Diferència entre les revisions de "Pinedo"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 25 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 2: Llínea 2:
 
| nom = Pinedo
 
| nom = Pinedo
 
| senyera = Flag of the Land of Valencia (official).svg  
 
| senyera = Flag of the Land of Valencia (official).svg  
−
| image_escut = [[Image:Escut_de_Valencia.png|80px]]
+
| image_escut = [[Image:Escut Valencia Ciutat.png|80px]]
 
| image_país =
 
| image_país =
−
| image_província = [[Image:Poblats del Sur-Pinedo.png|200px|Localisacio de Pinedo respecte als Poblats del Sur]]
+
| image_província = [[Image:Poblats del Sud-Pinedo.png|200px|Localisacio de Pinedo respecte als Poblats del Sur]]
 
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
 
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
 
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
 
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
Llínea 29: Llínea 29:
 
| patrona = [[Nostra Senyora del Rosari]]
 
| patrona = [[Nostra Senyora del Rosari]]
 
| germandat =
 
| germandat =
−
|uep = [http://www.ayto-valencia.es Web de l'Ajuntament de Valencia]
+
|web = [http://www.ayto-valencia.es Web de l'Ajuntament de Valencia]
 
|notes =
 
|notes =
 
}}
 
}}
−
[[Image:Pinedo. Creu.JPG|thumb|Creu de Pinedo, a la vora del passeig maritim.]]
+
[[Image:Pinedo. Cuz 6.JPG|thumb|Creu de Pinedo, a la vora del passeig maritim.]]
−
[[Image:Pinedo Iglesia.JPG|thumb|Nova iglesia de Maria Mare de Crist, al destruir-se l'anterior per a la construcció del nou caixer del Turia.]]
+
[[Image:Pinedo. Iglesia.JPG|thumb|Nova iglesia de Maria Mare de Crist, al destruir-se l'anterior per a la construcció del nou caixer del Turia.]]
  
−
'''Pinedo''' és una pedania de [[Valéncia]], situada al sur de la ciutat, en el distrit dels [[Poblats del Sur]].<ref>{{cita web|url=http://www.ayto-valencia.es/ajuntament/webs/estadistica/infdtba/pub/Districte_19_Barri_3.pdf|título=Districte 19. Pobles del Sur Barri 3. Pinedo|obra=Oficina d'Estadistica. Ajuntament de Valencia|idioma=valencià i espanyol|fecha=2009|fechaacceso=17 d'octubre de 2010}}</ref> El seu caixco se localisa en la marge sur de la nova desembocadura del [[riu Turia]], rodejat d'horta, arrossars i mar, estant part del seu territori inclos dins del [[Parc Natural de l'Albufera]]. Contava en 2667 habitants en l'any [[2011]].<ref name=ine>{{cita web|url=http://www.ine.es/nomen2/index.done?accion=busquedaRapida&subaccion=&numPag=0&ordenAnios=ASC&nombrePoblacion=Pinedo&botonBusquedaRapida=Consultar+selecci%F3n|título=Instituto Nacional d'Estadistica.|fechaacceso=19 de juliol de 2012}}</ref>
+
'''Pinedo''' és una pedania de [[Valéncia]], situada al sur de la ciutat, en el distrit dels [[Poblats del Sur]].<ref>{{cita web|url=http://www.ayto-valencia.es/ayuntamiento/webs/estadistica/inf_dtba/pub/Districte_19_Barri_3.pdf|título=Districte 19. Pobles del Sur Barri 3. Pinedo|obra=Oficina d'Estadistica. Ajuntament de Valencia|idioma=valencià i espanyol|fecha=2009|fechaacceso=17 d'octubre de 2010}}</ref> El seu caixco se localisa en la marge sur de la nova desembocadura del [[riu Turia]], rodejat d'horta, arrossars i mar, estant part del seu territori inclos dins del [[Parc Natural de l'Albufera]]. Contava en 2667 habitants en l'any [[2011]].<ref name=ine>{{cita web|url=http://www.ine.es/nomen2/index.done?accion=busquedaRapida&subaccion=&numPag=0&ordenAnios=ASC&nombrePoblacion=Pinedo&botonBusquedaRapida=Consultar+selecci%F3n|título=Instituto Nacional d'Estadistica.|fechaacceso=19 de juliol de 2012}}</ref>
  
