Diferència entre les revisions de "República Checa"
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
[[Bohèmia]], la part occidental del país, està rodejada de monts baixos i forma una [[conca hidrogràfica|conca]], drenada pel Labe ([[riu Elba]]) i el Vltava ([[riu Moldava]]). [[Moràvia]], la part oriental, és més montanyosa i està drenada pel [[riu Moraviana]]. [[Silèsia]], la part en el nort de Moràvia, entre Moràvia i Polònia. | [[Bohèmia]], la part occidental del país, està rodejada de monts baixos i forma una [[conca hidrogràfica|conca]], drenada pel Labe ([[riu Elba]]) i el Vltava ([[riu Moldava]]). [[Moràvia]], la part oriental, és més montanyosa i està drenada pel [[riu Moraviana]]. [[Silèsia]], la part en el nort de Moràvia, entre Moràvia i Polònia. | ||
| − | El [[1 de giner]] de [[1993]], [[Checoslovàquia]] es dividí en dos per decisió parlamentària. Des de | + | El [[1 de giner]] de [[1993]], [[Checoslovàquia]] es dividí en dos per decisió parlamentària. Des de llavors, la República Checa i la [[Eslovàquia|República Eslovaca (o Eslovàquia)]] són dos països independents. |
== Història == | == Història == | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
El territori chec fon unificat a finals del [[sigle IX]] per la dinastia dels ''premyslitas'' (en chec ''Premyslovci'', este nom significa ''els que pensen molt''). El [[Monarquia|Regne]] de [[Bohèmia (República Checa)|Bohemia]] fon un poder regional important, sent el rei de Bohèmia un dels set electors de l'emperador del [[Sacre Imperi Romà]], les mines d'or i plata convertiren el regne en un poder que no tenia imposts, i que podia reclutar mercenaris quasi sense llímit, puix la riquea de les mines mantenia el poder del regne fins al seu esgotament. De fet, la paraula "dòlar", ve dels "thaler" o monedes de plata de la mina de Joachimstal (actual Jáchymov) en Bohèmia. | El territori chec fon unificat a finals del [[sigle IX]] per la dinastia dels ''premyslitas'' (en chec ''Premyslovci'', este nom significa ''els que pensen molt''). El [[Monarquia|Regne]] de [[Bohèmia (República Checa)|Bohemia]] fon un poder regional important, sent el rei de Bohèmia un dels set electors de l'emperador del [[Sacre Imperi Romà]], les mines d'or i plata convertiren el regne en un poder que no tenia imposts, i que podia reclutar mercenaris quasi sense llímit, puix la riquea de les mines mantenia el poder del regne fins al seu esgotament. De fet, la paraula "dòlar", ve dels "thaler" o monedes de plata de la mina de Joachimstal (actual Jáchymov) en Bohèmia. | ||
| − | Durant els cinc-cents anys següents fon un regne estable, centre de cultura i educació en [[Europa central]]. Durant el regnat de [[Carles IV de Luxemburc]] (1344-1378), Bohèmia vixqué la seua época d'or (propiciada per les riques mines de la zona). Carles IV, convertí a esta monarquia en la capital del [[Sacre Imperi Romà Germànic]]. L'any 1348, fundà la [[Universitat Carolina]] de [[Praga]], el centre d'estudis superiors més antic d'Europa central. | + | Durant els cinc-cents anys següents fon un regne estable, centre de cultura i educació en [[Europa central]]. Durant el regnat de [[Carles IV de Luxemburc]] (1344-1378), Bohèmia vixqué la seua época d'or (propiciada per les riques mines de la zona). Carles IV, convertí a esta monarquia en la capital del [[Sacre Imperi Romà Germànic]]. L'any [[1348]], fundà la [[Universitat Carolina]] de [[Praga]], el centre d'estudis superiors més antic d'Europa central. |
| − | Després de la mort de Carles IV, comença un periodo de decadència del regne i inestabilitat política. Un dels factors foren els conflictes religiosos com les [[guerres husites]] provocades per la crema en la foguera del [[reformiste]] [[Jan Hus]] en [[1415]] en el [[Concili de Constança]]. | + | Després de la mort de [[Carles IV]], comença un periodo de decadència del regne i inestabilitat política. Un dels factors foren els conflictes religiosos com les [[guerres husites]] provocades per la crema en la foguera del [[reformiste]] [[Jan Hus]] en [[1415]] en el [[Concili de Constança]]. |
