Diferència entre les revisions de "Eduardo Zaplana"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'després' a 'despuix')
 
(No es mostren 41 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Las Provincias 23-05-98.jpg|thumb|250px|Zaplana usant la [[Tàctica del camalleó]] en les Corts Valencianes ([[Las Provincias]] 23-05-1998)]]
+
{{Biografia|
 
+
| nom = Eduardo Andrés Julio Zaplana Hernández-Soro
'''Eduardo Andrés Julio Zaplana Hernández-Soro''' ([[Cartagena (Espanya)|Cartagena]], [[3 d'abril]] de [[1956]]) és un polític [[Espanya|espanyol]]. Fon alcalde de [[Benidorm]], president de la [[Generalitat Valenciana]], ministre de Treball i portaveu del [[Partit Popular]] en l'oposició en el [[Congrés dels Diputats (Espanya)|Congrés]].
+
| image = [[File:Eduardo Zaplana en la rueda de prensa posterior al Consejo de Ministros (cropped).jpg|250px|Eduardo Zaplana en l'any [[2004]]]]
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
 +
| ocupació = Polític
 +
| data_naix = [[3 d'abril]] de [[1956]] 
 +
| lloc_naix = [[Cartagena]], [[Múrcia]], [[Espanya]]
 +
| data_mort =
 +
| lloc_mort =
 +
}}
 +
[[Archiu:Reunionpuj2.jpg|thumb|250px|<center>Jordi Pujol en Eduardo Zaplana</center>]]
 +
[[Archiu:Zapu.jpg|thumb|250px|<center>Jordi Pujol en Eduardo Zaplana en l'any [[2003]]</center>]]
 +
'''Eduardo Andrés Julio Zaplana Hernández-Soro''' ([[Cartagena (Espanya)|Cartagena]], [[3 d'abril]] de [[1956]]) és un polític [[Espanya|espanyol]]. Fon alcalde de [[Benidorm]], president de la [[Generalitat Valenciana]], ministre de Treball i portaveu del [[Partit Popular]] en l'oposició en el [[Congrés dels Diputats|Congrés]].
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
Llínea 7: Llínea 18:
 
És llicenciat en Dret per l'[[Universitat d'Alacant]] en 1984. Està casat, té dos filles i un fill.
 
És llicenciat en Dret per l'[[Universitat d'Alacant]] en 1984. Està casat, té dos filles i un fill.
  
Ingresà en el [[Partit Popular]] des de la [[Unió de Centre Democràtic (Espanya)|UCD]]. En [[1993]] va arribar a l'alcaldia de [[Benidorm]] despuix de plantejar una moció de censura contra l'equip de govern del [[PSPV-PSOE]] gràcies al soport d'una regidora [[trànsfuga]] del dit partit, [[Maruja Sánchez]].  
+
Ingressà en el [[Partit Popular]] des de la [[Unió de Centre Democràtic (Espanya)|UCD]]. En [[1993]] va arribar a l'alcaldia de [[Benidorm]] despuix de plantejar una moció de censura contra l'equip de govern del [[PSPV-PSOE]] gràcies al soport d'una regidora [[trànsfuga]] del dit partit, [[Maruja Sánchez]].  
 +
 
 +
Zaplana fon alcalde de Benidorm fins a l'any 1995.
 +
 
 +
== Trayectòria política ==
 +
 
 +
=== Carrera política en la Comunitat Valenciana ===
 +
[[Archiu:Reunionpuj4.jpg|thumb|250px|<center>Jordi Pujol en Eduardo Zaplana en [[setembre]] de l'any [[2000]]</center>]]
 +
[[Archiu:Puavl.jpg|thumb|350px|[[Jordi Pujol]] admitix públicament que Eduardo Zaplana creà l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] a canvi de que Pujol donara respal al govern de [[José María Aznar]] (Levante-EMV_6-02-2008)]]
 +
 
 +
En l'any [[1995]] fon candidat del [[Partit Popular|PP]] despuix d'arrebatar la presidència del partit a l'actual senador [[Pedro Agramunt]]. Va guanyar les eleccions autonòmiques per majoria simple, i gràcies al denominat "[[pacte del pollastre]]" en [[Unió Valenciana]], per lo que la formació regionalista portaria al seu cap de llista, [[Vicente González Lizondo]], a la presidència de les Corts autonòmiques, va conseguir la presidència de la [[Generalitat Valenciana]].
 +
 
