Alfabet valencià

L'alfabet valencià és la variant de l'alfabet llatí usada per a escriure la llengua valenciana. Consta de les vintissís lletres de l'alfabet llatí, algunes de les quals poden ser modificades per diacrítics. Actualment l'alfabet se compon de vintissís lletres, més dèu dígrafs (conjunts de dos lletres que representen un sol fonema).

Ademés de les lletres, hi ha tres signes diacrítics: l'accent greu (`), l'accent agut (´) i la diéresis (¨), i alguns caràcters especials com el guionet (-).

Lletres i orde alfabètic

Esta versió és l'establida per les normes ortogràfiques propostes per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana:

	Grafema	Nom del grafema	Remarques
1	A a	a	en les variacions À, à
2	B b	be o be alta
3	C c	ce	en les variacions Ç ç, nomenades "ce trencada"
4	D d	de
5	E e	e	en les variacions É, é i È,è
6	F f	ef	Cal evitar el castellanisme "efe" o el catalanisme "efa"
7	G g	ge
8	H h	hac	Cal evitar el castellanisme "haig"
9	I i	i	en les variacions Í,í, Ï,ï
10	J j	jota
11	K k	ca	només amprada en paraules d'orige estranger
12	L l	el	Cal evitar el castellanisme "ele" o el catalanisme "ela"
13	M m	em	Cal evitar el castellanisme "eme" o el catalanisme "ema"
14	N n	en	Cal evitar el castellanisme "ene" o el catalanisme "ena"
15	O o	o	en les variacions Ó,ó i Ò,ò
16	P p	pe
17	Q q	cu
18	R r	er	Cal evitar el castellanisme "erre" o el catalanisme "erra"
19	S s	es	Cal evitar el castellanisme "esse" o el catalanisme "essa"
20	T t	te
21	U u	u	en les variacions Ú,ú i Ü,ü
22	V v	ve o ve baixa
23	W w	ve doble	només amprada en paraules d'orige estranger
24	X x	eix o xe	A soles se nomena "equis" quan representa una incògnita en matemàtiques
25	Y y	i grega
26	Z z	zeta

Dígrafs

El valencià té els següents dígrafs, dos lletres que representen un sol sò:

Grafema	Nom del grafema	Remarques
ch	che o ce hac	A final de paraula es pronuncia com la ca, per eixemple en les paraules: "Alberich", "Tirant lo Blanch" o "Ausiàs March"
gu	ge-u	En u muda seguida de e o i'
ig	i ge	A soles apareix a final de paraula, en paraules compostes com "migdia" o "migjorn" i en subjuntius com "lligga" o "afigga"
ll	ell o doble el	Cal evitar el castellanisme "elle"
ny	eny o en i grega	Cal evitar el castellanisme "enye"
qu	cu-u	En u muda seguida de e o i'
rr	doble er
ss	doble es
ts	te es
tz	te zeta

Antigament existien atres dígrafs com: tj, tg, tn, tm, tl, tll, tx... pero hui han caigut en desús i usar-los seria un arcaisme.

Nom de les lletres

Els nom de les lletres f, h, l, m, n, r i s com dels digrafs ll i ny en valencià són: ef, hac, el, em, en, er, es, ell i eny; les paraules efe, haig, ele, eme, ene, erre, esse, elle i enye, si be són molt usades, són castellanismes i no són recomanables, encara que el seu us també és normatiu. Les formes efa, ela, ema, ena, erra i essa són catalanismes moderns que sempre s'han d'evitar en valencià. El nom de la lletra ç (variant de c) és "ce trencada", encara que també es sol conéixer pel nom de "cedeta", pero no és tan comú i no apareix en el diccionari.