| − | Després de la dinastia dels reixos polonesos [[Jagellón]], en [[1526]], fon elevat al tro chec [[Ferran I d'Habsburgo]]. En est acte, i per quasi quatre-cents anys, els [[Casa d'Habsburgo|Habsburgo]] ocuparen la corona checa, i per tant, està passà a formar part del [[Imperi Austríac]], posteriorment [[Imperi Austrohúngar|Austrohúngar]]. Davall del règim dels [[Habsburgo]], Bohèmia patí guerres devastadores com la [[Guerra dels Trenta Anys]] en el [[sigle XVII]] i la [[Guerra dels Set Anys]] durant l'época de la reina [[Maria Teresa I d'Austria|Maria Teresa]] en [[1756]]-[[1763]]; pero també es beneficià de l'impuls econòmic i social que vixqué la monarquia durant els sigles XVIII i XIX que convertí [[Bohèmia]] en el cor industrial de la monarquia. | + | Després de la dinastia dels reixos polonesos [[Jagellón]], en [[1526]], fon elevat al tro chec [[Ferran I d'Habsburgo]]. En est acte, i per quasi quatre-cents anys, els [[Casa d'Habsburgo|Habsburgo]] ocuparen la corona checa, i per tant, està passà a formar part del [[Imperi Austríac]], posteriorment [[Imperi Austrohúngar|Austrohúngar]]. Davall del règim dels [[Habsburgo]], Bohèmia patí guerres devastadores com la [[Guerra dels Trenta Anys]] en el [[sigle XVII]] i la [[Guerra dels Set Anys]] durant l'época de la reina [[Maria Teresa I d'Austria|Maria Teresa]] en [[1756]]-[[1763]]; pero també es beneficià de l'impuls econòmic i social que vixqué la monarquia durant els [[sigle XVIII|sigles XVIII]] i [[sigle XIX|XIX]] que convertí [[Bohèmia]] en el cor industrial de la monarquia. |
| − | Després del colapse del [[Imperi Austrohúngar]], en acabar la [[Primera Guerra Mundial]], els checs junt en els seus veïns els [[Eslovàquia|eslovacs]] s'uniren per a formar la república independent de [[Checoslovàquia]] en [[1918]]. Este nou país contenia a una gran minoria alemana, en la zona dels [[Sudets]], lo que fon usat d'excusa pels nazis per a la dissoldre [[Checoslovàquia]]quan [[Alemanya]] anexà ad esta minoria en virtut dels [[Acorts de Múnich]] en [[1938]] i Eslovàquia declarà la seua independència. L'Estat chec restant fon ocupat pels alemans en [[1939]]. | + | Després del colapse del [[Imperi Austrohúngar]], en acabar la [[Primera Guerra Mundial]], els checs junt en els seus veïns els [[Eslovàquia|eslovacs]] s'uniren per a formar la república independent de [[Checoslovàquia]] en [[1918]]. Este nou país contenia a una gran minoria alemana, en la zona dels [[Sudets]], lo que fon usat d'excusa pels nazis per a la dissoldre [[Checoslovàquia]]quan [[Alemanya]] anexà ad esta minoria en virtut dels [[Acorts de Múnich]] en [[1938]] i [[Eslovàquia]] declarà la seua independència. L'Estat chec restant fon ocupat pels alemans en [[1939]]. |
| − | Al finalisar la [[Segona Guerra Mundial]], [[Checoslovàquia]] es va convertir en un [[Estat socialiste]] alineat en la [[Unió Soviètica]]. En [[1968]], una intervenció armada de forces del [[Pacte de Varsòvia]] acabà en una série de reformes impulsades pel llavors primer ministre [[Alexander Dubcek]], conegudes com la ''[[Primavera de Praga]]'' (en chec "Pražské jaro"), tendents segons els seus partidaris a crear un "''[[socialisme]] en rostre humà''". En [[1989]], Checoslovàquia adoptà el multipartidisme i escomençà ad abandonar progressivament el sistema socialiste, lo que es coneix com ''[[Revolució de Vellut]]''. El [[1 de giner]] de [[1993]] Checoslovàquia es dividí en dos per decisió parlamentària. Des de llavors, la '''República Checa''', d'una banda, i la República Eslovaca (o Eslovàquia) en atra, són dos països independents. | + | Al finalisar la [[Segona Guerra Mundial]], [[Checoslovàquia]] es va convertir en un [[Estat socialiste]] alineat en la [[Unió Soviètica]]. En [[1968]], una intervenció armada de forces del [[Pacte de Varsòvia]] acabà en una série de reformes impulsades pel llavors primer ministre [[Alexander Dubcek]], conegudes com la ''[[Primavera de Praga]]'' (en chec "Pražské jaro"), tendents segons els seus partidaris a crear un "''[[socialisme]] en rostre humà''". En [[1989]], Checoslovàquia adoptà el multipartidisme i escomençà ad abandonar progressivament el sistema socialiste, lo que es coneix com ''[[Revolució de Vellut]]''. El [[1 de giner]] de [[1993]] Checoslovàquia es dividí en dos per decisió parlamentària. Des de llavors, la '''República Checa''', d'una banda, i la República Eslovaca (o [[Eslovàquia]]) en atra, són dos països independents. |
La '''República Checa''' s'adherí a l'[[OTAN]] en [[1998]] i a la [[Unió Europea]] en [[2004]]. | La '''República Checa''' s'adherí a l'[[OTAN]] en [[1998]] i a la [[Unió Europea]] en [[2004]]. | ||
Revisió de 15:01 4 març 2010
La República Checa (en idioma chec Ceská republika) o Chèquia (en chec Cesko) és un Estat de la Unió Europea (UE). Llimita al nort en Polònia, a l'est en Eslovàquia, al sur en Àustria, i a l'oest en Alemanya. Junt en Polònia, Eslovàquia i Hongria, integra el Grup Visegrad de nacions de la Europa central.