 
== Història ==
 
== Història ==
−
Les primeres noticies que se tenen de la zona de Pinedo daten de la conquista de Valéncia per [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]], ya que en esta zona acamparen els soldats provinents de [[Tortosa]]. En recort de la conquista els mateixos soldats erigiren una creu de pedra, que se va coneixer com la ''Creu de la Conca'' i donà nom ad esta partida durant varios sigles.<ref name=pinedopobles>{{cita llibre |apellidos= Egea|nombre= Alfret|coautores= Mª Lluïsa Quadrell; Pere Llopis; Miquel Arráiz; Adolf Ferrer; Amparament Medina; Josep Mª Ferrera; ??ngel Zurilla|editor= Merces Alcañiz Moscardó|otros= |título= Pobles del Sur|edición= 1ª|fecha= 1987|editorial= Ajuntament de Valéncia|ubicación= Valencia|idioma= valencià i espanyol|página= 46|capítulo= Pinedo}}</ref> No obstant, el [[Llibre del Repartiment de Valéncia]] no parla de cap [[alqueria (Al-Andalus)|alqueria]] ni lloc d'importància en la zona, i els texts posteriors de viagers i geografs parlen d'un terreny pantanós i erm, de terres incultes i gran insalubritat.<ref name=pinedopobles /> En molta provabilitat, esta area no començà a poblar-se fins ben entrat el [[sigle XVIII]], coincidint en el retroces dels llimits de l'[[Albufera de Valencia|Albufera]] i la cessació de les incursions dels [[pirates berberescs]].
+
Les primeres noticies que se tenen de la zona de Pinedo daten de la conquista de Valéncia per [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]], ya que en esta zona acamparen els soldats provinents de [[Tortosa]]. En recort de la conquista els mateixos soldats erigiren una creu de pedra, que se va conéixer com la ''Creu de la Conca'' i donà nom ad esta partida durant varios sigles. No obstant, el [[Llibre del Repartiment de Valéncia]] no parla de cap [[alqueria (Al-Andalus)|alqueria]] ni lloc d'importància en la zona, i els texts posteriors de viagers i geografs parlen d'un terreny pantanós i erm, de terres incultes i gran insalubritat.<ref name=pinedopobles /> En molta provabilitat, esta area no començà a poblar-se fins ben entrat el [[sigle XVIII]], coincidint en el retroces dels llimits de l'[[Albufera de Valencia|Albufera]] i la cessació de les incursions dels [[pirates berberescs]].
  
 
Fins el [[sigle XIX]], Pinedo, llavors dependent del municipi de [[Russafa]], seguia constituint una extensa zona de [[marjal]] dedicada en part al cultiu d'[[arròs|arros]], escasamente poblada i separada de la plaja per una densa pinada, prolongació de la [[Devesa del Saler]], en la que provablement està l'orige del toponim.<ref name=pinedenci>{{cita llibre |editorial= Editorial Prensa Valenciana|editor= |otros= |título= Gran Enciclopedia Tematica de la Comunitat Valenciana|año= 2009|volum = Geografia|capitul = Pinedo}}</ref><ref name=ruzafa61b>{{cita llibre|apellidos=Corbín Ferer |nombre=Juan-Lluïs |título=Ruzafa: La ben plantada |editorial=Federico Domenech |edición=3ª |año=1995 |ubicación= Valencia|isbn=84-85402-88-X|capítulo=Capítulo II: Pinedo|página=61-63}}</ref> El nucleu en sí naix entre finals del [[sigle XVIII]] i principis del [[sigle XIX|XIX]] a partir de l'eix nort-sur que conformava la ''carrera del Riu'' (aproximadament el que hui ocupa l'autovia del Saler) i atre eix menor perpendicular que enllaçava en la plaja. En [[1840]] Pinedo contava en 358 habitants i numerosos locals comercials, lo que el convertia en un dels nucleus principals d'esta zona de l'[[horta valenciana|horta]]. En [[1877]] Pinedo, junt en el restant del municipi de [[Russafa]], quedaren anexionats a [[Valencia]].<ref name=pinedopobles /><ref name=ruzafa61b/>
 