 +
En l'any [[1999]] Zaplana renovà com a president, en majoria absoluta, i aprofità tal situació per a desfer-se d'[[Unió Valenciana]] fomentant la seua desintegració paulatina per mig del transfuguisme (incomplint el [[pacte antitransfuguisme]] del PP i el PSOE).
 +
 
 +
Durant el seu mandat va tractar de promocionar l'image exterior de la [[Comunitat Valenciana]] per mig de campanyes de publicitat com la que que feu el cantant [[Julio Iglesias]], reclutat com a embaixador dels productes valencians en el món. Va accedir a la vicepresidència del Comité de les regions de la UE. Va posar en marcha el parc temàtic [[Terra Mítica]], que resultà poc rendable. Lo que escomençà prometent-se com un proyecte que no costaria diners als valencians, en 2003 acumulava pèrdues pròximes als 200 millons d'euros, i en 2004 es produïx la suspensió de pagaments. El seu cost rondava els 360 millons d'euros i ya en 1999 el tribunal de contes valencià advertia que no es sabia el destí de 156 millons euros.
 +
 
 +
Per la seua banda, el mateix Zaplana ha calificat la seua gestió com a la més positiva de l'història de la Comunitat Valenciana (giner de 2009).<ref>[http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009012000_19_545106__Zaplana-Protagonice-balance-positivo-historia-Comunitat Zaplana avalua la seua gestió al cap de la Generalitat | levante-emv.Com]</ref>
 +
 
 +
Firmà el nomenat [[Pacte de Reus]] del qual eixiria la creació de l'[[AVLL]], orgue dissenyat per a fusionar la [[llengua valenciana]] en la catalana. Este pacte supon una traïció a lo que va defendre el PP en les campanyes electorals i als entorns valencianistes del mateix partit, puix encara hui, el PP  defén davant les càmares la singularitat i diferència entre les dos llengües, a pesar de que les sentències generades pels dictàmens de l'AVL i els èxits conseguits pel nacionalisme català en els jujats derivats de les actuacions i pactes del PP.
 +
 
 +
=== Carrera en la política nacional ===
 +
 
 +
En motiu de la seua gestió en la Comunitat Valenciana Zaplana fon cridat a Madrit pel president del Govern, [[José María Aznar]]. Fon president de la Generalitat Valenciana fins al [[24 de juliol]] de [[2002]], quan deixà la direcció del govern valencià per a eixercir el càrrec de ministre de Treball i Asunts Socials, ocupant la presidència valenciana [[José Luis Olivas]]. Poc despuix fon nomenat també Portaveu del Govern. Despuix de les eleccions del [[14 de març]] de [[2004]], quan el [[PP]] va passar a l'oposició en el Parlament espanyol, Zaplana es va convertir en el portaveu del principal partit de l'oposició en el Congrés. Despuix de les eleccions del [[9 de març]] de [[2008]] va anunciar que deixava el seu càrrec per a "fomentar la renovació", pero sense abandonar el seu banc.<ref>[http://www.elmundo.es/elmundo/2008/02/19/espana/1203455295.Html Eduardo Zaplana abandona el seu càrrec com a portaveu del PP: 'Vull ser diputat ras' | El món]</ref> No obstant, poc despuix, el 29 d'abril, va renunciar al seu lloc de diputat i la seua retirada "temporal" de la política per a treballar com a delegat per a Europa del [[Grup Telefónica]]<ref>[http://www.diariodenavarra.Es/20080430/nacional/eduardo-zaplana-renuncia-al-congreso-ser-delegado-telefonica-europa.Html?not=2008043002285995&dia=20080430&seccion=nacional&seccion2=politica Eduardo Zaplana renúncia al Congrés per a ser delegat de Telefónica a Europa | El Diari de Navarra]</ref>.
 +
 
 +
Eduardo Zaplana fon delegat per a [[Europa]] de la multinacional espanyola [[Telefónica]], des de l'any [[2008]] fins a l'any [[2018]], que la companyia suspengué la seua relació per la detenció per blanqueig de diners.
 +
 
 +
=== Corrupció política ===
  
Zaplana fon alcalde de Benidorm fins a 1995.
+
{{Cita|''Telefónica "suspende" su relación con Eduardo Zaplana tras su detención por blanqueo''|''El Diario'' (22.05.2018)}} 
  