Bohèmia, la part occidental del país, està rodejada de monts baixos i forma una conca, drenada pel Labe (riu Elba) i el Vltava (riu Moldava). Moràvia, la part oriental, és més montanyosa i està drenada pel riu Moraviana. Silèsia, la part en el nort de Moràvia, entre Moràvia i Polònia.
El 1 de giner de 1993, Checoslovàquia es dividí en dos per decisió parlamentària. Des de llavors, la República Checa i la República Eslovaca (o Eslovàquia) són dos països independents.
Història
El territori chec fon unificat a finals del sigle IX per la dinastia dels premyslitas (en chec Premyslovci, este nom significa els que pensen molt). El Regne de Bohemia fon un poder regional important, sent el rei de Bohèmia un dels set electors de l'emperador del Sacre Imperi Romà, les mines d'or i plata convertiren el regne en un poder que no tenia imposts, i que podia reclutar mercenaris quasi sense llímit, puix la riquea de les mines mantenia el poder del regne fins al seu esgotament. De fet, la paraula "dòlar", ve dels "thaler" o monedes de plata de la mina de Joachimstal (actual Jáchymov) en Bohèmia.
Durant els cinc-cents anys següents fon un regne estable, centre de cultura i educació en Europa central. Durant el regnat de Carles IV de Luxemburc (1344-1378), Bohèmia vixqué la seua época d'or (propiciada per les riques mines de la zona). Carles IV, convertí a esta monarquia en la capital del Sacre Imperi Romà Germànic. L'any 1348, fundà la Universitat Carolina de Praga, el centre d'estudis superiors més antic d'Europa central.
Després de la mort de Carles IV, comença un periodo de decadència del regne i inestabilitat política. Un dels factors foren els conflictes religiosos com les guerres husites provocades per la crema en la foguera del reformiste Jan Hus en 1415 en el Concili de Constança.
Després de la dinastia dels reixos polonesos Jagellón, en 1526, fon elevat al tro chec Ferran I d'Habsburgo. En est acte, i per quasi quatre-cents anys, els Habsburgo ocuparen la corona checa, i per tant, està passà a formar part del Imperi Austríac, posteriorment Austrohúngar. Davall del règim dels Habsburgo, Bohèmia patí guerres devastadores com la Guerra dels Trenta Anys en el sigle XVII i la Guerra dels Set Anys durant l'época de la reina Maria Teresa en 1756-1763; pero també es beneficià de l'impuls econòmic i social que vixqué la monarquia durant els sigles XVIII i XIX que convertí Bohèmia en el cor industrial de la monarquia.
Després del colapse del Imperi Austrohúngar, en acabar la Primera Guerra Mundial, els checs junt en els seus veïns els eslovacs s'uniren per a formar la república independent de Checoslovàquia en 1918. Este nou país contenia a una gran minoria alemana, en la zona dels Sudets, lo que fon usat d'excusa pels nazis per a la dissoldre Checoslovàquiaquan Alemanya anexà ad esta minoria en virtut dels Acorts de Múnich en 1938 i Eslovàquia declarà la seua independència. L'Estat chec restant fon ocupat pels alemans en 1939.
Al finalisar la Segona Guerra Mundial, Checoslovàquia es va convertir en un Estat socialiste alineat en la Unió Soviètica. En 1968, una intervenció armada de forces del Pacte de Varsòvia acabà en una série de reformes impulsades pel llavors primer ministre Alexander Dubcek, conegudes com la Primavera de Praga (en chec "Pražské jaro"), tendents segons els seus partidaris a crear un "socialisme en rostre humà". En 1989, Checoslovàquia adoptà el multipartidisme i escomençà ad abandonar progressivament el sistema socialiste, lo que es coneix com Revolució de Vellut. El 1 de giner de 1993 Checoslovàquia es dividí en dos per decisió parlamentària. Des de llavors, la República Checa, d'una banda, i la República Eslovaca (o Eslovàquia) en atra, són dos països independents.
La República Checa s'adherí a l'OTAN en 1998 i a la Unió Europea en 2004.
Enllaços externs
- Lloc Oficial de la República Checa
- Actualitat i informació noticiosa de la Ràdio Praga en espanyol
- Hora actual de la República Checa
| Portal UE | Unió Europea (UE) | 
|
|---|---|---|
|
Estats membres: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França |Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburc | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Romania | Suècia | República Checa | Chipre | ||
| Estats candidats a ingressar que ya han escomençat negociacions: Turquia | ||
|
Estats candidats a ingressar: República de Macedònia del Nort | ||
|
Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Herzegovina | Kosovo | Montnegre | Sèrbia | ||
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/República_Checa de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.