Diferència entre les revisions de "Luis Aguilé"
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Luis María Aguilera Picca''', conegut popularment com a '''Luis Aguilé''' ([[Buenos Aires]], [[Argentina]], [[24 de febrer]] de [[1936]] - [[Madrit]], [[10 d'octubre]] de [[2009]]), fon un cantautor de música romàntica hispà-argentí, ademés d'escritor. Fon un dels primers músics en cantar roc en espanyol. Actiu des de la [[Anys 1950|década dels 50]], es feu famós en [[Amèrica Llatina]] i [[Espanya]]. | + | '''Luis María Aguilera Picca''', conegut popularment com a '''Luis Aguilé''' ([[Buenos Aires]], [[Argentina]], [[24 de febrer]] de [[1936]] - † [[Madrit]], [[10 d'octubre]] de [[2009]]), fon un cantautor de música romàntica hispà-argentí, ademés d'escritor. Fon un dels primers músics en cantar roc en espanyol. Actiu des de la [[Anys 1950|década dels 50]], es feu famós en [[Amèrica Llatina]] i [[Espanya]]. |
Ha gravat més de huitcentes cançons, la mitat d'elles de la seua autoria, i algunes s'han convertit en estàndarts de la música popular en [[castellà]]. Com ''Cuando salí de Cuba'' (Quan ixqué de Cuba), potser la seua cançó més coneguda, gravada per molts atres artistes. També va compondre cançons per a chiquets i va publicar varis llibres. | Ha gravat més de huitcentes cançons, la mitat d'elles de la seua autoria, i algunes s'han convertit en estàndarts de la música popular en [[castellà]]. Com ''Cuando salí de Cuba'' (Quan ixqué de Cuba), potser la seua cançó més coneguda, gravada per molts atres artistes. També va compondre cançons per a chiquets i va publicar varis llibres. | ||
| Llínea 73: | Llínea 73: | ||
=== Controvèrsies polítiques === | === Controvèrsies polítiques === | ||
| − | Les cançons de Luis Aguilé s'han caracterisat per estar alluntades de temes socials o polítics. Alguns crítics, han considerat les seues cançons com «passatistes», o siga, per a passar el moment. Políticament feu declaracions contràries a la [[Revolució cubana]]; l'expresident socialiste d'Espanya [[José Luis Rodríguez Zapatero]];, l'expresident de [[ | + | Les cançons de Luis Aguilé s'han caracterisat per estar alluntades de temes socials o polítics. Alguns crítics, han considerat les seues cançons com «passatistes», o siga, per a passar el moment. Políticament feu declaracions contràries a la [[Revolució cubana]]; l'expresident socialiste d'Espanya [[José Luis Rodríguez Zapatero]];, l'expresident de [[Veneçuela]] [[Hugo Chávez]] i posant en dubte la cantitat de desapareguts que va haver en Argentina. La cançó ''Cuando salí de Cuba'' es referix precisament al moment en que va decidir deixar [[Cuba]], a on estava radicat i era un ídol jovenil. Aguilé conta que al moment de vendre les seues propietats, el govern revolucionari havia sancionat una llei de control de canvis, que llimitava la cantitat de dólars que es podien comprar, i que per eixa raó solament va poder traure de Cuba una cantitat llimitada; el restant li la va regalar als seus amics: |
{{Cita|''Allí gané muchísimo dinero porque era un ídolo juvenil. Pero un mes antes de salir decretaron una ley que decía que no se podía cambiar el dólar y no se podía sacar dinero. Tuve dos entrevistas con el [[Che Guevara]] y me autorizó a retirar una pequeña cantidad''}} | {{Cita|''Allí gané muchísimo dinero porque era un ídolo juvenil. Pero un mes antes de salir decretaron una ley que decía que no se podía cambiar el dólar y no se podía sacar dinero. Tuve dos entrevistas con el [[Che Guevara]] y me autorizó a retirar una pequeña cantidad''}} | ||
| Llínea 83: | Llínea 83: | ||
