Diferència entre les revisions de "Cullera"
Llínea 83: | Llínea 83: | ||
* [[Castell de Cullera]] | * [[Castell de Cullera]] | ||
+ | |||
+ | == Personages ilustres == | ||
+ | |||
+ | * [[Josep Alemany i Bolufer]], filòlec, catedràtic i professor. | ||
== Vore també == | == Vore també == |
Revisió de 10:01 24 ago 2024
Cullera és un municipi de la Comunitat Valenciana que es troba en la comarca de La Ribera Baixa. Conta en una població de 22.937 habitants segons el INE de l'any 2022.
Geografia
L'extensa planiça que conforma el terme, de 53,4 km2, està regada pel Xúquer, que desemboca i que juntament en la montanya, coves i barrancs, la marjal, els 15 km de plages, les zones humides -- que es troben incloses en el Parc Natural de l'Albufera --, representades per la bassa de Sant Llorenç, l'Estany, la zona semi-pantanosa del Brosquil i les marjals, i els camps de cultiu conformen la gran riquea paisagística de Cullera, que podem conéixer utilisant les diferents rutes que s'han establit a l'efecte: Ruta de la Bassa de Sant Llorenç, Ruta de la senda de l'alt del Fort, Ruta de l'Estany, Ruta de la Lloma, Ruta del riu Xúquer i l'Assut. En les seues costes n'hi ha un illot conegut com Escull del Moro.
Barris i pedanies
En el terme municipal de Cullera s'ubiquen els següents núcleus de població:
- Sant Antoni de la Mar
- El Far
- El Dosser
- El Brosquil
- El Mareny de Sant Llorenç
- El Marenyet
- L'Estany
- El Racó
- La Bega
- El Port
- El Raval de Sant Agustí
- La Vila
Plages
Cullera conta en les següents plages: Plaja del Dosser, plaja del Far, plaja de les Oliveres, plaja de Cap Blanc, plaja del Racó, plaja de Sant Antoni, plaja de l'Escullera, plaja del Mareny de Sant Llorenç (naturista autorisada), plaja del Marenyet, plaja de l'Estany i plaja del Brosquil.
Localitats llimítrofes
Cullera fita en les següents localitats: Fortaleny, Sueca, Corbera, Llaurí, Favara, Tavernes de Valldigna i Polinyà.
Administració
Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
---|---|---|
1979 - 1983 | Enrique Chulio Piris | PSPV-PSOE |
1983 - 1987 | Enrique Chulio Piris | PSPV-PSOE |
1987 - 1991 | Alfredo Martínez Naya | UV |
1991 - 1995 | José Vicente Alandete Català | PSPV-PSOE |
1995 - 1999 | Carlos Moreno García | UV |
1999 - 2003 | Ernesto Sanjuán Martínez (1999-2001) Moción de Censura
Joan Grau Grau (2001-2003) |
PP |
2003 - 2007 | Ernesto Sanjuán Martínez | PP |
2007 - 2011 | Ernesto Sanjuán Martínez | PP |
2011 - 2015 | Ernesto Sanjuán Martínez | PP |
2015 - 2019 | Jordi Mayor Vallet | PSPV-PSOE |
2019 - 2023 | Jordi Mayor Vallet | PSPV-PSOE |
2023 | Jordi Mayor Vallet | PSPV-PSOE |
Demografia
Segons el cens del INE de l'any 2022, conta en una població de 22.937 habitants.
Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 | 2008 | 2017 | 2022 | |||||||
20927 | 20336 | 20663 | 20595 | 20397 | 20663 | 20622 | 22544 | 23261 | 23406 | 24821 | 25000 | 22937 |
Economia
La seua economia basada tradicionalment en l'agricultura (cultius d'arròs i tarongers) i en la peixca ha anat cedint terreny en favor d'un important desenroll turístic tant a nivell nacional com a internacional.
En els anys 1960 en el boom turístic, dut de la mà de l'especulació urbanística, es va crear una nova classe de ciutadans que principalment es varen dedicar al sector de la construcció (obrers de vila, ebanisteria, fontaneria, etc.). Una volta es va haver terminat este auge, la ciutat va entrar en un periodo de decadència, en el qual es varen sumar varis factors: la falta de previsió de les autoritats va fer que el turisme de capital econòmic es decantara per atres zones; el baix benefici que s'extrau de la rica horta, va fer que molts camps s'abandonaren (problema generalisat en la major part de l'estat); es va deixar de construir i es va dirigir l'economia a un turisme que no era capaç d'alimentar a tota la població. Gràcies al turisme esta ciutat es manté pero durant l'época d'hivern es pot vore una gran disminució en la població i en l'economia, que va millorant de nou quan escomença a aplegar l'estiu.
Gastronomia
Com a poble tributari de l'Albufera que és, la seua gastronomia presenta els guisats en anguila, allipebre, espardenya, etc. Arrossos, fideua, suc de peix i sarsuela de peix entre atres completen una oferta culinària de caràcter marcadament mediterràneu.
Lloc d'interés
Personages ilustres
- Josep Alemany i Bolufer, filòlec, catedràtic i professor.
Vore també
Referències
- Ajuntament de Cullera
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Cullera
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cullera.
Municipis de La Ribera Baixa | |
---|---|
Albalat de la Ribera • Almussafes • Benicull • Corbera • Cullera • Favara • Fortaleny • Llaurí • Polinyà • Riola • Sollana • Sueca |