Fins el [[sigle XIX]], Pinedo, llavors dependent del municipi de [[Russafa]], seguia constituint una extensa zona de [[marjal]] dedicada en part al cultiu d'[[arròs|arros]], escasamente poblada i separada de la plaja per una densa pinada, prolongació de la [[Devesa del Saler]], en la que provablement està l'orige del toponim.<ref name=pinedenci>{{cita llibre |editorial= Editorial Prensa Valenciana|editor= |otros= |título= Gran Enciclopedia Tematica de la Comunitat Valenciana|año= 2009|volum = Geografia|capitul = Pinedo}}</ref><ref name=ruzafa61b>{{cita llibre|apellidos=Corbín Ferer |nombre=Juan-Lluïs |título=Ruzafa: La ben plantada |editorial=Federico Domenech |edición=3ª |año=1995 |ubicación= Valencia|isbn=84-85402-88-X|capítulo=Capítulo II: Pinedo|página=61-63}}</ref> El nucleu en sí naix entre finals del [[sigle XVIII]] i principis del [[sigle XIX|XIX]] a partir de l'eix nort-sur que conformava la ''carrera del Riu'' (aproximadament el que hui ocupa l'autovia del Saler) i atre eix menor perpendicular que enllaçava en la plaja. En [[1840]] Pinedo contava en 358 habitants i numerosos locals comercials, lo que el convertia en un dels nucleus principals d'esta zona de l'[[horta valenciana|horta]]. En [[1877]] Pinedo, junt en el restant del municipi de [[Russafa]], quedaren anexionats a [[Valencia]].<ref name=pinedopobles /><ref name=ruzafa61b/>
  
−
En [[1940]] Pinedo contava ya en 2975 habitants, població que se mantingué fins la [[decada de 1960]], en que la població decau rapidament. Este fet se degue per una part a l'exodo rural, encara que molt més determinant fon la construcció del [[Pla Sur|nou caixer]] del [[riu Turia]], que dugue la destrucció de bona part de l'horta, un gran numero de vivendes i fins i tot l'iglesia parroquial. No obstant, des de la mitat de la [[decada de 1970]] la població tornà a aumentar, fins alcançar els 2078 habitants en [[1986]].<ref name=pinedopobles /> Son freqüents les troballes arqueologiques submarines en la costa enfront de la localitat, en les que s'han recuperat amfores des de la [[Imperi romà|época romana]] fins l'[[Edat Mija]], ceps d'ancores i abraçadores de [[plom]]. Destaca, no obstant, una escultura en [[bronze]] d'[[Apolo]] que se trobà el [[8 de decembre]] de [[1963]].<ref name=pinedenci />
+
En [[1940]] Pinedo contava ya en 2975 habitants, població que se mantingué fins la [[década de 1960]], en que la població decau rapidament. Este fet se degue per una part a l'exodo rural, encara que molt més determinant fon la construcció del [[Pla Sur|nou caixer]] del [[riu Turia]], que dugue la destrucció de bona part de l'horta, un gran numero de vivendes e inclús l'iglesia parroquial. No obstant, des de la mitat de la [[década de 1970]] la població tornà a aumentar, fins alcançar els 2078 habitants en [[1986]].<ref name=pinedopobles /> Son freqüents les troballes arqueologiques submarines en la costa enfront de la localitat, en les que s'han recuperat amfores des de la [[Imperi romà|época romana]] fins l'[[Edat Mija]], ceps d'ancores i abraçadores de [[plom]]. Destaca, no obstant, una escultura en [[bronze]] d'[[Apolo]] que se trobà el [[8 de decembre]] de [[1963]].<ref name=pinedenci />
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
−
El nucleu, aparegut a finals del [[sigle XVIII]], va créixer rapidament durant el sigle XIX i el XX fins la [[anys 1960|decada de 1960]], en que la població se reduí drasticament degut, principalment, a la construcció del nou caixer del [[riu Turia]].<ref name=pinedopobles /> En l'any [[2009]] contava en 2621 habitants, la majoria dels quals vivien en el nucleu principal.
+
El nucleu, aparegut a finals del [[sigle XVIII]], va créixer rapidament durant el sigle XIX i el XX fins la [[anys 1960|década de 1960]], en que la població se reduí drasticament degut, principalment, a la construcció del nou caixer del [[riu Turia]]. En l'any [[2009]] contava en 2621 habitants, la majoria dels quals vivien en el nucleu principal.
 +
 