Eixe mateix any va llançar un tema nou, titulat ''Señor presidente''. La cançó és un mensage mordaç dirigit a un president d'Estat, a qui Aguilé diu haver votat, al que li fa saber les seues queixes. Per a demanar-li que complixca les promeses de campanya i que «el meu humil vot no caiga en el seu oblit». Durant la promoció del disc, alguns periodistes li varen preguntar si la cançó estava dirigida al president d'[[Espanya]], [[José Luis Rodríguez Zapatero]]. Aguilé va acceptar que podria aplicar-se-li, pero va declarar també que el seu destinatari era el president de [[Veneçuela]], [[Hugo Chávez]]. També va declarar que la cançó havia segut prohibida en Veneçuela i censurada en Argentina i [[Guatemala]]. ''Señor presidente'' se considera com «La cançó prohibida d'Aguilé». | Eixe mateix any va llançar un tema nou, titulat ''Señor presidente''. La cançó és un mensage mordaç dirigit a un president d'Estat, a qui Aguilé diu haver votat, al que li fa saber les seues queixes. Per a demanar-li que complixca les promeses de campanya i que «el meu humil vot no caiga en el seu oblit». Durant la promoció del disc, alguns periodistes li varen preguntar si la cançó estava dirigida al president d'[[Espanya]], [[José Luis Rodríguez Zapatero]]. Aguilé va acceptar que podria aplicar-se-li, pero va declarar també que el seu destinatari era el president de [[Veneçuela]], [[Hugo Chávez]]. També va declarar que la cançó havia segut prohibida en Veneçuela i censurada en Argentina i [[Guatemala]]. ''Señor presidente'' se considera com «La cançó prohibida d'Aguilé». | ||
| − | Aguilé també feu públic el seu respal a posició de la [[Societat General d'Autors i Editors d'Espanya]] (SGAE), quan esta entitat se veu involucrada relacionat en l'alcanç dels [[drets d'autor]], i va defendre l'alt preu dels discs com un acte de llibertat comercial. | + | Aguilé també feu públic el seu respal a la posició de la [[Societat General d'Autors i Editors d'Espanya]] (SGAE), quan esta entitat se veu involucrada relacionat en l'alcanç dels [[drets d'autor]], i va defendre l'alt preu dels discs com un acte de llibertat comercial. |
== Discografia == | == Discografia == | ||
| Llínea 211: | Llínea 211: | ||
''No nos mienta jamás, no use la demagogia, engañando a la gente'' | ''No nos mienta jamás, no use la demagogia, engañando a la gente'' | ||
''Cumpla usted con honor, va con todo respeto, señor presidente.'' | ''Cumpla usted con honor, va con todo respeto, señor presidente.'' | ||
| − | <pre> | + | </pre> |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 09:26 8 oct 2024
| Luis María Aguilera Picca | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Argentina, Española | ||
| Ocupació: | Cantant, cantautor i escritor | ||
| Naiximent: | 24 de febrer de 1936 | ||
| Lloc de naiximent: | Buenos Aires, Argentina | ||
| Defunció: | 10 d'octubre de 2009 | ||
| Lloc de defunció: | Madrit, Espanya | ||
Luis María Aguilera Picca, conegut popularment com a Luis Aguilé (Buenos Aires, Argentina, 24 de febrer de 1936 - † Madrit, 10 d'octubre de 2009), fon un cantautor de música romàntica hispà-argentí, ademés d'escritor. Fon un dels primers músics en cantar roc en espanyol. Actiu des de la década dels 50, es feu famós en Amèrica Llatina i Espanya.
Ha gravat més de huitcentes cançons, la mitat d'elles de la seua autoria, i algunes s'han convertit en estàndarts de la música popular en castellà. Com Cuando salí de Cuba (Quan ixqué de Cuba), potser la seua cançó més coneguda, gravada per molts atres artistes. També va compondre cançons per a chiquets i va publicar varis llibres.
Biografia[editar | editar còdic]
Luis María Aguilera naixqué el 24 de febrer de 1936 en la capital argentina de Buenos Aires. En la seua ciutat natal va combinar les seues primeres actuacions com a cantant, en reunions i festes familiars, en el seu treball en la Casa Central del Banc de la Província de Buenos Aires. En l'any 1951, als quinze anys, va conseguir el seu primer contracte, en la Maison Doré, luxós saló de festes porteny, i va escomençar a treballar en la ràdio.