== Carrera política en la Comunitat Valenciana ==
+
{{Cita|''La Guardia Civil considera acreditado que Eduardo Zaplana exministro y expresidente de la Generalitat Valenciana cobró 10'5 millones de euros en comisiones irregulares solo de los negocios de la familia Cotino investigados en el 'caso Erial', entre otras cosas porque los acusados de ser sus testaferros, y a cuyo nombre estaba por tanto el dinero en los paraísos fiscales, se refieren a él como "el jefe" en las conversaciones que les grabó la UCO.''|''[[Mediterráneo]]'' (14.02.2019)}}
  
[[Image:AVL-Levante-EMV-6-2-2008.jpg|thumb|250px|[[Jordi Pujol]] admitix públicament que Eduardo Zaplana creà l' [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] a canvi de que Pujol donara respal al govern de [[José María Aznar]] (Levante-EMV_6-02-2008)]]
+
{{Cita|''El clan Zaplana urdió una "ingeniería" con 9 empresas para blanquear 10,5 millones.''|''[[Levante-EMV]]'' (14.02.2019)}}
  
En [[1995]] fon candidat del [[Partit Popular|PP]] despuix d'arrebatar la presidència del partit a l'actual senador [[Pedro Agramunt]]. Va guanyar les eleccions autonòmiques per majoria simple, i gràcies al denominat "[[pacte del pollastre]]" en [[Unió Valenciana]], pel que la formació regionaliste portaria al seu cap de lliste, [[Vicente González Lizondo]], a la presidència de les Corts autonòmiques, va conseguir la presidència de la [[Generalitat Valenciana]].  
+
{{Cita|''Durante veinte años. Zaplana movió más de 19 millones de € en 14 países. La Guardia Civil acredita la actividad delictiva''|(''[[Mediterráneo]]'', 12.2.2002}}
  
En [[1999]] Zaplana renovà com a president, en majoria absoluta, i aprofità tal situació per a desfer-se d'[[Unió Valenciana]] fomentant sa desintegració paulatina per mig del transfuguisme (incomplint el [[pacte antitransfuguisme]] del PP i el PSOE) i de la [[Tàctica del camalleó]].
+
{{Cita|''Eduardo Zaplana, condenado a diez años de cárcel por su fortuna oculta en el extranjero. La Audiencia de Valencia considera probado que cobró comisiones ilegales y blanqueó más de 16 millones de euros, aunque absuelve al también ex presidente valenciano José Luis Olivas''.|(''[[El Mundo]]'', 15.10.2024)}}
  
Durant el seu mandat va tractar de promocionar l'image exterior de la [[Comunitat Valenciana]] per mig de campanyes de publicitat com la que que feu el cantant [[Julio Iglesias]], reclutat com a embaixador dels productes valencians en el món. Va accedir a la vicepresidència del Comité de les regions de la UE. Va posar en marcha el parc temàtic [[Terra Mítica]], que resultà poc rendable. Lo que escomençà prometent-se com un proyecte que no costaria diners als valencians, en 2003 acumulava pèrdues pròximes als 200 millons d'euros, i en 2004 es produïx la suspensió de pagaments. El seu cost rondava els 360 millons d'euros i ya en 1999 el tribunal de contes valencià advertia no se sabia el destí de 156 millons euros.
+
== Cites ==
  
Per la seua banda, el mateix Zaplana ha calificat la seua gestió com la més positiva de l'història de la Comunitat Valenciana (giner de 2009).<ref>[http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009012000_19_545106__Zaplana-Protagonice-balance-positivo-historia-Comunitat Zaplana avalua la seua gestió al cap de la Generalitat | levante-emv.Com]</ref>
+
{{Cita|''Pujol revela que pactó en 1996 con Zaplana la unidad de la lengua. CiU supeditó su apoyo a la investidura de Aznar como presidente del gobierno al reconocimiento del catalán. Jordi Pujol reveló ayer que en 1996 pactó con su homólogo en la Generalitat valenciana, Eduardo Zaplana, la unidad lingüística del catalán a cambio del apoyo de CiU a la investidura de José María Aznar....''|(''[[El País]]'', 10.11.2004)}}
  