 +
 
 +
<center>
 +
{| align="center" {{tablabonita}}
 +
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolucio demografica de Pinedo<ref name=pinedopobles>{{cita llibre |apellidos= Egea|nombre= Alfret|coautores= Mª Lluïsa Quadrell; Pere Llopis; Miquel Arráiz; Adolf Ferrer; Amparament Medina; Josep Mª Ferrera; ??ngel Zurilla|editor= Merces Alcañiz Moscardó|otros= |título= Pobles del Sur|edición= 1ª|fecha= 1987|editorial= Ajuntament de Valencia|ubicación= Valencia|idioma= valencià i espanyol|página= 51|capítulo= Poblacio, vivenda i activitat economica}}</ref><ref name=ine />
 +
|-
  
−
{| class="wikitable"
 
−
!colspan=20 |Evolucio demografica de Pinedo<ref name=pinedopobles>{{cita llibre |apellidos= Egea|nombre= Alfret|coautores= Mª Lluïsa Quadrell; Pere Llopis; Miquel Arráiz; Adolf Ferrer; Amparament Medina; Josep Mª Ferrera; ??ngel Zurilla|editor= Merces Alcañiz Moscardó|otros= |título= Pobles del Sur|edición= 1ª|fecha= 1987|editorial= Ajuntament de Valencia|ubicación= Valencia|idioma= valencià i espanyol|página= 51|capítulo= Poblacio, vivenda i activitat economica}}</ref><ref name=ine />
 
 
|-
 
|-
−
! !! [[1840]] !! [[1940]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1985]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2008]] !! [[2009]] !! [[2010]] !! [[2011]]
+
! !! [[1840]] !! [[1940]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1985]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2008]] !! [[2009]] !! [[2010]] !! [[2011]] !! [[2017]] !! [[2022]]
 
|-
 
|-
−
| Poblacio || align=center| 358|| align=center| 2975|| align=center| 1463 || align=center| 1883 || align=center| 2011 || align=center| 2452|| align=center| 2549 || align=center| 2596|| align=center| 2621 || align=center| 2616 || align=center| 2667
+
| Poblacio || align=center| 358|| align=center| 2975|| align=center| 1463 || align=center| 1883 || align=center| 2011 || align=center| 2452|| align=center| 2549 || align=center| 2596|| align=center| 2621 || align=center| 2616 || align=center| 2667 || align=center| 2531 || align=center| 2597
 
|}
 
|}
 +
</center>
  
 
== Politica ==
 
== Politica ==
−
Pinedo depen de l'[[Ajuntament de Valéncia]] en consideració de barri del distrit de [[Poblats del Sur]]. No obstant, donada la seua condició de poblament rural, conta, d'acort en les lleis estatals i autonomiques pertinents, en un [[alcalde de barri]] que s'encomana de velar pel bon funcionament del barri i de les relacions civiques, firmar informes administratius i elevar a l'ajuntament de la ciutat les propostes, sugerencies, denuncies i reclamacions dels veïns.<ref name=política>{{cita llibre |apellidos= Egea|nombre= Alfret|coautores= Mª Lluïsa Quadrell; Pere Llopis; Miquel Arráiz; Adolf Ferrer; Amparament Medina; Josep Mª Ferrera; ??ngel Zurilla|editor= Merces Alcañiz Moscardó|otros= |título= Pobles del Sur|edición= 1ª|fecha= 1987|editorial= Ajuntament de Valencia|ubicación= Valencia|idioma= valencià i espanyol|página= 67|capítulo= Llegislacio sobre les alcaldies de barri}}</ref>
+
Pinedo depén de l'[[Ajuntament de Valéncia]] en consideració de barri del distrit de [[Poblats del Sur]]. No obstant, donada la seua condició de poblament rural, conta, d'acort en les lleis estatals i autonomiques pertinents, en un [[alcalde de barri]] que s'encomana de velar pel bon funcionament del barri i de les relacions civiques, firmar informes administratius i elevar a l'ajuntament de la ciutat les propostes, sugerencies, denuncies i reclamacions dels veïns.<ref name=política>{{cita llibre |apellidos= Egea|nombre= Alfret|coautores= Mª Lluïsa Quadrell; Pere Llopis; Miquel Arráiz; Adolf Ferrer; Amparament Medina; Josep Mª Ferrera; ??ngel Zurilla|editor= Merces Alcañiz Moscardó|otros= |título= Pobles del Sur|edición= 1ª|fecha= 1987|editorial= Ajuntament de Valencia|ubicación= Valencia|idioma= valencià i espanyol|página= 67|capítulo= Llegislacio sobre les alcaldies de barri}}</ref>
  