Als vint anys, en maig de 1956, es va presentar en el concurs de televisió Music-Hall i va conseguir un enorme èxit. Poc despuix gravaria el seu primer disc, en la discogràfica Odeón, un senzill en els temes El preso número nueve de Roberto Cantoral i Tu recuerdo y yo de José Alfredo Jiménez, dos rancheres a on canta acompanyat per Ángel Pocho Gatti i el seu conjunt. Poc despuix, edita el seu primer LP, Luis Aguilé, con diez temas (Gigí, Linda nena, Mujer tejedora, Tiro Liro Liro, Pancho López, Qué será será, Luna bonita, Luna Azul i El alegre silbador).
Ad este treball seguiren:
- Canta la juventud de América (1958), en senzills editats previament (De azul pintado de azul, No me dejes nunca, No me abandones, Pequeñísima serenata, Dime algo cariñoso, Lulú (sin embargo), La cinta verde, Llueve afuera, Domani, Hay una mujer, El preso número nueve i Queremos Minué)
- Luis Aguilé, Vol. 3 (1959) (Julia, Regresa a mí, Bonita, Venus, Marina, Amémonos así, Mira qué luna, Llueve, Pity Pity, Para siempre, La canción que te gusta a ti i Ío) que fon tot un èxit en Argentina i el va donar a conéixer en tot lo món hispanoamericà.
- Luis Aguilé, Vol. 4 (Déjenme en paz, Te llevo bajo mi piel, Yo sé, La pachanga, Al claro de luna, Ya ves, así pienso yo, ¡Ay, Chabela!, La balanza, Arrivederchi, Mi espíritu, La montaña i Castillo de piedra).
La balanza és el primer tema escrit per ell mateixa que va gravar. Despuix d'este disc, Aguilé va tindre el seu primer contacte en Espanya quan va actuar en el Festival per a la Joventut celebrat en el Palau dels Deports de Barcelona. Presentat pel popular locutor radiofònic Luis Arribas Castro. En l'event va actuar junt al Duo Dinámico, José Guardiola i Gelu, entre uns atres.
En l'any 1962 protagonisa junt a Mariquita Gallegos, en qui va mantindre un romanç, la película La chacota i a l'any següent s'establix definitivament en Espanya. A on té un gran èxit en el tema Dile, considerada una de les primeres cançons de l'estiu. En el seu nou país de residència, que li va concedir la nacionalitat espanyola en 1990, es convertiria en un personage molt popular. En constants aparicions en televisió en programes com Amigos del lunes i Gran parada. Sent conegut per les seues colorides corbates i la seua particular dicció afrancesada, lo que li faria ser imitat en anys posteriors per humoristes com a Martes y trece o Fernando Esteso. A mitan dels anys 60, deixa Odeón, despuix de gravar varis elepés, i ficha per CBS. Grava a partir d'eixe moment sobretot temes propis. En l'any 1968 crea el seu propi sagell discogràfic i eixercita llabors de productor. També va actuar junt a la sensació pop del moment, la cantant Karina.
En maig de 1972, es va vore immers en una polèmica quan, despuix de pressions de l'Ajuntament de Pamplona, es va prohibir l'emissió en ràdio i televisió de la cançó Vamos a Pamplona. Perque el consistori va considerar que era un desprestigi per als sanfermins i per a la pròpia ciutat.
Eixe mateix any va estrenar la comèdia musical Una gran noche, que contava en llibret i música originals d'Aguilé, en orquestació d'Adolfo Waitzman. Qui també va dirigir musicalment el montage en el Teatre Victoria de Barcelona. Despuix d'això fon el presentador del programa de televisió Llegada Internacional entre els anys 1973 i 1974. En 1976, es casa en l'espanyola Ana Rodríguez Ruiz. Entre 1978 i 1979, torna a la televisió, presentant El hotel de las mil y una estrellas. En els anys 80, treballa com a assessor musical del programa Un, dos, tres... responda otra vez.
En l'any 1986, firma contracte en Mèxic en el llavors empresari i banquer Jorge Lankenau per a crear l'himne dels Rayados de Monterrey, equip regional de fútbol del que era l'amo. Aixina com de l'institució financera Abaco, que en els 90 va utilisar la seua famosa cançó Ven a mi casa esta Navidad per a un comercial molt conegut en el país.