Firmà el nomenat [[Pacte de Reus]] del qual eixiria la creació de l'[[AVLL]], orgue dissenyat per a fusionar la llengüa valenciana en la catalana. Este pacte supon una traïció a lo que va defendre el PP en les campanyes electorals i als  votants valencianistes del mateix partit, puix encara hui, el PP  defén davant les càmares la singularitat i diferencia  entre les dos llengües, pese a les sentencies generades per els dictàmens de l'AVLL i les èxits conseguits per el nacionalisme català en els jujats derivats de les actuacions i pactes del PP.  
+
{{Cita|L'orige de la [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] està en les eleccions generals de 1996; [[José María Aznar|Aznar]] necessitava a Convergència i Unió per a ser president, [[Jordi Pujol|Pujol]] posà com a condició acabar en el «secessionisme» llingüístic valencià, creant una acadèmia valenciana de la llengua catalana que diguera que el valencià era català i assumira la normativa ortogràfica i gramatical del [[Institut d'Estudis Catalans]], Aznar encomanà a Zaplana que aixina fora, Zaplana creà la AVL i junt en el [[PSOE-PSPV|PSPV]] nomenaren una majoria d'acadèmics que feren realitat els desijos de Pujol. La nova AVL adoptà, sense debat, la normativa catalana i definí el valencià com a «varietat d'esta llengua (el català) parlada a la [[Comunitat Valenciana]]», contradient l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut]] que diu que és un idioma, publicà un diccionari en totes les formes catalanes i la majoria de les valencianes i una gramàtica idèntica a la catalana que arreplega, a peu de pàgina o en segon lloc, les formes valencianes que considera en molts casos dialectals i pròpies de registres informals. L'objectiu de Pujol està complit.|¿Per a qué servix la AVL? per [[Voro López i Verdejo|Voro López]]. Acadèmic de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (''[[Las Provincias]]'', 31.10.2019}}
  
== Carrera en la política nacional ==
+
== Vore també ==
En motiu de la seua gestió en la Comunitat Valenciana Zaplana fon cridat a Madrit pel president del Govern, [[José María Aznar]]. Fon president de la Generalitat Valenciana fins al [[24 de juliol]] de [[2002]], quan deixà la direcció del govern valencià per a eixercir el càrrec de ministre de Treball i Asunts Socials, ocupant la presidència valenciana [[José Luis Olivas]]. Poc despuix fon nomenat també Portaveu del Govern. Després de les eleccions del [[14 de març]] de [[2004]], quan el [[PP]] va passar a l'oposició en el Parlament espanyol, Zaplana es va convertir en el portaveu del principal partit de l'oposició en el Congrés. Després de les eleccions del [[9 de març]] de [[2008]] va anunciar que deixava el seu càrrec per a "fomentar la renovació", pero sense abandonar el seu banc.<ref>[http://www.elmundo.es/elmundo/2008/02/19/espana/1203455295.Html Eduardo Zaplana abandona el seu càrrec com a portaveu del PP: 'Vull ser diputat ras' | El món]</ref> No obstant, poc despuix, el 29 d'abril, va renunciar al seu lloc de diputat i la seua retirada "temporal" de la política per a treballar com delegat per a Europa del [[Grup Telefónica]]<ref>[http://www.diariodenavarra.Es/20080430/nacional/eduardo-zaplana-renuncia-al-congreso-ser-delegado-telefonica-europa.Html?not=2008043002285995&dia=20080430&seccion=nacional&seccion2=politica Eduardo Zaplana renúncia al Congrés per a ser delegat de Telefónica a Europa | El Diari de Navarra]</ref>.
 
  
En l'actualitat Eduardo Zaplana és delegat per a [[Europa]] de la multinacional espanyola [[Telefónica]].
+
* [[Pacte de Reus]]
 +
* [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]]
 +
* [[Història contemporànea de la llengua valenciana]]
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
Llínea 34: Llínea 72:
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
*[http://es.wikiquote.org/wiki/Eduardo_Zaplana wikiquote, Eduardo Zaplana]
+
 
 +
* [http://es.wikiquote.org/wiki/Eduardo_Zaplana wikiquote, Eduardo Zaplana]
 
* [http://www.congreso.es/diputados/wfichadipu.jsp?cod=231&num_leg=8 Biografia oficial (Congrés dels Diputats)]
 