 
== Economia ==
 
== Economia ==
−
Durant el [[sigle XIX]] l'economia se basava en la [[peixca]] i el cultiu d'[[arròs]] i de l'horta guanyada a l'antiga pinada. A partir de la [[decada de 1970]] escomençaren a apareixer locals hostelers ad lo llarc de la costa de Pinedo, aixina com discoteques i atres llocs d'oci, que donaren un important impuls economic a la pedania.<ref name=pinedopobles />
+
Durant el [[sigle XIX]] l'economia se basava en la [[peixca]] i el cultiu d'[[arròs]] i de l'horta guanyada a l'antiga pinada. A partir de la [[anys 1970|década de 1970]] escomençaren a apareixer locals hostelers ad lo llarc de la costa de Pinedo, aixina com discoteques i atres llocs d'oci, que donaren un important impuls economic a la pedania.
  
 
== Transports ==
 
== Transports ==
Llínea 66: Llínea 71:
 
== Patrimoni ==
 
== Patrimoni ==
 
En el terme de Pinedo se troben algunes de les últimes [[Barraca|barraques]] centenaries de l'horta valenciana. Aixina com [[Duna|dunes]] d'arena fina, formant ya part del [[Parc natural de l'Albufera]]. Destaquen, ademés:
 
En el terme de Pinedo se troben algunes de les últimes [[Barraca|barraques]] centenaries de l'horta valenciana. Aixina com [[Duna|dunes]] d'arena fina, formant ya part del [[Parc natural de l'Albufera]]. Destaquen, ademés:
−
* '''Iglesia parroquial de Maria Mare de Crist''': Se construí en [[1975]] segons plans de Camil Grau, per a substituir a l'antiga parroquia (de tall tradicional, tart-barroc i classiciste, en torre del tipo valencià quadrangular i en calats cossos de campanes en lo alt), que fon destruida per les obres del [[Pla Sur|nou caixer]] del [[riu Turia]] i que tingue anexa, fins [[1942]], a l'iglesia de [[El Palmar (Valencia)|El Palmar]].<ref name=pinedenci /> L'obra, totalment funcional i alluntada de la tradició templaria, és de rajola vista, en bona part oscura. Consistix en un ample local cobert per voltons de [[ferro]], a la vista, que sostenen un sostre de molades. Hi ha un batisteri als peus i atre sobre el presbiteri, més acort en les normes conciliars. A l'exterior, la fabrica és de rajola groguenca, en una torre quadrangular en creu superposta.<ref>{{cita web |url= http://www.ayto-valencia.es/ajuntament/Infociudadaccesible.nsf/vDocumentosWebListado/A32971EC947916B9C12572C20023FDD2?OpenDocument&bdOrigen=&idapoyo=&nivel=3&lang=1|título= Iglesia parroquial de María, Mare de Crist (Pinedo)|fechaacceso= 26 de març de 2010|formato= html|obra= Ajuntament de Valencia|idioma= espanyol}}</ref>
+
* '''Iglesia parroquial de Maria Mare de Crist''': Se construí en l'any [[1975]] segons plans de Camil Grau, per a substituir a l'antiga parroquia (de tall tradicional, tart-barroc i classiciste, en torre del tipo valencià quadrangular i en calats cossos de campanes en lo alt), que fon destruida per les obres del [[Pla Sur|nou caixer]] del [[riu Turia]] i que tingue anexa, fins a l'any [[1942]], a l'iglesia de [[El Palmar (Valencia)|El Palmar]].<ref name=pinedenci /> L'obra, totalment funcional i alluntada de la tradició templaria, és de rajola vista, en bona part fosca. Consistix en un ample local cobert per voltons de [[ferro]], a la vista, que sostenen un sostre de molades. Hi ha un batisteri als peus i atre sobre el presbiteri, més acort en les normes conciliars. A l'exterior, la fabrica és de rajola groguenca, en una torre quadrangular en creu superposta.<ref>{{cita web |url= http://www.ayto-valencia.es/ajuntament/Infociudadaccesible.nsf/vDocumentosWebListado/A32971EC947916B9C12572C20023FDD2?OpenDocument&bdOrigen=&idapoyo=&nivel=3&lang=1|título= Iglesia parroquial de María, Mare de Crist (Pinedo)|fechaacceso= 26 de març de 2010|formato= html|obra= Ajuntament de Valencia|idioma= espanyol}}</ref>
  