En 1992 estrena l'espectàcul Por las calles de Madrid, que mescla música i ball i en el que demostra una volta la seua calitat com a showman, intercalant anècdotes i succeïts entre els distints temes musicals, evocadors de la vida en la capital espanyola. L'espectàcul, que posteriorment es denominaria España es una fiesta, es representa en Buenos Aires durant tota la década següent.
En l'any 1999 publica Superfiesta, el seu últim disc en cançons noves. En 2002 publica el recopilatori Los 40 grandes éxitos de Luis Aguilé, que inclou dos temes nous, Infiel i Lolita.
En l'any 2007 grava el tema Nadie me quita mis vacaciones en Castellón, que va representar a la província de Castelló en la Fira Internacional del Turisme (FITUR). Eixe mateix any publica Ciudadano Aguilé, un recopilatori en el que arreplega dèsset cançons de la seua discografia que s'aparten dels seus temes més habituals i en els que mostra les seues preocupacions socials.
Luis Aguilé també va escriure contes infantils i noveles. En l'any 1976 publica Golito y un emisario de la cuarta dimensión. Una atra novela titulada El día en que los perros hablaron veu la llum en l'Editorial Planeta en 1979. En 1984, baix el seudònim d'Alejandro Alcántara, publica Dominó i en 1989 La guerra nunca aclarada, en les que fon finalista del Premi Planeta. En 2002 va publicar La nieve de las cuatro estaciones, centrada en el món de les drogues i de la que estava preparant la segona part, La seducción reptante del poder.
En l'any 2003 va protagonisar en l'Argentina la película Soy tu aventura, una comèdia a on s'interpreta a sí mateixa com a víctima d'un accidentat seqüestre. En l'any 2008, va rebre el Premi Sona de la Música a tota una vida dedicada a la música, reconeixent aixina l'èxit que ha anat collint a lo llarc de la seua carrera.
En la primavera de l'any 2009, li varen operar de gravetat d'un càncer en l'estòmec i va fallir el 10 d'octubre de 2009 en un hospital de Madrit.
La seua música[editar | editar còdic]
Temàtica[editar | editar còdic]
La majoria dels temes composts per Luis Aguilé reflectixen una visió optimista de la vida i en ocasions són directament humorístics. Molts d'ells es varen convertir en èxits estiuencs, com:
- Juanita Banana (versió del tema d'Henri Salvador)
- La banda borracha
- El frescales
- El tío Calambres
- Es el sol español o
- La vida pasa felizmente.
També ha conseguit grans èxits en temes d'uns atres, com:
- Lo importante es la rosa, de Gilbert Bécaud
- La Chatunga, de Marisa Simó o
- Te quiero, versió de Paolo Conte.
Aixina mateix, és l'autor de la sarsuela Viva la verbena, que fon estrenada en l'Argentina i els Estats Units. Luis Aguilé sofrí una gran decepció quan va vore que en Espanya, i concretament en Madrit, ciutat a la qual havia dedicat la seua sarsuela, casi ningú es va fer resó d'esta novetat i en la qual havia posat molta ilusió. Finalment, fon presentada en el teatre Monumental el 22 de novembre de 2008 a càrrec de l'Orquesta Simfònica Neotonarte, dirigida per Antonio Palmer i el cor de la Federació Coral de Madrit. Televisió Espanyola guarda este important document que fon retransmés en el programa Conciertos de la 2.
També va interpretar temes musicals infantils, un d'ells fon la versió en espanyol de Pecos Bill.
