Diferència entre les revisions de "Dacsa"
(Pàgina nova, en el contingut: «Botànicament pertany a les herbàcees jagants (Zea mais), de la familia de les gramínees. A diferència d’unes atres plantes tropicals, ésta creix i prospera...».) |
|||
| (No es mostren 42 edicions intermiges d'6 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | [[File:Maiz postfloracion.jpg|thumb|right|<center>Dacsa</center>]] | |
| − | + | La '''dacsa''' (antigament escrit '''dacça''')<ref>{{DGLV|dacça}}</ref> o '''paniç''' (''Zea mays'') botànicament pertany a les herbàcees jagants, de la [[Família (biologia)|família]] de les [[Gramínea|gramínees]]. A diferència d’unes atres plantes tropicals, esta creix i prospera en qualsevol altitut; en [[Perú]], per eixemple, se la veu en terres situades a nivell de la mar lo mateix que a 4.700 m. És, per tant, l'única planta tropical cultivada freqüentment fòra dels tròpics en èxit. | |
| − | + | Abans del descobriment d'[[Amèrica]], el [[cereal]] fon importat als països mediterràneus. [[Cristòfol Colon]] el portà a [[Espanya]] en l'any [[1498]] i la seua sembra es feu en els camps de [[Castella]]. | |
| + | Les espigues que es formen en la planta, una volta estan desenrollades i madures constituïxen les conegudes panolles, tan apreciades quan estan tendres per a menjar-se-les torradetes al [[fòc]], afegint-los un pessic de sal. Dita panolla oferix uns grans, apretats i adherits a l’espigó (el suro o eix del mig), de brillant color [[groc]], [[blanc]] o [[roig|rogenc]], segons la varietat, que es troben protegits per unes fulles, correjoses quan se sequen, que els envolten, des del pedúncul fins a la mateixa punta, a l’hora que oculten la bellea multicolor de les moltíssimes llavors que tanquen en tota la seua llargària i que, en perfectes files, corren a lo llarc del suro. | ||
| + | |||
| + | == Valor alimentici == | ||
| + | El valor alimentari de la dacsa el proporcionen les substàncies proteiques, lípits i glúcits, que contenen en cantitats importants. Moltes poblacions de països pobres s’han alimentat i encara hui s’alimenten d’este cereal, tenint-lo com a producte principal i bàsic de la seua dieta, lo que produïx negativament, per falta de [[vitamines]], la temuda malaltia de la [[pelagra]] o maidisme. | ||
| + | |||
| + | == Consum i productors == | ||
| + | [[File:Pan de muerto en Coyoacán.jpg|thumb|right|<center>Pa de dacsa</center>]] | ||
| + | |||
| + | En el món desenrollat, per contra, el seu consum és molt important i variat, tant culinàriament, en rebosteria o conserves, etc., com en pensos i preparats per a la ganaderia. És enorme la seua producció arreu del món, sent els [[Estats Units]] el país més important en quasi un 50% de la totalitat, seguit del [[Brasil]], [[Rússia]],[[ China]], [[Argentina]], [[Mèxic]], etc. | ||
| + | |||
| + | En [[Espanya]] destaquen, entre unes atres zones productives, [[Galícia]], [[Andalusia]] i [[Aragó]]. En temps de necessitat, la posguerra, per eixemple en [[Valéncia]] es menjà a montó de [[pa]] i coca de dacsa. I, cóm no, transformant-la en [[Rosa de dacsa|roses de dacsa]] (també conegudes popularment com a bufes, cotufes, mongetes o palometes) i que nos acompanyen a diari delectant-nos al mastegar-les veent películes de [[cine]]. | ||
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | * [[Panolla]] | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | <references /> | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Zea mays}} | ||
| + | {{Wikispecies|Zea_mays}} | ||
| + | {{DGLV|Dacsa}} | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Botànica]] | ||
[[Categoria:Agricultura]] | [[Categoria:Agricultura]] | ||
| − | [[Categoria: | + | [[Categoria:Aliments]] |
| + | [[Categoria:Aliments vegetals]] | ||
| + | [[Categoria:Cereals]] | ||
Última revisió del 09:59 5 oct 2024
La dacsa (antigament escrit dacça)[1] o paniç (Zea mays) botànicament pertany a les herbàcees jagants, de la família de les gramínees. A diferència d’unes atres plantes tropicals, esta creix i prospera en qualsevol altitut; en Perú, per eixemple, se la veu en terres situades a nivell de la mar lo mateix que a 4.700 m. És, per tant, l'única planta tropical cultivada freqüentment fòra dels tròpics en èxit.
Abans del descobriment d'Amèrica, el cereal fon importat als països mediterràneus. Cristòfol Colon el portà a Espanya en l'any 1498 i la seua sembra es feu en els camps de Castella.
Les espigues que es formen en la planta, una volta estan desenrollades i madures constituïxen les conegudes panolles, tan apreciades quan estan tendres per a menjar-se-les torradetes al fòc, afegint-los un pessic de sal. Dita panolla oferix uns grans, apretats i adherits a l’espigó (el suro o eix del mig), de brillant color groc, blanc o rogenc, segons la varietat, que es troben protegits per unes fulles, correjoses quan se sequen, que els envolten, des del pedúncul fins a la mateixa punta, a l’hora que oculten la bellea multicolor de les moltíssimes llavors que tanquen en tota la seua llargària i que, en perfectes files, corren a lo llarc del suro.
Valor alimentici[editar | editar còdic]
El valor alimentari de la dacsa el proporcionen les substàncies proteiques, lípits i glúcits, que contenen en cantitats importants. Moltes poblacions de països pobres s’han alimentat i encara hui s’alimenten d’este cereal, tenint-lo com a producte principal i bàsic de la seua dieta, lo que produïx negativament, per falta de vitamines, la temuda malaltia de la pelagra o maidisme.
Consum i productors[editar | editar còdic]
En el món desenrollat, per contra, el seu consum és molt important i variat, tant culinàriament, en rebosteria o conserves, etc., com en pensos i preparats per a la ganaderia. És enorme la seua producció arreu del món, sent els Estats Units el país més important en quasi un 50% de la totalitat, seguit del Brasil, Rússia,China, Argentina, Mèxic, etc.
En Espanya destaquen, entre unes atres zones productives, Galícia, Andalusia i Aragó. En temps de necessitat, la posguerra, per eixemple en Valéncia es menjà a montó de pa i coca de dacsa. I, cóm no, transformant-la en roses de dacsa (també conegudes popularment com a bufes, cotufes, mongetes o palometes) i que nos acompanyen a diari delectant-nos al mastegar-les veent películes de cine.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Dacsa.
Wikispecies té un artícul sobre Dacsa.
«Dacsa». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).