−
* '''Creu de Pinedo''': Se tracta d'una creu de pedra d'uns dos metros d'altura, restaurada en la [[decada de 1990]]. Hereu de l'antiga ''Creu de la Conca'', s'alça a la vora de la plaja, en l'extrem est del caixco urba.<ref name=ruzafa61b/>
+
* '''Creu de Pinedo''': Se tracta d'una creu de pedra d'uns dos metros d'altura, restaurada en la [[década de 1990]]. Hereu de l'antiga ''Creu de la Conca'', s'alça a la vora de la plaja, en l'extrem est del caixco urba.<ref name=ruzafa61b/>
  
 
* '''[[Plaja de Pinedo]] ''': plaja d'arena fina que llimita al sur en la [[plaja del Saler]], ya dins del [[Parc Natural de l'Albufera|parc natural]].<ref name=pinedenci />
 
* '''[[Plaja de Pinedo]] ''': plaja d'arena fina que llimita al sur en la [[plaja del Saler]], ya dins del [[Parc Natural de l'Albufera|parc natural]].<ref name=pinedenci />
 +
 
== Festes ==
 
== Festes ==
 
* '''[[Falles]] ''': del [[15 de març|15]] al [[19 de març]]. Hi ha dos comissions falleres, Carrer Mossén J.Conca i Tres Camins.
 
* '''[[Falles]] ''': del [[15 de març|15]] al [[19 de març]]. Hi ha dos comissions falleres, Carrer Mossén J.Conca i Tres Camins.
Llínea 78: Llínea 84:
 
* '''Festa grossa''': se celebra en [[agost]].
 
* '''Festa grossa''': se celebra en [[agost]].
  
−
== Referencies ==
+
== Vore també ==
 +
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
 +
* [[Valéncia]]
 +
 
 +
== Referències ==
 
{{listaref}}
 
{{listaref}}
 +
 +
* [https://www.valencia.es/ Ajuntament de Valéncia]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
* [http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 +
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* Gaspar Juan Escolano. ''Décadas de la Historia de Valencia''
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 +
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 +
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
Llínea 86: Llínea 110:
 
* [https://www.ayto-valencia.es/planosurbanismo/GUIA_URBANA_POR_BARRIOS/A3_19_03.pdf Pla de Pinedo en la web de l'ajuntament de Valencia]
 
* [https://www.ayto-valencia.es/planosurbanismo/GUIA_URBANA_POR_BARRIOS/A3_19_03.pdf Pla de Pinedo en la web de l'ajuntament de Valencia]
  
−
[[Categoria:Barris de Valéncia]]
+
[[Categoria:Pedanies de la Província de Valéncia]]
−
[[Categoria:Pedanies de la provincia de Valéncia]]
+
[[Categoria:Pedanies de Valéncia]]
−
[[Categoria:Poblats del Sur]]
+
[[Categoria:Barris de Valéncia (ciutat)]]
−
[[Categoria:Pedanies dins del Parc Natural de l'Albufera|Pinedo]]
 

