Canvis

Esta família està formada per les seguents subfamílies: albanesa, armènia, bàltica, cèltica, eslava, germànica, grega, indoirania (que inclou les llengües indoàries i les iranies) i itàlica (que inclou les [[llengües romàniques]] i el [[llatí]]). Ad elles se sumen dos subfamilies hui desaparegudes: l'anatòlia (que inclou la llengua dels hitites) i la tocària. Des de la segona mitat del [[sigle XVIII]], i durant tot el [[sigle XIX]], la llingüística històrica i neogramàtica intentaren reunir senyes suficients per a demostrar que este conjunt de llengües, aparentment diverses, formaven part d'una única família.

Esta família està formada per les seguents subfamílies: albanesa, armènia, bàltica, cèltica, eslava, germànica, grega, indoirania (que inclou les llengües indoàries i les iranies) i itàlica (que inclou les [[llengües romàniques]] i el [[llatí]]). Ad elles se sumen dos subfamilies hui desaparegudes: l'anatòlia (que inclou la llengua dels hitites) i la tocària. Des de la segona mitat del [[sigle XVIII]], i durant tot el [[sigle XIX]], la llingüística històrica i neogramàtica intentaren reunir senyes suficients per a demostrar que este conjunt de llengües, aparentment diverses, formaven part d'una única família.

Els documents del sànscrit i del grec clàssic (les més antigues de les llengües indoeuropees si exceptuem els hitites, que per llavors no estaven descifrats) presenten les formes característiques pròpies de les llengües indoeuropees, lo que demostra l'existència d'una llengua mare comú. Les relacions entre el sànscrit, el grec clàssic i el llatí s'havien comprobat ya a principis del sigle XIX. Per atra banda, els gramàtics de l'Índia elabroraren una classificació sistemàtica dels elements que constituiren antigament el sànscrit. L'estudi relaisat en l'[[India]] es completa en atre estudi sistemàtic i comparatiu dels sitemes fonètics i gramaticals de les llengües eruopees. La conclusió, efectuant-se una reconstrucció de les característiques fonètiques i gramaticals que este devia tindre. L'indoeuropeu és, puix, una llengua reconstruida i datada cara al 3000 a. C., ya que cara al 2000 a. C. ya en troben característiques de diferenciació notables entre les llengües naixcudes del mateix.

Els documents del sànscrit i del grec clàssic (les més antigues de les llengües indoeuropees si exceptuem els hitites, que per llavors no estaven descifrats) presenten les formes característiques pròpies de les llengües indoeuropees, lo que demostra l'existència d'una llengua mare comú. Les relacions entre el sànscrit, el grec clàssic i el llatí s'havien comprobat ya a principis del sigle XIX. Per atra banda, els gramàtics de l'Índia elabroraren una classificació sistemàtica dels elements que constituiren antigament el sànscrit. L'estudi relaisat en l'[[India]] es completa en atre estudi sistemàtic i comparatiu dels sitemes fonètics i gramaticals de les llengües eruopees. La conclusió, efectuant-se una reconstrucció de les característiques fonètiques i gramaticals que este devia tindre. L'indoeuropeu és, puix, una llengua reconstruïda i datada cara al 3000 a. C., ya que cara al 2000 a. C. ya en troben característiques de diferenciació notables entre les llengües naixcudes del mateix.

En general, les llengües indoeuropees mostren una pèrdua progressiva de la flexió. Per lo que es sap, el protoindoeuropeu fon una llengua molt flexiva, com ho demostren atres llengües clàssiques com el sànscrit, l'avèstic i el grec; front ad açò, estan orientades cara a una via analítica, com per eixemple l'[[anglés]], el [[francés]] i el [[persa]], usant complements en preposició i verps auxiliars en lloc de la declinació nominal i la conjugació verbal.

En general, les llengües indoeuropees mostren una pèrdua progressiva de la flexió. Per lo que es sap, el protoindoeuropeu fon una llengua molt flexiva, com ho demostren atres llengües clàssiques com el sànscrit, l'avèstic i el grec; front ad açò, estan orientades cara a una via analítica, com per eixemple l'[[anglés]], el [[francés]] i el [[persa]], usant complements en preposició i verps auxiliars en lloc de la declinació nominal i la conjugació verbal.

** [[Idioma traci]] (†)

** [[Idioma traci]] (†)

* [[Llengües bàltiques]]

* [[Llengües bàltiques]]

** [[Idioma prusià antic]] (†)

** [[Idioma prussià antic]] (†)

** [[Idioma letó]] (†)

** [[Idioma letó]] (†)

** [[Idioma llituà]] (†)

** [[Idioma llituà]] (†)

** [[Llengües eslaves meridionals]]

** [[Llengües eslaves meridionals]]

*** [[Idioma búlgar]]

*** [[Idioma búlgar]]

*** [[Idioma esloveny]]

*** [[Idioma eslové]]

*** [[Idioma serbocroata]]

*** [[Idioma serbocroata]]

*** [[Idioma macedoni]]

*** [[Idioma macedoni]]

*** [[Antic eslau elcesiàstic]] (†)

*** [[Antic eslau eclesiàstic]] (†)

** [[Llengües eslaves occidentals]]

** [[Llengües eslaves occidentals]]

*** [[Idioma polac]]

*** [[Idioma polac]]

*** [[Idioma chec]]

*** [[Idioma chec]]

*** [[Idioma Eslovac]]

*** [[Idioma eslovac]]

*** [[Idioma sorap, sorbi o lusaci]]

*** [[Idioma sorap, sorbi o lusaci]]

** [[Llengües eslaves orientals]]

** [[Llengües eslaves orientals]]

*** [[Idioma rus]]

*** [[Idioma rus]]

*** [[Idioma Bielorrús]]

*** [[Idioma bielorrús]]

*** [[Idioma ucranià]]

*** [[Idioma ucranià]]

** [[Tocari B]] (†)

** [[Tocari B]] (†)

* [[Idioma Lusità]]

* [[Idioma Lusità]]

 

[[Categoria:Llengües indoeuropees]]

[[Categoria:Llengües indoeuropees]]