "The First Billion Years: When Did Life Emerge?"], ''Elements'', Vol. 2; núm. 4; p. 229-233; DOI: 10.2113/gselements.2.4.229 {{pdf}}</ref><ref name="cavalier-smith2006">Thomas Cavalier-Smith; Martin Brasier; T. Martin Embley (2006) [http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?artid=1626534 "Introduction: how and when did microbes change the world?"], ''Philos Trans R Soc Lond B Biol Sci'', Vol. 361(1470), p. 845–850, DOI: 10.1098/rstb.2006.1847.</ref><ref name="allwood2006">A.C. Allwood; M.R. Walter; B.S. Kamber; C.P. Marshall; I.W. Burch (2006), [http://www.nature.com/nature/journal/v441/n7094/abs/nature04764.html "Stromatolite reef from the Early Archaean era of Australia"], ''[[Nature]]'' 441, 714-718.</ref><ref name="brasier2006">M. Brasier; N. McLoughlin; O. Green; D. Wacey (2006) [http://physwww.mcmaster.ca/~higgsp/3D03/BrasierArchaeanFossils.pdf "A fresh look at the fossil evidence for early Archaean cellular life"], ''Phil. Trans. R. Soc. B'', No. 361, p. 887-902, DOI: 10.1098/rstb.2006.1835. {{pdf}}</ref>
  
 +
=== L'orige de les procariotes ===
 +
Els sers vius provenen teòricament d'una [[cèlula]] inicial que estava en els mars primitius fa 3.500 millons d'anys que ademés era [[procariota]]. Estes cèlules eren [[bactèria|bactèries]] que algunes desarrollaren la capacitat de prodir [[oxigen]] a partir de la [[fotosíntesis]] lo que reduí els nivells de [[diòxit de carbono]] de l'[[atmòsfera]] primitiva.
 +
 +
=== L'orige de les eucariotes ===
 +
Segons la [[teoria endosimbiòtica]] de [[Lynn Margulis]] una cèlula procariota més gran fagocità a atres dos més chicotetes que són la [[mitocòndria]] i el [[cloroplast]] per això tenen el seu propi [[ADN]]. Ad estes cèlules també els aparegué el [[núcleu (biologia)|núcleu]]. A partir d'ací s'anaren diversificant fins a formar els quatre regnes [[eucariota|eucariotes]]: [[vegetal|vegetals]], [[animal|animals]], [[fonc|foncs]] i [[protist|protists]].<ref>http://www.biologia.edu.ar/introduccion/origen.htm</ref>
 +
 
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
<references/>
 
<references/>
  
−
[[Categoria:Organismes| ]]
+
[[Categoria: Biologia]]
 +
[[Categoria: Térmens de biologia]]
 +
[[Categoria: Organismes]]

Última revisió del 19:28 11 nov 2024

Esta cèlula d'Escherichia coli és un eixemple de microorganisme procariota.
Un fongo micoriza ericoid

En biologia, un ser viu o organisme, és un conjunt d'àtoms i molècules que formen una estructura material molt organisada i complexa, en la qual intervenen sistemes de comunicació molecular, que es relacionen en el mig ambient en un intercanvi de matèria i energia d'una forma ordenada i que eixercix les funcions bàsiques de la vida que són la nutrició, la relació i la reproducció, de tal manera que els organismes actuen i funcionen per si mateixos sense perdre el seu nivell estructural fins a la seua mort.[1]Tot ser viu o organisme és capaç de nàixer, créixer, poder reproduir-se i morir. La cèlula és l'unitat estructural i funcional de tots els sers vius que pot ser procariota o eucariota. El terme organisme prové del grec antic ὄργανον - organon "organ, instrument".

La matèria que compon els organismes està formada en un 95% per quatre àtoms que són el carbono, hidrogen, oxigen i nitrogen, a partir dels quals es formen les molècules biològiques:[2][3]

Orige[editar | editar còdic]

Aiguablava (2) 21-10-2004 - panoramio.jpg

Estes molècules es repetixen constantment dins dels sers vius, pel que l'orige de la vida procedix d'un antecessor comú fa molts millons d'anys aparegut sobre la Terra. Seria molt improvable que hagen aparegut independentment dos sers vius en les mateixes molècules orgàniques.[4][5] S'han trobat biomarcadors en roques que indicaven una antiguetat de fins a 3.500 millons d'anys, de manera que la vida podria haver sorgit sobre la Terra fa, aproximadament, entre 3.800 i 4.000 millons d'anys.[6][7][8][9]

L'orige de les procariotes[editar | editar còdic]

Els sers vius provenen teòricament d'una cèlula inicial que estava en els mars primitius fa 3.500 millons d'anys que ademés era procariota. Estes cèlules eren bactèries que algunes desarrollaren la capacitat de prodir oxigen a partir de la fotosíntesis lo que reduí els nivells de diòxit de carbono de l'atmòsfera primitiva.

L'orige de les eucariotes[editar | editar còdic]

Segons la teoria endosimbiòtica de Lynn Margulis una cèlula procariota més gran fagocità a atres dos més chicotetes que són la mitocòndria i el cloroplast per això tenen el seu propi ADN. Ad estes cèlules també els aparegué el núcleu. A partir d'ací s'anaren diversificant fins a formar els quatre regnes eucariotes: vegetals, animals, foncs i protists.[10]

Referències[editar | editar còdic]

  1. ↑ K. H. Nealson; P. G. Conrad (1999). "Life: past, present and future", Philosophical Transactions of the Royal Society B, Vol. 354, núm. 1392, p. 1923-1939, DOI: 10.1098/rstb.1999.0532.
  2. ↑ David L. Nelson; Michael M. Cox (2001) Lehninger. Principios De Bioquímica, Ediciones Omega, ISBN: 9788428212083.
  3. ↑ Apuntes del Área de Biología Celular, Universidad Pablo de Olavide, Consultat el 28-01-2008.
  4. ↑ Doolittle, W. Ford (2000). "Uprooting the tree of life". Scientific American, febrer de 2000, 282 (6): 90–95. Plantilla:Pdf
  5. ↑ NCBI: "The Genetic Codes", Recull d'Andrzej (Anjay) Elzanowski i Jim Ostell
  6. ↑ J. William Schopf (2006) "The First Billion Years: When Did Life Emerge?", Elements, Vol. 2; núm. 4; p. 229-233; DOI: 10.2113/gselements.2.4.229 Plantilla:Pdf
  7. ↑ Thomas Cavalier-Smith; Martin Brasier; T. Martin Embley (2006) "Introduction: how and when did microbes change the world?", Philos Trans R Soc Lond B Biol Sci, Vol. 361(1470), p. 845–850, DOI: 10.1098/rstb.2006.1847.
  8. ↑ A.C. Allwood; M.R. Walter; B.S. Kamber; C.P. Marshall; I.W. Burch (2006), "Stromatolite reef from the Early Archaean era of Australia", Nature 441, 714-718.
  9. ↑ M. Brasier; N. McLoughlin; O. Green; D. Wacey (2006) "A fresh look at the fossil evidence for early Archaean cellular life", Phil. Trans. R. Soc. B, No. 361, p. 887-902, DOI: 10.1098/rstb.2006.1835. Plantilla:Pdf
  10. ↑ http://www.biologia.edu.ar/introduccion/origen.htm
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ser_viu&oldid=364575»