* [http://www.congreso.es/diputados/wfichadipu.jsp?cod=231&num_leg=8 Biografia oficial (Congrés dels Diputats)]
* [http://www.el-mundo.es/magazine/2004/229/1076684949.Html LES BUTAQUES DEL PODER Eduardo Zaplana]
+
* [https://elpais.com/diario/2004/11/10/cvalenciana/1100117884_850215.html Pujol revela que pactó con Zaplana para avanzar con discreción en la unidad del catalán - ''El País'']
 +
* [http://www.el-mundo.es/magazine/2004/229/1076684949.Html Les butaques del poder Eduardo Zaplana]
 
* [http://www.cadenaser.com/articulo/espana/Zaplana/caso/Naseiro/csrcsrpor/20051124csrcsrnac_6/Tes/  Transcripció de la conversació telefònica mantinguda entre Salvador Palop i Eduardo Zaplana, gravada en el context del cridat "Cas Naseiro"]
 
* [http://www.cadenaser.com/articulo/espana/Zaplana/caso/Naseiro/csrcsrpor/20051124csrcsrnac_6/Tes/  Transcripció de la conversació telefònica mantinguda entre Salvador Palop i Eduardo Zaplana, gravada en el context del cridat "Cas Naseiro"]
 +
* [https://www.lasprovincias.es/opinion/donde-puedo-estudiar-filologia-20140214.html ¿Dónde puedo estudiar Filología en lengua valenciana? - Esteban García Villamarín - Las Provincias]
 +
* [https://www.abc.es/espana/comunidad-valenciana/abci-eduardo-zaplana-dijo-metia-politica-para-forrarse-y-cumplido-palabra-201805221303_noticia.html «Eduardo Zaplana dijo que se metía en política para forrarse y ha cumplido con su palabra» - ''ABC'']
 +
* [https://elpais.com/politica/2018/05/24/actualidad/1527169098_126485.html Eduardo Zaplana, a prisión sin fianza - ''El País'']
 +
* [https://www.eldiario.es/economia/Telefonica-Logista-analizaran-Zaplana-detencion_0_774122826.html Telefónica "suspende" su relación con Eduardo Zaplana tras su detención por blanqueo - ''El Diario'']
 +
* [https://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/espana/zaplana-retratado-el-jefe-charlas-sus-supuestos-testaferros_1203223.html Zaplana, retratado como 'el jefe' en las charlas de sus supuestos testaferros - ''Mediterráneo'']
 +
* [https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2019/02/14/clan-zaplana-urdio-ingenieria-9/1835275.html El clan Zaplana urdió una "ingeniería" con 9 empresas para blanquear 10,5 millones - ''Levante-EMV'']
 +
* [https://www.lasprovincias.es/comunitat/opinion/servix-20191031010411-ntvo.html ¿Per a qué servix la AVL? - Voro López - ''Las Provincias'']
 +
* [https://www.infolibre.es/noticias/politica/2020/06/18/la_jueza_caso_erial_sobre_zaplana_los_indicios_criminalidad_contra_perduran_acrecientan_con_instruccion_107922_1012.html La jueza de caso Erial, sobre Zaplana: "Los indicios de criminalidad contra él perduran y se acrecientan con la instrucción" - ''InfoLibre'']
 +
* [https://www.lasprovincias.es/politica/jueza-procesa-eduardo-zaplana-caso-erial-20220602153044-nt.html La jueza procesa a Zaplana por cobrar mordidas a cambio de adjudicaciones públicas - ''Las Provincias'']
 +
* [https://www.lavanguardia.com/local/valencia/20230822/9179987/zaplana-creador-academia-valenciana-llengua-defiende-validez-institucion.html Zaplana, creador de la Academia Valenciana de la Llengua, defiende la validez de la institución - ''La Vanguardia'']
 +
* [https://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/2024/10/15/670e3ac5fc6c83866f8b459a.html Eduardo Zaplana, condenado a diez años de cárcel por su fortuna oculta en el extranjero - ''El Mundo'']
  