Controvèrsies polítiques[editar | editar còdic]
Les cançons de Luis Aguilé s'han caracterisat per estar alluntades de temes socials o polítics. Alguns crítics, han considerat les seues cançons com «passatistes», o siga, per a passar el moment. Políticament feu declaracions contràries a la Revolució cubana; l'expresident socialiste d'Espanya José Luis Rodríguez Zapatero;, l'expresident de Veneçuela Hugo Chávez i posant en dubte la cantitat de desapareguts que va haver en Argentina. La cançó Cuando salí de Cuba es referix precisament al moment en que va decidir deixar Cuba, a on estava radicat i era un ídol jovenil. Aguilé conta que al moment de vendre les seues propietats, el govern revolucionari havia sancionat una llei de control de canvis, que llimitava la cantitat de dólars que es podien comprar, i que per eixa raó solament va poder traure de Cuba una cantitat llimitada; el restant li la va regalar als seus amics:
En l'any 2007 Luis Aguilé cantà la cançó Nadie me quita mis vacaciones en Castellón que fon una colaboració seua en autoritats del Partit Popular de Castelló per a promocionar la província de Castelló durant la Fira de Turisme Internacional FITUR, anys més tart feu unes declaracions en que eixa cançò li havia portat disgusts, en canvi, comentava:
Eixe mateix any va llançar un tema nou, titulat Señor presidente. La cançó és un mensage mordaç dirigit a un president d'Estat, a qui Aguilé diu haver votat, al que li fa saber les seues queixes. Per a demanar-li que complixca les promeses de campanya i que «el meu humil vot no caiga en el seu oblit». Durant la promoció del disc, alguns periodistes li varen preguntar si la cançó estava dirigida al president d'Espanya, José Luis Rodríguez Zapatero. Aguilé va acceptar que podria aplicar-se-li, pero va declarar també que el seu destinatari era el president de Veneçuela, Hugo Chávez. També va declarar que la cançó havia segut prohibida en Veneçuela i censurada en Argentina i Guatemala. Señor presidente se considera com «La cançó prohibida d'Aguilé».
Aguilé també feu públic el seu respal a la posició de la Societat General d'Autors i Editors d'Espanya (SGAE), quan esta entitat se veu involucrada relacionat en l'alcanç dels drets d'autor, i va defendre l'alt preu dels discs com un acte de llibertat comercial.
Discografia[editar | editar còdic]
Senzills[editar | editar còdic]
- 1956: El preso n.º 9/Tu recuerdo y yo
- 1960: Mira que luna
- 1960: Marina
- 1961: Dentro de mí
- 1961: Esta noche, mi amor, esta noche
- 1961: La pachanga (Odeón)
- 1961: La dulce vida/ ¡Ay, Chavela! (Odeón)
- 1962: Déjenme en paz/Ya ves...así pienso yo/Mi espíritu/Castillo de piedra (Odeón)
- 1962: Los iracundos/No te vayas/Oh, Oh, Rosi/Tú eres mi luna (Odeón)
- 1963: Con ritmo de twist/Midi midinette/Caterina/Dame felicidad (Odeón)
- 1967: Cuando salí de Cuba/Lady (Sonoplay)
- 1968: El sol español /El tío Calambres - [Sonoplay]
- 1968: Soy como quieres tú/Lo importante es la rosa - CBS Records
- 1969: El frescales - CBS Records
- 1969: Ven a mi casa esta Navidad - CBS Records
- 1978: Argentina, mi Argentina - CBS Records
- 1980: Cuando jugamos siempre ganamos - CBS Records
- ????: A Buenos Aires - CBS Records
- ????: Nostálgico Aguilé - CBS Records
- ????: Es verdad.../En Alicante - Ariola Records
Àlbums[editar | editar còdic]
- 1957: Luis Aguilé con acompañamiento de orquesta - Volumen Nº1 - Odeón Perú
- 1958: Canta la juventud de América - Volumen Nº2 (EP) - Odeón Perú
- 1959: Luis Aguilé Vol. 3 - Odeón Perú
- 1960: Luis Aguilé Vol. 4 - Odeón Perú
- 1967: Cuando salí de Cuba - Éxito
- ????: Hola Perú - Odeón Perú
- ????: Ciudad solitaria - Odeón Perú
- 1969: Me has enseñado a conocer lo que es el amor - CBS Records
- 1970: Embustero y bailarín - CBS Records
- 1972: Luis Aguilé presenta su comedia musical: Una gran noche - CBS Records
- 1974: El showman - CBS Records
- 1974: Para mis amigos los niños - CBS Records
- 1974: Canta a... Hispanoamérica - Parmaso
- 1975: A Catalunya... - Ariola Records
- ????: La fuerza del amor (EP) - CBS Records
- ????: La vida pasa felizmente - CBS Records
- ????: El showman 2 - CBS Records
- ????: Nuevamente entre nosotros - CBS Records
- ????: Soy libre ya -CBS Records
- 1975: Es verdad - CBS Records
- ????: Con amor o sin amor - CBS Records
- 1976: Nostálgico... Aguilé - CBS Records
- ????: Luis Aguilé y... la chacota - EMI Odeón Pops
- 1979: Inspiraciones - CBS Records
- 1980: El cuento que canta - CBS Records
- 1983: De hombre a hombre - CBS Records
- 1984: Reencuentro con Luis Aguilé - CBS Records
- 1985: Siempre cantando al amor - CBS Records
- 1987: Infiel - CBS Records
- ????: Quien da más - Sony Music
- ????: Alegrías de España
- ????: Luis Aguilé - SUM Records
- ????: Viva la verbena - Zarzuela de Luis Aguilé - Showman Producciones
- ????: Grandes creaciones - Showman Producciones
- 1992: Mis héroes - Música & Marketing S. A.