Última revisió del 19:13 16 set 2024

Pinedo
Escut Valencia Ciutat.png
Localisacio de Pinedo respecte als Poblats del Sur
País : Flag of Spain.png Espanya
• Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
• Província: Província de Valéncia
• Comarca: L'Horta de Valencia
• Partit judicial: Valéncia
Ubicació: 39º25′19″N 0º20′21″O
• Altitut: 2 msnm
Superfície: 6.515
Població: 2667
• Densitat: 409,36
Gentilici: Blavets
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46012
Festes majors: Tercera semana d'agost
Alcalde: Rita Barberá Nolla
Pàgina web: Web de l'Ajuntament de Valencia


Creu de Pinedo, a la vora del passeig maritim.
Nova iglesia de Maria Mare de Crist, al destruir-se l'anterior per a la construcció del nou caixer del Turia.

Pinedo és una pedania de Valéncia, situada al sur de la ciutat, en el distrit dels Poblats del Sur.[1] El seu caixco se localisa en la marge sur de la nova desembocadura del riu Turia, rodejat d'horta, arrossars i mar, estant part del seu territori inclos dins del Parc Natural de l'Albufera. Contava en 2667 habitants en l'any 2011.[2]

Història[editar | editar còdic]

Les primeres noticies que se tenen de la zona de Pinedo daten de la conquista de Valéncia per Jaume I, ya que en esta zona acamparen els soldats provinents de Tortosa. En recort de la conquista els mateixos soldats erigiren una creu de pedra, que se va conéixer com la Creu de la Conca i donà nom ad esta partida durant varios sigles. No obstant, el Llibre del Repartiment de Valéncia no parla de cap alqueria ni lloc d'importància en la zona, i els texts posteriors de viagers i geografs parlen d'un terreny pantanós i erm, de terres incultes i gran insalubritat.[3] En molta provabilitat, esta area no començà a poblar-se fins ben entrat el sigle XVIII, coincidint en el retroces dels llimits de l'Albufera i la cessació de les incursions dels pirates berberescs.

Fins el sigle XIX, Pinedo, llavors dependent del municipi de Russafa, seguia constituint una extensa zona de marjal dedicada en part al cultiu d'arros, escasamente poblada i separada de la plaja per una densa pinada, prolongació de la Devesa del Saler, en la que provablement està l'orige del toponim.[4][5] El nucleu en sí naix entre finals del sigle XVIII i principis del XIX a partir de l'eix nort-sur que conformava la carrera del Riu (aproximadament el que hui ocupa l'autovia del Saler) i atre eix menor perpendicular que enllaçava en la plaja. En 1840 Pinedo contava en 358 habitants i numerosos locals comercials, lo que el convertia en un dels nucleus principals d'esta zona de l'horta. En 1877 Pinedo, junt en el restant del municipi de Russafa, quedaren anexionats a Valencia.[3][5]

En 1940 Pinedo contava ya en 2975 habitants, població que se mantingué fins la década de 1960, en que la població decau rapidament. Este fet se degue per una part a l'exodo rural, encara que molt més determinant fon la construcció del nou caixer del riu Turia, que dugue la destrucció de bona part de l'horta, un gran numero de vivendes e inclús l'iglesia parroquial. No obstant, des de la mitat de la década de 1970 la població tornà a aumentar, fins alcançar els 2078 habitants en 1986.[3] Son freqüents les troballes arqueologiques submarines en la costa enfront de la localitat, en les que s'han recuperat amfores des de la época romana fins l'Edat Mija, ceps d'ancores i abraçadores de plom. Destaca, no obstant, una escultura en bronze d'Apolo que se trobà el 8 de decembre de 1963.[4]

Demografia[editar | editar còdic]

El nucleu, aparegut a finals del sigle XVIII, va créixer rapidament durant el sigle XIX i el XX fins la década de 1960, en que la població se reduí drasticament degut, principalment, a la construcció del nou caixer del riu Turia. En l'any 2009 contava en 2621 habitants, la majoria dels quals vivien en el nucleu principal.