 
{{Traduït de|es|Eduardo Zaplana}}
 
{{Traduït de|es|Eduardo Zaplana}}
  
 +
{{Successió
 +
|títul=[[Image:Emblema de la Generalitat Valenciana.svg|40px]]<br>President de la Generalitat Valenciana
 +
|predecessor=[[Joan Lerma i Blasco]]
 +
|successor=[[José Luis Olivas Martínez]]
 +
|periodo=[[1995]]-[[2002]]
 +
}}
 +
 +
 +
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Líders nacionals del Partit Popular]]
 
[[Categoria:Líders nacionals del Partit Popular]]
 
[[Categoria:Polítics de la regió de Múrcia]]
 
[[Categoria:Polítics de la regió de Múrcia]]

Última revisió del 10:47 16 oct 2024

Eduardo Andrés Julio Zaplana Hernández-Soro
Eduardo Zaplana en l'any 2004
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Polític
Naiximent: 3 d'abril de 1956
Lloc de naiximent: Cartagena, Múrcia, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:
Jordi Pujol en Eduardo Zaplana
Jordi Pujol en Eduardo Zaplana en l'any 2003

Eduardo Andrés Julio Zaplana Hernández-Soro (Cartagena, 3 d'abril de 1956) és un polític espanyol. Fon alcalde de Benidorm, president de la Generalitat Valenciana, ministre de Treball i portaveu del Partit Popular en l'oposició en el Congrés.

Biografia[editar | editar còdic]

És llicenciat en Dret per l'Universitat d'Alacant en 1984. Està casat, té dos filles i un fill.

Ingressà en el Partit Popular des de la UCD. En 1993 va arribar a l'alcaldia de Benidorm despuix de plantejar una moció de censura contra l'equip de govern del PSPV-PSOE gràcies al soport d'una regidora trànsfuga del dit partit, Maruja Sánchez.

Zaplana fon alcalde de Benidorm fins a l'any 1995.

Trayectòria política[editar | editar còdic]

Carrera política en la Comunitat Valenciana[editar | editar còdic]

Jordi Pujol en Eduardo Zaplana en setembre de l'any 2000
Jordi Pujol admitix públicament que Eduardo Zaplana creà l'Acadèmia Valenciana de la Llengua a canvi de que Pujol donara respal al govern de José María Aznar (Levante-EMV_6-02-2008)

En l'any 1995 fon candidat del PP despuix d'arrebatar la presidència del partit a l'actual senador Pedro Agramunt. Va guanyar les eleccions autonòmiques per majoria simple, i gràcies al denominat "pacte del pollastre" en Unió Valenciana, per lo que la formació regionalista portaria al seu cap de llista, Vicente González Lizondo, a la presidència de les Corts autonòmiques, va conseguir la presidència de la Generalitat Valenciana.

En l'any 1999 Zaplana renovà com a president, en majoria absoluta, i aprofità tal situació per a desfer-se d'Unió Valenciana fomentant la seua desintegració paulatina per mig del transfuguisme (incomplint el pacte antitransfuguisme del PP i el PSOE).

Durant el seu mandat va tractar de promocionar l'image exterior de la Comunitat Valenciana per mig de campanyes de publicitat com la que que feu el cantant Julio Iglesias, reclutat com a embaixador dels productes valencians en el món. Va accedir a la vicepresidència del Comité de les regions de la UE. Va posar en marcha el parc temàtic Terra Mítica, que resultà poc rendable. Lo que escomençà prometent-se com un proyecte que no costaria diners als valencians, en 2003 acumulava pèrdues pròximes als 200 millons d'euros, i en 2004 es produïx la suspensió de pagaments. El seu cost rondava els 360 millons d'euros i ya en 1999 el tribunal de contes valencià advertia que no es sabia el destí de 156 millons euros.

Per la seua banda, el mateix Zaplana ha calificat la seua gestió com a la més positiva de l'història de la Comunitat Valenciana (giner de 2009).[1]

Firmà el nomenat Pacte de Reus del qual eixiria la creació de l'AVLL, orgue dissenyat per a fusionar la llengua valenciana en la catalana. Este pacte supon una traïció a lo que va defendre el PP en les campanyes electorals i als entorns valencianistes del mateix partit, puix encara hui, el PP defén davant les càmares la singularitat i diferència entre les dos llengües, a pesar de que les sentències generades pels dictàmens de l'AVL i els èxits conseguits pel nacionalisme català en els jujats derivats de les actuacions i pactes del PP.

