Diferència entre les revisions de "Belgrat"
(No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
Llínea 12: | Llínea 12: | ||
[[Archiu:Beograd district.gif|miniatura|Mapa dels municipis de Belgrat]] | [[Archiu:Beograd district.gif|miniatura|Mapa dels municipis de Belgrat]] | ||
− | Actualment, l'alcalde de Belgrat és Nenad Bogdanović, membre del Partit Demócrata de Sèrbia. Fon escollit en l'any 2004. El primer alcalde de Belgrat triat democràticament en tota l'història moderna fon Zoran Đinđić, escollit en l'any [[1996]]. | + | Actualment, l'alcalde de Belgrat és Nenad Bogdanović, membre del Partit Demócrata de Sèrbia. Fon escollit en l'any [[2004]]. El primer alcalde de Belgrat triat democràticament en tota l'història moderna fon Zoran Đinđić, escollit en l'any [[1996]]. |
=== Municipis === | === Municipis === | ||
Llínea 63: | Llínea 63: | ||
| colspan=5 | {{mida|85%|Font: Oficina d'Estadística de la República de Sèrbia}}<ref name="mdata"/> | | colspan=5 | {{mida|85%|Font: Oficina d'Estadística de la República de Sèrbia}}<ref name="mdata"/> | ||
|} | |} | ||
− | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{Reflist}} | {{Reflist}} |
Última revisió del 12:21 18 ago 2024
Belgrat (en serbi: Београд/Beograd) és la capital de Sèrbia i la ciutat més gran de la República de Sèrbia.
Etimologia[editar | editar còdic]
Els primers documents on consta el nom eslau Beligrad (una variant de Beograd, que vol dir Ciutat Blanca) daten de l'any 878.
Govern i política[editar | editar còdic]
Belgrat té l'estatus d'unitat territorial especial en Sèrbia, en el seu propi govern autònom[1] Està dividit en 17 municipis en els seus propis consells locals.[2] Belgrat ocupa el 3,6% de la República de Sèrbia, i el 21% de la població sèrbia (sense la província del Kosovo), viu en la ciutat[3] És el centre de comerç, cultura, educació i ciències de la República Sèrbia.
El territori de Belgrat està dividit en 17 municipis, cada u en el seu propi consell local[2]
Actualment, l'alcalde de Belgrat és Nenad Bogdanović, membre del Partit Demócrata de Sèrbia. Fon escollit en l'any 2004. El primer alcalde de Belgrat triat democràticament en tota l'història moderna fon Zoran Đinđić, escollit en l'any 1996.
Municipis[editar | editar còdic]
La ciutat està dividida en 17 municipis, dels quals 10 tenen l'estatus de "municipi urbà", i 7 de "municipi suburbà". Els municipis suburbans tenen un poder més ampli, principalment en els camps de construcció, plans urbanístics, i previsió pública.[2] La majoria dels municipis estan situats en la vora sur dels rius Sava i Danubi, en la regió de Šumadija. Tres dels municipis (Zamun, Novi Beograd i Surčin) estan ubicats en la vora nort del riu Sava, en la regió de Srem, mentres que el municipi de Palilula està situat en les dos vores del riu Danubi, en les regions de Šumadija i Banat.
Nom | Superfície (km²) | Població (1991) | Població (2002) | Urbà/Suburbà |
---|---|---|---|---|
Barajevo | 213 | 20.846 | 24.641 | Suburbà |
Čukarica | 156 | 150.257 | 168.508 | Urbà |
Grocka | 289 | 65.735 | 75.466 | Suburbà |
Lazarevac | 384 | 57.848 | 58.511 | Suburbà |
Mladenovac | 339 | 54.517 | 52.490 | Suburbà |
Novi Beograd | 41 | 218.633 | 217.773 | Urbà |
Obrenovac | 411 | 67.654 | 70.975 | Suburbà |
Palilula | 451 | 150.208 | 155.902 | Urbà |
Rakovica | 31 | 96.300 | 99.000 | Urbà |
Savski Venac | 14 | 45.961 | 42.505 | Urbà |
Sopot, Serbia | 271 | 19.977 | 20.390 | Suburbà |
Stari Grad | 5 | 68.552 | 55.543 | Urbà |
Surčin | Part del municipi de Zemun fins al 2004 | Suburbà | ||
Voždovac | 148 | 156.373 | 151.768 | Urbà |
Vračar | 3 | 67.438 | 58.386 | Urbà |
Zemun Surčin inclòs |
438 | 176.158 | 191.645 | Urbà |
Zvezdara | 32 | 135.694 | 132.621 | Urbà |
TOTAL | 3227 | 1,552,151 | 1,576,124 | n/a |
Font: Oficina d'Estadística de la República de Sèrbia[3] |
Referències[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Belgrat.
Capitals d'Europa |
---|
Andorra la Vella • Amsterdam • Atenes • Belgrat • Berlin • Berna • Bratislava • Brusseles • Bucarest • Budapest • Cardiff • Ciutat de Luxemburc • Ciutat del Vaticà • Copenhague • Chisinàu • Dublin • Edimburc • Erevan • Estocolm • Helsinki • Kíev • Lisboa • Liubliana • Londres • Madrit • Minsk • Mónaco-Ville • Moscou • Nicòsia • Oslo • París • Podgorica • Praga • Pristina • Reikiavik • Roma • Riga • San Marino • Sarajevo • Skopje • Sofia • Tallin • Tbilissi • Tirana • Vaduz • La Valleta • Varsòvia • Viena • Vilna • Zagrep |