Evolucio demografica de Pinedo[3][2]
1840 1940 1970 1981 1985 2000 2005 2008 2009 2010 2011 2017 2022
Poblacio 358 2975 1463 1883 2011 2452 2549 2596 2621 2616 2667 2531 2597

Politica[editar | editar còdic]

Pinedo depén de l'Ajuntament de Valéncia en consideració de barri del distrit de Poblats del Sur. No obstant, donada la seua condició de poblament rural, conta, d'acort en les lleis estatals i autonomiques pertinents, en un alcalde de barri que s'encomana de velar pel bon funcionament del barri i de les relacions civiques, firmar informes administratius i elevar a l'ajuntament de la ciutat les propostes, sugerencies, denuncies i reclamacions dels veïns.[6]

Economia[editar | editar còdic]

Durant el sigle XIX l'economia se basava en la peixca i el cultiu d'arròs i de l'horta guanyada a l'antiga pinada. A partir de la década de 1970 escomençaren a apareixer locals hostelers ad lo llarc de la costa de Pinedo, aixina com discoteques i atres llocs d'oci, que donaren un important impuls economic a la pedania.

Transports[editar | editar còdic]

Per Pinedo circula la CV 500 (Autovía del Saler) que unix la ciutat de Valéncia en El Saler.[7] Està comunicat en Valéncia mediant una llinia de Metrobús i dos llinies de l'EMT, les llinies 14 i 15.

Patrimoni[editar | editar còdic]

En el terme de Pinedo se troben algunes de les últimes barraques centenaries de l'horta valenciana. Aixina com dunes d'arena fina, formant ya part del Parc natural de l'Albufera. Destaquen, ademés:

  • Iglesia parroquial de Maria Mare de Crist: Se construí en l'any 1975 segons plans de Camil Grau, per a substituir a l'antiga parroquia (de tall tradicional, tart-barroc i classiciste, en torre del tipo valencià quadrangular i en calats cossos de campanes en lo alt), que fon destruida per les obres del nou caixer del riu Turia i que tingue anexa, fins a l'any 1942, a l'iglesia de El Palmar.[4] L'obra, totalment funcional i alluntada de la tradició templaria, és de rajola vista, en bona part fosca. Consistix en un ample local cobert per voltons de ferro, a la vista, que sostenen un sostre de molades. Hi ha un batisteri als peus i atre sobre el presbiteri, més acort en les normes conciliars. A l'exterior, la fabrica és de rajola groguenca, en una torre quadrangular en creu superposta.[8]
  • Creu de Pinedo: Se tracta d'una creu de pedra d'uns dos metros d'altura, restaurada en la década de 1990. Hereu de l'antiga Creu de la Conca, s'alça a la vora de la plaja, en l'extrem est del caixco urba.[5]

Festes[editar | editar còdic]

  • Falles : del 15 al 19 de març. Hi ha dos comissions falleres, Carrer Mossén J.Conca i Tres Camins.
  • Festes de la joventut: tenen lloc en juliol.
  • Festa grossa: se celebra en agost.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  1. ↑ «Districte 19. Pobles del Sur Barri 3. Pinedo» (en valencià i espanyol). Oficina d'Estadistica. Ajuntament de Valencia (2009). Consultat el 17 d'octubre de 2010.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Instituto Nacional d'Estadistica.». Consultat el 19 de juliol de 2012.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Merces Alcañiz Moscardó (ed.). (en valencià i espanyol), Ajuntament de Valencia.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 , Editorial Prensa Valenciana.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 , Federico Domenech. ISBN 84-85402-88-X.
  6. ↑ Merces Alcañiz Moscardó (ed.). (en valencià i espanyol), Ajuntament de Valencia.
  7. ↑ , Ministerio de Foment. ISBN 84-498-0751-4.
  8. ↑ «Iglesia parroquial de María, Mare de Crist (Pinedo)» (en espanyol) (html). Ajuntament de Valencia. Consultat el 26 de març de 2010.

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pinedo&oldid=351150»