Carrera en la política nacional[editar | editar còdic]

En motiu de la seua gestió en la Comunitat Valenciana Zaplana fon cridat a Madrit pel president del Govern, José María Aznar. Fon president de la Generalitat Valenciana fins al 24 de juliol de 2002, quan deixà la direcció del govern valencià per a eixercir el càrrec de ministre de Treball i Asunts Socials, ocupant la presidència valenciana José Luis Olivas. Poc despuix fon nomenat també Portaveu del Govern. Despuix de les eleccions del 14 de març de 2004, quan el PP va passar a l'oposició en el Parlament espanyol, Zaplana es va convertir en el portaveu del principal partit de l'oposició en el Congrés. Despuix de les eleccions del 9 de març de 2008 va anunciar que deixava el seu càrrec per a "fomentar la renovació", pero sense abandonar el seu banc.[2] No obstant, poc despuix, el 29 d'abril, va renunciar al seu lloc de diputat i la seua retirada "temporal" de la política per a treballar com a delegat per a Europa del Grup Telefónica[3].

Eduardo Zaplana fon delegat per a Europa de la multinacional espanyola Telefónica, des de l'any 2008 fins a l'any 2018, que la companyia suspengué la seua relació per la detenció per blanqueig de diners.

Corrupció política[editar | editar còdic]

Telefónica "suspende" su relación con Eduardo Zaplana tras su detención por blanqueo
El Diario (22.05.2018)
La Guardia Civil considera acreditado que Eduardo Zaplana exministro y expresidente de la Generalitat Valenciana cobró 10'5 millones de euros en comisiones irregulares solo de los negocios de la familia Cotino investigados en el 'caso Erial', entre otras cosas porque los acusados de ser sus testaferros, y a cuyo nombre estaba por tanto el dinero en los paraísos fiscales, se refieren a él como "el jefe" en las conversaciones que les grabó la UCO.
Mediterráneo (14.02.2019)
El clan Zaplana urdió una "ingeniería" con 9 empresas para blanquear 10,5 millones.
Levante-EMV (14.02.2019)
Durante veinte años. Zaplana movió más de 19 millones de € en 14 países. La Guardia Civil acredita la actividad delictiva
(Mediterráneo, 12.2.2002
Eduardo Zaplana, condenado a diez años de cárcel por su fortuna oculta en el extranjero. La Audiencia de Valencia considera probado que cobró comisiones ilegales y blanqueó más de 16 millones de euros, aunque absuelve al también ex presidente valenciano José Luis Olivas.
(El Mundo, 15.10.2024)

Cites[editar | editar còdic]

Pujol revela que pactó en 1996 con Zaplana la unidad de la lengua. CiU supeditó su apoyo a la investidura de Aznar como presidente del gobierno al reconocimiento del catalán. Jordi Pujol reveló ayer que en 1996 pactó con su homólogo en la Generalitat valenciana, Eduardo Zaplana, la unidad lingüística del catalán a cambio del apoyo de CiU a la investidura de José María Aznar....
(El País, 10.11.2004)
L'orige de la Acadèmia Valenciana de la Llengua està en les eleccions generals de 1996; Aznar necessitava a Convergència i Unió per a ser president, Pujol posà com a condició acabar en el «secessionisme» llingüístic valencià, creant una acadèmia valenciana de la llengua catalana que diguera que el valencià era català i assumira la normativa ortogràfica i gramatical del Institut d'Estudis Catalans, Aznar encomanà a Zaplana que aixina fora, Zaplana creà la AVL i junt en el PSPV nomenaren una majoria d'acadèmics que feren realitat els desijos de Pujol. La nova AVL adoptà, sense debat, la normativa catalana i definí el valencià com a «varietat d'esta llengua (el català) parlada a la Comunitat Valenciana», contradient l'Estatut que diu que és un idioma, publicà un diccionari en totes les formes catalanes i la majoria de les valencianes i una gramàtica idèntica a la catalana que arreplega, a peu de pàgina o en segon lloc, les formes valencianes que considera en molts casos dialectals i pròpies de registres informals. L'objectiu de Pujol està complit.
¿Per a qué servix la AVL? per Voro López. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (Las Provincias, 31.10.2019

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]


Predecessor:
Joan Lerma i Blasco
Emblema de la Generalitat Valenciana.svg
President de la Generalitat Valenciana

1995-2002
Successor:
José Luis Olivas Martínez