- 1996: Soy tu aventura - Música & Marketing S. A.
- 1996: Alegrías de España - Luis Aguilé y Noelia Banon - Showman Producciones
- 1998: Escándalo en el Gran Hotel - Alegrías de España 3
- 1999: Superfiesta - Divucsa Music
- 2004: Otra cosa es con guitarra... - GLD Distribuidora S. A.
Recopilatoris[editar | editar còdic]
- ????: 20 grandes éxitos - CBS Records
- 1980: Los más grandes éxitos de Luis Aguilé - CBS Records
- 1981: Los más grandes éxitos de Luis Aguilé Vol. 2 - CBS Records
- 1996: Desencadena mi corazón - 20 grandes Éxitos - DISCOS PAMPA
- 1997: Sus primeros éxitos - EMI ODEON
- 1997: Mis mejores 30 canciones - Sony Music
- ????: Grandes éxitos
- 2002: Los 40 grandes éxitos de Luis Aguilé
- 2007: Ciudadano Aguilé
Llibres[editar | editar còdic]
- Golito y un emisario de la cuarta dimensión (1976).
- El día en que los perros hablaron (1979).
- Dominó (1984).
- La guerra nunca aclarada (1989).
- La nieve de las cuatro estaciones (2002).
Películes[editar | editar còdic]
Cançó Señor Presidente[editar | editar còdic]
''Yo soy un ciudadano, común y corriente, sólo tengo un voto'' ''Que usted me ha pedido, como a tanta gente, a la que ha convencido'' ''Y yo se lo he otorgado, esperando confiado, a que llegue ese día'' ''En que vea cumplido, al pie de la letra, lo que ha prometido'' ''Sé muy bien que no es fácil, gobernar todo un pueblo, sin tener problemas'' ''Repartir la riqueza, llevándole a todos, el pan a sus mesas'' ''Y vamos a esperar, que usted pueda lograr, sin hacer excepciones'' ''Que a la cárcel irán, los que deben pagar, todas sus corrupciones'' ''Que se imponga la Ley, no queremos perder nuestra forma de ser'' ''Somos gente de paz, que no tenga ocasión, de ganar el ladrón'' ''Porque usted nos juró. ¡Proteger la Nación!'' ''Me han venido a encuestar, porque quieren saber, qué esperamos de usted'' ''Que la inseguridad, con la que hay que acabar, sea una prioridad'' ''No sigamos igual, esto va para mal, hay que entrar en razón'' ''Esto debe cambiar, venga usted a gobernar, con firmeza y acción'' ''Usted irá protegido, entre luces y motos, por la policía'' ''Y nosotros estamos, expuestos al crimen, de noche y de día'' ''No se puede salir, no se puede vivir, de una forma decente'' ''Ya no somos nación. Ahora somos el Reino de los Delincuentes'' ''Que se imponga la Ley, no queremos perder nuestra forma de ser'' ''Somos gente de paz, que no tenga ocasión, de ganar el ladrón'' ''Porque usted nos juró. ¡Proteger la Nación!'' ''Cuando llegue a mandar, no sólo ha de ayudar, a los de su partido'' ''No se quiera quedar, para toda la vida, como un elegido'' ''No se deje llevar, por esa tentación, de cambiar la Nación'' ''Y arreglar a su hechura, y a su conveniencia, la Constitución'' ''Y ahora sólo le pido, que mi humilde voto, no caiga en su olvido'' ''Cuando asuma el poder, tiene a mano la gloria, y entrar en la historia'' ''No nos mienta jamás, no use la demagogia, engañando a la gente'' ''Cumpla usted con honor, va con todo respeto, señor presidente.''